Descarga

Fris cronològic de la literatura catalana

  • Period: 400 to 1500

    Tres rellevants

    -Piràmide social
    -Implantació Feudalisme
    -La cavalleria
    -Burgesia
    -Naixement llengües vulgars
    -Teocentrisme
    -Alta cultura
    -La pervivència d'una cultura popular
  • 476

    Caiguda de l'imperi romà

    Caiguda de l'imperi romà
    La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre.
  • Period: 476 to 1492

    EDAT MEDIEVAL

    L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix a l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració.
  • Period: 901 to 1100

    Inicis del feudalisme

    El sistema feudal tenia l'origen en el desmembrament de l'imperi de Carlemany i en la situació d'inestabilitat provocada per les invasions de diversos pobles. Els monarques, incapaços de defensar el territori, lliuraven les terres a senyors feudals, nobles o eclesiàstics, perquè les governessin en nom seu.
  • 1229

    Jaume I conquereix Mallorca

    Jaume I conquereix Mallorca
    Jaume I, conegut com "el Conqueridor", va iniciar la conquesta de Mallorca l'any 1229 com a part de l'expansió de la Corona d'Aragó. Aquesta campanya estava motivada per raons comercials i estratègiques, ja que les illes Balears eren un important centre de pirates que amenaçaven les rutes comercials mediterrànies.
  • 1238

    Jaume I conquereix València

    Jaume I conquereix València
    Jaume I "el Conqueridor" va iniciar la conquesta de València l'any 1232, com a part de l'expansió territorial de la Corona d'Aragó. La campanya va estar motivada per raons militars, econòmiques i religioses, amb l'objectiu de consolidar el domini cristià sobre les terres musulmanes de l'Al-Àndalus.
  • 1245

    El tractat de Corbeli

    El tractat de Corbeli
    El Tractat de Corbeil (1258) va ser un acord entre Jaume I i Lluís IX de França pel qual França renunciava a qualsevol pretensió sobre els comtats catalans, consolidant la seva independència. A canvi, Jaume I renunciava als territoris al nord dels Pirineus, definint les fronteres entre les dues corones.
  • 1340

    Bernat Metge

    Bernat Metge
    Va ser un escriptor, traductor i el primer representant de l'humanisme a la llengua catalana. És considerat un dels millors prosistes del segle, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana.
  • 1347

    Esclat de la pesta negra

    Esclat de la pesta negra
    La Pesta Negra fou un esclat especialment contagiós, pandèmic i letal de pesta bubònica, que esclatà cap a la meitat del s- XIV. Produïda per un o més ceps del bacteri Yersinia pestis, la malaltia ja era coneguda a l'antiguitat.
  • 1391

    Esclat de l'antisemitisme

    L’esclat de l’antisemitisme a l’edat mitjana es va intensificar al segle XIV, impulsat per crisis com la Pesta Negra i tensions religioses. Els jueus van ser acusats injustament de crims com enverinar pous i van patir violència, especialment durant els pogroms de 1391, amb assalts als calls de ciutats com Barcelona i Girona, que van causar morts i conversions forçades.
  • 1400

    Ausiàs March

    Ausiàs March
    Ausiàs March (1397-1459) va ser un important poeta valencià del segle XV, considerat una figura clau en la literatura medieval catalana. Va destacar per la seva obra lírica, caracteritzada per la profunditat emocional i l'exploració de temes com l'amor, la mort i l'honor. Algunes de les seves obres més destacades són:
    "Cants d'amor"
    "Cants de mort" Va ser un autor molt influent en la literatura catalana i va contribuir a l'evolució del poema líric medieval.
  • Period: 1400 to

    Humanisme

    L'humanisme va ser un moviment del Renaixement que va posar l'accent en la dignitat i el potencial de l'ésser humà, recuperant les lletres clàssiques d'Grecia i Roma. Va influir en les arts, la literatura, la filosofia i la ciència, promovent una visió del món centrada en l'home. Alguns dels pensadors més destacats van ser Petrarca i Erasme de Rotterdam.
  • Period: 1401 to

    Trets rellevants

    -Crisi de valors
    -Antropocentrisme
    -Humanisme
    -Difusió creixent de la impremta
  • 1450

    Invenció de la impremta de Gutenberg

    Invenció de la impremta de Gutenberg
    La impremta de Gutenberg, inventada al voltant de 1440, va revolucionar la producció de llibres amb caràcters mòbils de metall, permetent la impressió massiva i ràpida de textos. El Bible de Gutenberg (1455) va ser una de les primeres obres importants impreses, facilitant la difusió del coneixement a Europa i marcant el començament de la Revolució de la Imprenta.
  • 1453

    Caiguda de constantinoble

    Caiguda de constantinoble
    29 de maig de 1453: la presa de Constantinoble pels otomans posa fi a l'Imperi bizantí. Després de segles de declivi, la caiguda de Constantinoble va suposar la fi de l'Imperi bizantí. La ciutat, renomeada com Istanbul, es va convertir en la nova capital del poderós domini otomà.
  • 1479

    Unió dinàstica del regne de Castella i de la corona catalanoaragonesa

    Unió dinàstica del regne de Castella i de la corona catalanoaragonesa
    L’unió dinàstica entre el Regne de Castella i la Corona d’Aragó es va produir amb el matrimoni dels Reis Catòlics, Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó, l’any 1469. Aquesta unió no va suposar la fusió de les institucions ni dels territoris, sinó que cadascun va mantenir les seves pròpies lleis, institucions i sistemes fiscals.
  • 1492

    Compromis de casp

    El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
  • 1492

    Descobriment d'Amèrica

    Descobriment d'Amèrica
    Cristòfor Colom, amb el suport dels Reis Catòlics, va arribar a Amèrica cercant una nova ruta cap a les Índies. Aquest fet va marcar l’inici de l’expansió europea al Nou Món i de profunds canvis socials, econòmics i culturals a escala global.
  • Period: 1492 to

    Edat Moderna

    L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa
  • Period: 1501 to

    Trets rellevants

    -Castellanització de l'aristocràcia dels antics territoris de la corona
    -Pèrdua del poder de la burgesia catalana
    -Utilització del Castellà en la literatura culta
    -Entrada de castellanisme en la literatura culta, sobretot al segle XVII
  • Period: 1501 to

    Renaixement (XVI)

    És el període històric europeu predominant entre mitjans del segle XV i mitjans del segle XVI. En aquest període es va assistir a un renaixement de la civilització, les arts, els estudis i qualsevol altra activitat amb l’home com a epicentre.
  • Period: to

    Barroc (XVII)

    La literatura barroca és un estil literari europeu que es va desenvolupar durant el segle XVII. Es caracteritza pel triomf de l'ornamentació, els jocs de paraules, la recerca de l'emoció i el plaer estètic.
  • Period: to

    Guerra dels Segadors

    Conflicte entre Catalunya i la monarquia hispànica de Felip IV. Va esclatar per les tensions derivades de l’allotjament de tropes en el context de la Guerra dels Trenta Anys i les polítiques centralitzadores del comte-duc d'Olivares. La guerra va culminar amb el Tractat dels Pirineus (1659), que va suposar la pèrdua del Rosselló i part de la Cerdanya a favor de França.
  • Tractat dels Pirineus

    Tractat dels Pirineus
    Acord entre Espanya i França que va posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i als conflictes entre ambdues potències. Espanya va cedir a França territoris com el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i part de la Cerdanya. Aquest tractat va suposar la divisió definitiva de Catalunya en dues parts, una sota domini espanyol i l'altra sota domini francès.
  • Period: to

    La il·lustració (segle de les llums)

    La Il·lustració va ser un moviment del segles XVII i XVIII que va defensar la raó, el coneixement científic, la llibertat individual i la igualtat. Es va oposar al dogma religiós i a l'autoritat absoluta, promovent el progrés social i polític. Va influir en la creació de societats més democràtiques i en el desenvolupament de drets humans. Els pensadors destacats van ser Voltaire, Rousseau, Montesquieu i Locke.
  • Period: to

    Romanticisme

    El romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle xviii, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. Es podria concebre com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment.
  • Period: to

    Guerra de successió

    Conflicte europeu per la successió al tron hispànic després de la mort sense descendència de Carles II. Es va enfrontar Felip de Borbó (suportat per França i Castella) contra Carles d’Àustria (recolzat per Anglaterra, Àustria, i la Corona d’Aragó). La guerra va acabar amb la victòria borbònica i el Decret de Nova Planta (1716), que va abolir les institucions pròpies de Catalunya i la Corona d’Aragó, imposant un model centralista.
  • Period: to

    Neoclassicisme (XVIII)

    El neoclassicisme és un moviment estètic de base intel·lectual originat pel cansament davant les fórmules del barroc final o l'esgotament de la seva capacitat creadora a la segona meitat del segle XVIII.
  • Decret de nova planta de Mallora i les Pitiüses

    Imposat per Felip V després de la Guerra de Successió, aquest decret va abolir les institucions i privilegis del Regne de Mallorca, integrant-lo en l’estructura centralista de la monarquia borbònica. Es va substituir el sistema polític propi pel model castellà, amb l'administració dirigida per un capità general, i es va imposar el castellà com a llengua oficial en l’administració. Aquesta mesura formava part del procés d'uniformització dels territoris de la monarquia.
  • Period: to

    Edat contemporània

    L'edat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat.
  • Invasió de la Península per part de les tropes napoleòniques

    Invasió de la Península per part de les tropes napoleòniques
    Napoleó va envair la Península Ibèrica per imposar el seu germà José Bonaparte com a rei d'Espanya. La resistència espanyola va desencadenar la Guerra de la Independència (1808-1814), que va acabar amb la derrota de les tropes francese
  • Constitució Espanyola

    Constitució Espanyola
    La Constitució de 1812 (Constitució de Càdiz) va ser un document liberal que va establir la sobirania nacional, la divisió de poders i els drets individuals. Va limitar els privilegis de l'Església i l'aristocràcia, i va introduir el sufragi universal masculí. Va ser aprovada durant la Guerra de la Independència, però va ser derogada el 1814 amb el retorn del règim absolutista de Ferran VII.
  • Publicació de l'oda <>, de B.C. Aribau

    Publicació de l'oda <>, de B.C. Aribau
    Publicació de l'oda "La Pàtria", de Bonaventura Carles Aribau: Considerada l'inici de la Renaixença, aquest poema exalta la llengua i la identitat catalana, promovent la recuperació cultural i literària de Catalunya en el segle XIX.
  • Period: to

    Renaixença

    La Renaixença (1833-1892) va ser un moviment cultural a Catalunya que buscava la recuperació de la llengua, la literatura i la identitat catalana després de segles de decadència. Va començar amb la publicació de l'oda "La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau (1833) i va culminar amb els Jocs Florals. Autors destacats: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.
  • Jacint Verdaguer

    Jacint Verdaguer
    Jacint Verdaguer (1845-1902) va ser un dels escriptors més destacats de la Renaixença catalana, conegut com el pare de la poesia catalana moderna. Va destacar per obres èpiques com "L’Atlàntida" (1877) i "Canigó" (1886), que exalten la natura, la història i la identitat catalana. També va escriure poesia religiosa i popular, reflectint el seu profund misticisme.
  • Angel Guimerà

    Angel Guimerà
    Àngel Guimerà (1845-1924) va ser un dramaturg i poeta clau de la Renaixença catalana. Va combinar elements del Romanticisme i del Realisme, destacant per les seves obres teatrals. Entre les més famoses es troben "Terra baixa" (1896) i "Mar i cel" (1888), que tracten temes com la lluita de classes, l'amor impossible i la identitat. Va ser una figura destacada en la recuperació cultural i literària de Catalunya.
  • Narcís Oller

    Narcís Oller
    Narcís Oller i Moragas va ser un advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabar sent un dels escriptors més reconeguts del segle xix.
  • Realisme

    Realisme
    Va ser el corrent dominant a tot Europa a la segona meitat del segle XIX. Nascut a França, es va centrar sobretot en la novel·la amb l'objectiu de reflectir la societat del seu temps.
  • Period: to

    Joan Maragall

    Joan Maragall (1860-1911) va ser un dels més importants intel·lectuals i escriptors de la Renaixença i del Modernisme a Catalunya. Va ser també un polític i líder espiritual, destacant per les seves idees progressistes i el seu compromís amb els valors socials i la catalanitat.
  • Period: to

    Santiago Rusiñol

    Va ser un dels màxims representants del Modernisme a Catalunya. Va ser un pintor, escriptor i dramaturg que va destacar per la seva capacitat de plasmar l'ànima i l'emoció en les seves obres.
  • Revolució de Setembre

    Revolució de Setembre
    La Revolució de Setembre de 1868 va derrocar la monarquia d'Isabel II per la seva mala gestió, corrupció i crisi econòmica. La reina va ser exiliada i es va establir un govern provisional amb l'objectiu de modernitzar Espanya i convocar una nova constitució. Va obrir el camí a la Primera República i a reformes liberals.
  • Period: to

    Victor Català

    Víctor Català (1869-1966), pseudònim de Caterina Albert, va ser una destacada escriptora i dramaturga catalana, coneguda per la seva contribució al Modernisme i al Noucentisme.
  • Restauració

    Restauració
    La Restauració (1874-1931) va ser un període en què es va restaurar la monarquia borbònica amb Alfons XII. Es va caracteritzar per: Turnisme polític: Govern de dos partits (liberals i conservadors) en un sistema de torns pactats.
    Monarquia constitucional: El rei mantenia una figura simbòlica i el poder real recauria en els governs.
    Crisi social i política: Protestes laborals i la Guerra de Cuba (1898), amb la pèrdua de les últimes colònies.
    Va acabar amb la Segona República el 1931.
  • Period: to

    Decadentisme

    El Decadentisme va ser un moviment cultural i literari a finals del segle XIX, que va sorgir com a resposta al positivisme i a la modernització de la societat. Aquest moviment es caracteritzava per una visió pessimista i desencantada de la vida, creient que la societat estava en declivi i que la civilització estava en una fase de decadència.
  • Period: to

    Simbolisme

    El Simbolisme va ser un moviment literari i artístic que va sorgir a França a finals del segle XIX (aproximadament des de 1880 fins a 1910) com a reacció contra el Realisme i el Naturalisme. Va centrar-se en la suggerència i els símbols, en lloc de la descripció realista i detallada de la realitat.
  • Period: to

    L'Avenç

    Va ser una revista cultural i política fundada el 1881 per Victor Balaguer i altres intel·lectuals. Va jugar un paper clau en la Renaixença i en la difusió de les idees liberals i modernitzadores a Catalunya. La revista es va caracteritzar per defensar la cultura catalana, la ciència i el pensament progressista, i va ser un punt de trobada per a destacats autors, com Narcís Oller, Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà. Va contribuir a l'evolució de la literatura i la societat catalana del segle XIX.
  • Josep Carner

    Josep Carner
    Josep Carner (1884-1970) va ser un destacat poeta i escriptor català, conegut com "el príncep de la poesia catalana". Va ser una figura clau del Modernisme i Noucentisme, destacant pel seu refinat estil líric i temes com la natura i la nostàlgia. La seva obra més coneguda és "Cants" (1916). A més de poeta, va ser també traductor i va ocupar càrrecs en el camp cultural.
  • Period: to

    Modernisme

    El Modernisme (finals del segle XIX - principis del segle XX) va ser un moviment artístic i cultural que va sorgir a Europa com a reacció a la Revolució Industrial i al món urbà emergent. A Catalunya, va ser una de les etapes més destacades de la Renaixença, i es va caracteritzar per la recerca de noves formes d’expressió, la decoració exuberant i l’ús de materials moderns.
  • Exposició Universal de Barcelona

    L'Exposició Universal de Barcelona va tenir lloc el 1888 i va ser un esdeveniment internacional de gran rellevància per a la ciutat i per a Espanya. Va ser organitzada per commemorar el centenari de la Revolució Francesa i va servir per mostrar els avenços industrials, tecnològics i culturals de l'època.
  • Bases de Manresa

    Bases de Manresa
    Les Bases de Manresa (1892) van ser un conjunt de propostes de la Lliga Regionalista per establir autonomia per a Catalunya. Demanaven un parlament català, un govern propi, reforma fiscal i l'ús de la llengua catalana en l'educació i l'administració.
  • Pèrdua de les colònies espanyoles de Cuba i les Filipines

    La pèrdua de les colònies espanyoles de Cuba i Filipines es va produir com a conseqüència de la Guerra Hispano-estatunidenca de 1898. Espanya va perdre les seves últimes possessions a l'Àsia i Amèrica després d'una derrota militar davant dels Estats Units.
  • Period: to

    Les avantguardes

    Els moviments de les avantguardes es van desenvolupar al llarg del segle XX i van tenir diverses etapes, però de manera general, els seus períodes més destacats van ser:
    Futurisme: 1909 - 1914
    Cubisme: 1907 - 1914
    Dadaisme: 1916 - 1922
    Surrealisme: 1924 - 1930s
    Expressionisme: finals del segle XIX - 1920s
    Els moviments van coincidir en temps, però van tenir influències i durades diferents. Les dates poden variar segons l’orientació regional i les diverses etapes d'evolució dins de cada moviment.
  • Period: to

    Noucentisme

    El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del segle xx. El seu programa modernitzador i catalanista el reflectien la literatura i l'art del moment, però també va influir en el desenvolupament científic i econòmic de principis de segle.
  • Creació de Solidaritat Catalana

    Solidaritat Catalana va ser un moviment polític creat el 1906 com a resposta a la crisi política i social a Catalunya. Va ser una coalició d'organitzacions i partits catalanistes, republicans i liberals, amb l'objectiu de defensar els drets i interessos de Catalunya davant el centralisme del govern espanyol.
  • Setmana Tràgica

    La Setmana Tràgica (1909) va ser una sèrie de protestes i revoltes a Barcelona i altres ciutats catalanes, provocades per la convocatòria de la leva per a la guerra del Marroc. Les condicions laborals, la repressió social i les morts de soldats van desencadenar una gran revolta popular.
  • Setmana Tràgica a Barcelona

    La Setmana Tràgica (1909) va ser una revolta popular a Barcelona, motivada per la mobilització de soldats per a la guerra del Rif. Va incloure vagues, enfrontaments i la crema de convents. La repressió governamental va ser dura, amb execucions i empresonaments, deixant una profunda petjada social i política.
  • Creació de la Mancomunitat de Catalunya

    La Mancomunitat de Catalunya es va crear el 1914 com a primera institució d’autogovern catalana des del 1714. Va unificar les quatre diputacions catalanes i va impulsar l'educació, la cultura, les infraestructures i l'economia. Es va dissoldre el 1925 durant la dictadura de Primo de Rivera.
  • Period: to

    Primera Guerra Mundial

    La Primera Guerra Mundial (1914-1918) va enfrontar la Triple Entesa (França, Regne Unit, Rússia) contra la Triple Aliança (Alemanya, Àustria-Hongria, Imperi Otomà). Va començar amb l’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran i es va caracteritzar per la guerra de trinxeres i l’ús de nous armaments. Va causar 17 milions de morts i grans canvis geopolítics, culminant amb el Tractat de Versalles.
  • Revolució Russa

    La Revolució Russa (1917) va enderrocar el Tsar Nicolau II, instaurant un govern comunista liderat per Lenin. Va posar fi a l’Imperi Rus i va donar lloc a la Unió Soviètica (1922).
  • Benito Mussolini

    Benito Mussolini
    Constitueix el govern feixista italià
  • Cop d'estat de Miguel Primo de Rivera

    El 13 de setembre de 1923, el general Miguel Primo de Rivera va liderar un cop d'estat a Espanya, establint una dictadura militar amb el suport del rei Alfons XIII. Va suspendre la Constitució, va dissoldre la Mancomunitat de Catalunya i va limitar les llibertats. Va governar fins al 1930, quan va dimitir.
  • Caiguda de la borsa nord-americana

    Important caiguda de la borsa nord-americana
  • Proclamació de la Segona República espanyola

    El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la Segona República Espanyola després de la victòria republicana a les eleccions municipals. Va suposar la fi de la monarquia d'Alfons XIII i l’inici d’un període de reformes polítiques, socials i econòmiques.
  • Aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya

  • Adolf Hitler guanya les eleccions a Alemanya

    Adolf Hitler guanya les eleccions a Alemanya
    El 1933, Adolf Hitler i el partit nazi van arribar al poder a Alemanya, després de guanyar suport en unes eleccions marcades per la crisi econòmica i social. Aquest fet va marcar l'inici del Tercer Reich i de la dictadura nazi.
  • Lluís Companys proclama l'Estat Català de la República Federal Espanyola. L'estatut és suspès i el president de la Generalitat, empresonat

    Lluís Companys proclama l'Estat Català de la República Federal Espanyola. L'estatut és suspès i el president de la Generalitat, empresonat
    El 6 d'octubre de 1934, Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, va proclamar l'Estat Català de la República Federal Espanyola com a resposta a la repressió de les lleis laborals i la situació política a Espanya. Aquesta proclamació va ser reprimida pel govern central, amb l'estatut de Catalunya suspès i Companys empresonat.
  • Victòria del Front d'Esquerres en les eleccions

    La victòria del Front d'Esquerres a les eleccions del 1936 a Catalunya va ser un moment clau durant la Segona República Espanyola. Aquest front, format per coalicions d'esquerres, va guanyar les eleccions autonòmiques, amb l'Esquerra Republicana de Catalunya de Lluís Companys com a principal partit.
  • Period: to

    Alçament del general Franco. Guerra civil espanyola

    L'alçament del general Franco va tenir lloc el 17 de juliol de 1936, quan un grup de militars, liderats per Francisco Franco, es van revoltar contra el govern de la Segona República Espanyola. Aquest alçament va desencadenar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), enfrontant les forces nacionals (franquistes) contra les republicanes (comunistes, anarquistes i republicans).
  • Acords bilaterals d'Espanya amb els Estats Units i final de l'aillament internacion

    Els acords bilaterals entre Espanya i els Estats Units es van signar el 1953 mitjançant el Tractat de Madrid, que va posar fi a l’aïllament internacional del règim de Franco. A canvi de bases militars nord-americanes a Espanya, Espanya va rebre ajudes econòmiques i un reconeixement internacional.
  • Period: to

    Segona Guerra Mundial. Acaba amb el llançamenr de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki

    La Segona Guerra Mundial (1939-1945) va acabar amb la derrota de les Potències de l'Eix (Alemanya, Itàlia i Japó). El conflicte va culminar amb el llançament de dues bombes atòmiques per part dels EUA sobre les ciutats japoneses de Hiroshima (6 d’agost de 1945) i Nagasaki (9 d’agost de 1945). Aquestes bombes van precipitar la rendició de Japó el 2 de setembre de 1945, marcant la fi de la guerra.
  • Period: to

    Segona Guerra Mundial

    La Segona Guerra Mundial (1939-1945) va enfrontar les Potències de l'Eix (Alemanya, Itàlia, Japó) contra els Aliats (Regne Unit, EUA, URSS, França). Va començar amb la invasió alemanya de Polònia i va culminar amb la derrota de l'Eix i l'ús de bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki. Va causar més de 70 milions de morts i va transformar l'ordre mundial.
  • Period: to

    Exili massiu de catalans

    L'exili massiu de catalans va tenir lloc després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), amb la derrota de la República i la victòria de Franco. Més de 500.000 persones, incloent-hi milicians, republicans i ciutadans, van fugir a França i altres països per evitar la repressió del règim franquista. Aquesta fugida va comportar una dispersió de la comunitat catalana a l'exterior, amb molts que van establir-se a Mèxic, Amèrica Llatina i altres llocs d'Europa.
  • Les pòtencies aliades decreten el bloqueig a l'Espanya de Franco

    Durant la Segona Guerra Mundial, les Potències Aliades (Regne Unit, França, EUA) van decretar un bloqueig econòmic a l'Espanya franquista per la seva neutralitat i la seva simpatia amb les potències de l'Eix (especialment amb Hitler i Mussolini). Aquest bloqueig, imposat a partir de 1940, va afectar especialment les importacions i exportacions, i va agreujar la ja delicada situació econòmica del règim de Franco.
  • Mort del general Franco i inici de la transició democràtica espanyola

    Mort del general Franco i inici de la transició democràtica espanyola
    La mort del general Franco va tenir lloc el 20 de novembre de 1975, després de 36 anys de dictadura. La seva mort va obrir el camí per a la transició democràtica espanyola, un procés que va incloure la reforma política, l'aprovació d'una nova Constitució el 1978 i la restauració de la monarquia amb Juan Carlos I com a rei. Aquest període va permetre a Espanya passar de la dictadura a una democràcia parlamentària.