Historia de informatica

  • Period: 25,000 BCE to 476

    L'antiguitat

    Període de la història que s'inicia amb la invenció de l'escriptura i finalitza amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
  • 20,000 BCE

    L'os de Ishango

    L'os de Ishango
    L'os de Ishango és un utensili d'os que data del Paleolític superior. Este objecte consistix en un llarg os marró (més específicament, el peroné d'un babuí) amb un tros punxant de quars incrustat en un dels seus extrems, potser utilitzat per a gravar o escriure.
  • 4100 BCE

    Sistema de numeració creat per Sumeris

    Sistema de numeració creat per Sumeris
    Els Sumeris van dessarrotllar un sistema de numeració basat en la posició dels dígits. Este sistema va ser un gran avans ja que permet realitzar càlculs de manera sistemàtica i sencilla.
  • 4100 BCE

    Kipu

    Kipu
    Distintes civilitzacions Andines dessarrollaren un sistema de representació de informació contable anomenada Kipu. Eren conjunts de cordes de color amb nucs, la posició de nucs i els colors representaben distintes cantitats.
  • 1122 BCE

    Abaco

    Abaco
    És un instrument de càlcul originat a egipte que servix per a efectuar operacions aritmètiques senzilles (sumes, restes, multiplicacions i divisions) i altres més complexes (com calcular arrels). Consistix en un quadre de fusta amb barres paral·leles per les quals corren boles movibles de fusta o un altre material de fortalesa dura, útil també per a ensenyar estos càlculs elementals.
  • Period: 476 to 1492

    L'Edat Mitjana

    Període històric de la civilització occidental comprés entre el segle V i el XV. El seu inici se situa a l'any de la caiguda de l'Imperi romà d'Occident, i finalitza en el any en què Colón va arribar a Amèrica.
  • 1272

    Màquina Lògica de Ramon Llull

    Màquina Lògica de Ramon Llull
    El Mallorquí Ramon Llul idea dispositius mecanics per a fer demostracions lógiques, aquestos dispositius connstaben de rodes concèntriques que podien generar diferents combinacións de símbols i paraules.
  • Period: 1492 to

    L'Edat Moderna

    Va durar des del descobriment d'Amèrica fins a la Revolució Francesa
  • 1500

    Leonardo Da Vinci

    Leonardo Da Vinci
    Leonardo Da Vinci va disenyar un dispositiú que aparentment podía ser una calculadora mecànica capaç de realitzar sumes i restes
  • Logaritmes

    Logaritmes
    Jhon Nepia inventà els logaritmes que permitix substituir les multiplicacións per sumes i les divisions per restes
  • Regla de càlcul

    Regla de càlcul
    William Red dessarrotlla la regla de càlcul a partir dels principis de Neivia
  • Màquina de Virgen Shickard

    Màquina de Virgen Shickard
    Virgen Shickard inventà una calculadora mecànica per a les cuatre operacións bàsiques. Mai va construir la màquina, però si hi han models a partir de les seues notes.
  • Pascalina

    Pascalina
    Bless Pascal crea en París una màquina per a sumar, el seu funcionament es basaba en l'us de la roda dentada.
  • Màquina de Linit

    Màquina de Linit
    Linit inspirat per idees de Ramon Llull crea calculadora mecànica que permitix operar restes, sumes, divisions, multiplicacións i arrel cuadrades.
  • Period: to

    L'Edat Contemporània

    Període històric comprés entre la Revolució francesa i l'actualitat.
  • Màquina de Joseph Chack

    Màquina de Joseph Chack
    Joseph Chack dessarrotlla un telar que servia de targetes perforades per a controlar la creació de complexos disenys textils
  • Màquina diferencial

    Màquina diferencial
    El matemàtic Charles Babege proposà la creació de la màquina diferencial que tenía com a funció capaç de calcular tables matemàtiques
  • Màquina Analítica

    Màquina Analítica
    Charles Babage cuan encara no havía creat la màquina anterior va concedir un segon dispotitíu, la anomenada màquina analítica. Aquesta sería el primer ordinador programable amb targetes perforades i impulsada per vapor. La va fer amb colaboració de Lady Augusta la cual va fer programes per a la màquina analítica
  • Herman Hollerith

    Herman Hollerith
    Es realitza la primera operació de procesament de dates de manera mecanitzada, aquest logro el va fer el Nort-Americà Herman Hollerith. Previament al 1884 había solicitat la patent per a una màquina de tabulació automàtica de targetes perforades, el sistema hollerith permitia calcular i agrupar dates censals
  • IBM

    IBM
    La empresa de Holler Ris Tabulating Machines Company va cambiar de nom al 1924 i es va passar a anomenar-se International Bussines Machine, la IBM dels nostres temes.
  • Analizador diferencial

    Analizador diferencial
    El nort-America Vannevar Bush va diseñar en el Meet el analizador diferencial on la utilització de circuits elèctrics i elctrònics permitía la contrucció de disenys impossibles. El analizador permitia media graus de canvi en un model
  • Pot pensar una màquina?

    Pot pensar una màquina?
    El britànic Alan Turing va escriure un lllibre en el que establia desde un planol teòric que hi han problemes que no es poden resoldre amb computadores perque no admitixen una representació algorítmica. Aço va resultar fundamental per a tots els dessarolls posteriors en el camp de la informàtica
  • Period: to

    Primera generació

    Encara que realment estes dates són de les màquines comercials que es podrien dir la primera generació de computadores. Característiques: Estaven construïdes amb electrònica de vàlvules de buit. Es programaven en llenguatge de les màquines.
  • Period: to

    Evolució de l'ordinador

    Representa un testimoniatge de l'enginy, la visió de l'ésser humà i la capacitat d'innovar evidenciats en la construcció de les màquines mecàniques del segle passat fins als sistemes de còmput quàntic en l'actualitat. Està dividida en tres generacións
  • Calculadora Z3

    Calculadora Z3
    En la segona guerra mundial tots els països relacionats en el conflicte van tratar de crear sistemes de càlcul millors i més rápids que facilitaren la desodificació dels llenguatges enemics.
    Al 1941 el Aleman Konrad Zuse crea la calculadora programable Z3 que usaba el sistema binari.
  • Computadora Mark 1

    Computadora Mark 1
    El nort-America Howard Aiken en colaboració amb IBM va desarrotllar la computadora Mark 1 destinat a resoldre problemes balístics de la marina
  • Eniac

    Eniac
    Les valvules de buit es van convertir en la tecnologìa preferida per a la construcció de ordinadors substituint als reles. Gracies a aquestes es va construir la Eniac la primera computadora totalment electrònica constuida per Jhon William Masley i Presper Hecker Jr. La màquina era capaç de calcular molt ràpidament però estaba limitada per el seu gran ús d'energía.
  • Article Minimax

    Article Minimax
    El màtematic Jhon Von Neuman s'incorpora en l'eniac i despres va publicar en 1945 un article que en l'actualitat és considerat com una descripci-o de la arquitectura dels ordenadors moderns
  • Transistor

    Transistor
    Al llarg del temps es va minutoritzar el harward. Per a lograr-ho es va inventar el transistor, realitzada per tres científics dels laboratoris Bell, William Shockley, Walter Brechin i Jhon Barding. El transistor va reemplazar les vàlvules de vuit
  • Period: to

    Segona generació

    La segona generació de les computadores va reemplaçar les vàlvules de buit pels transistors. Amb això, les computadores de la segona generació són més xicotetes i consumixen menys electricitat que les de l'anterior
  • Xip

    Xip
    Jack Kilby i Robert Noise mostrarem les possibilitats del circuit integrat. Un xip és un cicrcuit format per multitud de components electónics que son grabads sobre una serie de capes conductores i semiconductores
  • Period: to

    Tercera generació

    La tercera generació de computadores va emergir amb el desenrotllament de circuits integrats (pastilles de silici) en les quals es col·loquen milers de components electrònics en una integració en miniatura.
  • Microprocessador

    Microprocessador
    La companyía cofundada per Robert Noise, Intel va ser la primera en integrar tots els components necessaris per a un computador en un soles chip, naixent així el microprocessador
  • Period: to

    Quarta generació

    La denominada Quarta Generació és el producte de la micro miniaturització dels circuits electrònics. La grandària reduïda del microprocessador de xips va fer possible la creació de les computadores personals (PC).
  • Altair8000

    Altair8000
    Primer ordenador personal al 1975, la revista popular Electronics ofertà un kit per a construir un ordinador basat en un microprocessador, el Altair8800
  • Apple 1

    Apple 1
    Steve Jobs i Steve Wosniak van ser els creadors del primer prototip del PC
  • Apple 2

    Apple 2
    Primer ordinador personal verdaderament assequible per al públic va ser el apple 2
  • Sistema operatiu MS2

    Sistema operatiu MS2
    No hi havia software apart del que escribien els usuaris asta el 1981. Microsoft va començar a vendre el sistema opertiu MS2 per al PC de IBM
  • Primer model de PC

    Primer model de PC
    IBM va llançar el primer model de PC
  • Internet

    Internet
    Entre els anys 70 i 80 es van dessarrotllar els primers protocols per a la interconexió de reds, donant així al naixement d'Internet.
  • Period: to

    Quinta generació

    El seu objectiu era el desenrotllament d'una nova classe de computadores que utilitzarien tècniques i tecnologies d'intel·ligència artificial tant en el pla del maquinari com del programari
  • Windows 3.0

    Windows 3.0
    Microsoft introdueix windows 3.0 amb una interfaz gràfica basada en les idees de Apple i Xerox
  • Web

    Web
    La invenció de la Web en el Cern en el centre europeu d'investigacións nuclears va acabar de popularitzar internet
  • Google

    Google
    Google és creat com una forma de web però més cómoda, ràpida i intuitiva per a buscar informació
  • Wikipedia

    Wikipedia
    Jimmy Wales i Larry Sanger decidiren utilitzar un sistema de wiki(ferramenta que permitix a varios usuaris editar de manera colaborativa el contingut ) per a crear una enciclopedia emplean unicament el treball d'Editors voluntaris
  • Reds socials

    Reds socials
    Les reds socials són un dels serveis amb més auge en l'actualitat, que van cambiar la forma de relacionar-se per internet