Historia de la Filosofia timeline

Period: 600 BCE to 501 BCE

Presocràtics

Constitueix l'inici de la filosofia. Intenten explicar lorigen de la naturalesa i de l'univers
Period: 600 BCE to 299

Filosofia Antiga

Aquest període comença amb els Presocràtics, i passan per la tradició iniciada per Sócrates, continuada Per Plató i Aristòtil i acaba en el Hel·lenisme
585 BCE

Tales de Milet

| 624 a.C - 546 a.C |
Tales de Milet va plantejar el primer problema de la filosofia:
Quin és el primer principi de la naturalesa? També va dir:
*Que l'aigua és essencial per a la vida.
*Que l'aigua podia estar en diferents estats físics.
*Que l'aigua és la substància que permet l'existència de qualsevol cosa de l'univers.
541 BCE

Pitàgores

| 582 a.C - 500 a.C. |
La teoria filosòfica de Pitàgores es va centrar en la importància dels números, les relacions matemàtiques i l'harmonia com a elements fonamentals en la comprensió de l'univers i la vida moral.
510 BCE

Heràclit

| 540 a. C.- 480 a. C |
Principalment la filosofia d'Heràclit va ser: El Canvi Permanent: afirmava que tot està, en canvi, constant i que el canvi és la característica fonamental de la realitat. Això l'afirma en la seva famosa frase: No et pots banyar dues vegades al mateix riu. El Foc com a Element Primordial: sostenia que el foc era l'element primordial que estava en constant transformació i representava l'essència del canvi i la unitat de la realitat.
505 BCE

Parmènides

| 540 a.C. - 470 a.C |
La seva filosofia es basava en: La Natura de l'Ésser: El tema central en la filosofia de Parmènides és la naturalesa del "Ser". Parmènides argumenta que només l'Ésser és real i que tot el que existeix és una manifestació d'aquesta única realitat eterna i immutable. La Negació del Canvi: Parmènides nega la realitat del canvi i la multiplicitat al món. Argumenta que el canvi i la pluralitat són il·lusions perceptuals i que la realitat és immutable i homogènia.
Period: 500 BCE to 401 BCE

Sofística i Sòcrates

La sofística s'interesa per lètica i la política des de posicions relativistes.
445 BCE

Protàgores

|480 a. C - 410 a.C| Protàgores va sostenir que no hi havia una veritat objectiva i absoluta, sinó que les creences i les opinions eren determinades per les experiències i les percepcions individuals. Això va portar a una visió relativista del coneixement i la moral, en la qual cada individu podria tenir les seves pròpies creences i valors. Aquesta perspectiva va tenir un impacte significatiu en la filosofia i va plantejar preguntes importants sobre la naturalesa de la veritat i la moralitat.
438 BCE

Gòrgies

|485a.C- 391a.C| Ell afirmava que res no existeix, i si existís, seria incognoscible, i si fos cognoscible, seria incomprensible. Aquesta posició, coneguda com a "nihilisme", qüestionava la possibilitat de conèixer la veritat o la realitat objectiva. Gòrgies també es va destacar per la seva habilitat a la retòrica i la persuasió. Sostenia que els sofistes, com ell mateix, podien ensenyar les persones a fer servir el llenguatge i l'argumentació de manera efectiva per assolir els seus objectius.
435 BCE

Sòcrates

| 470 a.C - 400 a.C | Les dues idees més rellevants de Sòcrates són: Mètode Socràtic: ell creia en la importància del diàleg i la pregunta com a mitjans per buscar la veritat i el coneixement. La Ignorància és l'Origen del Mal: Sòcrates sostenia que ningú no fa el mal deliberadament; en canvi, la ignorància i la manca de comprensió són les causes de la conducta immoral.
Period: 400 BCE to 301 BCE

Plató i Aristòtil

Tots dos esdevenen els filòsofs més importants de l'antiguetat
390 BCE

Plató

| 427 a. C - 347 a. C |
La seva filosofia va ser majoritàriament política i moral Plató creia en l‟existència d‟un món d‟idees o formes perfectes i eternes que són la realitat veritable i permanent.
Segons ell , el coneixement autèntic s'obté a través de la contemplació i el pensament filosòfic.
Plató argumentava que l'ànima humana té una part racional, apetitiva i espiritual.
Plató va desenvolupar la teoria del coneixement anomenada "anamnesi".
350 BCE

Aristòtil

| 384 a. C. - 322 a. C |
Aristòtil afirma el valor del coneixment empíric, aquell que es genera a partir dels sentits. La filosofia d'Aristòtil es centra en la cerca de la felicitat a través de la virtut i la raó. Va proposar l'ètica de la virtut, on es busca l'equilibri entre extrems. També va desenvolupar la teoria de l'acte i la potència, destacant la importància de l'acció per assolir la plenitud. La seva metafísica aborda la naturalesa de la realitat i la causalitat.
300 BCE

Epicur

| 341 a. C - 270 a. C |
La filosofia de Epicur es centra en la cerca de la felicitat.
Epicur va dividir la seva filosofia en tres parts:
· La Canònica:
-Va prendre com a centre de reflexió, no un suposat món més enllà, sinó el radical més ençà que és el cos
· La Física:
-Defensava la teoria atomista de Demòcrit, i li va afegir l'existència del climanem.
· L'Ètica:
-Epicur defensava l'hedonisme, és a dir el fi de la vida és el plaer, plaer d'índole espiritual i afectiu
Period: 300 BCE to 299

Hel·lenisme

Diverser escoles i Presprectives: Estoïcisme, Neoplatonisme, Epicureisme
10

Sèneca

| 4 a. C - 65 d. C |
Sèneca era un filòsof estoïc, Concep la filosofia com un consol i com un mitjà per a aconseguir la plenitud del bon viure, és a dir, com a aspiració a la felicitat. Així, la filosofia és entesa com una activitat eminentment pràctic-moral més que especulativa
Period: 300 to 1400

Filosofia Medieval

La filosofia es centra en la relació entre fé i raó
390

Agustí d'Hipona

| 354 d. C - 430 d. C |
La figura més important de la filosofia cristiana.
La filosofia d'Agustí d'Hipona consisteix en harmonitzar la fe i la raó, la filosofia i la religió.
La característica interna pròpia del pensament d'Agustí d'Hipona és el caràcter de convers que manifesta en tot moment: és a partir de la fe que tot ha d'explicar-se; la fe, que no requereix cap justificació exterior a ella mateixa, és el fonament natural de la raó, feble pel pecat
1210

Guillem d'Ockam

| 1287 d. C - 1349 d. C |
Guillem d'Ockham, destacat filòsof medieval, va advocar per la simplicitat i la lògica. El seu nominalisme va negar l'existència d'universals i va defensar que la voluntat divina fonamenta la moral. La seva "Navalla d'Ockham" va promoure explicacions simples i sense suposicions innecessàries.
1250

Tomàs d'Aquino

| 1225 d. C - 1274 d. C |
El filòsof més representatiu de la filosofia escolàstica.
Les idees de Tomàs d'Aquino sobre l'home són innovadores: l'home és un compost d'ànima i cos, però l'ànima no és la mera forma del cos.
Va buscar combinar la filosofia aristotèlica amb la teologia cristiana. Va destacar la importància de la raó en la comprensió de la fe i va argumentar a favor de l'existència de Déu a través de la causalitat.
Period: 1401 to 1800

Filosofia Moderna

El renaixement, l'humanisme, la revolució científica i finalment la il·lustració influeixen en els diferents autors d'aquesta època
1523

Descartes

| 1596 d. C - 1650 d. C |
El més destacat filòsof francès, pare de la filosofia moderna, i iniciador del racionalisme.
És conegut per la seva frase "Cogito, ergo sum" (Penso, després existeixo), que destaca la certesa de l'existència individual a través del pensament.
Buscava establir una base sòlida i segura per al coneixement, separant la ment i el cos, i promovent la investigació científica basada en la raó i les matemàtiques. La seva obra va influir en la filosofia moderna i la ciència.
1670

Locke

| 1632 d. C - 1704 d. C |
Filòsof empirista anglès.
La filosofia de Locke s'orienta menys cap a l'especulació que cap a la pràctica; i pràctic és analitzar fins a on arriba la capacitat de l'enteniment per a conèixer. Segons les seves pròpies paraules, pretén «investigar els orígens, l'abast i la certesa de l'enteniment humà». A ell es deu la formulació clàssica de l'empirisme anglès.
1735

Hume

| 1711 d. C - 1776 |
Filòsof empirista escocès.
Sostenia que tot coneixement deriva de l'experiència i que no podem conèixer la causa-efecte de manera absoluta. Argumentava que les nostres creences es basen en hàbits i associacions d'idees i que no podem justificar la inducció ni l'existència d'un jo permanent. Hume també qüestionava la noció de la causalitat i la creença religiosa.
1755

Kant

| 1724 d. C - 1804 d. C |
Va defensar que el coneixement es forma a través de la interacció entre l'experiència (fenòmens) i les estructures mentals innates (noms). Va establir l'ètica deontològica, argumentant que la moralitat es basa en el deure i la voluntat racional. També va promoure la idea de respectar la dignitat de cada individu com un fi en si mateix. La seva filosofia va influir en l'epistemologia, l'ètica i la metafísica
Period: 1801 to 2023

Filosofia Contemporània

Filosofia fins l'actualitat.
1855

Marx

| 1818 d. C - 1883 d. C |
Revolucionari, filòsof, economista, historiador i periodista alemany.
Va argumentar que les relacions econòmiques i les lluites de classe eren motors de canvi social. El seu concepte d'alienació destacava com el capitalisme desvinculava els treballadors de la feina i l'autenticitat. A més, va proposar una teoria del valor laboral i va criticar la ideologia com a reflex de les relacions de poder. Marx promovia el comunisme com a estat futur sense classes.
1877

Nietzsche

| 1844 d. C - 1900 d. C |
Filòsof i filòleg alemany.
Va rebutjar la moral tradicional i la religió com a limitants de la individualitat i va promoure la "voluntat de poder" com una força fonamental a la vida. Va qüestionar la veritat objectiva i va advocar per la "perspectiva múltiple", argumentant que la realitat és subjectiva i plural.
Introdujo conceptos como el "superhombre" como un individuo que crea sus propios valores y el "eterno retorno", la idea de que la vida se repite infinitamente.
1900

Freud

| 1856 d. C - 1939 d. C |
Va postular que els desitjos i conflictes inconscients influeixen en el comportament i les emocions. La seva teoria se centra en l'estructura de la ment, incloent-hi "ell", el "jo" i el "superió". Va introduir conceptes com el complex d'Èdip i la sexualitat infantil. Considerava que els somnis eren una finestra a l'inconscient. Freud també va explorar la repressió i la importància de la infància en la formació de la personalitat.
1916

José Ortega y Gasset

| 1883 d.C - 1955 d.C | José Ortega y Gasset va promoure una filosofia del perspectivisme, la importància de la vida com a realitat fonamental i la necessitat d'una raó vital per comprendre l'experiència humana de manera autèntica. El seu pensament va influir en la filosofia existencialista i la reflexió sobre la identitat i l'experiència individual.
1930

Heidegger

| 1889 d. C - 1976 d. C |
Filòsof alemany.
Es va centrar en l'ontologia i la fenomenologia. La seva obra clau, "Ser i Temps", va explorar l'existència humana com un ésser-en-el-món. Va proposar la idea del Dasein, l'ésser humà com un ésser conscient que s'enfronta a la finitud i l'angoixa. Heidegger també va abordar la noció de "ser autèntic" davant del "ser inautèntic", instant a l'autenticitat i l'autenticació a la vida.
1940

Sartre

| 1905 d. C - 1980 d. C |
Filòsof, dramaturg i novel·lista francès.
El seu lema "l'existència precedeix l'essència" vol dir que els éssers humans creen la seva pròpia identitat a través d'eleccions i accions. Va rebutjar la idea de Déu i va afirmar que estem "condemnats a ser lliures". També introdueixo el concepte de "mala fe", la tendència a evadir la responsabilitat. Sartre va advocar per l'autenticitat i l'acció compromesa a la vida.
1946

Maria Zambrano

| 1904 d.C - 1991 d.C | Maria Zambrano va desenvolupar una filosofia que integra la raó i la poesia, explorant temes com la llibertat, la identitat, la memòria i el compromís polític. El seu enfocament en la riquesa de l'experiència humana i la importància en la filosofia i la vida quotidiana la converteixen en una figura destacada en la filosofia contemporània.
1950

Hannah Arendt

| 1906 d.C - 1975 d.C | Les idees principals de Hannah Arendt se centren en l'acció política, la pluralitat humana, la llibertat, la responsabilitat i la importància de l'esfera pública en la vida democràtica. El seu pensament ha tingut una influència significativa en la teoria política i l'ètica contemporànies.
1951

Gadamer

| 1900 d.C - 2002 d.C | Les idees principals de Hans-Georg Gadamer se centren en l'hermenèutica, la interpretació i el diàleg com a processos fonamentals per a la comprensió. El seu enfocament obert i dialògic ha tingut un impacte significatiu a la teoria de la interpretació i la filosofia contemporània.
1976

Jürgen Habermas

| 1929 d.C - Continua viu | Jürgen Habermas és conegut per la seva teoria de l'acció comunicativa, que destaca la importància de la comunicació i el diàleg en la construcció de la veritat i l'ètica. El seu enfocament a la democràcia deliberativa i el seu compromís amb la crítica social han tingut un impacte significatiu en la filosofia política i la teoria social contemporànies.