Història d'Espanya- Restauració Borbònica

  • Manifest de Sandhurst

    L’1 de desembre de 1874 Alfons XII va firmar des de l’axili el Manifest de Sandhurst, redectat per Cànovas del Castillo.
    S’exposava el programa de la nova monarquia. Definia el règim com a conservador i catòlic.
    Es garantitzava els sistema polític liberal, el restabliment de l’estabilitat política i l’ordre social.
  • Pronunciament de Sagunt

    El 29 de Desembre de 874 el general Martínez Campos va dirigir un pronunciament militar on va proclamar com a nou rei d’Espanya Alfons XII.
  • Period: to

    Govern llarg de Cànovas

    Després de la proclamació de Martínez Campos se li va cedir el poder a Cànovas de manera pacífica. Es va dedicar els 6 anys posteriors a crear i establint les bases del nou sistema polític
  • Period: to

    Grups d'oposició: Anarquisme

    L'anarquisme va estar perseguit i tot allò relacionat mab l'anarquisme era considerat terrorisme.
    Sobretot entre 1900 i 1910.
  • Constitució de 1876

    La nova Constitució de 1876 va ser redactada per el partit de Cànovas degut a la majoria parlamentària a les Corts Constituents.
    La Constitució era genèrica i flexible, deixava molts buits legals així cada partit podia fer canvis importants sense haver de rescriure la constitució. Definia molt poc els aspectes conflictius. Hi havia sobirania compartida, els rei i les corts es repartien el poder. Hi havia corts bicamerals. Oferien (teoricament) amplies llibertats. I era un estat confesional.
  • Fi de la Tercera Guerra Carlina

    S'ha de tenir en compte que les Guerres Carlines van començar abans de la Restauració Borbònica.
    Un dels objectius de Cànovas era pacificar l'Estat, i això comportava donar fi als conflictes actius que tenia Espanya, com les Guerres Carlines. On els van derrotar a Catalunya (1875), Navarra i el País Basc (1876).
  • Period: to

    Grups d'oposició: Carlisme

    Els carlistes després de la derrota del 1876 van abandonar la causa dinàstica i e sva mantenir com un partit ultra-conservador. Es va fer el pacte de Loredam el 1886 per renovar els dirigents i el programa a Venècia, on estava desterrat Carles VII.
    Amb l'aparició del nacionalisme basc i català, el carlisme va reduir les seves bases socials.
    A partir del 1890 el carlisme es reconstrueix i s'organitza en cercles amb el nom de Comunió tradicionalista.
    El 1896 va aconseguir 10 diputats a Espanya.
  • Fi de la Guerra dels 10 anys a Cuba

    S'ha de tenir en compte que la guuerra amb Cuba va començar el 1868.
    Martínex Campos es va fer càrrec de la Guerra de Cuba. Era un conflicte que s'estava allargant molt, el que feia que fos una guerra de desgast, i va aporofitar-ho per negociar amb els independentistes.
    Es va donar fi al conflicte amb la Pau de Zanjón al 1878 amb la promesa d'amnistia, abolició de l'esclavitud (aprovada el 1888) i reformes polítiques i administratives.
  • Period: to

    Grups d'oposició: Anarquisme

    Atemptats anarquistes.
    1878 i 1879 atemptats contra Alfons XII
    1893 atemptat contra Martínez Campos i bomba al Liceu de Barcelona.
    1894 bomba a la processió del Corpus a Barcelona.
    1896 Aprovació de la llei de represió de l'anarquisme
    1897 assassinat de Cànovas del Castillo
  • Grups d'oposició: Socialisme

    Creació del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)
  • Guerra Chiquita

    Va tornar a esclatar la Guerra de Cuba per incompliments de promeses.
  • Comença el torn pacifista entre els dos partits

    En 1881 el Partit Liberal Progressista de Sagasta rep el poder per primera vegada. Començant l’alternança entre els dos partits dinàstics.
  • Period: to

    Grups d'oposició: Republicans

    A partir del 1883 el Partit Federal va impulsar-se gràcies a un nou programa que defensava un Estat federal i un fort reformisme social.
    El sufragi universal masculí del 1890 va permetre la creació de candidatures com Unió Republicana que aplegava unitaris i progressistes.
    El 1893 van aconseguir petits èxits electorals i una minoria republicana important a les Corts.
  • Pacte del Pardo

    Al 1885 el govern va patir la primera crisi amb la mort del rei Alfons XII i la seva dona embarssada del seu heredeu. Llavors la M. Cristina va agafar la regència; Cànovas i Sagasta van firmar el Pacte del Pardo, que consistia en un acord entre els dos partits per refoçar la regència de M. Cristina i garantir la continuïtat del règim.
  • Grups d'oposició: Socialisme

    Creació d'organ de premsa "El Socialista"
  • Grups d'oposició: Socialisme

    Creació de la Unió General de Treballadors (UGT)
  • Period: to

    Conflicte d'ultramar

    El conflicte es va iniciar amb el Grito de Baire el 1895 a Santiago de Cuba fins la Habana. Després del fracàs de Martínez Campos de negociament el 1895, Cànovas va nomena capità general a Valeriano Wyler el 1896. Va fer una dura reconcentració que provocarà una gran crisi alimentària. Quan Sagasta va arribar al poder després de la mort de Cànovas, va aturar la reconcentració i va intentar negociar amb els cubans, però aquests amb el suport de nord americà no ho van acceptar.
  • Period: to

    Guerra Hispano-Americana

    America va començar una estratègia de tensió mitjançant la premsa per provocar la guerra contra Espanya. El febrer de 1898 va esclatar el Cuirassar Maine. La premsa americana va exposar els fets declarant-li la guerra a Espanya. Va ser un conflicte molt ràpid i humillant. L'1 de Maig Espanya es va rendir abans d'acabar la batalla.
    Es va firmar la Pau de París. On s'havia de cedir Puerto Rico i les Filipines i acceptar la independència de Cuba. A més de la venta d'agunes illes a Alemanya el 1899.
  • Grups d'oposició: Socialisme

    Es va acceptar la Llei d'Accidents de Treball.
    La prohibició de treball a menors de 10 anys.
    Obligació de dos hores lliures per als menors de 14 anys per anar a l'escola.
  • Period: to

    Grups d'oposició: Republicanisme

    El moviment republicà estava dividit en quatre grups, però van acabant sent dos grups ja que els del partit possibilista es van juntar amb el partit liberal i el Partit Republicà Progressita va fer un pronunciament, però va fracasar i es va dissoldre.
    Els partits es van uificar en el 1903 en la Unión Republicana i es va deividir en el 1908 sorgint el PArtit Republicà Radical de Leroux i el Partit de Unió Republicana autonomista de Blasco Ibañez.