-
Eleccions del 1936
Havia una clima de gran divisió entre dretes i esquerres.
La convocatòria electoral no va aconseguir asserenar la situació i, els mesos que van precedir a l’esclat de la Guerra Civil es van caracteritzar per la tensió entre les
forces socials i polítiques, encara que a Catalunya hi havia una relativa calma. -
Period: to
PRIMERA ETAPA MILITAR
L’objectiu era ocupar la capital de l’Estat, Madrid.
El general Mola ho havia intentat des del nord, però va ser frenat a les serralades del Sistema Central. Franco va iniciar un ràpid avanç des del sud. -
Alçament militar Melilla
El coronel Yagüe es va aixecar en armes contra la República i es va estendre a la resta del protectorat. -
Insurrecció (Alçament Militar)
La insurrecció es va estendre a la resta del protectorat del Marroc. L’exèrcit d’Àfrica, el més professional i més ben equipat de les forces armades espanyoles, va esdevenir la força fonamental del cop i, posteriorment, de la guerra. Al mateix moment Franco es va assegurar l’èxit de l’aixecament a les Canàries. -
Estat de guerra
Mola va decretar l’estat de guerra a Pamplona i amb l’ajut dels requetès va controlar Navarra. Els militars que participaven en la conspiració es van aixecar en diverses ciutats dels país. Els colpistes van triomfar a la Meseta Nord, on no van tenir gaire oposició, excepte a Burgos i Valladolid, també es van imposar a Saragossa, a Galícia, a Mallorca i a Sevilla on Queipo de Llano amb els reforços procedents d’Àfrica va controlar tota Andalusia Occidental. -
Intenció de ocupar Madrid
Les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general Franco van entrar a la península amb la intenció d’ocupar Madrid. -
AGOST
Les tropes dels nacionals van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz. Allà hi va haver una forta repressió. Franco es va desviar cap a Toledo per tal d’alliberar als insurrectes que estaven assetjats a l’alcàsser des del cop d’estat. -
SETEMBRE
El tancament de la frontera francesa va impossibilitar l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana. El general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià. -
OCTUBRE
L’exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estaba aïllada enmig del territori republicà. -
NOVEMBRE
L’exèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre Madrid.
Les tropes van arribar fins als afores de la capital (la ciutat universitària), però es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder prendre la ciutat. -
Batalla de Jarama
Van atacar el sud de Madrid en la batalla del Jarama, però no van aconseguir aïllar la capital.
Els nacionals capitanejats per Queipo de Llano van ocupar la costa del Mediterrani fins a Malaga, amb el suport dels avions alemanys i italians i dels vaixells i submarins italians que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els ports republicans -
Ofensiva de Guadalajara
Els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on van sofrir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República. -
Period: to
SEGONA ETAPA MILITAR
Ocupació de la franja cantàbrica. Franco va decidir abandonar l’atac a Madrid i cocentra les accions militars cap a la franja cantàbrica. La estreta franja que comprenia Astúries, Cantàbria i Biscaia havia quedat a la zona republicana, però aïllada de la resta de la Península. Els insurrectes controlaven Navarra i Àlaba i l’agost de 1936 ja havien pres Sant Sebastià, però el territori basc i els seus recursos miners es mantenia en mans de la República. -
Bombardeig del Gernica
El bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil espanyola. -
Batalla de Brunete
Va ser una ofensiva llançada per l'Exèrcit Popular de la República tenia com a objectiu disminuir la pressió exercida per les forces revoltes del bàndol franquista sobre Madrid i alhora alleujar la situació al front Nord. -
Batalla de Belchite
La batalla de Belchite va ser una batalla de la Guerra Civil Espanyola que va tenir lloc a Belchite entre el 24 d'agost i el 6 de setembre de 1937 en el marc de l'ofensiva de l'Exèrcit Popular de la República sobre Saragossa -
Ofensiva republicana sobre Terol
-
Period: to
TERCERA ETAPA MILITAR
Al final del 1937 els comandaments republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la guerra, per això van intentar un seguit de reformes de l’exèrcit com: dotar de comandaments professionals, integrar els quadres procedents de les milícies i dels brigadistes internacionals i col·locar al capdavant un prestigiós general Vicente Rojo, defensor de Madrid. -
Franco a Terol
Franco va tornar a ocupar Terol i va aprofitar el desgast sofert per les tropes republicanes per iniciar la companya d’Aragò. -
Nacionals ataquen el front d'Aragó
-
Soldats entren en localitats lleidatanes
Localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses. -
Ocupació de Lleida
Els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida.
El riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Anul·lació de L'Estatut de Catalunya
Amb l’entrada de l’exèrcit franquista en terres catalanes, Franco va anular L'Estatut de Catalunya. -
Ocupació de Castelló
Les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. -
BATALLA DE L'EBRE
-
Ofensiva de l'Esta Major republicà
L’Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, el seu exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres poblacions de la zona, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella però a causa d’un cop establer el marge dret del riu no va poder continuar avançant. És per això que va començar una guerra de posicions, en la qual es lluitava amb tenacitat per cada pam de terreny. -
La contraofensiva dels nacionals avança
-
L'entrada de l'exercit franquista a Mora d'Ebre
-
Derrota de l'exercit republicà
Els republicans van acabar retirant-se a l’altra riba del riu. La derrota va afeblir definitivament l’exèrcit republicà. Va ser la fase més llarga del conflicte i va acabar amb la Batalla de l’Ebre que va suposar el desgast definitiu de l’exèrcit republicà. -
Period: to
QUARTA ETAPA MILITAR
Ocupació de Catalunya. Després de la derrota a al batalla de l’Ebre, els republicans pràcticament no podien oferir resistència. Fou durant aquesta fase que es va produir la campanya d’ocupació de Catalunya. -
Ofensiva de l'exèrcit franquista
Va començar la gran ofensiva de l’exèrcit franquista. Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada. -
Entrada a Tarragona
Els nacionals entraven a Tarragona, i paral·lelament l’aviació bombardejava nombroses localitats catalanes. -
Entrada a Barcelona
L’exèrcit franquista va entrar a Barcelona. -
Intent de tornar a organitzar l'exercit republicà
L’únic territori en mans de la República era l’anomenada zona centre, que comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l’exèrcit i defensar el territori republicà. -
Period: to
FI DE LA REPUBLICA
-
Caiguda de Girona
-
Exilis a Paris
Els presidents de la república Manuel Azaña , de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A de Aguirre, el cap del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio es van exiliar a França -
Llei de responsabilitats polítiques
Va entrar en vigor la Llei de responsabilitats polítiques que pretenia “liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja” A partir d’aquest
moment funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana -
Arribada de les tropes a Puigcerdà i Portbou.
Les tropes franquistes arribaren a Puigcerdà i Portbou. Tot i que quedaven petits focus de lluita, la guerra es considerava acabada a Catalunya. La retirada de l’exèrcit republicà va comportar l’exili de milers de persones. -
Reconeixement del govern de Franco
El govern de Franco va ser reconegut oficialment per França i Gran Bretanya i que immediatament després, Azaña va renunciar al càrrec de president de la República. -
Creació del Consejo de Defensa Nacional
El coronel Casado va donar el cop d’estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
Ocupació de la resta del territori republicà
Franco va rebutjar qualsevol negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid el dia. En tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà. -
Comunicat de guerra anunciant la derrota republicana
Va conquerir tota la zona mediterrània. La resistència de les escasses tropes controlades pels comunistes no va poder impedir l’ocupació d’Albacete, Alacant i València.
Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte.
