-
470 BCE
Sòcrates (Grècia)
El corrent filosòfic de Sòcrates parteix de la idea que l'ésser humà ha d'ubicar el seu pensament al centre del món per tenir una visió millor d'allò que l'envolta. Els seus ensenyaments sorgien de les reflexions ètiques i morals que el van portar al reconeixement de la pròpia ignorància i desconeixement. -
427 BCE
Plató (Grècia)
El concepte central de Platonisme és la Teoria de les Idees: els arquetips transcendents, perfectes, de les que els objectes reals són còpies imperfectes. La forma més alta és la idea de déu, la font de totes les altres idees, que podrien ser conegudes per la raó. -
384 BCE
Aristòteles (Macedònia)
Per a Aristòteles la filosofía és la justificació racional de la realitat, entenent-se per realitat no només la de la natura, sinó també la de les institucions historicosocials, és a dir, les del món humà. -
342 BCE
Epicur (Grècia)
Epicur considera el plaer com a principi de l'existència de l'ésser humà. D’acord amb el seu pensament, la recerca del benestar de la ment i del cos ha de ser l'objectiu de les persones. -
Descartes (França)
El concepte que va estudiar era el racionalisme, un corrent filosòfic que defensa que el coneixement s'obté a partir de la raó, i no, com defensa l'empirisme, de l'experiència. -
John Loche (Anglaterra)
El seu pensament filosòfic és Empirista, part d'una crítica a l'innatisme i al racionalisme, tot el pensament està dedicat a l'esforç per adherir-se a l'experiència concreta. -
George Berkeley (Irlanda)
Berkeley va ser un filòsof irlandès molt influent el principal assoliment del qual va ser el desenvolupament de la filosofia coneguda com a idealisme subjectiu o immaterialisme, atès que negava la realitat d'abstraccions com la substància material. -
David Hume (Anglaterra)
Hume va en contra l'existència d'idees innates, i va postular que tot el coneixement humà es deriva únicament de l'experiència. Defensava que el raonament inductiu i la creença en la causalitat no es poden justificar racionalment; en canvi, són el resultat del costum i de l'hàbit mental. -
Jean Jacques Rousseau (Suissa)
Rousseau reconeix l'existència de Déu i una ànima immortal. Com a dualista, es representa la matèria i l'esperit com a dos principis eterns. Creia que la matèria era passiva i inert. -
Immanuel Kant (Prússia)
Kant proposava la teoria de l'espai i el temps com a trets formals de com percebem els objectes, no pas les coses en si mateixes que existeixen independentment de nosaltres. -
Jeremy Bentham (Anglaterra)
Jeremy Bentham va ser un filòsof, jurista, economista, escriptor i reformador social anglès considerat com el pare de l'utilitarisme modern. Va definir com “l'axioma fonamental" de la seva filosofia el principi que la màxima felicitat del nombre més gran de persones és la mesura del bé i el mal. -
Charles Darwin (Estats Units)
Charles Darwin va ser un naturalista anglès, reconegut per ser el científic més influent dels que van plantejar la idea de l'evolució biològica a través de la selecció natural. Ens deia que les espècies d'éssers vius han evolucionat amb el temps a partir d'un avantpassat comú mitjançant un procés anomenat selecció natural. -
Karl Marx (Alemanya)
El marxisme estudia una clarificació crítica i racional de la consciència. Aquesta clarificació va en contra de l'idealisme hegelià que redueix les manifestacions de la realitat a formes de consciència i d’una concepció abstracta de l'ésser humà que no prengui com a base la forma de vida, la classe i la història. -
Bertran Russell (Anglaterra)
Russell és el fundador del neorealisme i el neopositivisme anglesos. Les seves concepcions van evolucionar de l'idealisme objectiu al subjectiu. Segons Russell, l’home tracta amb dades sensorials. El que sent l'home és un “fet”. -
Karl Jaspers (Alemanya)
Jaspers planteja que cada cosa, cada fenomen particular és infinit; excepte de només els artefactes i productes humans. -
Ludwing Wittgenstein (Àustria)
Wittgenstein s'endinsa a la història del pensament a través del que, en sentit molt ampli, aquest pensament s'anomena filosofía analítica. -
Karl Popper (Àustria)
Karl Popper va ser un filòsof, politòleg i professor austríac, nacionalitzat britànic, cèlebre per haver fundat el falsacionisme i per les seves teories de la falsabilitat i el criteri de demarcació. -
Hannah Arendt (Alemanya)
Els seus pensaments se centraven en els problemes contemporanis, com ara els totalitarismes i la violència. Entre les seves obres destaquen les que fan referència als processos que porten les persones a cometre actes atroços sota règims totalitaris. -
Thomas Nagel (Sèrbia)
Thomas parla de la teoría del desig motivat sobre la motivació de l'acció moral. Segons la teoría del desig motivat, quan una persona està motivada per a l'acció moral, és cert que aquestes accions estan motivades, com totes les accions intencionals, per una creença i un desig. -
Xavier Rubert de Ventós (Barcelona)
Els seus pensaments se centren en la Teoria de la sensibilitat, com l'art i l'estètica d'avantguarda van intuir la transformació i l'ampliació del contingut, tot i que pretenssin resoldre sense sortir de les formes i els formats de l'art tradicional. -
Fernando Savater (España)
Fernando Savater és un filòsof, professor de Filosofia i escriptor espanyol. Destaca al camp de l'assaig i l'article periodístic, i ha cultivat també la novel·la i el gènere dramàtic. -
Fina BIrulés (Girona)
Fina defén el pensament de Hannah Arendt, aquest pensament gira al voltant del concepte del «pluralisme» a l'àmbit polític, és a dir l’estudi de problemes contemporanis, en especials els que tracten els règims totalitaris.