-
Period: 10,000 BCE to 330 BCE
Prehistoria
És un terme utilitzat sovint per a descriure el període anterior a la història escrita. Paul Tournal va encunyar originalment el terme Pré-historique en descriure les troballes que havia fet a les coves d'Occitània.La Prehistòria es pot fer retrocedir fins al començament de l'Univers mateix, encara que el terme és més utilitzat per a descriure períodes de quan ja hi havia vida a la Terra.Finalitza amb l'aparició de l'escriptura -
9999 BCE
Edat de Pedra
És el període de la prehistòria durant el qual els éssers humans creaven eines de pedra a causa de la manca d'una tecnologia més avançada. -
4000 BCE
Edat del Bronze
És un període del desenvolupament de la civilització que es caracteritza pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze. L'Edat del bronze forma part de la prehistòria i segueix al neolític a la major part del món. -
2000 BCE
Edat del hierro
És l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (qui establí una classificació segons els materials emprats en cada període), essent posterior a l'Edat del Bronze. Actualment el terme ha perdut valor com a etapa històrica, car el dit terme és tan sols aplicable dins l'àmbit Europeu. -
Period: 330 BCE to 476
Edad antiga
És l'època històrica que coincidix amb el sorgiment i desenrotllament de les primeres civilitzacions o civilitzacions antigues. Tradicionalment, s'ha considerat la invenció de l'escriptura com el punt de partida de la història antiga. -
262 BCE
La Primera Guerra púnica
Començà amb la intervenció de Roma a Sicília, quan s'alià amb els mamertins, que lluitaven contra els cartaginesos a Messina.La guerra passà al mar, originàriament dominat pels romans.Fracassat aquest assaig, la guerra se centrà novament a Sicília, on els romans es consolidaren. La pau (241 aC) posà fi als dominis púnics sicilians. -
149 BCE
Tercera Guerra púnica
Fou empresa pels romans, que temien una resurrecció del poder de Cartago.Aprofitant la malvolença del rei númida Masinissa I contra els cartaginesos, Roma inicià una guerra d'extermini, que acabà amb la presa de Cartago, després d'una resistència desesperada de l'exèrcit que comandava Escipió Emilià. La ciutat fou arrasada i no ressorgí fins un segle i mig després, ja com a ciutat romana, en temps de Juli Cèsar. -
218
La Segona Guerra púnica
Anníbal projectà l'atac directe a Roma, en una expedició per terra. Penetrà a Itàlia, on aconseguí grans victòries (batalles de Trèbia i Trasimè), però no s'atreví a assetjar Roma i no se li uniren els pobles itàlics dominats pels romans. Liquidat el domini cartaginès a Hispània , Publi Corneli Escipió Africà dirigí la guerra al territori de Cartago, que Anníbal va anar a defensar, però fou vençut. -
476
Trencament de la unitat mediterrània
La caiguda de l'Imperi romà, l'any 476, a causa de la violenta penetració dels pobles germànics, s'inicià dos segles abans. La crisi del segle III trencà l'equilibri establert pel fundador de l'imperi -Octavi August- per diversos fronts.Durant el segle VI, des de Bizanci, s'intentarà la recuperació de l'imperi romà arrabassat pels bàrbars. Carlemany ho intentarà al cor del continent, però el procés econòmic i social no permeté que aquestes idees polítiques es duguessin a terme. -
Period: 476 to 1492
Edat mitjana
És el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una època fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural. -
634
Expansió de l'islam
L'islam sobreeixí el marc geogràfic àrab. El 656, tot l'Imperi persa restà sota domini islàmic, mentre que Bizanci hagué de cedir Armènia, Síria, Palestina, Egipte, Líbia i Tripolitània, on els musulmans foren rebuts, sovint, com a alliberadors a causa de la violenta imposició de l'ortodòxia per part dels basileus bizantins. Els successors de Mahoma, els califes, ja no eren només cabdills religiosos, sinó que havien esdevingut monarques d'un immens imperi. -
806
La revolució feudal
La revolta dels quadres carolingis i el seu acaparament dels drets reials desembocà en el feudalisme. A partir de 950, es multipliquen les fortificacions feudals: és a dir, l'autoritat es fracciona en múltiples cèl·lules autònomes, al capdavant de cadascuna hi ha un cabdill que té a títol privat el poder de manar i de castigar; i explota aquest poder com una part del seu patrimoni hereditari. -
1346
Crisi econòmica i transformació social del món medieval
El segle XIV començà amb una onada de fred glacial, que féu créixer la fam i la misèria. La crisi demogràfica s'agreujà pel desequilibri entre una població en alça i una producció d'aliments estancada dins del marc de l'agricultura senyorial. La Guerra dels cent anys, les guerres civils castellanes, etc., posaren noves dificultats (nous impostos, devastació dels camps) a una economia rural dèbil. -
Period: 1453 to
Edat moderna
És la tercera de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.Des d'una perspectiva més global, l'edat moderna va marcar el moment de la integració de dos mons humans que havien romàs completament aïllats durant més de 20.000 anys: Amèrica, el Nou Món, i Euràsia i Àfrica, el Vell Món. -
1500
Els descobriments i l'expansió comercial del segle XVI
El procés de transformació econòmica va començar amb el pas d'una economia agrària i rural a una altra de comercial i mercantil. Al final del segle XV es produeix a Europa la crisi del sistema econòmic vigent des del segle XIII, basat en la producció feudal al camp, l'artesania i el comerç a escala local. Els esdeveniments que porten a aquest canvi són, fonamentalment, el descobriment d'Amèrica i els viatges dels portuguesos per Àfrica. -
Primera Guerra Mundial
ou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient.Finalitzà amb la signatura de l'armistici de Compiègne l'11 de novembre de 1918, que establia la derrota de les potències centrals, provocada més per un desgast que impossibilitava la continuació de l'esforç militar que no pas per cap derrota militar. -
Segona guerra mundial viquipedia
Va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones,la major part civils.el país que va patir la principal agressió de l'Alemanya nazi, que també dugué a terme la persecució i extermini de minories europees com la jueva.
