-
218 BCE
La romanització
El nostre domini lingüístic i cultural forma part de l'anomenada Romània.
Els romans arribaren a la Península el 218 aC. Quan desembarcaren a Empúries s'inicia la romanització un període de set segles de domini en els quals els pobles que habitaven la Península s'assimilaren a la nova civilització romana. Els romans varen transmitir la seva cultura, manera de viure i de pensar. -
123 BCE
La romanització a Mallorca
El cònsol Quint Cecili Metel·lus va repoblar amb 3000 romans i va fundar les colònies romanes de Palma i Pollentia. -
711
Arriben els àrabs
L'any 711 els àrabs arribaren a la Península i el 902, a les Illes. Amb el temps la seva llengua va arribar a substituir la de la població d'aquests territoris. En primer lloc perquè la seva cultura era molt desenvolupada i perquè hi van romandre uns 5 segles. -
801
El naixement del català
És difícil datar el moment precís del naixement de la llengua. Però es pot començar a parlar de la llengua catalana com una llengua plenament diferenciada de la resta al segle IX. -
986
L'evolució del llatí
Al 986 el comte Borrel II es negà a jurar fidelitat als monarques francs lo que va significar la independència del poder del francs i per tant, el naixement de Catalunya, a partir d'aquest moment el llatí va evolucionar de forma diversa en cada territori fins a convertir-se en llengües diferents com el gallec o el castellà. -
1201
El provençal
Al segle XIII una altra llengua anomenada provençal va començar a ser usada en aquells àmbits de prestigi abans reservats exclusivament al llatí o l'àrab, va ser una llengua romànica que es parlava a Occitània (meitat sud de l'actual França) i que posteriorment s'estengué en l'ús poètic pels territoris de la Corona catalano-aragonesa i ple nord d'Itàlia. -
1301
Els fadristerns
El conreu de la literatura en llatí està vinculat als monestirs, que eren els autèntics focus de cultura de l'època. Allà solien ingressar els fadristerns, fills de famílies benestants que no eren els hereus. Hi assolien una formació cultural que els permetia fer carrera eclesiàstica, o bé exercir funcions administratives i culturals a les corts reials i aristocràtiques.
Altres fills de les famílies nobles que es formaven als convents però que no professaven com a monjos, els trobadors. -
1301
Els goliards
Entre els autors de versos en llatí, cal destacar els goliards, que eren els monjos i clergues que no acceptaven la disciplina monàstica i fugien dels convents per fer vida errant. Vivien gràcies a la sòlida formació cultural que havien adquirit i componien versos dedicats a l'amor, el vi i la natura.