-
3000 BCE
AQÜEDUCTES DE MESOPOTÀMIA
Els primers sistemes de reg artificial es van desenvolupar a Mesopotàmia amb canals i comportes per transportar aigua dels rius Tigris i Eufrates als camps de conreu. Aquests sistemes van permetre augmentar la producció agrícola i van garantir la supervivència de les primeres civilitzacions. També van ajudar a controlar les inundacions i a assegurar la subministració d’aigua a llocs secs, això la va convertir en un model per als futurs sistemes de distribució d’aigua. -
2500 BCE
AQÜEDUCTES D’EGIPTE
Els egipcis van construir una xarxa de canals, pous i rodes per transportar aigua del Nil a les terres de cultiu i a les ciutats. També van construir embassaments i presses per a emmagatzemar aigua durant períodes de sequera. Aquests sistemes van ser importants per a mantenir la fertilitat de la terra i sostenir aquella gran civilització. La seva enginyeria ha influenciat el desenvolupament d’altres infraestructures hidràuliques posteriors. -
312 BCE
AQÜEDUCTES ROMANS
Van desenvolupar un sistema d’aqüeductes per transportar aigua de fonts naturals a les ciutats. Aquests sistemes funcionaven per gravetat i estaven fets amb pedra, maó i plom. Gràcies als aqüeductes, es van poder construir banys públics, fonts i clavegueres, cosa que va millorar la higiene i la salut pública. La seva construcció va permetre l’expansió urbana i va influenciar el desenvolupament dels sistemes d’aigua moderns. -
250 BCE
CARAGOL D’ARQUIMEDES
Dispositiu que consisteix en una hèlix dins d’un tub, que en girar permet elevar l’aigua d’un nivell inferior a un superior. Era molt utilitzat, per exemple al reg agrícola, l’extracció d’aigua de mines... La seva simplicitat i eficàcia van fer que continués utilitzant-se durant segles, i avui en dia encara es fa servir en algunes aplicacions modernes, com al bombament d’aigua en zones rurals i en el control d’inundacions. -
200 BCE
ÒRGANS DE VENT GRECS
L’òrgan de vent va ser inventat per Ctèsibi d’Alexandria i funcionava mitjançant un sistema de bombes i vàlvules que enviaven aire comprimit a tubs de diferents mides per produir sons musicals. Era un dels primers dispositius que utilitzava la pressió de l’aire per generar energia mecànica en forma de so. Aquests òrgans van ser populars a l’Imperi Romà i van establir les bases dels futurs instruments musicals pneumàtics. -
50
EXPERIMENTS D’HERÓ D’ALEXANDRIA
Heró va desenvolupar diversos mecanismes basats en aire comprimit, com portes automàtiques per a temples i la famosa eolípila, una petita màquina de vapor que girava en expulsar aire calent. Encara que la seva aplicació pràctica en aquell moment era limitada, els seus invents van demostrar el potencial de l’energia pneumàtica i van inspirar avenços posteriors. -
100
MOLÍ D’AIGUA ROMÀ
Van perfeccionar l’ús dels molins d’aigua per a transformar l’energia de l’aigua en força mecànica. Aquests molins es feien servir per moldre gra, però també per a serrar fusta i treballar amb metalls. La seva automatització va significar un gran augment en la producció d’aliments i va reduir la necessitat de mà d’obra manual, cosa que va impulsar l’economia de l’Imperi Romà i va establir les bases de la mecanització industrial. -
500
RODA HIDRÀULICA VERTICAL
A l’edat mitjana es van desenvolupar les rodes hidràuliques verticals, les quals aprofitaven l’energia de l’aigua per generar moviment mecànic. Es van utilitzar serradores i molins, van ser una de les primeres formes d’energia renovable utilitzades a gran escala. Aquest sistema va permetre augmentar la producció de materials com la farina, tèxtils i metalls, que va facilitar el creixement econòmic i la innovació tecnològica a l’Europa medieval. -
600
CANALS DE REG XINESOS
A la Xina es van construir grans sistemes de canals de reg amb comportes i presses per distribuir l’aigua d'una manera més eficient als camps de conreu. Aquests permetien controlar el volum d’aigua segons les necessitats agrícoles, evitant sequeres i inundacions. Aquest model de gestió va millorar el rendiment agrícola i va inspirar als altres sistemes de distribució d’aigua posteriors. -
1206
BOMBES DE PISTÓ D'AL-JAZARI
L’enginyer Al-Jazari va dissenyar bombes d’aigua que funcionaven amb pistons accionats per engranatges i rodes hidràuliques. Aquests sistemes permetien elevar l’aigua amb més eficiència que els tradicionals. Les seves innovacions van ser un gran avenç en enginyeria hidràulica i van marcar la base de les bombes modernes. -
SIFÓ DE GALILEO
Galileo Galilei va estudiar el funcionament del sifó, un tub en forma de U invertida que permet transportar líquids d’un recipient a un altre sense necessitat de bombeig, gràcies a la diferència de pressió. Aquest descobriment es va aplicar en nombrosos sistemes de drenatge i conducció de líquids, fent més eficient el transport d’aigua sense necessitat d’energia externa. -
ESTUDIS DE TORRICELLI
Evangelista Torricelli va demostrar l’existència de la pressió atmosfèrica mitjançant un experiment amb un tub de mercuri invertit, creant així el primer baròmetre. Aquest descobriment va ser important per comprendre com la pressió de l’aire podia ser utilitzada en màquines i sistemes pneumàtics. Per altra banda, va ajudar a establir les bases de la meteorologia i el funcionament de sistemes de buit, imprescindibles per al desenvolupament de tecnologies posteriors. -
PREMSA HIDRÀULICA DE PASCAL
Blaise Pascal va descobrir que la pressió exercida sobre un líquid es transmet uniformement en totes les direccions. Descobriment que es va aplicar a la creació de la premsa hidràulica, la qual multiplica la força aplicada, sent utilitzat en frens, grues i maquinària pesada. Aquest invent va revolucionar la indústria i es continua fent servir en moltes aplicacions actuals. -
BOMBA D’AIRE D’OTTO VON GUERICKE
Von Guericke va construir la primera bomba de buit funcional. Va demostrar la força de la pressió atmosfèrica amb l’experiment de les hemisferes de Magdeburg, va unir dues mitges esferes de metall, va extreure’n l’aire i va mostrar com ni tan sols cavalls podien separar-les. Aquest experiment va demostrar la gran força del buit i va posar els fundaments per a moltes aplicacions industrials de l’aire comprimit i els sistemes pneumàtics. -
CANALS ARTIFICIALS A ANGLATERRA
A finals del segle XVIII, es van construir canals artificials a Anglaterra per millorar el transport de mercaderies abans del desenvolupament del ferrocarril. Aquests canals utilitzaven rescloses per permetre que els vaixells poguessin superar desnivells en el terreny. El seu èxit va impulsar el comerç i la revolució industrial, facilitant el transport de materials essencials per a la indústria. -
MÀQUINA DE VAPOR DE NEWCOMEN
En si mateix era un motor de vapor i no un sistema pneumàtic. La màquina de Newcomen va aprofitar el principi de la pressió i el buit per generar moviment mecànic. Aquesta innovació al demostrar com es podia utilitzar la pressió de gasos per impulsar mecanismes amb gran força va inspirar el desenvolupament de motors d’aire comprimit en aplicacions posteriors -
MÀQUINA DE VAPOR DE WATT
James Watt va millorar la màquina de Newcomen fent-la molt més eficient, el seu disseny es va convertir en la base de la revolució industrial. Els principis d'aquesta màquina or també es van aplicar posteriorment als motors pneumàtics, que aprofitaven l’aire comprimit per generar moviment mecànic de manera més neta i eficient que el vapor. -
PREMSA PNEUMÀTICA DE JOSEPH BRAMAH
Joseph Bramah va desenvolupar un tipus de premsa industrial que utilitzava aire comprimit per aplicar força als processos de manufactura. Aquesta tecnologia va permetre mecanitzar moltes tasques industrials i millorar la precisió i l’eficiència de la producció. -
EXPERIMENTS DE GAY-LUSSAC
Joseph Louis Gay-Lussac va establir les lleis que descriuen la relació entre la pressió, la temperatura i el volum dels gasos. Aquests descobriments van ser fonamentals per a un disseny més eficient dels sistemes pneumàtics, ja que van permetre comprendre com es podia controlar i aprofitar la pressió de l’aire de manera més efectiva en màquines i eines industrials. -
TURBINA HIDRÀULICA DE FOURNEYRON
Jean-Victor Poncelet va dissenyar una turbina hidràulica d’alta eficiència que transformava l’energia de l’aigua en electricitat o moviment mecànic. Aquestes turbines van reemplaçar les antigues rodes hidràuliques i en poder generar electricitat de manera sostenible es van convertir en la nova base del desenvolupament de l’energia hidroelèctrica moderna. -
LOCOMOTORA PNEUMÀTICA D’ANDRAUD & TESSIE
A mitjans del segle XIX, es van fer els primers intents d’utilitzar aire comprimit per a impulsar trens. Els enginyers Andraud i Tessie van construir un model de locomotora pneumàtica que funcionava amb dipòsits d’aire comprimit. El projecte no va ser un èxit comercial, però va posar les bases per a futurs avenços en la tecnologia del transport pneumàtic i va demostrar el potencial d’aquesta energia per a aplicacions de gran escala. -
FRENS PNEUMÀTICS DE WESTINGHOUSE
George Westinghouse va inventar un sistema de frens que funcionava amb aire comprimit per millorar la seguretat dels trens. Aquest sistema permetia frenar simultàniament tots els vagons d’un tren amb una simple acció del conductor, evitant accidents per falta de sincronització. Els frens pneumàtics es van estandarditzar en la indústria ferroviària i es van adaptar posteriorment a camions i autobusos. -
EINES PNEUMÀTIQUES INDUSTRIALS
Amb el desenvolupament dels compressors d’aire eficients, es van començar a fabricar eines com martells pneumàtics, trepants i claus de pressió accionats amb aire comprimit. Aquestes eines van revolucionar molts sectors, permetent fer treballs més ràpidament i amb menys esforç humà. L’ús de l’aire comprimit va fer possible la creació d’eines més lleugeres, segures i potents. -
EXCAVADORA HIDRÀULICA
La primera excavadora que funcionava amb sistemes hidràulics va ser desenvolupada a finals del segle XIX, aquesta utilitzava la pressió de l’oli per moure els braços i cullerots, fent que l’excavació de terra i roques fos molt més ràpida i eficient. El seu ús va revolucionar la construcció, la mineria i l’enginyeria, permetent la construcció de grans infraestructures amb menys mà d’obra. -
SISTEMA DE CORREU PNEUMÀTIC
Durant el segle XIX i principis del XX, es van construir xarxes de tubs pneumàtics per transportar documents i petits objectes mitjançant aire comprimit. Aquest sistema s’utilitzava en oficines, hospitals i fins i tot en ciutats com Londres i París per enviar missatges de manera ràpida i eficient. Amb el naixement de la digitalització va desaparèixer aquest sistema. -
FRENS HIDRÀULICS
Malcolm Loughead va inventar un sistema de frens que utilitzava un fluid per multiplicar la força aplicada al pedal. Aquest sistema va millorar la seguretat en molts vehicles, permetent aturades més ràpides i amb menys esforç. Actualment, aquest continua sent el sistema estàndard en la majoria de vehicles. -
PRIMER MOTOR PNEUMÀTIC EFICIENT
Durant el segle XX, es van començar a fabricar motors que funcionaven exclusivament amb aire comprimit, com a alternativa neta als motors de combustió. Aquests motors es van aplicar en sectors com la mineria, on era perillós utilitzar motors de benzina per risc d’explosió. -
CONTROL PNEUMÀTIC EN AUTOMATITZACIÓ
A partir de la dècada de 1950, els sistemes pneumàtics es van començar a utilitzar en processos d’automatització industrial. Vàlvules, cilindres i sensors accionats per aire comprimit van permetre la creació de línies de muntatge més ràpides i eficients. La seva simplicitat i fiabilitat van fer que la pneumàtica es convertís en una tecnologia clau en la indústria. -
HIDRÀULICA EN MAQUINÀRIA PESADA
Després de la Segona Guerra Mundial es va estendre l’ús de sistemes hidràulics en grues, tractors, excavadores i altres maquinàries pesades. Aquests sistemes van augmentar la precisió i la potència de les màquines, facilitant la construcció de gratacels, preses i carreteres modernes. -
ROBÒTICA PNEUMÀTICA
Amb l’avenç de la robòtica, els sistemes pneumàtics es van integrar en braços robòtics i màquines industrials, permetent moviments precisos i repetitius amb menys desgast mecànic. Aquests sistemes es fan servir en fàbriques, hospitals i fins i tot en exoesquelets assistits per millorar la mobilitat humana.