-
Mor Carles II, rei d’Espanya, sense descendència
Aquest esdeveniment va marcar el final de la dinastia dels Habsburg a Espanya i va desencadenar la Guerra de Successió Espanyola. -
Gran Aliança de La Haia
Va ser un punt d'inflexió que va transformar una disputa successòria en un conflicte internacional de gran envergadura. -
Guerra de Successió espanyola
La Guerra de Successió Espanyola va ser un conflicte bèl·lic internacional. Aquest enfrontament va tenir un impacte significatiu a Europa i més enllà, incloent accions a l'Amèrica del Nord i les costes americanes. -
Pacte de Gènova
El Pacte de Gènova va ser un acord signat a la ciutat de Gènova entre representants catalans i el Regne d'Anglaterra en el context de la Guerra de Successió Espanyola. Aquest tractat va tenir una gran importància per al desenvolupament del conflicte a Catalunya. -
Tractat d’Utrecht
El Tractat d'Utrecht va ser un conjunt d'acords de pau signats a la ciutat d'Utrecht, als Països Baixos, que van posar fi a la Guerra de Successió Espanyola. Aquest tractat va tenir un impacte significatiu en la configuració política i territorial d'Europa. -
Decret de Nova Planta
Es va imposar un model centralista seguint el model de la monarquia absolutista francesa. El virrei va ser substituït per un capità general, i es va dividir Catalunya en dotze corregiduries, seguint el model castellà -
Redacció de l’Enciclopèdia
Un esdeveniment important relacionat amb la redacció de l'Enciclopèdia va ser la publicació del seu primer volum l'1 de juliol de 1751 a París. Aquest fet marca l'inici oficial d'un dels projectes editorials més ambiciosos i influents de la història. -
Boston Tea Party
-Va ocórrer l al port de Boston, Massachusetts.
-Un grup d'entre 30 i 130 colons americans, van abordar tres vaixells britànics ancorats al port.
-Van llançar al mar 342 caixes de te pertanyents a la Companyia Britànica de les Índies Orientals, valorades en unes 10.000 lliures esterlines (equivalent a prop d'1 milió de dòlars actuals).
-Era una protesta contra els impostos sobre el te imposats pel Parlament britànic sense representació de les colònies. -
Declaració d’Independència dels Estats Units
-La Declaració proclamava que les Tretze Colònies nord-americanes, en guerra amb el Regne de la Gran Bretanya, es consideraven ara estats sobirans i independents.
-Va marcar el naixement dels Estats Units com a nova nació.
-El text establia principis fonamentals com la igualtat dels homes, els drets inalienables a la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat. -
Constitució dels Estats Units
El document va ser redactat principalment per delegats com James Madison, Alexander Hamilton i Benjamin Franklin, entre d'altres.
Estableix la estructura bàsica del govern federal dels Estats Units, dividint-lo en tres branques: legislativa, executiva i judicial.
Consta d'un preàmbul i set articles que detallen l'organització i funcions del govern. -
Estats Generals a Versalles
- El rei Lluís XVI es va veure obligat a convocar els Estats Generals degut a la greu crisi financera que patia França.
- Estaven formats per representants dels tres estaments de la societat francesa: Primer Estat: el clergat Segon Estat: la noblesa Tercer Estat: la resta de la població -Conflicte: El Tercer Estat, va exigir que les votacions es fessin per cap i no per estament, cosa que els altres dos estaments van rebutjar.
-
Assalt de la Bastilla
Context: Es va produir en un moment de gran tensió social i política, amb escassetat d'aliments i descontentament popular.
Objectiu: La Bastilla era una presó-fortalesa que simbolitzava l'absolutisme monàrquic.
Desenvolupament:
Els assaltants es van armar prèviament en diversos arsenals de la ciutat.
L'atac va durar unes quatre hores i va ser molt violent.
Els defensors de la fortalesa van resistir inicialment, però finalment van ser superats. -
Proclamació de la I República francesa
Organisme proclamador: La proclamació va ser realitzada per la Convenció Nacional, que va substituir l'Assemblea Legislativa.
Abolició de la monarquia: Amb aquest acte, es va posar fi oficialment a la monarquia francesa que havia durat segles.
Durada: La Primera República va durar 12 anys, fins al maig de 1804 quan Napoleó Bonaparte va establir el Primer Imperi Francès. -
Execució de Lluís XVI
Lluís XVI va ser jutjat per la Convenció Nacional i considerat culpable de traïció.
L'execució es va dur a terme mitjançant la guillotina a la Plaça de la Revolució (anteriorment anomenada Plaça de Lluís XV i actualment Plaça de la Concòrdia).
El seu cos va ser enterrat inicialment al cementiri de l'església de la Magdalena. -
Convenció girondina
Va començar amb la proclamació de la Primera República Francesa el 21 de setembre de 1792.
Els girondins eren el grup polític dominant durant aquest període. Eren republicans moderats que defensaven:
La propietat privada
La descentralització administrativa
Una postura més moderada respecte a la revolució
S'enfrontaven als montagnards (més radicals) liderats per Robespierre, Danton i Marat. -
Convenció jacobina
Va començar amb l'expulsió dels girondins de la Convenció Nacional el 2 de juny de 1793, quan els jacobins (també coneguts com a montagnards) van prendre el control.
Els principals líders jacobins eren Robespierre, Danton i Marat.
Es va establir el Govern Revolucionari, amb el Comitè de Salut Pública com a òrgan principal de poder.
Es va instaurar el Règim del Terror, amb la Llei de Sospitosos i la creació del Tribunal Revolucionari. -
Directori
El Directori va representar un intent de govern moderat després dels excessos del Terror, però la seva ineficàcia va obrir el camí a l'ascens de Napoleó. -
Cop d’Estat de Napoleó
Es va produir en un moment d'inestabilitat política i econòmica sota el govern del Directori.
Conspiració: Va ser planejat per Napoleó Bonaparte, l'abat Sieyès i altres conspiradors que buscaven canviar el govern.
Els conspiradors van aconseguir que el Consell d'Ancians traslladés les sessions legislatives a Saint-Cloud, suposadament per protegir-les d'una conspiració jacobina.
Napoleó va intentar convèncer els consells legislatius, però va ser rebut amb hostilitat pel Consell dels Cinc-cents.