-
Els pobladors d'aquests nuclis urbans ibèrics teníem, fonamentalment, una economia de subsistència. La seva activitat era l'agricultura, la ramaderia, la caça i la pesca. -
Les excavacions realitzades a Fenals ens mostren unes estructures de grans dimensions que s'utilitzaven, segurament, com una mena de naus industrials on es comercialitzaven la producció ceràmica que produïen amb els seus forns. -
Es tracta d'una donació que es fa al monestir de Ripoll on ens diu que la donació territorial té els seus límits ''in termino de LOREDO''. -
En aquell moment, el comte de Barcelona, Ramon Borrell, va separar Lloret del municipi veí de Maçanet i va cedir aquest territori al bescompte de Girona, Seniofred. Possiblement, en aquest mateix període es va construir el Castell de Sant Joan, situat a dalt d'una muntanyà entre les platges de Lloret i Fenals, que servia com a torre de vigilància i també com a refugi quan hi havia perill per al poble. -
Es produïren dos fets que trasbalsaren la població lloretenca. En primer lloc, la pesta negre que va provocar veritables estralls entre la població. Segonament, a conseqüències de la guerra que enfronta Pere III d'Aragó amb els genovesos, es produí una incursió d'aquests en el terme i provocaren la destrucció i l'incendi de les cases que estàvem a vora la platja i, fins i tot, destrossaren el Castell que hauria de ser reconstruir uns anys més tard. -
A principis del s. XVI el nucli urbà (que ja s'havia consolidat arran del mar) va fer edificar una nova església parroquial a dintre del seu recinte. Les obres van acabar-se l'any 1522 i el cost total fou 3000 lliures. -
A principis del s. XVI el nucli urba (que ja s'havia consolidat arran del mar) va fer edificar una nova església parroquial a dintre del seu recinte. Les obres van acabar-se l'any 1522 i el cost total fou de 3000 lliures.
-
El s. XVII es caracteritza pels mals i les penúries que assotaren Lloret: guerres, pestes, temporals, fam... -
El s. XVII es caracteritzà pels mals i les penúries que assotaren Lloret: guerres, pestes, temporals, fam...
-
Malgrat les súpliques, el s. XVIII també es caracteritza pels conflictes i les penúries de la població. Amb la guerra de Successió, a començament del segle, Lloret va haver de contribuir amb homes, traginers, allotjament, llenya, diners... i, lògicament, els lloretencs començaven a sentir-se molestos perquè les tropes que allotjaven cometíem gran quantitat d'abusos i injustícies. -
Malgrat les súpliques, el s. XVIII també es caracteritzà pels conflictes i les penúries de la població. Amb la guerra de Successió, a començaments del segle, Lloret va haver de contribuir amb homes, traginers, allotjament, llenya, diners,.. i, lògicament, els lloretencs començaven a sentir-se molestes perquè les tropes que allotjaven cometien gran quantitat d'abusos i injustícies.
-
En el segle XVIII, molts navegants de Lloret ja viatjaven cap a Amèrica de manera més o menys clandestina. Però l'any 1778, el rei Carles III va emetre el decret del lliure comerç amb les colònies Americanes. Això va ser un gran impuls per a l'activitat marítima de Lloret, ja que els vaixells locals van poder navegar sense restriccions cap a Amèrica. -
En el segle XVIII, molts navegants de Lloret ja viatjaven cap a Amèrica de manera més o menys clandestina. Però l'any 1778, el rei Carles III va emetre el Decret del Lliure Comerç amb les colònies americanes. Això va ser un gran impuls per a l'activitat marítima de Lloret, ja que els vaixells locals van poder navegar sense restriccions cap a Amèrica. El negoci consistia a exportar vins, oli, teixits, sal, farina... i altres mercaderies i en importar cotó, fustes, nobles, sucre, tabac, cafè, etc.
-
A principis del s. XIX l'activitat marítima lloretenca va augmentar progressivament. Entre 1812 i 1869 s'arribaren a construir 130 vaixells. Com a conseqüència, en aquesta època es produí un cert increment de la població; així, pel 1820 hi havia a Lloret 2300 habitants; deu anys més tard 2902 persones i, l'any 1840 s'arribà als 3024 ciutadans. -
El comerç transoceànic dels s. XIX va dinamitzar la vida dels pobles costaners i, alhora, va obrir els ulls de la gent davant les possibilitats d'enriquir-se que oferien les terres americanes. Foren molts els emigrants que, aprofitant la facilitat d'anada a Amèrica per mitjà dels vaixells de l'època, van instal·lar-se en el Nou Continent amb la intenció de fer fortuna a base de treball constant. L'alt nivell econòmic que s'havia assolit en certs sectors de la població lloretenca (comerciants etc -
A principis del segle XX, ja arribaren a Lloret els primers estiuejants. L'any 1918 es varen començar a aixecar els primers xalets d'estiu i l'any 1920 s'obrí el primer Hotel ''Costa Brava''. Tot i això, el moment clau de l'eclosió turística i de la transformació urbanística, fou a partir de 1950. A la dècada dels anys vuitanta, el nombre de turistes, durant la temporada alta, ja superava els 150.000.