-
Period: 700 BCE to 65
Filosofia Antiga
Inici amb els presocràtics i pas del mite al pensament racional. Desenvolupament de l’ètica, política i ontologia -
Period: 700 BCE to 450 BCE
Presocràtics
-
623 BCE
Tales de Millet
Tales de Milet (c. 624-546 aC): El primer filòsof va proposar que el principi fonamental de tot és l’aigua. -
568 BCE
Pitàgores
Pitàgores (c. 570-495 aC): Va desenvolupar la idea que els números són l'essència de totes les coses i que l’harmonia de l’univers es regeix per proporcions numèriques. -
535 BCE
Heràclit
Heràclit (c. 535-475 aC): Defensava que el canvi constant (flux) és l’essència de la realitat; el foc és el principi (arjé) de tot. -
515 BCE
Parmènides
Parmènides (c. 515-450 aC): Argumentava que el canvi és una il·lusió i que només el ser és real i immutable, establint les bases de l’ontologia. -
Period: 500 BCE to 401 BCE
Sòcrates i Sofistes
-
490 BCE
Protàgores
Protàgores (c. 490-420 aC): Afirmava que "l'home és la mesura de totes les coses", defensant el relativisme i la subjectivitat del coneixement. -
485 BCE
Gòrgies
Gòrgies (c. 485-380 aC): Sostenia que la veritat és inabastable i el coneixement no és absolut, portant el relativisme al seu extrem. -
470 BCE
Sòcrates
Sòcrates (470-399 aC): Conegut per la seva recerca de la veritat mitjançant el diàleg, va defensar la virtut i el coneixement per a una vida ètica. -
427 BCE
Plató
Plató (427-347 aC): Va proposar la teoria de les Idees, sostenint que el món material és una ombra del món ideal, accessible per la raó. -
Period: 427 BCE to 279 BCE
Plató i Aristòtil
-
384 BCE
Aristòtil
Aristòtil (384-322 aC): Defensor de l’experiència com a font de coneixement, va crear la lògica i la teoria de la substància. -
341 BCE
Epicur
Epicur (341-270 aC): Va desenvolupar una filosofia de la felicitat basada en el plaer moderat i l'absència de dolor que es diu ataràxia. -
Period: 341 BCE to 65
Hel·lenisme
-
4 BCE
Séneca
Séneca (4 aC-65 dC): Advocava per la virtut i la raó com a pilars de la felicitat i l’acceptació serena del destí per assolir la llibertat interior. -
354
Agustí d'Hipona
Agustí d'Hipona (354-430): Va integrar el pensament cristià amb el platonisme, argumentant que el coneixement és un do diví i que la fe és necessària per comprendre la veritat. -
Period: 354 to 1453
Filosofia Medieval
Va ser una filosofia centrada en la teologia, buscant conciliar fe i raó amb influència cristiana. Conceptes clau com Déu i l’ànima. -
1225
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (1225-1274): Va unir el cristianisme amb l’aristotelisme, defensant que la fe i la raó són camins complementaris per a la veritat. -
1287
Guillem d'Ockham
Guillem d'Ockham (1287-1347): Va promoure el nominalisme, sostenia que només els individus concrets són reals i defensava l’economia de pensament amb la "navalla d’Ockham." -
Period: 1453 to
Filosofia Moderna
Es trenca la relació amb l’escolàstica medieval, amb el racionalisme i l’empirisme. Enfocament en el coneixement, individu i drets humans. -
René Descartes
René Descartes (1596-1650): Pare del racionalisme, va establir el mètode del dubte i la frase "penso, per tant existeixo" com a base del coneixement cert. -
John Locke
John Locke (1632-1704): Pare de l'empirisme, defensava que la ment és una "tabula rasa" i que tot el coneixement prové de l'experiència. -
David Hume
David Hume (1711-1776): Escèptic radical, sostenia que no podem conèixer amb certesa i que el coneixement es basa en creences i probabilitats. -
Immanuel Kant
Immanuel Kant (1724-1804): Va reconciliar el racionalisme i l'empirisme, defensant que el coneixement depèn tant de l'experiència com de les estructures a priori de la ment. -
Period: to
Filosofia Contemporània
Hi havia una gran diversitat d’escoles i crítica a la filosofia moderna. Temes com existència, societat, llenguatge i psicologia. -
Karl Marx
Karl Marx (1818-1883): Creador del materialisme històric, defensava que les condicions econòmiques determinen la història i la lluita de classes és el motor del canvi. -
Friedrich Nietzsche
Friedrich Nietzsche (1844-1900): Va criticar la moral tradicional i va proclamar la "mort de Déu," advocant per la superació de l’ésser humà cap al "superhome." -
Sigmund Freud
Sigmund Freud (1856-1939): Pare de la psicoanàlisi, va teoritzar sobre la ment inconscient i el paper dels desitjos reprimits en la formació de la personalitat. -
Period: to
Escola de Frankfurt
-
Ortega y Gasset
Ortega y Gasset (1883-1955): Va reflexionar sobre la "circumstància" com a part essencial de l’individu i sobre la crisi de la modernitat. -
Hans-Georg Gadamer
Hans-Georg Gadamer (1900-2002): Va proposar que el coneixement es construeix en el diàleg i la interpretació, ressaltant la tradició i el context. -
Period: to
Existencialisme
-
Maria Zambrano
Maria Zambrano (1904-1991): Va integrar filosofia i mística, defensant la "raó poètica" per comprendre la realitat profunda. -
Hannah Arendt
Hannah Arendt (1906-1975): Va explorar la naturalesa del poder i la política, subratllant la pluralitat i la llibertat. -
Jürgen Habermas
Jürgen Habermas (1929-): Va desenvolupar la teoria de l’acció comunicativa, defensant la racionalitat per al diàleg i la democràcia.