filosofia

  • Period: 700 BCE to 200

    Filosofia Antiga

    La filosofia de l'antiguitat va ser limitada geogràficament a la Mediterrània. Després, el període clàssic grec, que comença amb Sòcrates . Finalment, la filosofia va seguir el període clàssic, seguida per la filosofia de l'antiguitat tardana, que inclouen els epicuris, els estoics , els escèptics i els neoplatònics
  • 624 BCE

    Tales de Milet

    Tales de Milet
  • Period: 624 BCE to 546 BCE

    Tales de Milet

    Defensà que l'aigua fou el principi de totes les coses.
  • 569 BCE

    Pitàgores

    Pitàgores
  • Period: 569 BCE to 475 BCE

    Pitàgores

    Creia que totes les relacions podien ser reduïdes a relacions numèriques.
  • 515 BCE

    Parmènides

    Parmènides
  • Period: 515 BCE to 400 BCE

    Parmènides

    Deia que el ser no pot originar-se del no res i que el ser no surgeix ni desapareix.
  • Period: 481 BCE to 411 BCE

    Protàgores

    Creia que tota afirmació es veu coincidida pel context en el que es emitida.
  • 470 BCE

    Sócrates

    Sócrates
  • Period: 470 BCE to 399 BCE

    Sócrates

    Pensava que la conducta moral només es posible si es basa en el coneixement del bé i la justícia.
  • 428 BCE

    Plató

    Plató
  • Period: 428 BCE to 347 BCE

    Plató

    Proclamà que l'Univers és un ésser viu i únic. És esfèric, perquè aquesta és la forma més perfecta i bella, i li va aplicar un moviment circular sobre ell mateix i al voltant d'un punt fix amb moviment uniforme i circular
  • 418 BCE

    Protàgores

    Protàgores
  • 384 BCE

    Aristòtil

    Aristòtil
  • Period: 384 BCE to 322 BCE

    Aristòtil

    Admet que la realitat és canviant, el veritable coneixement és saber identificar la substància de cada cosa, obra de l'entesa.
  • 341 BCE

    Epicur

    Epicur
  • Period: 341 BCE to 270 BCE

    Epicur

    La sensació és la base de tot el coneixement i es produeix quan les imatges que desprenen els cossos arriben fins als nostres sentits. Davant de cada sensació, l'ésser humà reacciona amb plaer o amb dolor, donant lloc als sentiments, que són la base de la moral.
  • Period: 200 to 1400

    Filosofia medieval

    La filosofia medieval es una combinació de la filosofia pagana amb la nova religió cristiana i l'herència intel·lectual jueva i islàmica.Algunes d'aquestes doctrines van ser especialment difícils de combinar,com l'encarnació i la trinitat, però l'esforç per resoldre-les va ser el motor de gran part de la filosofia medieval, i va portar a desenvolupar conceptes, teories i distincions que heretaria tota la filosofia posterior.
  • 354

    Agustí d'Hipona

    Agustí d'Hipona
  • Period: 354 to 430

    Agustí D'hipona

    La veritat era per a Sant Agustí l'ideal suprem a qui es va lliurar amb passió. Aquesta veritat és la que fa referència a l'ànima Déu, els dos objectes de la seva preocupació filosòfica.
  • 1224

    Tomàs d'aquino

    Tomàs d'aquino
  • Period: 1224 to 1274

    Tomàs d'Aquino

    Accepta de l'aristotelisme que la felicitat és la finalitat última de l'home, i que el coneixement de la naturalesa humana permet especificar un conjunt de normes morals que constitueixen la llei natural.
  • 1280

    Guillem d'ockam

    Guillem d'ockam
  • Period: 1280 to 1349

    Guillem d'ockam

    Nega que res universal existeixi fora de la ment. El seu punt de vista s'anomena conceptualisme, on els universals no són entitats lingüístiques sinó conceptes generals que veiem en les coses i després formem els conceptes generals per un procés d'abstracció.
  • Period: 1400 to

    Filosofia Moderna

    La filosofia moderna és aquella filosofia desenvolupada durant l'edat moderna i associada amb la modernitat. El segle XVII marca l'inici de la filosofia moderna, mentre que el començament del segle XVIII en marca aproximadament la fi.
  • Descartes

    Descartes
  • Period: to

    Descartes

    Es basa en l'acceptació de certes veritats essencials, no derivades de l'experiència, i en la recerca d'un sistema de pensament filosòfic basat en aquestes veritats a priori i elaborat amb l'ajut del mètode de raonament que Descartes anomenava “dubte metòdic”.
  • Period: to

    Locke

    Nega que res universal existeixi fora de la ment. El seu punt de vista s'anomena conceptualisme, on els universals no són entitats lingüístiques sinó conceptes generals que veiem en les coses i després formem els conceptes generals per un procés d'abstracció.
  • Period: to

    Filosofia contemporània

    La filosofia contemporània és el període actual de la història de la filosofia. És el període que segueix a la filosofia moderna, i el seu inici se sol fixar a finals del segle XIX o principis del segle XX.
  • Marx

    Marx
  • Period: to

    Marx

    S'oposa al caràcter sistemàtic de la veritat de la filosofia de Hegel. La naturalesa s'explica per les causes mecàniques que en regeixen el funcionament. No hi ha una concepció processual, del món com a matèria subjecta a desenvolupament històric i dialèctic, ni de l'home com a ésser productiu.
  • Freus

    Freus
  • Period: to

    Freud

    Va concloure que el camí cap a la comprensió de la ment era en l'anàlisi dels somnis. Va advertir que tots els somnis són el compliment encobert d'una fantasia o d'un desig reprimit i per tenir-hi accés cal mirar a través del seu contingut manifest i desentranyar-ne el contingut latent.
  • Nietzshe

    Nietzshe
  • Period: to

    Nietzshe

    Sostenia que tot acte o projecte humà està motivat per la “voluntat de poder”.
  • Heidegger

    Heidegger
  • Period: to

    Heidegger

    Sosté que l'humà manté una rotunda relació de co-pertinença amb el seu ésser; alhora que coexisteix en l'estat de “ser-hi”, “ser al món” o “estar al món”, la qual cosa consisteix a desenvolupar-se en connexió i equilibri amb l'entorn en un nivell eteri i sublim, guiat pels preceptes.
  • Gadamer

    Gadamer
  • Period: to

    Gadamer

    Ha desenvolupat una teoria hermenèutica en la qual la història i la tradició tenen un paper clau per captar el veritable sentit de la comprensió.
  • Sartre

    Sartre
  • Period: to

    Sartre

    Afirmava que l'home està habitat des del principi pel no-res, de manera que la condició humana està composta alhora de ser i, sobretot, de no-ésser. ...Aquest és el principi de l'existencialisme”, postula Sartre. El filòsof afirma que l'home és l'ésser pel qual el no arriba res al món.
  • Habermas

    Habermas
  • Period: to

    Habermas

    Deia que l'ésser humà inicia el seu coneixement a partir de certs interessos arrelats a la seva pròpia naturalesa.