Download

FRANQUISME I TRANSICIÓ

  • 1940 BCE

    Reunió d'Hendaia

    Reunió d'Hendaia
    La reunió d'Hendaia, va ser una trobada entre Franco, dictador d'Espanya, i Hitler, líder d'Alemanya nazi, per parlar sobre l'entrada d'Espanya a la Segona Guerra Mundial al costat de l'Eix (Alemanya i Itàlia). Franco volia garanties i ajudes, però Espanya estava molt debilitada per la Guerra Civil. Hitler no volia cedir tant com Franco demanava. Al final, Espanya va quedar fora del conflicte, mantenint-se neutral, però amb simpaties cap a Alemanya. La reunió no va tenir èxit.
  • Final de la Guerra Civil

    Final de la Guerra Civil
    La Guerra Civil Espanyola va acabar el 1 d'abril de 1939 amb la victòria del bàndol franquista, liderat per Francisco Franco, sobre la República. Després de gairebé tres anys de combats (1936-1939), Franco va establir una dictadura que va durar fins a la seva mort el 1975. La guerra va deixar centenars de milers de morts, una Espanya devastada i una repressió brutal contra els vençuts. Molts republicans van fugir a l'exili o van ser empresonats.
  • Afusellament de Lluís Companys

    Afusellament de Lluís Companys
    Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, va ser detingut pels nazis a França el 1940, entregat a Franco i jutjat per traïció. Tot i no tenir un judici just, va ser condemnat a mort i afusellat el 15 d'octubre de 1940 al Castell de Montjuïc, a Barcelona. Va ser l’únic president democràtic elegit a Europa executat durant la Segona Guerra Mundial. La seva mort simbolitza la repressió franquista contra Catalunya i els drets democràtics.
  • ES CREA LA RENFE

    ES CREA LA RENFE
    La RENFE es va crear el 1941 nacionalitzant els ferrocarrils privats arruïnats per la Guerra Civil. El règim franquista va unificar la xarxa ferroviària per reconstruir-la i impulsar l’autarquia econòmica. Amb recursos limitats, gestionava trens antics, prioritzant el transport de mercaderies i passatgers sota un model estatal centralitzat.
  • Reunió de Bordighera

    Reunió de Bordighera
    La reunió de Bordighera va tenir lloc el febrer de 1941 entre Francisco Franco, dictador d'Espanya, i Benito Mussolini, líder de l'Itàlia feixista. Es va celebrar a Bordighera, una ciutat italiana, i tenia com a objectiu reforçar les relacions entre els dos règims. Mussolini volia convèncer Franco d'entrar a la Segona Guerra Mundial al costat de l'Eix, però Franco es va mantenir neutral, ja que Espanya estava debilitada després de la Guerra Civil. La reunió no va tenir grans resultats pràctics
  • ES CREA ENDESA

    ES CREA ENDESA
    ENDESA es va crear el 1944 per electrificar Espanya i impulsar l’autarquia del franquisme. Era una empresa estatal que va construir centrals hidroelèctriques i tèrmiques, modernitzant les infraestructures energètiques del país.
  • FUERO DE LOS ESPAÑOLES

    FUERO DE LOS ESPAÑOLES
    El Fur dels Espanyols (1945) va ser una de les Lleis Fonamentals del franquisme que establia drets i deures dels ciutadans sota el règim. Reconeixia drets com la vida, el treball i l'educació, però amb fortes limitacions sotmeses a la moral cristiana i l'interès nacional. Llibertats com l'expressió o la reunió estaven restringides, i no hi havia pluralisme polític. Va ser més un instrument propagandístic que una garantia real de drets, perdent vigència amb la Constitució de 1978.
  • RETIRADA D'EMBAIXADORS

    RETIRADA D'EMBAIXADORS
    La retirada d’ambaixadors a Espanya es va produir després de la Segona Guerra Mundial, quan el règim franquista va quedar aïllat internacionalment pel seu suport a les potències de l’Eix. L’ONU, el 1946, va condemnar el règim i recomanà als seus membres retirar els ambaixadors de Madrid, deixant Espanya marginada de l’escena diplomàtica fins que, amb la Guerra Freda, els interessos geopolítics van facilitar la seva reintegració progressiva.
  • LLEI DE SUCCESIÓ

    LLEI DE SUCCESIÓ
    La Llei de Successió de l'Estat de 1947 va declarar Espanya com un regne, però sense restablir immediatament la monarquia. Va consolidar Francisco Franco com a cap d'estat vitalici amb poder per designar el seu successor, qui seria rei o regent segons el context. La llei buscava legitimar el règim franquista i vincular-lo amb la tradició monàrquica espanyola. Va ser aprovada en referèndum i va establir les bases per a la futura reinstauració de la monarquia sota control del franquisme.
  • PACTES AMB LA EUA I CONCORDANT VATICÀ

    PACTES AMB LA EUA I CONCORDANT VATICÀ
    Els pactes amb els EUA van permetre l’establiment de bases militars nord-americanes a Espanya a canvi d’ajuda econòmica i militar, trencant l’aïllament internacional del franquisme en plena Guerra Freda. El mateix any, el Concordat amb el Vaticà consolidà el suport de l’Església al règim, garantint privilegis com el control de l’educació i exempcions fiscals, mentre Espanya es declarava estat catòlic. Aquests acords reforçaren el règim tant a nivell intern com internacional.
  • ADMISIÓ D'ESPANYA A L'ONU

    ADMISIÓ D'ESPANYA A L'ONU
    Espanya va ser admesa a l'ONU el 14 de desembre de 1955 després de superar l'aïllament internacional posterior a la Segona Guerra Mundial. Inicialment exclosa pel règim franquista, el context de la Guerra Freda i la necessitat d'aliats contra el bloc soviètic van facilitar-ne l'ingrés. Aquest fet va suposar el reconeixement internacional del règim i va permetre a Espanya reintegrar-se a la comunitat global,enfortint les seves relacions diplomàtiques i la participació en assumptes internacionals.
  • PLA D'ESTABILITZACIÓ

    PLA D'ESTABILITZACIÓ
    El Pla d'Estabilització de 1957, implementat a Espanya el 1959 sota el govern franquista, va ser un conjunt de reformes econòmiques dirigides a frenar la crisi econòmica que patia el país. L'objectiu principal era liberalitzar l'economia i controlar la inflació, que s'havia disparat a causa de la política autàrquica. Les mesures incloïen la devaluació de la pesseta, la contenció de la despesa pública i l'obertura al comerç internacional. Això va posar fi a l'aÏllament ecónomic.
  • LA LLEI ORGÀNICA DE L'ESTAT

    La Llei Orgànica de l'Estatva ser l'última de les Lleis Fonamentals del franquisme. Va reestructurar el règim per aparentar modernització i preparar la successió de Franco. Establia la separació formal entre el Cap d'Estat i el Cap de Govern, tot i que Franco ocupava ambdós càrrecs. Regulava institucions com les Corts i el Consell del Regne, reafirmant el caràcter autoritari del sistema. Va ser un intent de legitimar el règim davant l'exterior sense alterar-ne l'essència dictatorial.