-
624 BCE
Tales de Milet (c. 624 aC - c. 546 aC)
Presocratics
Teoria: Considerat el primer filòsof, creia que l’aigua era l’element primordial de l’univers. -
Period: 600 BCE to 500 BCE
Filosofia Antiga (s. VI aC - s. V dC)
Aquest període és fonamental en el pensament filosòfic occidental. Sorgeix a Grècia amb els presocràtics, que busquen explicacions naturals i metafísiques per a l'univers. Sòcrates introdueix el mètode dialèctic, mentre que Plató i Aristòtil es basen en el coneixement en espais com la política, l'ètica i la ciència. La filosofia hel·lenística es centra en qüestions sobre la vida i el benestar humà. -
535 BCE
Heràclit (c. 535 aC - c. 475 aC)
Presocràtics
Teoria: Teoria del canvi constant; va afirmar que "tot flueix" i que el foc és el principi de tot. -
515 BCE
Parmènides (c. 515 aC - c. 450 aC)
Presocratics
Teoria: Defensa de la immutabilitat de l’ésser i l'ús de la raó com a mitjà per a la veritat. -
480 BCE
Gòrgies (c. 485 aC - c. 380 aC)
Sofistes.
Teoria: Va explorar la retòrica i la idea que no existeix cap veritat absoluta. -
470 BCE
Sòcrates (c. 470 aC - 399 aC)
Teoria: Desenvolupament del mètode de diàleg com a eina de recerca filosòfica i moral. -
425 BCE
Plató (c. 427 aC - 347 aC)
Teoria: Teoria de les Idees; va proposar una dualitat entre el món sensible i el món de les Idees. -
383 BCE
Aristòtil (384 aC - 322 aC)
Teoria: Filosofia sistemàtica sobre la lògica, la física, la metafísica, la política i l’ètica. -
341 BCE
Epicur (341 aC - 270 aC)
Hel·lenisme
Teoria: Defensa del plaer com a principi de vida, basat en la serenitat i la manca de dolor. -
4 BCE
Séneca (c. 4 aC - 65 dC)
Hel·lenisme
Teoria: Filosofia estoica; va subratllar el control de les emocions i la importància de la raó. -
354
Agustí d'Hipona (354 - 430)
Teoria: Sintetitza la fe cristiana amb el pensament platònic; analitza la naturalesa del pecat i la gràcia. -
490
Protàgores (c. 490 aC - c. 420 aC)
Sofistes
Teoria: Va defensar el relativisme ètic: "l’home és la mesura de totes les coses". -
Period: 500 to 1500
Filosofia Medieval (s. V - s. XV)
La filosofia medieval busca integrar la fe religiosa, especialment la cristiana, amb la raó. Filòsofs com Agustí d'Hipona i Tomàs d'Aquino tracten temes sobre la naturalesa de Déu, l'ànima i la moral. Aquest període es caracteritza per la influència de la teologia i el debat entre raó i fe. -
568
Pitàgores (c. 570 aC - c. 495 aC)
Presocratics
Teoria: Matemàtic i místic, fundà una escola que veia el nombre com a principi de l’ésser. -
1225
Tomàs d'Aquino (1225 - 1274)
Teoria: Fundeix la filosofia aristotèlica amb la teologia cristiana; defensa la compatibilitat entre raó i fe. -
1285
Guillem d'Ockam (c. 1285 - c. 1347)
Teoria: Desenvolupa el principi de la simplicitat, conegut com a "naval d’Ockham", i un pensament proper a l’empirisme. -
Period: 1500 to
Filosofia Moderna (s. XVI - s. XVIII)
Aquest període es va caracteritzar pel racionalisme i l'empirisme. Filòsofs com Descartes i Kant van buscar una base sòlida per al coneixement, mentre que Locke i Hume es van centrar en l'experiència. La revolució científica va afectar profundament el pensament filosòfic. -
Descartes (1596 - 1650)
Teoria: Cognoscibilitat basada en la raó; proposa la famosa màxima "Cogito, ergo sum". -
Locke (1632 - 1704)
Teoria: Primer teòric de l’empirisme; defensa que el coneixement prové de l’experiència. -
Hume (1711 - 1776)
Teoria: Qüestiona la causalitat i subratlla la limitació de la raó per obtenir certeses absolutes. -
Kant (1724 - 1804)
Teoria: Busca la síntesi entre racionalisme i empirisme; desenvolupa la seva ètica de l’imperatiu categòric. -
Period: to
Filosofia Contemporània (s. XIX - present)
El racionalisme i l'empirisme van dominar aquest període. Descartes i Kant pretenien trobar una base sòlida per al coneixement, mentre que Locke i Hume sols buscaven l'experiència. La revolució científica va calar molt profundament en el pensament filosòfic. -
Marx (1818 - 1883)
Teoria: Desenvolupa el materialisme històric i critica el sistema capitalista en favor del comunisme. -
Nietzsche (1844 - 1900)
Teoria: Crítica a la moral tradicional i la religió; defensa la idea del superhome i la voluntat de poder. -
Freud (1856 - 1939)
Teoria: Fundador del psicoanàlisi; explora l’inconscient i la influència de la infància en la psique adulta. -
Ortega y Gasset (1883 - 1955)
Escola de Frankfurt
Teoria: Concepte de "la vida com a projecte" i la raó com a eina per entendre l’individu. -
Heidegger (1889 - 1976)
Existencialisme
Teoria: Anàlisi de l’ésser i l’existència, amb el concepte de "ser-en-el-món". -
Gadamer (1900 - 2002)
Hermenèutica
Teoria: Interpreta la filosofia com a diàleg i comprensió de les tradicions. -
Maria Zambrano (1904 - 1991)
Escola de Frankfurt
Teoria: Defensa de la raó poètica i la importància de l’espiritualitat en la filosofia. -
Sartre (1905 - 1980)
Existencialisme
Teoria: Desenvolupa l’existencialisme ateu, on "l’existència precedeix l’essència" i subratlla la llibertat humana. -
Hannah Arendt (1906 - 1975)
Escola de Frankfurt
Teoria: Analitza la naturalesa del totalitarisme i la condició humana. -
Habermas (1929 - present)
Escola de Frankfurt
Teoria: Desenvolupa la teoria de l’acció comunicativa i la seva aplicació en la societat.