-
Carles IV
Carles IV va ser un monarca absolutista de la dinastia dels borbons (provenia de la dinastia reial francesa). -
Revolució Francesa
Gran canvi, de l'edat moderna a la contemporània. -
Batalla de Trafalgar
Carles IV estava aliat amb França per lluitar en contra d’Anglaterra, una guerra on van fracassar Espanya i França. (Derrota de Trafalgar). -
Tractat de fontainebleau
El seu ministre Godoy es va aliar amb Napoleó i van signar el tractat de Fontainebleau, que permitia a l'exercit frances travessar Espanya per atacar Portugal (aliat d’Anglaterra). Tot i això, al final, l'exèrcit francès de Napoleó, va acabar envaint Espanya i Portugal. -
"El deseado" i Abdicacions de Baiona
El fill de Carles IV, Ferran VII, era partidari del liberalisme, i ell creia que si governés ho faria millor que el seu pare. "El deseado" és el nom que li van posar al seu fill, ja que la gent el preferia a ell degut a la mala fama del seu pare.
Napoleó conquereix Espanya i decideix fer l'Acord de Baiona. -
Guerra del francès
Després de que Napoleó, amb l'Acord de Baiona posés al seu germà al tro, els espanyols es van aixecar contra els francesos degut al descontentament per la situació política que hi havia amb Josep Bonaparte, (aixecament del 2 de Maig) i es revoltaren contra el domini francès i s'inicià la guerra.
Bonaparte acaba volent marxar d'Espanya.
La guerra acaba el 1814. -
Motí D'Aranjuez
Una revolta popular -
Afusellaments del 3 de maig
Un dia després de que començés la guerra del francès, es van fer els afusellaments de la matinada del 3 de maig, on afusellaven els presoners espanyols que havien fet durant el transcurs de la batalla en represàlia a la revolta del 2 de maig durant la Guerra de la Independència Espanyola. -
Les corts de Cadis
La junta central convoca unes Corts. Es van reunir a Cádiz, la part més allunyada dels francesos.
Van redactar una constitució de caire liberal amb els següents punts:
La separació de poders, la sobirania nacional (el poder del poble), el sufragi universal (dret de vot als homes majors de 18 anys.) i altres drets importants. -
Tractat de Valençay
Napoleó signa la pau amb Espanya, i reconeix a Ferran VIII com a nou rei i finalment es retira d’Espanya amb el final de la guerra. -
El retorn de Ferran VII
Ferran VII torna a Espanya com a rei, a Baiona. Implanta l’absolutisme i va suprimeix la Constitució. Persegueix als liberals i retorna l’Antic Règim (el d’abans de la revolució francesa), i amb el suport dels sectors més liberals de l’exèrcit, organitza múltiples pronunciaments. -
"Viva la pepa!"
Després de que es formés la constitució, anomenada "La pepa”, (es va escriure el dia de St. Josep) el dia 19 de març de cada any la gent sortia al carrer, i per celebrar-ho, cridaven - “VIVA LA PEPA!”
Finalment, la situació de guerra va impedir que s'apliqués aquesta constitució, però va ser utilitzada de model per altres països, ja que va ser de les primeres constitucions liberals. -
El Trienni Liberal
Triomfa el pronunciament del Coronel Riego, i el rei ha d’acceptar la Constitució del 1812.
Ferran VII demana ajuda als altres països monàrquics: formaven la Santa Aliança.
Es restaura l'absolutisme, pero s'accepta que sigui més liberal. -
Les guerres Baristes i les Carlines
Carles només tenia una filla, Isabel, qui al final serà reina, i segons la llei Sàlica només podia heredar el tro un fill varó. Això origina una guerra molt gran, les guerres baristes.
Ferran VII anul·la la llei Sàlica abans de morir, fent així a Isabel la nova reina.
Això va originar les Guerres Carlines, ja que hi havia gent que volia com a rei el seu germà, Carles. Eren els enfrontaments entre els partidaris d’Isabel i els de Carles. -
Isabel II
Obté el tro sent menor d'edat, i per tant es produeix la regència de Mª Cristina de Borbó, la seva mare, fins que va ser major d’edat.
Les guerres Carlistes van enfrontar a els partidaris de Carles, els de l’absolutisme i els de Isabel, els del liberalisme. La majoria de gent donava suport a Isabel II en la guerra. En canvi els Carlistes, només eren recolzats per Navarra, Pais Basc i part de Catalunya.
Isabel implanta el liberalisme. -
El sexenni democràtic
Marxa la reina Isabel i s’imposa un govern provisional presidit pel general Serrano i Prim. Finalment el govern provisional cedeix la corona a Amadeu de Savoia. Volien un monarca més democràtic.
Degut a la confrontació política i la situació econòmica el rei "dimiteix" (abdica) després de tres anys. -
Primera república
El 1873 s'instaura la primera República de caire federal i acaba després d'onze mesos amb un cop d'estat pel General Pavia.
Després es va restaurar la monarquia borbónica, és a dir, periode de la restauració. -
La restauració
La restauració consisteix en dues parts:
El bipartidisme, en el que el sistema de govern fa que el poder s'alterni de governant en governant de forma pacífica.
I el caciquisme, un sistema de manipulació de les eleccions. El cacique, que tenia molt poder econòmic, obligava a la resta de persones a votar a un partit determinat.
Aquesta restauració va tenir dos reis, primer Alfons XII (finals S.XIX) i més tard Alfons XIII (S. XX). -
Alfons XII
Alfons XII formava part del bipartidisme. Hi havia dos partits: el conservador (Cànovas), que volien poques reformes polítiques defensaven l'església i l'ordre social, i el liberal (Sagasta), que volien més reformes democràtiques i un estat sense influència de l'església.
Aquest va ser un període de pau a l’interior d’Espanya, sense cops d’estat, ni aixecaments militars, ni desordres. Es va produir una millora econòmica i van aparèixer nous moviments socials i polítics. -
Alfons XIII
En l’època d’Alfons XIII hi ha un període de regència després de la mort d’Alfons XII, i continua el bipartidisme, tot i que va perdent força.
Els conservadors són precidits per Maura i els liberals per Canalejas, que no tenien tanta influència com els primers però també eren importants.
Finalment, Alfons XIII dona el poder al dictador Primo de Rivera, degut al desordre social i la crisi econòmica.
