-
Targetes perforades
Les targetes perforades van ser els primers dispositius d'emmagatzematge de dades en un llenguatge de màquina. Encara que no és pròpiament dit un dispositiu d'emmagatzematge, va ser el primer tipus sistema de guardat i processament d'informació. -
Cinta magnètica
La cinta magnètica va ser patentada per primera vegada en 1928 per l'enginyer alemany Fritz Pfleumer. En 1965, Mohawk Data Sciences va inventar un codificador de cinta magnètica, descrit com el dispositiu d'emmagatzematge que reemplaçaria a les targetes perforades. Per al 1990, la combinació de computadores personals assequibles i els dispositius d'emmagatzematge magnètic van fer que les targetes perforades anessin pràcticament obsoletes. -
Memòria RAM
En 1948, el professor Fredrick Williams i els seus col·legues van desenvolupar un dispositiu d'emmagatzematge anomenat memòria RAM. Entre les primeres memòries d'emmagatzematge també trobem la ROM (memòria de només lectura), que s'escriu de manera permanent i es manté disponible després que un ordinador perd energia. -
Emmagatzematge en disc magnètic
El HDD, introduït per primera vegada per IBM en 1956, pesava més d'una tona i tenia la grandària d'un refrigerador. El disc dur emmagatzema dades en un o més plats o discos de metall magnètic que giren ràpidament. Dins de la línia del temps de l'evolució dels dispositius d'emmagatzematge, el HDD continua sent omnipresent avui dia, amb models portàtils cada vegada més petits, amb major capacitat d'emmagatzematge, cada any. -
Memòria de nucli magnètic (Twistor)
La primera memòria de nucli magnètic que es va inventar va ser el Twistor. Twistor va ser inventada en 1957 per l'investigador estatunidenc Andrew Bobeck. Bell Labs va promoure la tecnologia "Twistor", descrivint-la com a superior a les memòries de nucli magnètic. El sistema pesava menys, requeria menys corrent, era més barat de produir i es va predir que aquests dispositius d'emmagatzematge magnètic proporcionarien costos de producció més baixos. -
Memòria de semiconductors
Seguint amb l'evolució dels dispositius d'emmagatzematge, en 1966, l'acabada de formar Intel Corporation va començar a vendre un xip semiconductor amb 2.000 bits de memòria. Un xip de memòria semiconductor emmagatzema dades en un petit circuit denominat cel·la de memòria. Les cel·les de memòria estan formades per transistors miniaturitzats o condensadors miniaturitzats, que actuen com a interruptors. -
Discos magneto-òptics
El disc magneto-òptic, com a mitjà d'emmagatzematge híbrid, es va presentar en 1990. Aquest dispositiu d'emmagatzematge utilitza tecnologies tant magnètiques com òptiques per a emmagatzemar i recuperar dades digitals. Els discos normalment venen en grandàries de 3,5 i 5,25 polzades. El sistema llegeix seccions del disc amb diferents alineacions magnètiques. La llum làser reflectida per les diferents polaritzacions varia, segons l'efecte Kerr, i proporciona un sistema d'emmagatzematge de dades. -
Unitats d'estat sòlid (SSD)
Un SSD és un dispositiu d'emmagatzematge de memòria no volàtil que bàsicament fa tot el que fa un disc dur. Per exemple, emmagatzema dades en xips de memòria flash interconnectats. Les unitats d'estat sòlid (SSD) a vegades es denominen unitats flash, però són més grans i difícils de transportar. Dins de l'evolució de les unitats d'emmagatzematge, la primera que va ser comercialitzada amb èxit va ser la SanDisk (en aquest llavors escrit Sundisk). -
Unitats flash
Les unitats flash van aparèixer en el mercat a la fi de l'any 2000. L'empresa Singapur Trek 2000 International va presentar la unitat de memòria flash ThumbDrive, considerada la primera memòria USB posada en comercialització i que va formar una fita en l'evolució dels sistemes d'emmagatzematge d'informació. Una unitat flash es connecta a les computadores amb un connector USB integrat, la qual cosa la converteix en un dispositiu d'emmagatzematge petit, fàcilment extraïble i molt portàtil. -
Emmagatzematge de dades en el núvol
Internet va fer que el núvol estigués disponible com a servei. Parlem de Cloud Computing. Les millores en Internet, com la reducció contínua del cost de la capacitat d'emmagatzematge i la millora de l'amplada de banda, han fet que sigui més econòmic per a les persones i les empreses utilitzar el núvol com a dispositiu d'emmagatzematge de dades. El núvol ofereix essencialment una quantitat infinita d'emmagatzematge de dades a un usuari.