-
Period: 3500 BCE to 476
Antiguitat
-
3000 BCE
Numeros Sumérios
-
2700 BCE
Ábaco
L'àbac és un instrument de càlcul de fa 5.000 anys que serveix per efectuar operacions aritmètiques senzilles -
2500 BCE
Quipu
va ser un instrument d' emmagatzematge d' informació consistent en cordes de llana o de cotó de diversos colors, proveïts de nusos, usat per les civilitzacions andines. -
Period: 476 to 1492
Edat Media
-
1274
Ramon Llull (Turing)
Ramon Llull va inventar a Turing, una màquina que pretenia pensar, i que feia servir per a això un llenguatge propi, amb un alfabet de nou lletres i uns discos de pergamí que representaven la memòria de la seva màquina. -
Period: 1492 to
Edat Moderna
-
1500
Leonardo Davinchi (Calculadora Mecànica)
La màquina de sumar de Leonardo Da Vinci va ser una màquina mecànica de sumar inventada entre els anys 1452-1519.Va ser descuberta en 1967. -
John Nepier (Logaritmes)
John Napier de Merchiston va ser un matemàtic i inventor escocès, reconegut per ser el primer a definir els logaritmes. -
William Oughtred (Regla de càlcul)
William Oughtred va simplificar encara més les coses amb la regla de càlcul prenent les dues línies de Gunter i lliscant-les entre si, eliminant així els divisors. William Oughtred va fer la primera regla de càlcul inscrivint logaritmes en fusta o marfil. -
Wilhelmvs Schickart (Primera calculadora automaàtica)
Wilhelm Schickard va ser un matemàtic alemany, famós per haver construït la primera calculadora automàtica. -
Bles Pascal (Pascalina)
La pascalina va ser la primera calculadora que funcionava a base de rodes i engranatges. -
Godefroy Guillaume Leibnitz (calculadora Leibniz)
Va ser la primera calculadora que podia realitzar les quatre operacions aritmètiques bàsiques. -
Period: to
Edat Contemporànea
-
Joseph Marie Jacquard (teler)
El teler de Jacquard va utilitzar targetes perforades que es podien reemplaçar i van servir per controlar un conjunt d'operacions. Poder canviar els patrons gràcies a l'intercanvi de targetes, va servir per establir les bases de la programació de les computadores modernes. -
Charles Babbage (Màquina Diferencial)
Va ser una calculadora mecànica de propòsit especial, dissenyada per calcular funcions polinòmiques. -
Charles Babbage (Màquina Analítica)
La màquina analítica és el disseny d'un computador modern d'ús general realitzat pel professor britànic de matemàtica Charles Babbage, que va representar un pas important en la història de la informàtica. -
Ada Lovelace
Primera persona a la qual es pot qualificar de programadora ja que va desenvolupar programes per a la màquina analítica de Babbage -
Herman Hollerith (tabulador electromagnético)
Va desenvolupar un sistema de màquina de tabulació de targetes perforades que va revolucionar el càlcul estadístic. -
Herman Hollerith
Es va dur a terme per primera vegada una operació de processament de dades de manera mecanitzada. -
Torres Quevedo
Els seus treballs es van endinsar en camps tan dispars com l'aeronàutica, l'automàtica o l'àlgebra. -
International Buisness Machine
L'empresa de Hollerith Tabulating Machines Company va passar a dir-se International Buisness Machine (IBM) -
Vannevar Bush (l'Analitzador Diferencial)
Va crear L'Analitzador Diferencial que va ser un computador analògic mecànic dissenyat per solucionar equacions diferencials per integració. -
Alan Turing (tesi de Church-Turing)
Va proporcionar una formalització influent dels conceptes d' algoritme i computació: la màquina de Turing. Va formular la seva pròpia versió que avui és àmpliament acceptada com la tesi de Church-Turing. -
Konrad Zuse (z3)
Va desenvolupar una calculadora programable la Z3 i era considerada la primera computadora programable completament automàtica del món. La màquina utilitzava relés electromecànics per realitzar càlculs i fins i tot podia manejar operacions de punt flotant. -
Howard Aiken (Marc 1)
Mark I, va ser el primer ordinador electromecànic, construït a IBM. -
John Presper Eckert i John William Mauchly (ENIAC)
La ENIAC va se la primera computadora totalment electrónica y de propósit general. -
John Von Neumann (arquitectura Von Neumann)
Va ser un matemàtic hongarès-estatunidenc que va realitzar la descripció de la arquitectura dels ordinadors moderns. -
Period: to
Primera Generació
-
John Bardeen, William Shockley y Walter Brattain (TRANSISTOR)
El transistor és un dispositiu de tres terminals que sorgeix als parcs o Laboratoris Bell de l'ATT. -
Period: to
Segona Generació
-
Jack St. Clair Kilby i Robert Noyce (chip)
Van crear el circuit integrat. Es un circuit format per multituds de components electrónics que son grabats sobre uns sèrie de capes conductores i semiconductores utilitzant tècniques fotogràfiques. -
Period: to
Tercera Generació
-
Creación Microprocesador
-
Period: to
Cuarta Generació
-
Altair 8800
Primers ordenadors personals -
Apple 1
L'Apple I va ser un dels primers computadors personals, i el primer a combinar un microprocessador amb una connexió per a un teclat i un monitor. -
Apple 2
-
Primera oficina Microsoft
-
Apple Lisa
Va ser un microcomputador molt avançat per a la seva època i pioner a integrar un conjunt d'avenços tecnològics a nivell de maquinari i programari que van acabar convertint-se en estàndards de la indústria de la computació, com el ratolí, la GUI (interfície gràfica d'usuari), el sistema de mapa de bits etc. -
Primer model de PC de IBM
-
Period: to
Quinta Generació
-
Naiximent d'Internet
-
Macintosh (primera mac)
-
Period: to
Sexta Generació
-
Windows 3.0
-
Creació Google
-
Period: to
Sèptima Generació
-
Wikipédia