-
753 BCE
Creació de Roma
Hi han diverses teories sobre com és va formar roma, la principal és que la ciutat de Roma va sorgir pels inicials assentaments de tribus de llatinoamèrica, sabins i sabines i etrusques en petits turons sent els primers habitants de Roma dividit en diferents llocs: Celio, Campidoglio, Esquilino, Viminale, Quirinale, Palatina i Aventina, entre els rius Tíber i la Via Salaria. -
Period: 753 BCE to 717 BCE
Regnat de Ròmul
Ròmul va ser el primer monarca, d'ell van sorgir diversos mites, el més famós el de Ròmul i rem que explica la creació de roma. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
La monarquia de Roma va durar 244 anys. Una monarquia és un sistema de govern on mana un monarca i se'l obeeix -
700 BCE
Nou calendari romà
El calendari el van inventar els romans i, junt amb el seu sistema de numeració, van ser dos dels invents més importantsdels romans. Aquest nou calendari va ser creat per Numa Pompili, el segon monarca del qual se sap molt poc i, la majoria que sabem és per una biografia que va escriure Plutarc, un grec. -
Period: 534 BCE to 509 BCE
Regnat de Tarquini
Tarquini és coneixia com el Superb per la seva incapacitat per a relacionar-se amb el poble i el Senat, als quals va maltractar des d'una posició absoluta.Tarquini va ser el setè i últim monarca. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
Aquest període comença amb la caiguda de Tarquini. En aquest període, la anomenada república romana va expandir-se per tot el mediterrani i una mica més. -
450 BCE
Creació de la llei de les 12 taules
La llei de les 12 taules, coneguda a roma com Lex duodecim tabularumni va ser un text legal que contenia normes per a regular la convivència del poble romà. -
Period: 264 BCE to 146 BCE
Guerres púniques
Les guerres púniques van ser 3 guerres, la primera va durar vint-i-tres anys, la segona di-set i la tercera només tres. Van ser entre Roma i Cartago Nova, una colònia romana a la península ibèrica que ara s'anomena Cartagena. És van iniciar perquè Roma i Cartago eren les dos potències principals de l'imperi romà i tant una com l'altra volia governar en solitari. Roma va guanyar les tres guerres. -
Period: 60 BCE to 31 BCE
Època de triumvirats
Un triumvirat, en llatí triumvirātus és una forma de govern exercit per unes tres persones aliades. L'inici d'aquest sistema de govern va ser a Roma, ja que alguns homes és van aliar per governar. -
Period: 49 BCE to 45 BCE
Guerres civils de Cèsar
Les guerres civils de Cèsar van ser les segones encara que són les més conegudes i, en conseqüència d'aquestes guerres i altres batalles com la d'actium, és va establir un imperi governat per Octavi August. Aquestes guerres les van guanyar els del govern (Cèsar) i el poble va perdre, cosa que va fer que Juli Cèsar assengués fins el més alt del poder. -
44 BCE
Assasinat de Juli Cèsar
L'assasinat de Juli Cèsar va ser el 15 de Març de l'any 44 abans de crist a la Curia de Pompeyo, a Roma. Juli Cèsar va ser apunyalat per un grup de senadors encapcelats per Marco Junio Bruto que volien eliminar al general (ell). Ho volien fer per que hi hagués un segon triumvirat i la fi de les guerres civils. -
31 BCE
Batalla d'Actium
La batalla d'Actium va ser una batalla a Accio al mar Jònic on es van enfrontar la flota de Cèsar Octavi, comandada per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra. Aquesta batalla va començar per l'enemistat entre Cèsar Octavi i Marc Antoni que va començar amb el segon triumvirat. La batalla d'Actium va acabar quan les flotes de Cèsar Octavi van guanyar a les de Marc Antoni. -
27 BCE
Establiment i regnat de l'imperi per August
L'establiment de l'imperi d'August va ser al 27 abans de crist i va durar fins el 14 després de crist amb la seva mort. August va ser el primer emperador romà, i va aconseguir un període de pau i prosperitat coneguda com la pax romana. En aquest període va conquerir molts territoris com el nort d'hispania, Suissa, Austria, Servia... -
Period: 27 BCE to 476
Imperi
L'imperi romà va ser molt important i és l'etapa de roma més coneguda i més llarga. En aquest període van haver-hi molts emperadors entre els quals August, Neró, Marc Aureli, Tiberi... L'últim de tots va ser Ròmulo Augústulo. L'imperi romà es diu que va acavar el 476 després de Crist però en realitat en aquesta data només va acabar el d'occident, el d'orient va acabar el 1453 després de Crist. -
43
Conquista de Britannia
Aquesta conquista va ser protagonitzada per els romans cap a Britannia (Bretanya) i va ser durant l'imperi de Claudi. La conquista de Britannia va ser perquè els romans també volien "governar" el nord d'europa i l'atlàntic, i conquistant Britannia ho tenien tot. -
64
Persecució del cristianisme i crema de Roma
La persecució del cristianisme va ser des del 64 després de Crist durant el regnat de Neró fins el 311 quan Constantí el gran va legalitzar totalment el cristianisme. Aquesta mateixa persecució va provocar l'incendi de la ciutat de Roma. L'incendi de Roma es va produir perqué Neró volia destruir la ciutat, ho va fer enviant secretament a homes que van fer veure que estaven ebris per incendiar a la ciutat. -
79
Erupció del volcà Vesubi
L'erupció del mont Vesubi de l'any 79 va ser una de les erupcions volcàniques més famoses, catastròfiques i mortíferes de la història d'Europa. -
80
Inauguració del colosseu
L'any 80 d. C. va ser inaugurat el Coliseu Romà després tres anys d'estar treballant. Un historiador anomenat Casio, ens explica que en el curs dels jocs inaugurals del Coliseu van participar també 9000 animals tant ensinistrats com salvatges. -
128
Construcció de Mur d’Adrià a Britannia
En mur d'adrià va ser un mur que feia 117 km de llarg, entre 3 i 7 d'alt (varia per la zona) i entre 3,5 i 5,5 d'ample. Va ser un mur molt important en aquella època perqué va ser un mur que va separar la Britannia conquerida pels romans i la Britannia no conquerida (Caledonia). Aquest mur va ser creat per ordre de l'emperador Adrià, d'aquí el seu nom. -
235
Inici de la crisi del segle III dC
Aquesta crisis es produí perquè van coincidir molts fets que anaven malament a Roma: la debilitat dels emperadors, el desgovern, la dificultat per aconseguir impostos, la rebel·lió dels camperols i la pressió dels pobles bàrbars sobre les fronteres. Una de les altres causes era que l'imperi romà havia conquerit molta part del món i és molt difícil governar tanta extensió de terres i van començar a sorgir problemes. Aquests fets van tenir conseqüències: més inflació, menys comerç i enfrontaments. -
284
divisió de l’imperi en 4 parts
L'emperador Diocleciano va dividir l'imperi romà per a faciiltar la defensa contra els bàrbars. Diocleciano també va ser important perquè és el que va "reconstruir" l'imperi romà després de la crisi del segle III. -
380
Conversió al cristianisme de l’imperi i establiment de la capital a Constantinoble (actual Istanbul)
El 27 de febrer de l'any 380, Teodosi va crear un mandat anomenat Tessalònica, mitjançant el qual el cristianisme es va convertir en la religió oficial de l'imperi. Teodosi va ser també l'últim emperador que va governar alhora la meitat occidental i l'oriental de l'Imperi Romà. L'any 330 Constantinoble, batejada així per Constantino, va ser designada capital de l'imperi romà d'orient. La «Nova Roma» es va convertir en la ciutat més important del món per la seva importància político-comercial. -
395
Divisió de l’Imperi per Teodosi en dos: Imperi d’Occident i d’Orient
A l'any 395 d.c. Teodosi va dividir l'imperi romà en dos parts: Orient i Occident, les seves capitals eren Roma i Constantinoble. -
479
Caiguda de l’Imperi romà d’occident en mans dels bàrbars i Odoacre
Odoacro, rei dels hèruls, guanya a l'últim emperador de Roma, Ròmul Augústul, el 4 de setembre de 476. Aquest fet marca la fi de l'Imperi Romà. Mentre desapareix l'imperi occidental l'imperi oriental bizantí sobreviu fins a la caiguda de Constantinoble, en 1453. -
May 24, 1453
Caiguda final de Constantinoble contra els turcs.
29 de maig de 1453: la presa de Constantinoble pels otomans posa fi a l'Imperi bizantí. Després de segles de decadència, la caiguda de Constantinoble va suposar la fi de l'Imperi bizantí i romà en general. La ciutat, canviada de nom a Istanbul, es va convertir en la nova capital del poderós domini otomà.