HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

FILOSOFIA ANTIGA

Period: 600 BCE to 300

Presocràtics

6 BCE

Tales de Milet 624 a.C - 546 a.C creia que l'aigua és l'element fonamental de tot. Buscant explicacions racionals de la natura.Pitàgores 570 a.C - 495 a.C defensa que els números són la base de la realitat i que les matemátiques ajuden a compendre el món. Heràclit 535 a.C - 475 a.C afirma que tot està en constant canvi, veia el foc com a símbol d'aquest canvi. Parmènides 515 a.C - 450 a.C sostenia que la realitat és immutable, i que el canvi és només una il·lusió, defensant un ser únic i etern.

Sofística i Sòcrates

5 BCE

Protàgores 490 a.C - 420 a.C afirmava que la veritat és relativa, expressant que "l'home és la mesura de totes les coses". Això significa que les opinions són subjectives i no hi ha una veritat absoluta. Gòrgies 485 a.C - 380 a.C pensaba que res no existeix realment. Si alguna cosa no exixteix no podríem coneixer-la, i fins i tot si no la coneguéssim no podríem explicar-la a altres persones. Ell posava en dubte que si el que sabem es veritable i si podem comunicar-ho.

Plató i Aristòtil

4 BCE

Plató 427 a.C - 347 a.C creia que les coses que veiem són còpies imperfectes d'idees perfectes que existeixen en un món abstracte. Aquestes idees són eternes i immutables, i només a través de la raó podem arribar al coneixement veritable. Aristòtil 384 a.C - 322 a.C defensava que el coneixent ve de l'observació i l'experiència. Creia que cada cosa té una essència que es pot descobrir estudiant la seva forma i funció en el món actual.

Hel·lenisme

2 BCE

Epicur 341 a.C - 270 a.C afirma que el plaer és el bé més alt, defensava que s'ha de buscar amb moderació i raó. La felicitat, segons ell, prové de l'amistat, el coneixement i l'absència del dolor i es pot aconseguir a través d'una vida senzilla.
Séneca 4 a.C - 65 d.C creia que la virtut és fonamental per aconseguir la felicitat. Defensava la importància de controlar les emocions i viure d'acord amb la natura. Per a ell, afrontar les dificultats amb calma i raó és essencial per una vida plena.

FILOSOFIA MEDIEVAL

Period: 400 to 1400

Agustí d'Hipona 354 d.C - 430 d.C

430

Va ser un dels primers pensadors a combinar la filosofia grega amb la teologia cristiana.
La seva obra més famosa, Confessions, reflecteix la seva vida i conversió.
Agustín va defensar la importància de la gràcia de Déu i la naturalesa interior de l'home.
Va introduir el concepte de "ciutat de Déu", contrastant-lo amb la "ciutat terrenal" i argumentant que la veritable felicitat es troba en Déu i no en els plaers terrenals.

Tomàs d'Aquino 1225 d.C - 1274 d.C

1225

Va combinar el pensament d'Aristòtil amb la teologia cristiana.
La seva obra més influent, Summa Theologica, va buscar explicar i sistematitzar la fe cristiana a través de la raó.
Tomàs d'Aquino va argumentar que la fe i la raó eren compatibles i va desenvolupar la teoria de la "llei natural", que afirmava que els principis morals podien entendre's a través de la raó.
També va advocar per cinc maneres de provar l'existència de Déu.

Guillem d'Ockam 1287 d.C - 1347 d.C

1287

Guillermo de Ockham és famós pels seus punts de vista nominalistes, negant l'existència d'idees universals independents de coses particulars.
Va sostenir que només l'individu és real i que els termes generals són meres convencions lingüístiques.
Ockham va defensar la idea que la simplificació és la clau del pensament i de la ciència, resumida en un principi anomenat l'espasa de Ockham, que estableix que les entitats no han de multiplicar-se innecessàriament.

FILOSOFIA MODERNA

Period: 1500 to 1800

Descartes (1516 d.C - 1650 d.C)

1516

Va proposar el racionalisme, que sosté que la raó és la font principal del coneixement. La seva famosa frase "Penso, per tant existeixo" reflecteix la idea que el pensament és la prova de l'existència. Descartes va defensar que el món es pot entendre a través de la matemàtica i que la realitat es divideix entre la ment i la matèria. La seva obra va influir en la filosofia moderna, establint les bases per a l'epistemologia i la metafísica.

Locke (1632 d.C - 1704 d.C)

1632

Va defensar l'empirisme, afirmant que tot coneixement prové de l'experiència. També pensava que tots tenim drets naturals, com el dret a la vida, la llibertat i la propietat. A més, Locke va defensar que el govern ha de ser escollit pel poble i que ha de protegir aquests drets. Les seves idees van influir molt en la política i la filosofia modernes.

Hume (1711 d.C - 1776 d.C)

1711

Va afirmar que les idees són imatges de les nostres impressions, i que no podem conèixer la realitat més enllà del que experimentem. Hume també va qüestionar la casualitat, sostenint que o podem provar que un esdeveniment causés un altre, només observem que sovint es presenten junts. A més, va defensar que les emocions i els sentiments són fonamentals en la presa de decisions, destacant la importància de la psicologia en la filosofia.

Kant (1724 d.C - 1804 d.C)

1724

Va desenvolupar la seva filosofia al voltant del coneixement i la moral. Kant defensava que el coneixement es forma a partir de l'experiència, però que la ment també afegeix estructures per ajudar-nos a entendre-ho. Creia que no podiem conèixer la realitat tal i com és en si mateixa, només la percebem. A més, en la seva ètica, sostenia la moralitat basada en la raó i que les accions han de seguir principis universals.

FILOSOFIA CONTEMPORANEA

Period: 1800 to 2025

Marx 1818 d.C - 1883 d.C

1818

Filòsof, economista i sociòleg alemany, conegut per la seva crítica al capitalisme i la seva anàlisi de la història a través del materialisme històric. En obres com El Capital i El Manifest Comunista, Marx va sostenir que la història humana és la història de la lluita de classes.
Va sostenir que el capitalisme va crear una divisió entre la classe treballadora (proletariat) i els propietaris dels mitjans de producció (burgesia), i va predir que aquesta tensió acabaria en una revolució.

Nietzsche 1844 d.C - 1900 d.C

1844

El filòsof alemany va qüestionar els fonaments del cristianisme, l'ètica tradicional i la filosofia occidental.
En obres com Així va parlar Zaratustra i El naixement de la tragèdia, Nietzsche va introduir conceptes com el "superhome" (*Übermensch) i la "voluntat de poder", suggerint que els humans haurien d'esforçar-se per crear els seus propis valors en el món. un món sense certesa total.

Freud 1856 d.C - 1939 d.C

1856

Metge i psicòleg austríac, considerat el pare de la psicoanàlisi.
Va introduir la idea que el comportament humà està influenciat per processos mentals inconscients, inclosos els desitjos i conflictes reprimits.
Les seves teories sobre l'ego, el superjò i els instints són fonamentals per a comprendre la psicologia humana.

Ortega y Gasset 1883 d.C 1955 d.C

1883

José Ortega y Gasset va ser un filòsof i assagista espanyol.
La seva obra més famosa, La revolta de les masses, critica la falta de compromís cívic i la mediocritat de les masses en la societat contemporània. Ortega sosté que cal trobar el sentit d'un mateix i fer-se responsable de la pròpia vida.

Existencilisme

1889

Martin Heidegger (1889-1976) es va fer famós per la seva obra Ser i temps, en la qual analitzava l'existència humana. Emfatitza l'autenticitat i la voluntat d'afrontar la mort per a viure de veritat.
Jean-Paul Sartre (1905-1980) és un representant típic de l'existencialisme. A Ser i no existència, sosté que “l'existència precedeix a l'essència”, i emfatitza que els humans han de crear el seu propi significat.

Hermenèutica - Gadamer 1900 d.C - 2002 d.C

1900

Hans-Georg Gadamer va ser un filòsof alemany més conegut pel seu llibre Veritat i mètode, en el qual va desenvolupar l'hermenèutica.
Sosté que la comprensió és un diàleg entre l'intèrpret i el text, emfatitzant la “fusió d'horitzons”, suggerint que la comprensió sorgeix de la interacció de diferents perspectives.
Segons Gadamer, la veritat es revela a través del diàleg i l'intercanvi d'experiències.

Maria Zambrano 1904 d.C 1991 d.C

1904

María Zambrano: filòsofa i periodista espanyola.
El seu pensament combina filosofia, poesia i misticisme.
Zambrano explora la relació entre raó i emoció, argumentant que la intuïció i l'experiència són essencials per a la comprensió humana.
En les seves obres va destacar la importància de la pau interior i la cerca de la veritat.

Hannah Arendt 1906 d.C - 1975 d.C

1906

Hannah Arendt va ser una filòsofa i teòrica política alemanya.
És coneguda per la seva obra "Els orígens del totalitarisme" i les seves anàlisis de la naturalesa del poder i l'acció política.
Arendt va argumentar que l'acció i el pluralisme eren necessaris en la vida política i que el totalitarisme deshumanitzava a l'individu.

Habermas 1929 d.C

1929

Jürgen Habermas és un filòsof alemany millor conegut per la seva teoria de l'acció comunicativa, que postula que la comunicació racional és fonamental per a la democràcia i la formació de consens. *Habermas defensa la idea de "espai públic" com l'espai on es debat i es forma l'opinió pública.