-
Period: to
Moviment obrer
Conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe obrera, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació capitalista, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.
L'acció i l'organització les obrers va anar guiada per les teories socialistes, molt especialment pel marxisme i l'anarquisme. -
Period: to
Començament del sindicalisme
Actuació organitzada dels treballadors organitzats en sindicats que té com a objectius la millora de la qualitat de les condicions de vida i laborals. -
Incendi de la fàbrica Bonaplata
El 6 d'agost del 1835, es va incendiar la fàbrica Bonaplata com a protesta durant la Bullanga del 1835, a Barcelona. El detonant de la bullanga va originar a Reus, el 19 de juliol, quan membres liberals de la Milícia Urbana van ser assassinats als afores de la ciutat per un grup de carlins. Com a revenja es van cremar dos convents i es va disparar contra les cases d'alguns absolutistes i van resultar en 21 morts. -
Period: to
Conflictes laborals a Granada, Madrid i València
-
Creació del primer sindicat: Societat de Teixidors de Barcelona
El 10 de maig de 1840 va néixer formalment el sindicalisme a Catalunya. Aquell dia va fundar-se la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona, la primera associació que, al Principat i al conjunt de l’Estat Espanyol, va formular uns objectius sindicals explícits.
La societat de teixidors va comptar amb entre 3000 i 6000 membres i era capaç de mobilitzar de 15000 a 20000 treballadors. -
Vaga de les selfactines
El Conflicte de les selfactines és el nom amb el qual es coneix els fets ocorreguts a Barcelona el juliol del 1854, durant la Revolució industrial de Catalunya, contra la mecanització de la filatura amb les màquines anomenades selfactines (de l'anglès self acting), que eren màquines automàtiques de filar que estalviaven mà d'obra, i a les quals se'ls atribuïa l'atur forçós de molts obrers. -
Primera vaga general a Catalunya
La vaga general de 1855, tot i que circumscrita a Catalunya que n'era el principal centre industrial, es considera per la seva importància, seguiment i repercussió la primera vaga general de la història d'Espanya. Va tenir lloc durant el regnat d'Isabel II concretament amb el govern Baldomero Espartero en el Bienni Progressista, es va centrar en la demanda del dret d'associació obrera i va acabar amb una forta repressió militar. -
Arribada de l'AIT a Espanya
L'Associació Internacional dels Treballadors (AIT), fou la primera gran organització que va tractar d'unir els treballadors dels diferents països.
Fou fundada a Londres el 1864, va agrupar inicialment als sindicalistes anglesos, anarquistes, socialistes francesos i italians republicans. Les seves finalitats eren l'organització política del proletariat a Europa i la resta del món, i també un fòrum per a examinar problemes en comú i proposar línies d'acció. -
Period: to
Difusió internacionalisme
L'internacionalisme és un moviment polític que advoca per una major cooperació política i econòmica entre les nacions per al benefici mutu. Els partidaris d'aquest moviment afirmen que les nacions han de cooperar entre elles, perquè els seus interessos compartits a llarg termini són més valuosos que els seus interessos particulars a curt termini. -
Primer Congrés de la Federació Regional Espanyola de l'AIT
La Federació Regional Espanyola de l'AIT es va constituir a Barcelona entre el 19 i 25 de juny de 1870. Fou el primer Congrés Obrer d'abast estatal i se celebrà al local del Teatre Circ Barcelonès. -
Nueva Federación Madrileña (socialista)
La Nova Federació Madrilenya va ser una secció de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) a Espanya fundada el juliol de 1872 pel grup de marxistes madrilenys expulsats de la Federació Regional Espanyola de l'AIT de majoria bakuninista. -
Period: to
Anarquisme i socialisme
-
Agrupación Socialista Madrileña (origen del PSOE)
Fundat el 2 de maig de 1879 amb el nom d'Agrupació Socialista Madrilenya per Pablo Iglesias i altres socialistes internacionalistes a Madrid en temps de la I Internacional, va ser la primera secció socialista-marxista a Espanya i el nucli originari del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE ).
A l'agrupació van pertànyer històrics militants socialistes com Francisco Largo Caballero, Julián Besteiro i Indalecio Prieto. -
Creació de la FTRE (anarquista)
La Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) va ser una organització anarquista espanyola fundada al Congrés Obrer de Barcelona del 1881 per la iniciativa d'un grup d'anarcosindicalistes catalans encapçalats Josep Llunas i Pujals, Rafael Farga Pellicer i Antoni Pellicer, després de la dissolució de la Federació Regional Espanyola de l'AIT. -
Comissió de Reformes Socials
La Comissió de Reformes Socials va ser un òrgan governamental que va servir per estudiar les condicions de vida i treball de la classe obrera i proposar reformes de caràcter legislatiu per millorar-les. -
Fundació de la UGT
La Unió General de Treballadors (UGT) és una organització sindical obrera espanyola i catalana d'orientació socialista fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888. Té federació a Catalunya (UGT de Catalunya), al País Valencià i a les Illes Balears.
En nombre de persones afiliades i de representants sindicals és el segon sindicat de l'Estat espanyol i de Catalunya per darrere de Comissions Obreres. -
Processos de Montjuic
El procés de Montjuïc fou el procés militar que seguí a l'atemptat del carrer dels Canvis Nous de Barcelona contra la processó del Corpus, el 7 de juny de 1896, i que causà 12 morts i uns 35 ferits. La repressió afectà especialment l'anarquisme obrerista català, i foren detingudes 400 persones.