-
2400 BCE
25 Sigles a.C. Egipcis
Observació acurada dels astres. Ús pràctic de l'astronomia i elaboració d'un calendari solar. -
1900 BCE
20 Segles a.C. Babilonis
Observaven els astres. Analitzaven els seus moviments únics i les regularitats. Van acumular dades astronòmiques i crear els 12 signes del zodíac. -
4 BCE
5 Segles a.C. Grecs
Model geomètric del cosmos. Imaginaven els elements bàsics que formaven l'univers, deixant de banda les explicacions místiques (de la mitologia) que hi havia fins aquest punt. Van inventar diversos models cosmològics. -
100
Segle II Ptolomeu
La seva obra "L'Almagest" va marcar l'astronomia durant els següents segles fins a les idees heliocentrismes. Inclou un llista d'estrelles i explica com es mouen els planetes, usant cercles (epicicles i deferents) per descriure l'observat sense donar explicacions. -
1543
Nicolau Copèrnic
"De revolutionibus orbium coelestium" proposa la idea heliocentrista amb diversos arguments. -
1567
Giordano Bruno
Giordano Bruno va publicar "Sobre l'infinit univers i els mons", on deia que la Terra no és el centre del cosmos. Va ser un gran defensor de les idees de Copèrnic i va proposar que la Terra no és l’únic planeta com el nostre ni el Sol l'única estrella que pot tenir vida al seu voltant. També va parlar de la possibilitat que hi hagi molts altres mons habitats. -
1571
Tycho Brahe
Va descobrir una supernova a la constel·ació de Cassiopea. Es comença a dubtar sobre la idea d'Aristòtil dels cels immutables. La teoria de les esferes cristal·lines que movien els planetes perd força. Tycho Brahe és un dels grans observadors abans del telescopi. -
Johannes Kepler
Va treballar juntament amb Tycho Brahe i gràcies a les observacions de Tycho, va calcular la orbital el·líptica de Mart. Va trencar l'antiga idea grega que els moviments eren circulars i uniformes. Més endavant, va proposar les lleis sobre el moviment dels planetes. -
Galileo Galilei
Va utilitzar el seu microscopi per observar la superfície de la Lluna, Saturn i els seus anells (encara que no sabia que eren anells), Júpiter i les seves llunes. Amb aquestes observacions va remarcar la teoria heliocentrista, ja que demostrava que no tots els astres giraven al voltant de la Terra. -
Isaac Newton
La seva obra "Principia Matemática" va establir les bases de la mecànica i explica la força de la gravetat universal. Demostra que el moviment dels objectes a la Terra i dels astres al cel segueixen les mateixes lleis naturals. També mostra que les lleis de Kepler són compatibles amb la seva teoria de la gravetat. -
Fines del segle XIX
Van trobar anomalies a l'òrbita de Mercuri. El punt d'acostament màxim al Sol (el periheli) no coincidia amb les prediccions de la teoria newtoniana. -
Albert Einstein
Teoria de la relativitat espacial, on l'espai i el temps deixen de ser absoluts i es fusionen en una nova entitat, l'espai-temps. -
Albert Einstein
Publica la seva teoria de la relativitat general, on és la matèria-energia la que distorsiona l’espai-temps, i aquesta distorsió fa la funció de la gravetat. Amb aquesta teoria, Einstein explica el moviment anòmal del periheli de Mercuri, i també prediu coses noves que, amb el temps, els experiments han pogut confirmar. -
Aleksandr Friedmanin
Va fer servir la relativitat general d'Einstein per descobrir l'univers. Els seus dos treballs més importants són de 1922 i 1924, i en ells es parla de la possibilitat d'un univers dinàmic, en contrast amb la idea d'immobilitat que predominava en aquell moment. -
Georges Lemaître
Va publicar el seu treball sobre l'univers en expansió i relaciona la teoria d'Einstein amb observacions d'altres galàxies llunyanes. -
Edwin Hubble
Va publicar les seves observacions de galàxies molt llunyanes i la relació directa entre la distància d'aquestes galàxies i el canvi en la llum que emeten. Les seves observacions van ser interpretades més tard com l'evidència que el nostre univers està en expansió. -
Arno Penzias i Robert Wilson
Van descobrir la radiació còsmica de fons, un senyal dèbil que confirma que l'univers ha canviat molt amb el temps i ajuda a entendre com era fa milers de milions d’anys. Penzias i Wilson van guanyar el Nobel de Física el 1978 per aquest descobriment. -
Robert Dicke, James Peebles, Peter Roll i David Wilkinson
Interpretaren correctament el fons de radiació descobert per Penzias i Wilson com una resta de l'univers primerenc. -
Alan Guth
Va proposar el seu model de l'univers inflacionari, que explica una expansió ràpida en els primers moments després del Big Bang per resoldre alguns problemes dels models tradicionals. -
La misió COBE de la NASA
Aquesta missió era estudiar l'emissió de microones per detectar la radiació emesa per la Gran Explosió. Els resultats confirmaven que la radiació de fons descoberta per Penzias i Wilson tenia petites irregularitats en la seva intensitat. Aquestes irregularitats s’interpreten com les primeres concentracions de matèria que van donar lloc a les estrelles i galàxies actuals. -
Observacions de supernoves d'un tipus en particular (IA)
Els astrònoms van detectar la llum d'explosions de supernoves molt llunyanes, que havia viatjat durant milers de milions d'anys a través de l'univers en expansió. L'estudi d'aquesta llum va demostrar que el cosmos s'estava expandint cada vegada més ràpid, tot i que el mecanisme que causava aquesta expansió accelerada encara era un misteri.