-
400
Esclaus
Es remunta a èpoques prehistòriques, encara que es va institucionalitzar quan els avanços agrícoles van propiciar l'establiment de societats organitzades que requerien abundant mà d'obra. Els esclaus s'obtenien dels presoners de guerra, delinqüents, gents d'una altra raça o religió o persones que eren venudes pels seus familiars a canvi del perdó d'un deute. L'esclavitud era acceptada en totes les societats antigues -
Period: 400 to 476
Edat antiga
L'origen històric del esclavísme prové d'aprofitar com a mà d'obra als homes que queien prissioners en les guerres.
Eren propietat dels seus amos, estaven sotmesos a tortures, mancaven de llibertat i no obtenien cap tipus de compensació pel seu treball. -
476
Dret Laboral a l'edat Mitja
En aquesta etapa el dret laboral es regeix pels gremis que eren agrupacions d'individus dedicats als mateixos oficis, els qui regulaven les condicions i prestacions de serveis dels seus agremiats i la reciprocitat de l'ajuda econòmica entre ells, formats per mestres oficials i companys, els gremis sorgeixen com a resultat de l'emancipació de trencar relacions amb el senyor feudal i emigrant a les ciutats. -
Period: 476 to 1453
Edat mitja
Després de la caiguda de l'Imperi Roma, aquesta cultura laboral va passar a ser ocultada i amagada sense accés al poble. Les noves generacions van créixer en un ambient on el treball, a part de necessari, va començar a ser considerat un ben social, una forma de sustent gairebé única i obligatòria. -
480
480 Feudelisme.
Sistema contractual de relacions polítiques i militars que es va caracteritzar per la concessió de feus a canvi d'una prestació.
El feudalisme unia la prestació política i militar a la possessió de terres i tant el senyor com el vassall eren homes lliures. -
Period: 1453 to
Edat Moderna
sorgeixen les grans fàbriques, els grans comerços i la nova maquinària. Fomenta nous sistemes de producció i noves necessitats socials. -
Edat moderna
Es va sustentar en tres documents fonamentals: Llei de Chapellier, Codi Civil i Codi Penal -
Independència del segle XVIII
Les idees revolucionàries de França, van iniciar amb una revolució d'idees a Amèrica que desencadenaria un efecte domino en la resta de hispanoamerica que acabaria amb la revolució en la qual s'independitzarien d'Espanya -
Revolucio industrial
La societat deixa de treballar en la agrícultura i l'artesania i es muden a la ciutat per treballar a canvi d'un salari. Eren dirigits per l'empresari i aquest dictava les normes laborals.
Els obrers s'instal·laven en habitatges insans.
Hi havia molts accidents de treball (l'empresari no invertia en prevenció)
i a més havien de pagar les despeses mèdiques i farmacèutics.
Explotació infantil i laboral, en general.
(Jornades de treball de 15 hores amb sous dictaminats per l'empresari) -
Revolucio Francesa
marca el final d'una feble monarquia i de l'anomenat "antic règim".
Els treballadors comencen a organitzar-se i formen els primers sindicats. Es formen les primeres vagues, manifestacions i enfrontaments.
L'estat intervé, comença a legislar i crea les primeres lleis. -
Period: to
Edat contemporanea
-
Llei Benot
Després dels canvis de la revolució industrial va ser necessari començar a regular les relacions laborals.
A Espanya la primera llei creada per a tal fi va ser la llei Benot que protegia als menors de les abusives condicions en què se'ls emprava en els establiments industrials. -
Codi Civil creat a Espanya el
Basa les relacions entre particulars en la igualtat de les parts, manifestada al contracte com acord lliure de voluntats. -
Llei de descans dominical
És una llei que va servir perquè en l'Espanya de principis del s. XX s'avancés en favor dels drets dels treballadors. És la que obliga al fet que no es treballés els diumenges -
Llei de vaga.
La vaga va passar d'un acte punible a ser un
dret on l'exercici del mateix està protegit per llei i tribunals.
Actualment, la vaga és reconeguda com un dret fonamental en la Constitució
Espanyola de 1978 -
Jornada de 8 hores
Històrica vaga (de la Canadenca) del proletariat català, que va comptar amb la solidaritat d'altres regions, especialment Aragó. La victòria dels obrers va ser tal, que a partir de l'1 d'octubre de 1919 la jornada màxima total seria de 8 hores al dia i de 48 a la setmana, per a tots. Espanya va ser així el primer país d'Europa on es va aconseguir la jornada màxima de 8 hores, que era una reivindicació històrica de la classe obrera -
Tractat de Versalles
El Tractat de Versalles va establir principis universals i essencials dels treballadors com:
El treball no ha de considerar-se com una mercaderia.
El pagament d'un salari adequat.
L'adopció de 8 hores al dia o 48 hores a la setmana.
L'adopció d'un descans setmanal, d'almenys, 24 hores, o
L'abolició del treball infantil o que dones i homes han de rebre igual remuneració per treballs d'igual valor. -
Ministeri de treball
El 8 de Maig de 1920 mitjançant un Reial decret el gabinet d'Eduardo Dato va crear el Ministeri de Treball i Previsió Social amb la finalitat de millorar les condicions laborals dels obrers. -
El Govern rectifica convenis laborals.
Espanya juntament amb mes de 50 països signa el tractat de Versalles i durant els anys 1920 a 1930 rectifica nombrosos convenis com:
Maternitat
Desocupació
Descans Setmanal a la indústria
Indemnització per accident de Treball, etc. -
Constitució Republicana
Tenia un mercat de caràcter democràtic i preogresísta, que s'evidenciava en el seu primer article, on es defineix a Espanya com "una república de treballadors de totes les classes que s'organitza en un règim de Llibertat i Justícia" i s'estableixen que tots els poders emanen del poble. -
Llei i Reglament d'accidents de treball
Es declara, per primera vegada, la responsabilitat directa i objectiva de les empreses en els accidents soferts pels seus treballadors i es fomenta la institució del segur -
Llei de Reglamentacions de Treball
LLEI de 16 d'octubre de 1942 per la qual s'estableixen normes per regular l'elaboració de les reglamentacions de treball. -
Llei de Contractes de treball de 1944.
En 1944 apareix la Llei de Contracte de Treball. Aquesta normativa i el Fur dels Espanyols constitueixen l'autèntic corpus de la legislació laboral franquista. -
Llei de Convenis Col·lectius
Llei de Convenis Col·lectius
va suposar una valuosa aportació a l'ordenament jurídic-laboral del país, enriquint el mateix amb una major participació, a través de l'Organització Sindical, dels empresaris i treballadors directament interessats en l'establiment de les condicions per les quals han de regular-se les seves relacions laborals. -
Llei Associació Interprofessional 19/77., reconeix el dret d'Associació Sindical i Patronal.
El Dret Sindical és l'ordenament normatiu de les relacions col·lectives de treball o relacions sindicals -
Reial decret Llei de Relacions de Treball
Regula, en la seva part vigent, l'exercici del dret de vaga en l'àmbit de les relacions laborals, el tancament patronal, el règim de sancions de tots dos, els conflictes col·lectius de treball i el procediment per al seu plantejament. -
Constitució Espanyola
Convivència democràtica dins de la Constitució i de les lleis conforme a un ordre econòmic i social just.
Protegir a tots els espanyols i pobles dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.
Promoure el progrés de la cultura i de l'economia
Societat democràtica avançada,amb relacions pacífiques i d'eficaç cooperació -
Llei Orgànica de Llibertat Sindical
Correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra sigui real i efectiva; remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social -
Llei d'Associació Professional del 32 independent de treballadors i empresaris.
L'objectiu d'aquestes reformes era crear un marc legal que reglamentés les relacions laborals i afermés el poder dels sindicats, especialment de la UGT, en la negociació dels contractes de treball i en la vigilància del seu compliment. -
Llei General de la Seguretat Social
L'Estat, per mitjà de la Seguretat Social, garanteix a les persones compreses en el camp d'aplicació d'aquesta, per complir els requisits exigits en les modalitats contributiva o no contributiva, així com als familiars o assimilats que tinguessin al seu càrrec, la protecció adequada enfront de les contingències i en les situacions que es contemplen en aquesta llei. -
Estatut dels Treballadors
La present Llei serà aplicable als
treballadors que voluntàriament prestin els seus
serveis re tribuits per compte alié i dins de l'àmbit
d'organització i adreça d'una altra
persona, física o jurídica , denominada ocupador
o empresari. -
Llei de Prevenció de Riscos Laborals
Aquest mandat constitucional comporta la necessitat de desenvolupar una política de protecció de la salut dels treballadors mitjançant la prevenció dels riscos.
Promovent la millora del mitjà de treball per aconseguir l'objectiu abans citat d'harmonització en el progrés de les condicions de seguretat i salut dels treballadors. -
Acord per a la millora del creixement i l'ocupació.
El Govern d'Espanya signa amb organitzacions sindicals i organitzacions empresarials un acord per a la millora del creixement i l'ocupació.
Entre els punts més importants es troben l'extensió fins al 2007 del contracte de foment de l'ocupació, la pujada de les bonificacions a la contractació indefinida i la lluita contra el frau i l'abús
A més hi ha petites millores per a la protecció davant la falta d'ocupació. -
Reforma de la legislació laboral
Està constituïda pel Reial decret-llei 10/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral i per la Llei 35/2010, de 17 de setembre, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball. El Reial decret-Llei es va convalidar pel Congrés definitivament el 9 de setembre de 2010 i va modificar els acords signats en 2006 entre el govern i els agents socials. -
Reforma de la legislació laboral
Va ser aprovada pel Consell de Ministres d'Espanya, el 10 de febrer de 2012, a través d'un Reial decret-llei,1 i va modificar l'anterior reforma laboral aprovada al setembre de 2010. Mitjançant l'aprovació del «Reial decret-llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral», publicat l'endemà de la seva aprovació en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) D'acord amb l'establert les mesures compreses van entrar en vigor l'endemà de la seva publicació en el BOE.
