-
Final de la Guerra Civil
La Guerra Civil Espanyola va acabar el 1 d'abril de 1939 amb la victòria del bàndol franquista, liderat per Francisco Franco, sobre la República. Després de gairebé tres anys de combats (1936-1939), Franco va establir una dictadura que va durar fins a la seva mort el 1975. La guerra va deixar centenars de milers de morts, una Espanya devastada i una repressió brutal contra els vençuts. Molts republicans van fugir a l'exili o van ser empresonats. -
Reunió d'Hendaia
La reunió d'Hendaia, va ser una trobada entre Franco, dictador d'Espanya, i Hitler, líder d'Alemanya nazi, per parlar sobre l'entrada d'Espanya a la Segona Guerra Mundial al costat de l'Eix (Alemanya i Itàlia). Franco volia garanties i ajudes, però Espanya estava molt debilitada per la Guerra Civil. Hitler no volia cedir tant com Franco demanava. Al final, Espanya va quedar fora del conflicte, mantenint-se neutral, però amb simpaties cap a Alemanya. La reunió no va tenir èxit. -
Afusellament de Lluís Companys
Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, va ser detingut pels nazis a França el 1940, entregat a Franco i jutjat per traïció. Tot i no tenir un judici just, va ser condemnat a mort i afusellat el 15 d'octubre de 1940 al Castell de Montjuïc, a Barcelona. Va ser l’únic president democràtic elegit a Europa executat durant la Segona Guerra Mundial. La seva mort simbolitza la repressió franquista contra Catalunya i els drets democràtics. -
ES CREA LA RENFE
La RENFE es va crear el 1941 nacionalitzant els ferrocarrils privats arruïnats per la Guerra Civil. El règim franquista va unificar la xarxa ferroviària per reconstruir-la i impulsar l’autarquia econòmica. Amb recursos limitats, gestionava trens antics, prioritzant el transport de mercaderies i passatgers sota un model estatal centralitzat. -
Reunió de Bordighera
La reunió de Bordighera va tenir lloc el febrer de 1941 entre Francisco Franco, dictador d'Espanya, i Benito Mussolini, líder de l'Itàlia feixista. Es va celebrar a Bordighera, una ciutat italiana, i tenia com a objectiu reforçar les relacions entre els dos règims. Mussolini volia convèncer Franco d'entrar a la Segona Guerra Mundial al costat de l'Eix, però Franco es va mantenir neutral, ja que Espanya estava debilitada després de la Guerra Civil. La reunió no va tenir grans resultats pràctics -
ES CREA ENDESA
ENDESA es va crear el 1944 per electrificar Espanya i impulsar l’autarquia del franquisme. Era una empresa estatal que va construir centrals hidroelèctriques i tèrmiques, modernitzant les infraestructures energètiques del país. -
Els maquis envaeixen la Vall d’Aran
Els maquis, grups de guerrillers antifranquistes, van envaïr la Vall d'Aran a principis de 1944. Després de l'entrada de les tropes alemanyes a França, molts republicans van passar a l'altra banda de la frontera i van establir-hi refugis i bases d'operacions. Van lluitar contra el règim franquista, però la situació es va complicar amb la repressió de les forces espanyoles i alemanyes, que van dur a terme una dura repressió, desmantellant la resistència a la zona. -
FUERO DE LOS ESPAÑOLES
El Fur dels Espanyols (1945) va ser una de les Lleis Fonamentals del franquisme que establia drets i deures dels ciutadans sota el règim. Reconeixia drets com la vida, el treball i l'educació, però amb fortes limitacions sotmeses a la moral cristiana i l'interès nacional. Llibertats com l'expressió o la reunió estaven restringides, i no hi havia pluralisme polític. Va ser més un instrument propagandístic que una garantia real de drets, perdent vigència amb la Constitució de 1978. -
RETIRADA D'EMBAIXADORS
La retirada d’ambaixadors a Espanya es va produir després de la Segona Guerra Mundial, quan el règim franquista va quedar aïllat internacionalment pel seu suport a les potències de l’Eix. L’ONU, el 1946, va condemnar el règim i recomanà als seus membres retirar els ambaixadors de Madrid, deixant Espanya marginada de l’escena diplomàtica fins que, amb la Guerra Freda, els interessos geopolítics van facilitar la seva reintegració progressiva. -
LLEI DE SUCCESIÓ
La Llei de Successió de l'Estat de 1947 va declarar Espanya com un regne, però sense restablir immediatament la monarquia. Va consolidar Francisco Franco com a cap d'estat vitalici amb poder per designar el seu successor, qui seria rei o regent segons el context. La llei buscava legitimar el règim franquista i vincular-lo amb la tradició monàrquica espanyola. Va ser aprovada en referèndum i va establir les bases per a la futura reinstauració de la monarquia sota control del franquisme. -
VAGA DELS TRAMVIES
La Vaga dels tramvies de 1951 a Barcelona va ser una protesta convocada pels treballadors del servei de tramvies, que exigien millores salarials i condicions laborals. Va començar el 9 de febrer i va rebre un gran suport popular, però va ser severament reprimida pel règim franquista. Malgrat la repressió, la vaga va evidenciar la creixent oposició al franquisme i va ser un moment de conscienciació social important, tot i que els treballadors van patir acomiadaments i represàlies. -
PACTES AMB LA EUA I CONCORDANT VATICÀ
Els pactes amb els EUA van permetre l’establiment de bases militars nord-americanes a Espanya a canvi d’ajuda econòmica i militar, trencant l’aïllament internacional del franquisme en plena Guerra Freda. El mateix any, el Concordat amb el Vaticà consolidà el suport de l’Església al règim, garantint privilegis com el control de l’educació i exempcions fiscals, mentre Espanya es declarava estat catòlic. Aquests acords reforçaren el règim tant a nivell intern com internacional. -
ADMISIÓ D'ESPANYA A L'ONU
Espanya va ser admesa a l'ONU el 14 de desembre de 1955 després de superar l'aïllament internacional posterior a la Segona Guerra Mundial. Inicialment exclosa pel règim franquista, el context de la Guerra Freda i la necessitat d'aliats contra el bloc soviètic van facilitar-ne l'ingrés. Aquest fet va suposar el reconeixement internacional del règim i va permetre a Espanya reintegrar-se a la comunitat global,enfortint les seves relacions diplomàtiques i la participació en assumptes internacionals. -
Independència del Marroc
El Protectorat del Marroc fou el primer territori en independitzar-se d’Espanya al 1956 gràcies a l’acord que va arribar França amb el seu Protectorat. Espanya en un primer moment no era partidaria de cedir el protectorat del nord, però per evitar tensions internacionals va cedir. -
PLA D'ESTABILITZACIÓ
El Pla d'Estabilització de 1957, implementat a Espanya el 1959 sota el govern franquista, va ser un conjunt de reformes econòmiques dirigides a frenar la crisi econòmica que patia el país. L'objectiu principal era liberalitzar l'economia i controlar la inflació, que s'havia disparat a causa de la política autàrquica. Les mesures incloïen la devaluació de la pesseta, la contenció de la despesa pública i l'obertura al comerç internacional. Això va posar fi a l'aÏllament ecónomic. -
FUNDACIÓ D'ETA
ETA (Euskadi Ta Askatasuna) va ser fundada el 1959 per un grup de joves bascos amb l'objectiu de lluitar per la independència del País Basc i la creació d'un estat basc. Inicialment es va configurar com un moviment polític i cultural, però aviat va evolucionar cap a l'ús de la violència per aconseguir els seus fins, realitzant atemptats i accions armades. ETA va ser responsable de milers de morts i va marcar la història del conflicte basc fins a la seva dissolució el 2018. -
Creació de Comissions Obreres (CCOO)
Comissions Obreres (CCOO) es va crear l'any 1964 com a resposta a la necessitat de consolidar els drets laborals i socials després de la dictadura franquista. Aquesta central sindical va sorgir de la unió de diverses comissions de treballadors que havien lluitat clandestinament contra el règim. CCOO va ser clau en la lluita per les llibertats laborals i la democràcia a Espanya, defensant els drets dels treballadors i la seva participació activa en la política sindical i social del país. -
LA LLEI ORGÀNICA DE L'ESTAT
La Llei Orgànica de l'Estatva ser l'última de les Lleis Fonamentals del franquisme. Va reestructurar el règim per aparentar modernització i preparar la successió de Franco. Establia la separació formal entre el Cap d'Estat i el Cap de Govern, tot i que Franco ocupava ambdós càrrecs. Regulava institucions com les Corts i el Consell del Regne, reafirmant el caràcter autoritari del sistema. Va ser un intent de legitimar el règim davant l'exterior sense alterar-ne l'essència dictatorial. -
INDÈPENDENCIA GUINEA EQUATORIAL
Guinea Equatorial va obtenir la seva independència d’Espanya el 12 d’octubre de 1968. Després de pressions de l'ONU i moviments independentistes, Espanya va organitzar un procés de descolonització. Francisco Macías Nguema va ser escollit primer president. Inicialment, es van mantenir relacions amb Espanya, però el règim de Macías es va tornar dictatorial. La independència va marcar el final del domini espanyol a l’Àfrica subsahariana. -
CESSIÓ D'LFINI
La cessió d’Ifni al Marroc es va formalitzar el 30 de juny de 1969, després del Tractat de Fez. Ifni, colònia espanyola des de 1884, va ser reclamada pel Marroc després de la seva independència el 1956. La Guerra d’Ifni (1957-1958) va accelerar la retirada espanyola, tot i que el territori va romandre sota control espanyol fins a la cessió. La pressió internacional i la pèrdua d’interès estratègic van portar Espanya a retornar Ifni, que va ser integrat plenament al Marroc. -
ASSASSINAT DE CARRERO BLANCO
L’assassinat de Luis Carrero Blanco va tenir lloc el 20 de desembre de 1973 a Madrid. Carrero Blanco, president del govern espanyol i home de confiança de Franco, va ser objectiu d’ETA, que va detonar una gran quantitat d’explosius sota el seu vehicle mentre circulava pel carrer Claudio Coello. L’explosió va fer que el cotxe s’elevés fins a un terrat. La seva mort va marcar un punt d’inflexió en el franquisme, debilitant el règim i accelerant la transició política a Espanya. -
LA CRISI DEL PETROLI
La crisi del petroli va ser causada per l'embargament de l'OPEP als països que donaven suport a Israel en la guerra del Yom Kippur. Això va pujar dràstica dels preus del cru, inflació i recessió econòmica mundial. El 1979, una nova crisi petroliera es va desencadenar per la Revolució Iraniana. Ambdues crisis van impulsar polítiques d'estalvi energètic, la recerca d'energies alternatives i un canvi en la geopolítica global, afectant l'economia i la dependència energètica dels països occidentals -
Execució de Salvador Puig Antich
Salvador Puig Antich va ser executat el 2 de març de 1974 a l'edat de 25 anys, per garrot vil, durant el règim de Franco. Era un activista d'ETA-Viabilitat i va ser condemnat a mort per la seva implicació en la mort d'un inspector de la policia en un tiroteig. La seva execució va ser l'última a Espanya abans de la mort de Franco i va generar una gran protesta internacional contra la pena de mort i la repressió franquista. La seva mort es va convertir en un símbol de la lluita contra la dictadura -
MARXA VERDA
La Marxa Verda1975 va ser una mobilització massiva de 350.000 civils marroquins cap al Sàhara Occidental, organitzada pel rei Hassan II per pressionar Espanya perquè abandonés el territori. Enmig de la crisi política per la malaltia de Franco, Espanya va acceptar negociar i va signar els Acords de Madrid (14 de novembre de 1975), cedint l'administració del Sàhara al Marroc i Mauritània. Això va provocar el conflicte amb el Front Polisario, que lluita per la independència sahrauí -
Mort de Franco
La mort de Francisco Franco va tenir lloc el 20 de novembre de 1975, després de 36 anys de dictadura a Espanya. La seva mort va marcar el final d’un règim autoritari i va obrir la porta a la transició democràtica. El monarca Juan Carles I va ser clau en aquest procés, facilitant la reforma política que va conduir a la redacció de la Constitució de 1978 i l’establiment d’un sistema parlamentari democràtic -
Josep Tarradellas va torna a l'Exili
Josep Tarradellas va tornar a Catalunya el 23 d'octubre de 1977, després de gairebé 40 anys d'exili a França. Aquest retorn es va produir en el context de la Transició democràtica, poc després de la mort de Franco. Tarradellas havia estat president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura i va ser rebut amb gran entusiasme per la població. El seu retorn va simbolitzar la recuperació de l'autogovern de Catalunya i el restabliment de la Generalitat. -
Pactes de la Moncloa
Un conjunt d'acords signats el 25 d'octubre de 1977 entre el govern espanyol, els sindicats i les principals forces polítiques, després de la mort de Franco i durant la Transició. L'objectiu era estabilitzar l'economia, superar la crisi econòmica del moment, i consolidar la democràcia. Aquests pactes van incloure mesures per a la reforma fiscal, la contenció de la inflació i la modernització del sistema laboral, i van ser fonamentals per garantir la pau social i política a Espanya. -
Primeres eleccions democràtiques
Les primeres eleccions democràtiques a Espanya després de la dictadura franquista es van celebrar el 15 de juny de 1977. Van ser fonamentals per iniciar la Transició a la democràcia, amb l'elecció de les Corts Generals per redactar una nova Constitució. El PSOE va ser el partit més votat, tot i no obtenir la majoria absoluta, marcant el començament de la democràcia al país. -
Estatut d’Autonomia a Catalunya i al País Basc
Va aprovar el 1979, després de la Transició, i va establir la Generalitat com a institució autònoma amb poder legislatiu i executiu. Aquest Estatut va ser una peça clau en el reconeixement de Catalunya com a comunitat autònoma dins d'Espanya. Al País Basc, l'Estatut d'Autonomia es va aprovar el 1979 també, creant el sistema institucional basc amb el seu Parlament i govern autònom, reconeixent la seva identitat i cultura pròpies -
Aprovació de la Constitució
La Constitució espanyola es va aprovar el 6 de desembre de 1978 en un referèndum. Va marcar el final del franquisme i l'inici de la democràcia a Espanya, establint un sistema parlamentari, reconeixent els drets fonamentals i garantint les llibertats individuals. També va establir un estat de les autonomies, reconeixent la diversitat regional i la creació de comunitats autònomes com Catalunya i el País Basc. La Constitució ha estat un pilar fonamental de la democràcia espanyola. -
Jordi Pujol guanya les eleccions
Jordi Pujol va guanyar les eleccions a la Generalitat de Catalunya el 1980, convertint-se en president de la Generalitat després de la recuperació de l'autogovern català. Aquests comicis van ser els primers celebrats des de l'inici de la democràcia i van consolidar la victòria de Convergència i Unió (CIU), amb Pujol com a líder. El seu mandat va ser clau en la modernització de Catalunya i en la consolidació del sistema autonòmic. -
Cop d’Estat 23-F
El 23 de febrer de 1981, un cop d'estat va tenir lloc a Espanya, quan un grup de guàrdies civils, sota el comandament de l'ltent. coronel Antonio Tejero, va irrompre al Congrés dels Diputats durant una sessió plenària. Aquest intent de cop d'estat va ser rebutjat per la monarquia, amb el rei Joan Carles I intervenint de manera decidida per defensar la democràcia i l'ordre constitucional. El fracàs del cop va consolidar la democràcia a Espanya. -
Ingrés a la CEE
Espanya va ingressar a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) el 1 de gener de 1985, un pas fonamental en la seva integració a Europa. Aquest esdeveniment prové d'un procés de negociacions iniciat durant la Transició democràtica, sota el govern de Felipe González. L'ingrés a la CEE va suposar una modernització econòmica i política per a Espanya, afavorint el creixement econòmic, la creació de noves infraestructures i la consolidació de la democràcia en el país. -
Integració a l’estructura militar de L'OTAN
Espanya es va integrar a l'OTAN el 1986 El país volia enfortir la seva posició internacional i garantir la seva seguretat davant les tensions de la Guerra Freda. L'adhesió va ser recolzada per un referèndum el 1986, la qual cosa va permetre la participació plena d'Espanya a les estructures militars de l'OTAN. Aquesta integració va reforçar la seva col·laboració amb els aliats i va contribuir a l'estabilitat d'Europa Occidental. -
Jocs Olímpics de Barcelona
Els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 van ser un esdeveniment històric per a Espanya. Celebrats del 25 de juliol al 9 d'agost, van ser els primers Jocs Olímpics organitzats al país. Aquest esdeveniment va transformar Barcelona, millorant les seves infraestructures, renovant la ciutat i posicionant-la com a destinació global. Els Jocs van ser un gran èxit, tant esportiu com organitzatiu, i van deixar un llegat durador a la ciutat i a Espanya.