historia de la demografia mundial timeline

Period: 20,000 BCE to 10,000 BCE

Paleolític

5 i 10 milions d'habitants aproximadament
15,000 BCE

Cultura

Art rupestre (coves de Lascaux i Altamira), rituals religiosos
14,000 BCE

Tecnologia

Eines de pedra (lítics), control del foc
12,000 BCE

Economia

Caça, recol·lecció de fruits, pesca
Period: 10,000 BCE to 8000 BCE

Mesolític

La civilització mesopotàmica va introduir l'escriptura i va desenvolupar ciutats-estat com Ur i Babilònia. A finals d'aquest període, la població mundial era d'aproximadament 30-40 milions, amb Babilònia que se situava entre 1 i 2 milions d'habitants. L'avenç en l'agricultura, amb tècniques com l'irrigació, va permetre un creixement demogràfic sostingut i una societat complexa amb una economia activa i diversificada.
9999 BCE

població(Mes)

10-15 milions d'habitants aproximadament
8999 BCE

Ciutat i capital

Assentaments temporals com Star Carr (Regne Unit)
Period: 8000 BCE to 3000 BCE

Neolític

El Neolític marca el naixement de l'agricultura, que va permetre l'establiment de poblats permanents com Çatalhöyük (Turquia) i Jericó (Orient Mitjà). La població mundial va augmentar notablement, arribant a uns 20-30 milions d'habitants, gràcies a l'augment en la producció d'aliments. Aquest creixement demogràfic va facilitar l'intercanvi cultural i comercial entre comunitats
7999 BCE

Poblacio

20-30 milions d'habitants aproximadament
7500 BCE

Economia

Agricultura (blat, llegums), domesticació d'animals, comerç entre comunitats
Period: 3100 BCE to 30 BCE

Antiguitat Egípcia

La civilització egípcia es va caracteritzar per grans avenços en arquitectura i governança centralitzada. Durant el Nou Regne, la població egípcia oscil·lava entre 1 i 2 milions d'habitants, i la població mundial durant aquest període era d'uns 30-50 milions. La seva organització social i les seves innovacions van contribuir a un augment de la població i a la seva estabilitat.
3098 BCE

Població(Egipte)

la població egípcia oscil·lava entre 1 i 2 milions d'habitants, i la població mundial durant aquest període era d'uns 30-50 milions.
3041 BCE

Capitals i Ciutats Importants

Tebes, Memphis, Alexandria
3000 BCE

Religio(Egipte)

Escriptura jeroglífica, literatura religiosa, art monumental.
2999 BCE

Població(Meso)

30-40 milions d'habitants aproximadament
2888 BCE

Religió (Mesopotamia)

Politeisme (Deus del sol, de la lluna, dels rius)
2654 BCE

Technologia(Meso)

Invent de la roda, escriptura cuneïforme, sistemes d'irrigació
Period: 2600 BCE to 1900 BCE

Civilització de l'Índus

Amb ciutats com Harappa i Mohenjodaro, la civilització de l'Índus destaca per la seva urbanització avançada i sistemes de drenatge eficients. La població es va estimar entre 5 i 10 milions d'habitants, mentre que la població mundial era d'aproximadament 35-40 milions, sustentada per una agricultura productiva i un comerç actiu, que facilitava l'intercanvi de béns i idees.
2549 BCE

Població (indus)

La població es va estimar entre 5 i 10 milions d'habitants, mentre que la població mundial era d'aproximadament 35-40 milions
2400 BCE

Economia (indus)

Agricultura (cereals, cotó), comerç (teixits, or, lapislàtzuli)
2176 BCE

Tecnologia (indus)

Sistemes de drenatge avançats, urbanització, metal·lúrgia
Period: 2100 BCE to 221 BCE

Civilitzacions de la Xina

Les dinasties Xia i Shang van marcar el desenvolupament de l'escriptura i l'agricultura organitzada. La població de la Xina durant la dinastia Shang oscil·lava al voltant dels 10 milions d'habitants, amb una població mundial que arribava a uns 50-70 milions, reflectint una societat complexa que va contribuir a l'estabilitat i creixement demogràfic a la regió.
2001 BCE

Capitals i Ciutats Importants (xina)

Anyang (dinastia Shang)
Period: 2000 BCE to 1500

Imperi Maia
Period: 2000 BCE to 1498

Imperi Maia

Els maies van desenvolupar una agricultura intensiva, incloent la pràctica de la rotació de cultius, que va augmentar la producció d'aliments i va permetre sostenir poblacions més grans a les seves ciutats-estat. A l'apogeu de la civilització maia, la població podria haver arribat a 8-10 milions. En aquest període, la població mundial es calcula al voltant de 200-300 milions.
1999 BCE

Poblacio Maia

8-10 milions d'habitants aproximadament
1800 BCE

Capitals i Ciutats Importants (Maia)

Tikal, Palenque, Chichén Itzá
1700 BCE

Cultura (Xina)

Filosofia, art i escriptura
1700 BCE

Economia (Maia)

Agricultura intensiva (milpa, conreus rotatius), comerç de cotó, jade i cacau
1500 BCE

Tecnologia (xina)

Escriptura, bronze, teixits, construcció de murs
Period: 799 BCE to 146 BCE

Civilització Grega

La civilització grega es va caracteritzar per la seva gran influència cultural, especialment en les àrees de filosofia, política i art. Va ser una societat que va sorgir a partir de les ciutats-estat independents, destacant Atenes, Esparta i Corint. Els grecs van establir el sistema democràtic a Atenes i van donar forma a molts conceptes fonamentals de la filosofia, la política i les ciències.
775 BCE

Tecnologia (Grecia)

Arquitectura (temples com el Partenó), màquines de guerra, astronomia, matemàtiques (Euclides, Pitàgores)
750 BCE

Capitals i Ciutats Importants (Grecia)

Atenes, Esparta, Corint, Tebes
700 BCE

Economia (Grecia)

Agricultura (blat, oliveres, raïm), comerç marítim, artesania (ceràmica, metall)
Period: 550 BCE to 330 BCE

Civilització Persa

La Civilització Persa, arribar amb l'Imperi Aquemenida, será una de les civilitzacions más grans i diverses de l'antiguitat, con un sistema d'administració eficac i una xarxa de carreteres, estimand una població de 50 milions, la població mundial en aquell moment es calcula al voltant de 100-200 millions
545 BCE

Població (Persa)

30-40 milions d'habitants aproximadament
525 BCE

Cultura (Persa)

Art persa, relacions diplomàtiques, ciència, medicina
500 BCE

Capitals i Ciutats Importants (Persa)

Persepolis, Susa, Babilònia
Period: 320 BCE to 550

Edat d'Or de l'Índia

Sota la dinastia Gupta, hi va haver avenços en agricultura, ciència i medicina, així com una economia pròspera que va permetre la creació d'infraestructures i l'expansió de les ciutats, afavorint el creixement demogràfic. La població durant aquest període es va estimar en uns 50 milions, amb una població mundial al voltant de 400-500 milions.
310 BCE

Capitals i Ciutats Importants (India)

Pataliputra (actual Patna), Ujjain
300 BCE

Cultura (India)

Avenços en ciència, literatura clàssica índia (Kalidasa), art i arquitectura hindú
280 BCE

Economia (India)

Agricultura (arròs, blat, cotó), comerç (teixits, metall), artesania
Period: 206 BCE to 220

Dinastia Han

Durant aquest període, l'Imperi Xinès va tenir una gran expansió territorial, una administració centralitzada i estabilitat política. Aquests factors van permetre una millor distribució d'aliments, el desenvolupament agrícola (incloent la construcció de canals) i un auge comercial. Això va conduir a un augment de la població, que podria haver arribat als 200 milions. La població mundial en aquest moment es calcula al voltant de 250-300 milions d'habitants.
200 BCE

Població (Dinastia Han)

200 milions aproximadament
195 BCE

Capitals i Ciutats Importants (Dinastia Han)

Chang'an (actual Xi'an), Luoyang
189 BCE

Organització política (Dinastia Han)

Monarquia centralitzada, sistema feudal amb una burocràcia poderosa
Period: 27 BCE to 476

Imperi Romà

El control romà sobre grans territoris afavoria la pax romana, facilitant el comerç i la mobilitat de béns i persones. Les ciutats es van expandir, i la millora en infraestructures (com els aqüeductes i carreteres) va permetre una major seguretat alimentària i reducció de malalties, contribuint així a un creixement poblacional estable. La població de l'Imperi Romà s'estima entre 50 i 70 milions, mentre que la població mundial rondava els 300-400 milions
20 BCE

Capitals i Ciutats Importants (Roma)

Roma, Constantinoble (actual Istanbul), Cartago
313

Religió (Roma)

Paganisme (mítics déus romans), cristianisme (des de 313 dC)
476

Caiguda (Roma)

Divisió de l'imperi, invasions de pobles germànics, crisi econòmica i política.
549

Cultura

Avenços en ciència, literatura clàssica índia (Kalidasa), art i arquitectura hindú
574

Tecnologia`(Islam)

Matemàtiques (número zero, trigonometria), medicina, arquitectura
599

Població (Islam)

50 milions aproximadament
600

Organització política

Tribes nòrdiques i petits regnes, després es converteixen en monarquies
Period: 600 to 700

Difusió de l'Islam

L'expansió islàmica va portar noves formes d'organització social i administrativa, així com el desenvolupament de ciutats comercials a l'Àsia, l'Àfrica i Europa. La prosperitat econòmica, basada en el comerç, va contribuir a una major seguretat i creixement poblacional. Durant aquesta època, la població mundial oscil·lava entre 300 i 400 milions.
650

Economia (Vikings)

Comerç marítim, agricultura, botí de guerra, artesania
685

Capitals i Ciutats Importants (Trans-Saharia)

Timbuctú, Gao, Marràqueix
699

Lloc (Vikings)

Escandinàvia, Gran Bretanya, Europa Occidental, Rússia
Period: 700 to 1800

Comerç Trans-saharià

L'intercanvi de béns entre les cultures del Sahel i el nord d'Àfrica va afavorir el creixement de ciutats comercials com Timbuctú, que es van convertir en focus d'activitat econòmica i poblacional. La població de la regió del Sahel va oscil·lar entre 5 i 10 milions. La població mundial durant aquest període es va calcular en uns 500 milions.
Period: 700 to 1000

Conquestes Vikings

Tot i que la conquesta i la colonització vikinga no van tenir un impacte immediat en el creixement demogràfic, van ajudar a expandir les rutes comercials, establint nous assentaments que, a llarg termini, van contribuir al creixement de la població en zones com Islàndia, Anglaterra i França. La població europea en aquest període es va estimar en uns 40-50 milions, amb una població mundial al voltant de 400-500 milions.
800

Lloc (Trans-Saharia)

Sahel, Nord d'Àfrica, l'Àfrica Occidental
1092

Lloc (Croades)

Europa, Orient Mitjà, Mediterrani
Period: 1095 to 1291

Croades

Tot i la devastació de les guerres, les croades també van obrir vies comercials entre Europa i l'Orient Mitjà, facilitant el flux de persones i béns, que a llarg termini va estimular la població urbana. La població europea va continuar creixent, arribant a 70-80 milions durant el període de les creuades, mentre que la població mundial oscil·lava al voltant de 500-600 milions.
1099

Capitals i Ciutats Importants (Croades)

Jerusalem, Constantinoble, Acre
Period: 1200 to 1290

Invasió Mongòlica

La destrucció massiva causada per les conquestes mongòliques va tenir efectes devastadors en moltes regions, però també va crear una època de relativa estabilitat (pax mongolica) que va permetre un auge comercial entre Àsia i Europa. Això va contribuir a la recuperació demogràfica en algunes regions. La població mundial en aquest moment es calcula al voltant de 400-500 milions, amb una disminució temporal en algunes regions a causa de les invasions.
1201

Lloc (Mongolia)

Àsia, Europa Oriental, Orient Mitjà
1249

Tecnologia (Mongolia)

Tècniques militars (cavalleria, armes), construcció de ponts i fortificacions
1250

Religió (Mongolia)

Xamanisme, budisme, islam
Period: 1300 to 1400

Pesta Bubònica

La pesta bubònica va causar una disminució dràstica de la població europea, amb la pèrdua d'aproximadament un terç de la població en algunes regions. Aquest col·lapse demogràfic va provocar un augment en el valor dels treballadors, millores en les condicions de vida i una recuperació demogràfica a partir del segle XV. La població europea va passar d'uns 80 milions abans de la pesta a uns 60 milions després, mentre que la població mundial es va reduir a uns 350-400 milions.
1310

Lloc (Pesta)

Europa, Àsia, Àfrica
1325

Cultura (Pesta)

La mort massiva va afectar la societat, amb un augment de la religiositat i també d'innovacions com la renovació de la feina.
1390

Caiguda (Pesta)

Pèrdua d'un terç de la població europea, col·lapse econòmic, millores en condicions de vida a la post-pesta.
Period: 1399 to 1498

Imperis Inca i Asteca

A l'Amèrica precolombina, l'eficiència agrícola i els sistemes socials ben organitzats dels Inques i Asteques van permetre la creació de grans imperis amb poblacions denses. Els Inques podrien haver arribat als 12 milions, mentre que els Asteques tenen una població d'uns 5-6 milions. No obstant això, aquests imperis van ser devastats per les malalties i les conquestes europees, i la població mundial durant aquest període era d'uns 400 milions.
1401

Capitals i Ciutats Importants

Cusco (Inques), Tenochtitlán (Asteques)
1425

Economia

Agricultura intensiva (llavors, conreus de blat de moro, patates), comerç local i interregional