-
El ràpid avanç de Franco
Les tropes d'Africa, legionarisi regulars sota el comandament del general Franco van entrar a la península amb la intenció d'ocupar Madrid.
En el seu avanç Franco es va desviar cap a Toledo per tal d'alliberar als insurrectes que estaven assetjats a l'alcàsser des del cop d'estat. -
Period: to
PRIMERA ETAPA - L'objectiu és Madrid
Tenen com a objectiu ocupar la capital de l'Estat, Madrid. El general Mola ho va intentar des de el Nord, però les serralades del Sistema central va ser frenat i Franco va iniciar un avanç des de el sud. -
L'entrada de Yagüe a Extremadura
Les tropes dels nacionals sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendrejo, Mérida i Badajoz, on hi va haver una forta repressió. -
El bloqueig francès i l'avanç de Mola al nord
Al nord, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar l'arribada de material bèl·lic a la zona republicana. El general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià. -
L'ofensiva sobre Madrid i la resistència republicana
L'exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada enmig del territori republicà.
Ademés, l'exèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre Madrid. Les tropes van arriabr fins als afores de la capital (la ciutat universitària), però es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder prendre la ciutat. -
Batalla del Jarama
Els nacionals van atacar el sud de Madrid, però no van aconseguir aïllar la ciutat, gràcies a la resistència de les Brigades Internacionals i les columnes de voluntaris catalans, com la dirigida per Buenaventura Durruti.
Mentrestant, Queipo de Llano va ocupar la costa mediterrània fins a Màlaga, amb el suport dels avions alemanys i italians i dels vaixells i submarins italians, que bombardejaven les ciutats i bloquejaven els ports republicans. -
La ofensiva dels Italians
Els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on van sofrir una derrota contundent per part de l'exèrcit de la República. -
Period: to
SEGONA ETAPA - Ocupació de la franja cantàbrica
Franco va deixar d’atacar Madrid perquè era difícil de conquerir i va decidir atacar la zona del nord d’Espanya (Astúries, Cantàbria i el País Basc). Aquesta zona era important perquè tenia moltes mines amb materials útils per a la guerra. A més, així deixava la República més dèbil i sense aquests recursos. També volia fer que la gent que estava amb la República es desanimés i que altres països veiessin que ell estava guanyant. -
El bombardeig de Guernika
Els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernika. Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar
totalment destruïda, el bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació
de càstig contra la població civil. -
Ocupació de Bilbao pels nacionals
Després de durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao. -
Batalla de Brunete
Va ser una ofensiva republicana entre el 5 i el 25 de juliol per trencar el setge de Madrid. Les forces republicanes, amb Brigades Internacionals i voluntaris catalans, van conquerir Brunete, però les tropes nacionals, amb suport aeri alemany i italià, van contraatacar i van recuperar la ciutat. La batalla va ser molt costosa, acabant amb victòria franquista i consolidant el control del sud-oest de Madrid. -
Period: to
Les batalles defensives
Des del punt de vista estratègic totes dues campanyes van ser defensives, ja que no van aconseguir avenços territorials significatius ni van impedir la caiguda del nord peninsular, ja que al més d’agost les tropes de Franco van entrar a Santander i a Astúries. amb la consegüent pèrdua de la seva indústria metal·lúrgica, cosa que va significar un cop molt dur per la República. -
Period: to
TERCERA ETAPA - La batalla de l'Ebre
A finals de 1937, la República encara creia que podia guanyar la guerra. Per això, va millorar el seu exèrcit posant líders amb experiència, unint soldats de les milícies i dels brigadistes internacionals, i posant al capdavant el general Vicente Rojo, que havia defensat Madrid. Amb aquest nou exèrcit, van iniciar diversos atacs.
Va ser la fase més llarga del conflicte i va acabar amb la Batalla de l’Ebre que va suposar el desgast
definitiu de l’exèrcit republicà. -
La batalla de Teruel
va començar la batalla de Teruel, un enfrontament crucial entre les forces republicanes i franquistes. Les tropes republicanes van aconseguir conquerir la ciutat de Teruel a mitjans de desembre, però els nacionals, amb un contraatac a finals de mes, van recuperar-la poc després, amb grans pèrdues de banda i banda. -
La batalla de Teruel 2.0
Les forces franquistes van aconseguir recuperar la ciutat a finals de mes, després d'una dura lluita. La ciutat havia estat conquerida pels republicans poc abans, però la contraofensiva franquista va aconseguir recuperar-la. Aquesta victòria franquista va ser molt significativa, ja que va consolidar el control nacional sobre una àrea estratègica a l'Aragó. -
L'atac franquista al front d'Aragó i ocupació de localitats lleidetanes
El mas de març els nacionals van atacar el front d'Aragó, mentre que els soldats van entrar a les localitats lleidetanes de Serós, Aitona i Soses el 29 de març del mateix any. -
La retirada republicana i l'ocupació franquista
Els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans; i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després
van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
L'ocupació de Castelló
Les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. Amb l’entrada e l’exèrcit franquista en terres catalanes l’abril de 1938 Franco va derogar l’Estatut de Catalunya. -
Última ofensiva republicana al riu Ebre i guerra de posicions
L’Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, el seu exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres poblacions de la zona, a més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però un cop establer el marge dret del riu no va poder continuar avançant.
Va començar aleshores una guerra de posicions, en la qual es lluitava amb tenacitat per cada pam de terreny. -
Batalla de Belchite
Va ser un enfrontament entre les forces republicanes i franquistes del 24 d'agost al 3 de setembre. L'objectiu republicà era avançar cap a Saragossa, però les tropes nacionals, amb forta resistència, van aconseguir retenir Belchite. Després d'intenses lluites, els franquistes van vèncer i van mantenir el control de la zona, tot i les pèrdues enormes de banda i banda. Va ser un símbol de la brutalitat de la guerra. -
Contraofensiva franquista
A les acaballes d’octubre de 1938, una contraofensiva dels nacionals, feta amb un gran desplegament de forces militars, va aconseguir avançar. -
L'ocupació de Mora d'Ebre
L’exèrcit franquista va entrar a Mora d’Ebre. -
La retirada dels republicans
Els republicans van acabar retirant-se a l’altra riba del riu. La derrota va afeblir definitivament l’exèrcit republicà. -
Period: to
QUARTA ETAPA - Ocupació de Catalunya
Després de perdre la batalla de l’Ebre, la República gairebé no podia defensar-se. En aquest moment, les tropes de Franco van començar a ocupar Catalunya. -
La gran ofensiva de l’exèrcit franquista
Va començar la gran ofensiva de l’exèrcit franquista. Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada. -
Entrada franquista a Tarragona i bombardeigs a Catalunya
Els nacionals van ocupar Tarragona a gener de 1939, en el marc de l'ofensiva final per conquerir Catalunya. A la vegada, l'aviació franquista va intensificar els bombardeigs sobre diverses localitats catalanes, com Barcelona, Girona i altres ciutats, causant enormes destrosses i moltes víctimes. -
Entrada a Barcelona per l'exèrcit franquista
L'exèrcit franquista va entrar a Barcelona. Aquesta caiguda va suposar la fi de la resistència republicana a Catalunya i va accelerar la derrota de la República. La presa de la ciutat, juntament amb la retirada de les tropes republicanes cap a l'exili, va deixar el bàndol franquista amb el control total del territori. -
Period: to
FI DE LA REPÚBLICA
Al febrer de 1939, l’únic territori que controlava la República era el centre d’Espanya, amb Madrid, la Manxa i la costa des del nord de València fins a Almeria. El president del govern va tornar de França i va intentar, per última vegada, reorganitzar l’exèrcit per defensar aquestes zones. -
La caiguda de Girona
Girona va caure en mans de les forces franquistes, marcant un altre pas decisiu en l'ofensiva final contra la República. La ciutat va ser l'última gran plaça forta republicana a Catalunya, i la seva caiguda va deixar el camí lliure per a l'entrada dels nacionals a la resta del territori català. -
Exilis
Els presidents de la República, Manuel Azaña, de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc, José Antonio Aguirre, el cap del govern republicà, Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio, van fugir cap a França -
Llei de responsabilitats polítiques
Va entrar en vigor la Llei de responsabilitats polítiques que pretenia “liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja” A partir d’aquest moment funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
L'arribada a Puigcerdà i Portbou
Les tropes franquistes van arribar a Puigcerdà i Portbou, els darrers punts de Catalunya a caure sota el control franquista. Aquesta avançada va marcar el final de la Guerra Civil Espanyola al territori català, amb la retirada massiva de milers de republicans -
Reconeixement del govern de Franco
El govern de Franco va ser reconegut oficialment per França i Gran Bretanya i que immediatament després, Azaña va renunciar al càrrec de president de la República. -
Cop d'estat a Madrid
El coronel Casado va donar el cop d’estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
Entrada a Madrid per Franco
Franco va rebutjar qualsevol negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid . En tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà. -
Conquesta de la zona mediterrània i derrota republicana
Els dies posteriors l’exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània. La resistència de les escasses tropes controlades pels comunistes no va poder impedir l’ocupació d’Albacete, Alacant i València. Aquell dia Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte.