guerra civil

  • Period: to

    Primer objectiu: Madrid

    L’objectiu dels militars rebels és ocupar Madrid, la capital de l’Estat.
    S'inicia un cop d'estat organitzat per militars d'extrema dreta, entre els quals hi havia Franco, Mola i Sanjurjo.
  • Tropes de Franco entren a la Península

    Tropes de Franco entren a la Península
    Diverses tropes dirigides pel general Francisco Franco (tropes d’Àfrica, legionaris i regulars) van entrar a la península Ibèrica. El seu objectiu era ocupar Madrid.
  • Period: to

    Setge a l'Alcàsser de Toledo

    Mentre les tropes avançaven, Franco volia alliberar els participants del cop d’estat que havien estat retinguts a l’Alcàsser de Toledo (l’Acadèmia d’Infanteria de Toledo). No va ser fins al 27 de setembre que ho va aconseguir.
  • Tropes entren a Almendralejo, Mérida i Badajoz

    Tropes entren a Almendralejo, Mérida i Badajoz
    Les tropes nacionals que van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz les dirigia el comandant Yaqüe. De seguida van aconseguir ocupar Almendralejo i Mérida, però a Badajoz hi va haver una forta repressió per part de milícies populars, que, tot i això, no va poder evitar l’ocupació de Badajoz.
  • Ocupació d’Irun i Sant Sebastià

    Ocupació d’Irun i Sant Sebastià
    Les tropes del general Mola van ocupar Irun i Sant Sebastià. D’aquesta manera, van deixar la zona nord republicana sense contacte amb la frontera amb França, impossibilitant als republicans l’accés a armes.
  • Exèrcit republicà de Galícia connecta amb Oviedo

    Després de les ocupacions franquistes, Oviedo havia quedat aïllada de la resta de territori republicà. A l’octubre, però, l’exèrcit republicà de Galícia va aconseguir connectar amb el d’Oviedo.
  • Ofensiva sobre Madrid

    Ofensiva sobre Madrid
    L’exèrcit franquista va atacar Madrid amb l’objectiu d’ocupar la capital. L’ofensiva va arribar fins als afores de la ciutat (l'anomenada ciutat universitària), però finalment no van poder prendre la ciutat perquè la Junta de Defensa havia organitzat una resistència.
  • Period: to

    Batalla de Màlaga

    Tropes nacionals dirigides per Queipo de Llano ocupen la costa del mar Mediterrani fins a Màlaga. Per fer-ho, van rebre ajuda d’avions, vaixells i submarins italians i alemanys.
  • Period: to

    Batalla de Jarama

    L’exèrcit va atacar el sud de Madrid, Jarama. Allà, es va haver d’enfrontar a tropes republicanes, entre elles diverses Brigades Internacionals i voluntaris catalans (alguns d’ells dirigits pel líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti). Finalment, no van poder ocupar Madrid.
  • Period: to

    Batalla de Guadalajara

    Les tropes espanyoles, amb ajuda de tropes italianes, van començar una ofensiva a la zona de Guadalajara. Allà, van rebre un fort contraatac per part dels republicans, de manera que les tropes franquistes van perdre la batalla.
  • Period: to

    La campanya del nord

    Franco abandona l’atac a Madrid per concentrar accions militars a la franja cantàbrica (Astúries, Cantàbria i Biscaia).
  • Bombardeig de Guernica

    Bombardeig de Guernica
    Les tropes nacionals, dirigides per Mola, van atacar la ciutat basca de Guernica amb l’ajuda d’avions alemanys (la Legió Còndor). Van bombardejar la ciutat, que va quedar totalment destruïda, sense cap altre objectiu a banda de la destrucció.
  • Presa de Bilbao

    Presa de Bilbao
    Durant la batalla de Bilbao, els republicans van defensar fermament la zona (una de les seves estratègies va ser el que s’anomena Cinturó de Ferro), però de totes maneres van haver d’acabar cedint davant dels nacionals.
  • Period: to

    Batalla de Brunete

    Per tal de disminuir la pressió que exercien les forces nacionals sobre el front nord, els republicans van iniciar una batalla a Brunete. El resultat de la batalla va ser neutre, ja que ni els republicans van aconseguir protegir la zona nord ni els nacionals van guanyar territori.
  • Caiguda de Santander i Astúries

    Caiguda de Santander i Astúries
    Santander (Cantàbria) i Astúries eren molt importants per a Espanya per la indústria metal·lúrgica. Per tant, la seva caiguda en mans de les tropes franquistes va ser una gran pèrdua pels republicans.
  • Period: to

    Batalla de Belchite

    L’objectiu d’aquesta batalla, iniciada pel bàndol republicà, era evitar que l’exèrcit nacional disminuís la pressió al front d’Aragó. Igual que a la batalla de Brunete, el resultat va ser neutre.
  • Period: to

    La campanya de l'est: el front d'Aragó

    Durant aquesta etapa, els Republicans es veuen capacitats de guanyar la guerra, i fan una sèrie de reformes a l’exèrcit, per tal de portar a terme algunes ofensives.
  • Period: to

    Batalla de Terol

    Terol, prèviament ocupada pels nacionals, va ser recuperada pels republicans durant aquesta batalla.
  • Reocupació de Terol

    Reocupació de Terol
    Les tropes franquistes liderades per Yagüe van tornar a ocupar Terol després de la victòria republicana.
  • Atac al front d'Aragó

    Atac al front d'Aragó
    Franco va aprofitar la derrota republicana a Terol per atacar el front d’Aragó, amb l’objectiu d’arribar al Mediterrani.
  • Ocupació de Serós, Aitona i Soses

    Ocupació de Serós, Aitona i Soses
    Les tropes nacionals van ocupar tres poblacions de la província de Lleida: Serós, Aitona i Soses.
  • Ocupació de Lleida

    Ocupació de Lleida
    Un cop les tropes republicanes es van retirar al costat esquerre del riu Segre, els nacionals van poder ocupar la ciutat de Lleida. La caiguda de Lleida va suposar les posteriors ocupacions de Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus, ja que s’havia desplaçat el front a Lleida.
  • Derogació de l'Estatut d'Autonomia

    Derogació de l'Estatut d'Autonomia
    L’Estatut d’Autonomia, restablert el febrer de 1936, va ser derogat per Franco l’abril de 1938, quan l’exèrcit franquista va entrar a Catalunya.
  • Arribada de les tropes franquistes al Mediterrani

    Arribada de les tropes franquistes al Mediterrani
    Les tropes nacionals van arribar al Mediterrani per Vinaròs i ocupant, per tant, Castelló. Aquesta ocupació va dividir en dos la zona republicana i va deixar Catalunya aïllada.
  • Period: to

    Batalla de l'Ebre

    La va iniciar el bàndol republicà, que va travessar l’Ebre i va ocupar Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres poblacions. Van avançar per la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella. Aquesta va ser la seva línia màxima de penetració en territori franquista. A partir d’aleshores, la defensa va fer-los retrocedir i, el 8 d’abril, les tropes de Franco van entrar a Mora d’Ebre. El 15 de novembre, els republicans es van retirar. Aquesta victòria va ser decisiva pel desenllaç de la Guerra.
  • Period: to

    Ocupació de Catalunya

    Després de la derrota, els Republicans no podien oferir resistència, la qual cosa va obrir les portes a l'ocupació de Catalunya.
  • Començament de l'ocupació a Catalunya

    Les tropes nacionals van entrar a Catalunya pel nord, per Tremp cap a Artesa de Segre. A la vegada, tropes italianes i l’anomenat Cos de Navarra van entrar pel sud, atacant Sarroca i Maials. La resistència a Catalunya, que havia quedat aïllada de la resta de zona republicana, no va ser suficient per frenar els atacs.
  • Ocupació de Tarragona

    Ocupació de Tarragona
    Les tropes franquistes van ocupar Tarragona, a la vegada que bombardejaven diverses poblacions de Catalunya.
  • Ocupació de Barcelona

    Ocupació de Barcelona
    Barcelona va caure en mans dels nacionals.
  • Period: to

    Fi de la República

    Durant aquest període, l’únic territori republicà que quedava era la zona central (Madrid, la Manxa, i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria). El president del govern republicà reorganitza l’exèrcit per tal de defensar el seu territori.
  • Ocupació de Girona

    Els nacionals van prendre Girona. L’exèrcit republicà ja estava realment afeblit.
  • Exili de diversos polítics

    L’exèrcit republicà estava molt afeblit i Catalunya es trobava gairebé totalment ocupada pels franquistes. Això va provocar que moltes persones, entre elles polítics republicans, s’exiliessin a França. El 5 de febrer de 1939 es van exiliar Manuel Azaña (president de la República), Lluís Companys (president de la Generalitat), J. A. de Aguirre (president del govern basc), Juan Negrín (cap del govern republicà) i Diego Martínez Barrio (president de les Corts).
  • Entrada en vigor de la Llei de responsabilitats polítiques

    La intenció d’aquesta llei franquista era reprimir els republicans: es van eliminar partits i sindicats republicans, es van reprimir funcionaris i professors fidels a la República i es van prohibir les llibertats democràtiques i les manifestacions de la identitat nacional catalana.
  • Fi de la guerra a Catalunya

    Fi de la guerra a Catalunya
    Amb la presa de Puigcerdà i de Portbou, els republicans es van retirar i va acabar la guerra a Catalunya.
  • Reconeixement del govern de Franco per França i Gran Bretanya

    França i Gran Bretanya van reconèixer a Franco com a governador el febrer de 1939.
  • Dimissió d’Azaña

    Dimissió d’Azaña
    Manuel Azaña va dimitir com a president de la República immediatament després que el govern de Franco fos reconegut per França i Gran Bretanya.
  • Cop d’estat de Casado a Madrid

    Cop d’estat de Casado a Madrid
    El Coronel Segismundo Casado va donar un cop d’estat a Madrid, per intentar negociar la pau amb Franco. Va crear el Consejo de Defensa Nacional, amb el suport de socialistes, anarquistes i republicans, sense incloure comunistes. Franco va rebutjar el tracte.
  • Presa de Madrid pels nacionals

    Les tropes nacionals entren a Madrid per ocupar el territori republicà. Com a conseqüència, l’exèrcit republicà va quedar completament destrossat.
  • Franco dona la guerra per acabada

    Franco dona la guerra per acabada
    L’1 d’abril de 1939 Franco va anunciar que la guerra havia acabat mitjançant la signatura d’un comunicat a Burgos. Després, les seves tropes van acabar de conquerir la zona mediterrània (Albacete, Alacant i València), gairebé sense trobar resistència.