EVOLUCIONS URBANÍSTIQUES A BARCELONA

By xecoco
  • 150 BCE

    Els ibers i Barkeno

    Els ibers i Barkeno
    El pla de Barcelona havia estat envoltat per i diferents assentaments ibers situats sobre elevacions com la del Turà de la Rovira, però també en punts de la plana com la Sagrera. El nucli més important Barkeno ibera que es troba al vessant occidental de la muntanya de Montjuïc
  • Period: 150 BCE to

    EVOLUCIÓ URBANISTICA DE BARCELONA

  • 260

    Barcino a la fi de la Pax Romana

    Barcino a la fi de la Pax Romana
    Les muralles fundacionals són un element ritual i un símbol de prestigi que delimita l'espai de representació i residència de les elits. A finals del segle lll s'acaba la Pax Romana i comença una època més insegura. La muralla romana serà reforçada i s'hi incorporen 76 torres que la transformen en un sistema defensiu
  • 1200

    Viles noves fora les muralles

    Viles noves fora les muralles
    La traça del Rec delimita el barri, mentre creixen múltiples nuclis entorn dels centres religiosos de la rodalia, com els monestirs de Sant Pere, Sant Pau del Camp, Santa Maria del Pi i de Sant Cugat del Rec...
  • 1300

    Creixement baixmedieval

    Creixement baixmedieval
    L'expansió mediterrània fa créixer Barcelona, la ciutat més important i la capital de facto de la monarquia catalanoaragonesa. El 1285 s'inicien obres per la construcció d'una nova muralla. La construcció de les drassanes reials referma el poder naval de la corona
  • Derrota política i creixement manufacturer

    Derrota política i creixement manufacturer
    L'impuls econòmic heretat del segle anterior s traduís en un gran dinamisme urbà, mercantil i manufacturer alhora amb les fàbriques d'indianes com a ferment de modernització.
  • Metamorfosi fabril intramus

    Metamorfosi fabril intramus
    Amb la crema de convents i la desmoralització de propietats de l'Església, a partir del 1835 apareixen espais per crear places, mercats, noves construccions... La saturació de les fàbriques i el perill que comportaven les màquines de vapor van decidir traslladar la indústria cap a zones de pla, espais lliures vedat per les normes militars.
  • Creixement de l'eixample

    Creixement de l'eixample
    Experimenta una expansió molt ràpida. La zona de contacte amb la ciutadella. El creixement també troba espais amb més permissivitat constructiva
  • La represa sense democrpacia

    La represa sense democrpacia
    La Guerra Civil del 19936-39 té seqüeles tràgiques i duradores. Després de la dictadura es planteja un creixement sense democràcia i davant el caos urbanístic es parla d'una Barcelona supramunicipal, que portava a l'aprovació d'un nou pla general (Pla comarcal 1953). Comencen llavors la construcció industrial de pisos per fer front a la crisi social de l'habitatge en temps de fort creixement migratori.
  • L'inici de la Transició

    L'inici de la Transició
    Entra en vigor el Pla general metropolità, fruit de molts anys de treballs tècnics
  • La Barcelona olímpica

    La Barcelona olímpica
    A partir del 1986, es posa en marxa la construcció de noves infraestructures aprofitant els Jocs Olímpics per al 1992. Es remodela el front marítim on s'ubica la vila olímpica
  • Incerteses en temps de globalització

    Incerteses en temps de globalització
    Després de la crisi econòmica de la dècada del 90 s'inicia una renovació urbana. Obertura de la diagonal fins al mar, pla 22@...
  • Remodelació de Barcelona cap a llevant

    Remodelació de Barcelona cap a llevant
    Les grans intervencions urbanes de la primera dècada del segle XXI, moltes de les que encara en curs, s'han concentrat a llevant del terme municipal.