-
Period: 427 BCE to 347 BCE
Plató
METAFÍSICA: existeix dos móns l'intel·ligible i el sensible, que és una còpia del primer.
IDEA: realitat extramental, immaterial eterna i invariable que és el model dels objectes sensibles. Són d'alguna manera innates. N'hi ha de quatre tipus: idees de les coses, matemàtiques, de valors i de Bé (causa de la resta d'idees).
PSICOLOGIA: L'home és una unió antinatural entre l'ànima i el cos. Coneixem a través de l'ànima, que pot recordar les idees. -
Period: 384 BCE to 322 BCE
Aristòtil
Existeix un sol mòn, el mòn material. El cos i l'ànima no poden existir separat, l'ànima és mortal.
Coneixement sensible: és únic i vàlid. GEOCENTRISME: la Terra és el centre de l'Univers.
HILEMORFISME: existència composta de la matèria i la forma.
Hi ha 4 causes: material, formal, eficient i final. Ús de la raó i ignorància en néixer -
Dec 10, 1492
Descobriment d'Amèrica
El terme descobriment d'Amèrica s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques. -
1543
De revolutionibus orbium coelestium. Copèrnic
Una de les obres que va donar lloc a la Revolució Científica. -
1543
De humani corporis fabrica. Andreas Vesalius
Una de les obres que va donar lloc a la Revolució Cinetífica -
Period: 1543 to
Revolució Científica
La revolució científica en la història de la ciència va ser el període en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, anatomia humana, química i altres ciències van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'antiga Grècia i que van continuar durant l'edat mitjana, i conduïren a la formació de la ciència moderna. -
Period: to
Thomas Hobbes
Thomas Hobbes és un autor que reflexiona sobre l'origen de la societat. Afirma que l'ésser humà és dolent per natura (Homo homini lupus est: l'home és un llop per a l'home) i, per això, en l'estat natural, l'ésser humà viu en un estat de guerra constant de tothom contra tothom,
Així, llibertat i ordre són totalment incompatibles a causa de la natura pròpia de l'ésser humà i, per això, cal renunciar a la llibertat per poder viure en pau. -
Period: to
Descartes
METAFÍSICA: tres substàncies diferenciades Déu, Jo i el Món.
CONEIXEMENT: dubtem dels sentits ja que les coses que em mostren són confuses i obscures; el coneixement clar i evident només ve donat per la raó.
IDEA: representació mental. N'hi ha de tres classes: adventícies, factícies i les innates.
ANTROPOLOGIA: Dualista: home compost per dues substàncies connectades per la glàndula pineal.
PSICOLOGIA: La característica fonamental de l'ànima, el jo, és el pensament (res cogitans). -
Period: to
John Locke
METAFÍSICA: pressuposa l'existència d'un món exterior a nosaltres en tant que causa de les nostres idees.
IDEA: totes les nostres idees procedeixen de l'experiència i són continguts mentals. No accepta l'existència d'idees innates. La nostra ment és una "tabula rasa". N'hi ha de vàries classes: les idees simples i les complexes.
CONEIXEMENT: l'experiència és el substrat del nostre coneixement. Hi ha tres tipus de coneixment: intuïtiu, demostratiu i sensible. -
Period: to
George Berkeley
Afirma que l'existència consisteix a percebre i, per tant, només podem assegurar l'existència de les idees (idealisme), ja que l'ésser s'esgota en el fet de ser percebut. Berkeley afirma que sí que existeix, ja que Déu sí que ho contempla tot. Déu és la clau de l'existència dels objectes; així, quan veiem un objecte, no el veiem simplement perquè existeixi, sinó perquè Déu fa que sigui possible veure'l. Això ens pot portar a la idea que tots som personatges de ficció en la ment de Déu. -
Period: to
David Hume
Hume pretén, amb la seva tasca filosòfica, donar resposta a preguntes fonamentals sobre l'ésser humà i el coneixement. Per això, accepta postulats que anirà ampliant amb la seva producció filosòfica, d'entre els quals els principals són:
- Tot coneixement prové de l'experiència.
- Tota realitat ha de tenir una impressió associada.
- Tot coneixement és una combinació d'idees que s'allotgen en la ment i que són causades per impressions.
- El coneixement consisteix a establir veritats. -
Period: to
Jean-Jacques Rousseau
- L'estat de la naturalesa
- El pas a l'estat de societat
- El retorn a una societat conforme a les exigències naturals
- La transformació de la societat mitjançant el Contracte Social
-
Period: to
Immanuel Kant
- Influències
- Origen del criticisme i les preguntes kantianes
- El gir copernicà en el coneixement
- Les condicions de possibilitat de la ciència
- La impossibilitat de la metafísica com a ciència
- L'ésser humà, subjecte moral autònom
- El deisme i el teisme
-
Period: to
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta. -
Period: to
Revolució Industrial
La Revolució Francesa es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. -
Period: to
John Stuart Mill
Utilitarista i liberalista. Defensor de la democràcia representativa i del liberalisme. PRINCIPI DEL DANY: implica que la gent és lliure de fer el que li sembli convenient sempre i quan no perjudiqui els altres.
L'útilitarisme té com a objectiu que el màxim nombre de persones obtinguin la felicitat. Però el fonament d'aquesta teoria es troba en la "dignitat humana".
El poder de l'Estat ha de limitar-se als afers públics. L'Estat no té dret a intervenir en la vida privada dels individus. -
Period: to
Karl Marx
La filosofia marxiana depèn en gran part de la seva visió sobre la naturalesa de l'ésser humà. De la dialèctica hegeliana, Marx va heretar un desdeny per la idea d'una variant de la naturalesa humana subjacent. Per a Marx, no existeix una essència humana en general: l'ésser humà es fa a si mateix, a través de la història, en la societat i transformant la natura. -
Period: to
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Una única realitat: la vida com a esdevenir. Constitució apol·lini-dionisíaca del món. Antecedents en Heràclit.
El món de les idees com a "invent" o subproducte del pensament humà decadent. Defensa del món sensible com a realitat radical: l'etern retorn del mateix.
El cos i l'experiència com a autèntics vehicles del coneixement. La raó com a falsificadora del món i creadora d'ideals antinaturals. Impossibilitat de veritats absolutes.
La moral com a domesticació de l'individu i els seus impulsos -
Period: to
Sigmund Freud
Quan una persona neix, tan sols està dotat d'ego, que és totalment inconscient, irracional i el dipòsit on hi ha les nostres pulsions. Freud creu que aquestes pulsions són les que motiven el comportament humà.
A mesura que la persona creix, el jo es va enriquint amb les experiències i aprenentatges que va acumulant, i que li permeten adaptar-se a aquest món. El superjo és l'encarregat de reprimir i controlar les pulsion, es forma amb l'educació de la persona