Història de la filo

Tales de Milet (Presocràtic)

Period: 624 BCE to 585 BCE

Naixement: Milet, Grècia
Mort: Milet, Grècia
Tales de Milet va ser el primer filòsof grec a proposar una explicació racional sobre l’origen de la naturalesa. Va dir que el principi fonamental de tot el que existeix (arkhé) és l’aigua, ja que aquesta substància està present en diferents formes i en tots els éssers vius. Amb això, Tales va assentar les bases per al pensament filosòfic i científic racional a Occident.

Filosofia antiga

Period: 600 BCE to 476

Pitàgores (Presocràtic)

Period: 569 BCE to 475 BCE

Naixement: Samos, Grècia
Mort: Metapont, Itàlia
Pitàgores va ser un filòsof grec que va crear una escola filosòfica centrada en la renovació moral a través de la música i la matemàtica. Defensava la idea de la immortalitat i la transmigració de les ànimes, va relacionar les proporcions numèriques amb l’harmonia musical, establint una base per a la matemàtica especulativa. L’escola pitagòrica va ser fonamental en la integració de filosofia, religió i ciència en la filosofia occidental.

Heràclit (Presocràtic)

Period: 535 BCE to 475 BCE

Naixement: Efes, Grècia
Mort: Efes, Grècia
Heràclit d'Efes va defensar el logos, un principi universal que ordena el cosmos i només és comprensible a través de l'ànima. Creia que la realitat és canvi constant (panta rei) i que tot es transforma, com el foc que tot ho consumeix i renova. L'harmonia sorgeix de la lluita entre contraris, una tensió eterna que fa possible el cosmos i expressa la veritable justícia.

Parmenides (Presocràtic)

Period: 515 BCE to 470 BCE

Naixement: Elea, Grècia
Mort: Elea, Grècia
Parmènides defensa que només l'ésser és real i que el canvi és una il·lusió dels sentits. Segons ell, "l'ésser és" i "el no-ser no és", i per tant l'ésser és únic, etern i immutable. Només la raó pot conduir a la veritat, mentre que els sentits només ens ofereixen opinions errònies. Aquesta visió marca la distinció entre el món del pensament, immutable, i el canviant món sensible.

Gòrgies (Sofista)

Period: 485 BCE to 380 BCE

Naixement: Leontina, Sicília
Mort: Làrissa, Tessàlia
Gòrgies era un sofista grec que sostenia una desconfiança radical amb tres idees clau: res no existeix; si alguna cosa existís, no la podríem conèixer; i, si la coneguéssim, no la podríem comunicar. El seu llenguatge només transmet sons, sense captar l’essència de la realitat. Destaca el poder de la paraula per persuadir. La seva retòrica influeix en la concepció de l’art com un engany que, tot i ser fals i pot transformar i impactar l’ànima.

Protàgores (Sofista)

Period: 485 BCE to 415 BCE

Naixement: Abdera
Mort: Mar Jònica (mor ofegat)
Protàgores era un sofista grec que diu que “l’home és la mesura de totes les coses”. Destaca una perspectiva relativista: cada persona percep la veritat des de la seva experiència. Defensa que les virtuts polítiques com la justícia poden ensenyar-se i perfeccionar-se, i que el progrés moral depèn de l’educació. Vincula coneixement i ètica, situant l’home com a centre de la reflexió filosòfica.

Sòcrates

Period: 470 BCE to 399 BCE

Naixement: Atenes, Grècia
Mort: Atenes, Grècia
Sòcrates va centrar-se en l’autoconeixement i l’ètica, i desenvolupa un mètode de diàleg amb ironia i maièutica: feia preguntes per guiar als altres a reconèixer la seva ignorància i descobrir la veritat per si mateixos. Per a ell, "saber" és "ser virtuós", ja que només qui coneix el bé pot fer el bé. Aquest enfocament vincula la virtut amb la felicitat en una vida plena.

Plató

Period: 427 BCE to 347 BCE

Naixement: Atenes, Grècia
Mort: Atenes, Grècia
La filosofia de Plató s'estableix en la teoria de les Idees, on diferència entre el món sensible, imperfecte i canviant, i el món intel·ligible, on resideixen les Idees eternes i distants. El coneixement autèntic prové de la raó, que permet endinsar-se en aquestes Idees i anar més enllà dels sentits. A més, Plató sosté que aprendre és recordar, ja que l’ànima coneix les Idees abans de néixer.

Aristòtil

Period: 384 BCE to 322 BCE

Naixement: Estagira, Grècia
Mort: Calcis, Grècia
Aristòtil va desenvolupar una teoria filosòfica centrada en l'observació empírica i la raó. Va proposar que el coneixement es basa en l'experiència i l'anàlisi del món natural. La seva concepció de la causa inclou quatre tipus: material, formal, eficient i final. Aristòtil també va establir la base de la lògica, amb el sil·logisme, i va abordar temes com l'ètica, la política i la metafísica, defensant la idea del "just mig" en la moralitat.

Epicur (Helenisme)

Period: 341 BCE to 270 BCE

Naixement: Samos, Grècia
Mort: Atenes, Grècia
Epicur va fundar una escola filosòfica que buscava la felicitat a través del plaer moderat i l'evitació del dolor. La seva teoria funciona al voltant de la idea que el plaer és el bé suprem, però advoca per un plaer intel·ligent i reflexiu, sense excessos. També proposa una visió atomista que diu que tot està format per àtoms. Ell rebutjava la por dels déus i de la mort, considerant que la comprensió racional del món condueix a la tranquil·litat.

Séneca (Estoïcisme)

Period: 4 BCE to 65 BCE

Naixement: Còrdova, Hispània
Mort: Roma, Itàlia
Sèneca, un dels principals estoics de Roma, defensava una vida ètica i espiritual en harmonia amb el cosmos, considerat una unitat divina. Veia la filosofia com un camí per a la virtut i la pau interior, promovent la resignació davant el destí i la igualtat entre humans. Va posar èmfasi en la voluntat, l'autocontrol, i l'oposició a l'esclavitud. Tot i la seva influència religiosa, Sèneca es mantingué compromès amb l'acció social i política.

Agustí d'Hipona

Period: 354 to 431

Naixement: Tagaste, Algèria
Mort: Hipona, Algèria
Agustí d'Hipona va integrar la filosofia platònica amb la doctrina cristiana. Va defensar la importància de la gràcia divina per a la salvació i va explorar temes com el temps, la llibertat i el mal. La seva obra “”Confessions“” és un exemple de la seva reflexió i del seu viatge espiritual amb Déu. Agustí va proposar que la veritable felicitat es troba en l'amor a Déu, i va destacar la necessitat de la comunitat i la fe en la comprensió del món.

Filosofia Medieval

Period: 476 to 1453

Tomàs d'Aquino

Period: 1225 to 1274

Naixement: Roccasecca, Itàlia
Mort: Fossanova, Itàlia
Tomàs d'Aquino va fusionar la filosofia aristotèlica amb la teologia cristiana, defensant que la raó i la fe són complements. Va establir les cinc vies per demostrar l'existència de Déu, centrant-se en l'observació del món natural. La seva obra "Summa Theologiae" explora qüestions morals i l'essència de Déu, proposant que la llei natural és la base de l'ètica humana. Tomàs sostenia que la veritat és única i que la raó pot conduir-nos a la fe.

Guillem d'Ockham

Period: 1285 to 1347

Naixement: Ockham, Anglaterra
Mort: Munic, Alemanya
Ell se centra en el nominalisme i l'empirisme epistemològic, rebutjant entitats abstractes com a innecessàries per al coneixement. La seva "navalla d'Occam" defensa que cal eliminar explicacions complicades quan una de més simple és suficient. Va posar èmfasi en el coneixement intuïtiu dels individus, rebutjant les abstraccions conservadores clàssiques. Ell, defensava la separació entre poder civil i religiós, oposant-se a la supremacia papal.

René Descartes

Period: 1596 to 1650

Naixement: La Haye, França
Mort: Estocolm, Suècia
René Descartes és el pare de la filosofia moderna. La seva teoria es basa en el dubte metòdic, utilitzant-lo per a establir una base ferma per al coneixement. La famosa frase “penso, per tant, existeixo” reflecteix la seva idea central: el pensament és la prova de l'existència. Descartes també va proposar una separació entre ment i cos, coneguda com el dualisme cartesià, i va destacar la raó com a camí per arribar a la veritat.

Filosofia Moderna

Period: 1600 to 1804

John Locke

Period: 1632 to 1704

Naixement: Wrington, Anglaterra
Mort: High Laver, Anglaterra
John Locke és considerat un dels pares de l'empirisme modern. Defensava que el coneixement prové de l'experiència, rebutjant la idea d'idees innates. La ment humana, segons Locke, és com un "full en blanc" que es va omplint a través de les percepcions sensorials. Políticament, va desenvolupar la teoria del contracte social, que justifica el dret a la resistència davant governs que no respecten els drets individuals.

David Hume

Period: 1711 to 1776

Naixement: Edimburg, Escòcia
Mort: Edimburg, Escòcia
Ell diu que tot coneixement prové de l'experiència. Rebutja la idea de coneixements innats i afirma que les idees són còpies de les impressions sensorials. La seva crítica a la causa és fonamental, ja que sosté que no podem observar una connexió necessària entre els fets, sinó només una successió habitual. Aquesta dubitació s'estén a la noció del "jo", que considera una col·lecció de percepcions que canvien, sense identitat permanent.

Immanuel Kant

Period: 1724 to 1804

Naixement: Kaliningrad, Rússia
Mort: Kaliningrad, Rússia
La filosofia de Kant es basa en la síntesi entre racionalisme i empirisme. Destaca la idea que el pensament humà depèn tant de l'experiència com de les estructures mentals a priori. La seva obra més coneguda, la Crítica de la raó pura, introdueix la "revolució copernicana", presentant que la ment no es limita a rebre informació, sinó que hi imposa condicions.

Karl Marx

Period: 1818 to 1883

Naixement: Trèveris, Alemanya
Mort: Londres, Anglaterra
Karl Marx es basa en el materialisme històric, segons el qual el desenvolupament de la societat és determinat per les relacions econòmiques i les lluites de classes. Marx considera que la formació humana prové de la propietat privada i l'explotació del treball. Proposa que la societat ha d'evolucionar cap al comunisme, eliminant les divisions de classe i l'Estat.

Friedrich Nietzsche

Period: 1844 to 1900

Naixement: Röcken, Alemanya
Mort: Weimar, Alemanya
Friedrich Nietzsche critica els valors tradicionals occidentals, especialment el cristianisme, que considera que promou una moralitat de debilitat. Defensa la idea del "superhome", un individu capaç de crear els seus propis valors en un món on "Déu ha mort", és a dir, on els la religió i els seus valors han perdut influència. La "voluntat de poder" és la força vital que impulsa l'existència i el canvi​.

Sigmund Freud

Period: 1856 to 1939

Naixement: Freiberg, actual Txèquia
Mort: Londres, Anglaterra
La teoria de Sigmund Freud es basa en el descobriment de l'inconscient. Desenvolupa la psicoanàlisi, un mètode per explorar els processos mentals reprimits a través de la interpretació dels somnis i l'associació lliure. El complex d'Èdip, la teoria de la libido i els conceptes del jo, el superjò i l'allò són centrals en la seva obra, que també explora la relació entre la cultura, la religió i les pulsions humanes.

Ortega y Gasset

Period: 1883 to 1955

Naixement: Madrid, Espanya
Mort: Madrid, Espanya
Ells, amb el seu “raciovitalisme” i "perspectivisme," defensa que la realitat s'entén des de l'experiència personal, resumida en la frase "jo sóc jo i la meva circumstància". Critica la falta de qualitat intel·lectual en la societat de masses, que considera una font d'inautenticitat. També proposa la influència mútua entre la història i les generacions, on la raó és l'eina clau per comprendre la vida humana dins del seu context històric i vital.

Martin Heidegger

Period: 1889 to 1976

Naixement: Messkirch, Alemanya
Mort: Friburg, Alemanya
Ell se centra en la qüestió de l'"ser". A la seva obra principal, Ser i Temps, diu que la filosofia occidental ha oblidat el sentit de l'ésser, enfocant-se més en els éssers concrets. Introduint el concepte de “ser-aquí”, Heidegger analitza la forma en què els humans existeixen en el món, subratllant aspectes com la temporalitat, la mort i l'angoixa. Considera que només reconeixent la nostra finitud podem viure de manera autèntica​.

Inici filosofia Contemporània

1900

Hans-Georg Gadamer

Period: 1900 to 2002

Naixement: Marburg, Alemanya
Mort: Heidelberg, Alemanya
Ell defensa que la comprensió és un procés influenciat per la tradició i els prejudicis, que actuen com a "precomprensions" que ens connecten amb la història. Gadamer sosté que, en interpretar, barregem el passat i el present en un diàleg millorat pel llenguatge, que no és només un instrument sinó el mitjà fonamental de la comprensió i experiència humana. Aquesta perspectiva situa el llenguatge com a eix central de la veritat i de l’ésser.

María Zambrano

Period: 1904 to 1991

Naixement: Vélez-Màlaga, Espanya
Mort: Madrid, Espanya
La filosofia de María Zambrano es basa en la "raó poètica", un tipus d'intuïció intel·lectual que combina filosofia i poesia per accedir a les profunditats de l'esperit, que considera inaccessibles a la raó discursiva tradicional. Influïda per Ortega y Gasset i corrents espirituals i vitals, Zambrano utilitza aquesta manera per explorar temes filosòfics, històrics i antropològics.

Jean-Paul Sartre

Period: 1905 to 1980

Naixement: París, França
Mort: París, França
Jean-Paul Sartre defensa que l'existència precedeix l'essència, és a dir, que l'ésser humà primer existeix i, després, es defineix a través de les seves accions. Aquesta llibertat radical implica una gran responsabilitat personal, ja que cada elecció contribueix a definir-nos. Per Sartre, l'ésser humà està condemnat a ser lliure, fet que provoca angoixa, però també possibilita l'autenticitat.

Hannah Arendt

Period: 1906 to 1975

Naixement: Hannover, Alemanya
Mort: NY, EUA
Hannah Arendt va analitzar els sistemes totalitaris, considerant-los com a formes extremes del "mal radical" en la política moderna. Critica la societat de masses per haver desdibuixat els límits entre l'àmbit social i econòmic i el polític. Per a ella, l'acció política ha de ser lliure i col·lectiva, i lamenta la pèrdua de valors com la tradició, l'autoritat i la religió. Aquests temes fonamenten les seves obres clau en filosofia política.

Jürgen Habermas

1929

Naixement: Düsseldorf, Alemanya
Jürgen Habermas va desenvolupar la seva "Teoria de l'Acció Comunicativa," que sosté que la comunicació és la clau per construir una societat democràtica i racional. Segons Habermas, una comunicació genuïna ha de ser lliure de manipulacions, orientada a l'entesa mútua i basada en la "racionalitat comunicativa". Aquesta teoria diu que les normes socials s'han de formar mitjançant acords, fruit de diàlegs oberts i inclusius.