Història de la filosofia

  • 625 BCE

    Tales de Milet

    Tales de Milet
    El filòsof grec va néixer al 625 aC i va morir al 548 aC. Tales va començar a buscar explicacions racionals de les coses i es va aïllar de les explicacions mítiques. Aquest va plantejar la primera pregunta filosòfica sobre l'arkhé o principi bàsic de la naturalesa, que per a ell era l'aigua i les coses humides. La va considerar com a principi perquè es presenta en tots els estats i és essencial per a la vida. A més, va fer aportacions en matemàtiques i geometria, formulant teoremes essencials.
  • Period: 625 BCE to 300

    Filosofia Antiga

    Del S. VI a.C. al S. III d.C.
  • Period: 625 BCE to 501 BCE

    Presocràtics

    S. VI a.C.: Tales de Milet, Pitàgores, Heràclit i Parmènides.
  • 570 BCE

    Pitàgores

    Pitàgores
    Filòsof i matemàtic grec que va néixer al 570 aC i va morir l’any 495 aC. Ell pensava que els números i les proporcions numèriques eren la base de l’univers, que la matemàtica era la base de la realitat. Això va donar lloc a una comprensió abstracta del món. Ell va fer el teorema de Pitàgores. A més a més, l'escola-secta pitagòrica que va crear defensava que l'ànima era immortal i que es podia purificar a través de la disciplina i el coneixement.
  • 535 BCE

    Heràclit

    Heràclit
    Nascut l’any 535 aC i mort l’any 480 aC, el filòsof grec diu que l'única constant en el món és el canvi, que la realitat està en constant transformació. Ell creu que al logos, el principi ordenant de l'univers, només accedien aquells que buscaven el coneixement a través de l'autoreflexió i la introspecció. A més, diu que el logos ordena les coses en un equilibri de contraris, que els oposats són necessaris per a l'existència de l'altre. També diu que el foc és el principi primordial del cosmos.
  • 515 BCE

    Parmènides

    Parmènides
    Va néixer al 515 aC i va morir al 470 aC, va ser un dels fundadors de la metafísica. La seva filosofia va ser un punt d'inflexió en el pensament presocràtic. Parmènides diu que l'ésser és, i el no-ser no és. Opina que pensar i ser són idèntics; només el que és pot ser pensat. A més, critica les creences que provenen dels sentits, que aquestes opinions no poden aportar un coneixement cert sobre la realitat. També diu que el món sembla estar en constant canvi, però que en realitat és una il·lusió.
  • Period: 500 BCE to 401 BCE

    Sofística i Sòcrates

    S. V a.C.: Sòcrates, Protàgores i Gòrgies.
  • 487 BCE

    Gòrgies

    Gòrgies
    Nascut l'any 487 aC i mort al 375 aC, diu en la seva obra que el res no existeix, que res és etern ni creat del no-res. La possibilitat de pensar coses inexistents mostra que hi ha una divisió entre el pensament i el ser, i que, ni tan sols allò que existís seria accessible al coneixement humà. També diu que si allò es conegués, no es podria dir, ja que el llenguatge transmet sons, no la realitat. També defensava l’ús del llenguatge per persuadir i canviar percepcions, l’art és com un engany.
  • 485 BCE

    Protàgores

    Protàgores
    Va néixer al 485 aC i va morir al 411 aC. Exposa que és impossible saber si els déus existeixen de veritat, que saber-ho es troba més enllà de l'experiència humana. Esmenta que l'home és la mesura de totes les coses, que el coneixement és subjectiu i depèn de la percepció de cada un. A més, diu que la veritat i la moralitat no són absolutes, sinó que varien segons cada persona i situació. També diu que la virtut i la moral es poden ensenyar, i que les lleis i l’educació són claus per al progrés.
  • 470 BCE

    Sòcrates

    Sòcrates
    Nascut l’any 470 aC i mort l’any 399 aC. La seva filosofia, centrada en l'ésser humà, ens ha arribat sobretot a través dels textos de Plató. Sòcrates és conegut per la seva metodologia dialèctica, que inclou dues tècniques: la ironia i la maièutica. Comença amb preguntes simples que posen en dubte les afirmacions de l’interlocutor i després l'ajuda a arribar a les seves pròpies conclusions. Deia que el saber era clau per a actuar bé i això conduïa a una vida plena i satisfactòria.
  • 427 BCE

    Plató

    Plató
    Va néixer l’any 427 aC i va morir l’any 347 aC. Va ser alumne de Sòcrates. Distingeix entre el món físic i el món de les idees, aquest conté les veritables definicions dels conceptes universals. Segons ell, les ànimes han viscut abans en aquest món, i el coneixement és un procés de record d’aquestes idees. Aprendre no és adquirir nova informació, sinó recordar el que l'ànima ja coneixia. Per a ell l'ètica es vincula amb la justícia i diu que hi ha idees objectives, desconfiant dels sentits.
  • Period: 400 BCE to 301 BCE

    Plató i Aristòtil

    S. IV a.C.: Plató i Aristòtil.
  • 384 BCE

    Aristòtil

    Aristòtil
    Va néixer l’any 384 aC i va morir l’any 322 aC. La seva filosofia contrasta amb l'idealisme de Plató. Va passar anys a l'Acadèmia de Plató i va tenir l'oportunitat de ser tutor d'Alexandre el Gran. Defensava l'existència de veritats objectives i no relatives. Creia que la nostra comprensió del món comença amb la percepció sensorial (empirisme). Ell va desenvolupar el sil·logisme i va establir les bases de l'estudi lògic, i va identificar quatre causes per explicar el canvi, entre altres.
  • 341 BCE

    Epicur

    Epicur
    Nascut l'any 341 aC i mort al 270 aC. La seva filosofia se centrava en la recerca de la felicitat humana, la qual considerava l'objectiu principal de la vida. Va dividir la filosofia en tres parts: la Canònica (lògica i teoria del coneixement), la Física, i l'Ètica. Deia que el coneixement venia de les percepcions sensorials, va donar una visió materialista de l'ésser humà que eliminava les pors a la mort i als déus, i va exposar que el veritable plaer prové de l'autarquia i l'ataràxia.
  • Period: 300 BCE to 300

    Hel·lenisme

    Del S. III a.C. al S III d.C.: Epicur i Séneca.
  • 4 BCE

    Séneca

    Séneca
    Va néixer al 4 aC i va morir al 65 dC. És un dels filòsofs més representatius de l'estoïcisme. Sentia la filosofia com un mitjà per aconseguir la felicitat, l'associava amb la tranquil·litat interior. Deia que els humans són susceptibles al pecat i la irracionalitat, i que cal exercir autodisciplina i esforç per viure de manera virtuosa. També defensava que tots els éssers humans són iguals, independentment del seu estatus social, i que era important participar en la societat i en la política.
  • Period: 301 to 1400

    Filosofia Medieval

    Del S. IV al S XIV.
  • 354

    Agustí d'Hipona

    Agustí d'Hipona
    Nascut el 13/11/354 i mort el 28/8/430. Combina la filosofia i el cristianisme. Considerava la veritat com a sinònim de Déu, dient que totes les veritats es basen en la seva naturalesa divina. Ell pensa que la fe és el punt de partida per a la comprensió. També diu que el mal és una privació del bé, resultat de la llibertat humana i rebutjava la idea d’un temps cíclic, defensant un model lineal.
  • 1225

    Tomàs d'Aquino

    Tomàs d'Aquino
    Va néixer l’any 1225 i va morir el 7/3/1274. Defensa que la raó té una autonomia que li permet explorar veritats que no depenen de la revelació divina, és a dir, la filosofia i la teologia poden coexistir i enriquir-se mútuament. Per ell, Déu és l'acte pur d'existir, la font de tota existència. En la seva obra presenta cinc vies per demostrar l'existència de Déu, basant-se en l'observació del món. Considera que l'ésser humà és un compost cos i ànima (atorga individualitat i és immortal).
  • 1287

    Guillem d'Ockam

    Guillem d'Ockam
    Va néixer en 1287 i va morir el 9/4/1347. Diu que el coneixement ha de basar-se en l'experiència i en l'observació del món concret, rebutjant les abstraccions. Exposa que, davant de diverses explicacions possibles, la més simple és la millor. Ell distingeix entre el coneixement intuïtiu (el que ell considera correcte) i el coneixement abstractiu. També rebutja que el coneixement de Déu pugui ser obtingut mitjançant arguments racionals. També diu els noms no són realitats absolutes.
  • Period: 1401 to

    Filosofia moderna

    Del S. XV al S. XVIII.
  • Locke

    Locke
    Nascut el 29 d’agost de 1632 i mort el 28 d’octubre de 1704, Locke és considerat el pare de l’empirisme. Creia que la ment era com una “tabula rasa” o un full en blanc, on l'experiència i l'observació deixaven marques. Va defensar els drets naturals de les persones a la vida, la llibertat i la propietat, influenciant la filosofia política i la Declaració d'Independència dels Estats Units.
  • René Descartes

    René Descartes
    Nascut el 31 de març de 1596 i mort l'11 de febrer de 1650, Descartes és conegut com el pare del racionalisme. Va introduir el mètode del dubte, que consisteix a qüestionar tot per trobar veritats inamovibles. La seva famosa frase "Penso, per tant, existeixo" reflecteix la seva creença que la raó és la clau del coneixement. Va fer aportacions a les matemàtiques amb la geometria analítica, que uneix l'algebra amb la geometria.
  • Period: to

    Hermenèutica

    Del S. XVIII al S. XIX: Gadamer.
  • Hume

    Hume
    Nascut el 7 de maig de 1711 i mort el 25 d’agost de 1776, Hume és conegut pel seu enfocament escèptic sobre la raó i la causalitat. Creia que tot el coneixement prové de les experiències sensorials. Va desafiar la idea que podíem conèixer el món més enllà del que percebem, i va proposar que les nostres creences estan basades en hàbits i costums més que en la raó pura.
  • Kant

    Kant
    Nascut el 22 d'abril de 1724 i mort el 12 de febrer de 1804, Kant va revolucionar la filosofia amb la seva “Crítica de la raó pura”. Va dir que la nostra percepció del món és estructurada per la ment, que aporta categories i conceptes. La seva teoria del “deure” és fonamental en l'ètica, creient que les accions han de ser valorades pel principi moral que les guia, no només pels resultats.
  • Period: to

    Filosofia contemporània

    Del S. XIX al S. XXI.
  • Period: to

    Existencialisme

    Del S. XIX al S. XX: Heidegger i Sartre.
  • Marx

    Marx
    Nascut el 5 de maig de 1818 i mort el 14 de març de 1883, Marx va ser un gran pensador polític i social. Va desenvolupar la teoria del materialisme històric, que afirma que la història es mou a través de la lluita de classes. La seva obra “El Capital” analitza l'economia capitalista i les seves contradiccions, influenciant les idees socialistes i comunistes.
  • Freud

    Freud
    Nascut el 6 de maig de 1856 i mort el 23 de setembre de 1939. Va ser el fundador de la psicoanàlisi, va proposar que gran part del comportament humà és determinat per processos mentals inconscients. La seva teoria divideix la ment en tres components: l’allò (impulsos irracionals), el jo (mediador amb la realitat) i el superjò (normes morals). També va introduir idees com el complex d’Èdip i la repressió, així com els impulsos de vida (Eros) i de mort (Thanatos).
  • Ortega y Gasset

    Ortega y Gasset
    Nascut el 9 de maig de 1883 i mort el 18 de març de 1955, Ortega és un pensador espanyol que defensava que “jo sóc jo i la meva circumstància”. Creia que l’individu està influenciat pel seu entorn, i va explorar la relació entre l’home i la societat. La seva obra més famosa és "La rebel·lia de les masses", on critica la societat de masses i promou l’educació com a eina d’alliberament.
  • Nietzsche

    Nietzsche
    Nascut el 15 d'octubre de 1844 i mort el 25 d'agost de 1900, Nietzsche és conegut per les seves idees sobre la moral i el superhome. Va criticar la moral tradicional, argumentant que els valors són creats per l'individu. La seva famosa frase "Déu ha mort" simbolitza la seva creença que les idees religioses tradicionals han perdut la seva influència en la societat moderna.
  • Heidegger

    Heidegger
    Nascut el 26 de setembre de 1889 i mort el 26 de maig de 1976, Heidegger es va centrar en la pregunta del "ser". La seva obra "Ser i temps" investiga com vivim i experimentem la realitat. Va influir en l'existencialisme, abordant temes com l'autenticitat i la importància de la nostra relació amb el món.
  • Gadmer

    Gadmer
    Nascut el 11 de febrer de 1900 i mort el 13 de març de 2002, Gadamer és un filòsof alemany conegut per la seva obra "Veritat i mètode". Va desenvolupar la teoria de l'hermenèutica, que és l'estudi de la interpretació, especialment en la comprensió de textos. Gadamer defensava que el diàleg i l'experiència compartida són fonamentals per a la comprensió mútua.
  • María Zambrano

    María Zambrano
    Nascuda el 22 d'abril de 1904 i morta el 6 de febrer de 1991, Zambrano va ser una filòsofa i escriptora espanyola. Va combinar filosofia i poesia, i va explorar temes com l’amor, la raó i l’experiència humana. Defensava la importància de la subjectivitat i la intuïció en la comprensió de la realitat. Va rebre el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres el 1981.
  • Sartre

    Sartre
    Nascut el 21 de juny de 1905 i mort el 15 d'abril de 1980, Sartre és una figura central de l'existencialisme. Va afirmar que "l'existència precedeix l'essència", la qual cosa significa que cada persona ha de crear el seu propi significat a la vida a través de les seves accions. També va escriure sobre la responsabilitat i l'angoixa que vénen amb la llibertat.
  • Hannah Arendt

    Hannah Arendt
    Nascuda el 14 d'octubre de 1906 i morta el 4 de desembre de 1975, Arendt va ser una filòsofa i teòrica política alemanya. És coneguda per les seves reflexions sobre el totalitarisme, la natura del mal i la importància de l'acció política. La seva obra més influent és "Els orígens del totalitarisme", on analitza els règims totalitaris del segle XX i la responsabilitat individual.
  • Escola de Frankfurt

    Escola de Frankfurt
    Fundada en 1923, hi van estudiar: Habermas, Hannah Arendt i Ortega y Gasset.
  • Habermas

    Habermas
    Nascut el 18 de juny de 1929, Habermas és un important filòsof contemporani que s'ha centrat en la teoria de l'acció comunicativa. Creu que el diàleg raonable és essencial per resoldre conflictes i promoure la democràcia. Les seves idees sobre l'espai públic són fonamentals per entendre la política i la societat actuals.