-
3500 BCE
3500 aC - Prehistòria
Durant aquest període, les persones amb discapacitat intel·lectual eren sovint vistes com una càrrega per a la comunitat. Els grups humans, centrats en la supervivència, no tenien una comprensió de les discapacitats, i moltes vegades les persones amb discapacitat eren abandonades o eliminades. No existien conceptes d'inclusió ni de drets humans. -
2500 BCE
2500 aC - Antic Egipte
A l'Antic Egipte, les persones amb discapacitats eren també marginals. Molts infants amb discapacitat intel·lectual eren abandonats, i s'hi creia que aquestes condicions eren càstigs divins per les accions dels pares. Tot i això, en altres cultures de l'antic Orient es reconeixien certes formes de cura, encara que amb una visió segregadora. -
1200 BCE
1200 aC - Esparta (Antiga Grècia)
Els infants amb discapacitat eren considerats febles i eren abandonats o assassinats. L'estat ordenava que fossin llançats des del mont Taíget. -
750 BCE
750 aC - Antiga Roma
A Roma, les persones amb discapacitat intel·lectual eren igualment rebutjades. Sovint eren abandonades a la via pública o llançades al riu Tíber. Aquells que sobreviurien podien ser utilitzats com a esclaus o forçats a viure com a mendicants. La societat romana també va veure les discapacitats com una mala sort o un malefici. -
476
476 dC - Edat Mitjana
Durant l'Edat Mitjana, la visió sobre les persones amb discapacitat es va veure fortament influenciada per la religió. Moltes persones amb discapacitat eren vistes com a càstig diví o resultat d'un pecat. Això va portar a la seva marginació i a un tractament cruel, incloent l'abandonament o fins i tot l'assassinat en alguns casos. Eren sovint considerades "malalts" i no se'ls atorgava cap valor dins de la societat. -
1200
1200 - Edat Mitjana
A partir del segle XIII, amb l'auge de les ordres religioses i els hospitals monàstics, van començar a aparèixer els primers centres assistencials. Alguns hospitals i orfenats van començar a oferir alguna mena d'atenció a les persones amb discapacitat, encara que només des de la caritat religiosa. No obstant això, el tractament seguia sent força segregador i basat en la pietat més que en el reconeixement dels drets humans. -
1409
1409 - Edat Mitjana
En 1409, es va fundar l'Hospital de Santa Maria dels Sants Innocents, un lloc on es van acollir persones amb discapacitat mental. Aquesta va ser una de les primeres institucions a reconèixer les persones amb discapacitat intel·lectual com a persones que necessitaven cura, però en un context de deshumanització, on se'ls considerava "trastornats" i es mantenien apartats de la societat. -
1789 - Revolució Francesa
Amb l'arribada de la Revolució Francesa i els seus valors d'igualtat i fraternitat, la percepció de les persones amb discapacitat va començar a canviar. Per primer cop, se'ls va considerar com a individus amb drets. Això va marcar un punt de partida per al reconeixement de la dignitat humana de les persones amb discapacitat, encara que els avenços socials i educatius no serien immediats. -
Segle XIX - Moviment de les Primeres Educacions
Al segle XIX, Jean Itard va educar a Víctor, un nen anomenat "el nen salvatge de l'Aveyron", que no tenia discapacitat intel·lectual, sinó que va patir una greu privació social. Itard va demostrar que, malgrat les seves dificultats, Víctor podia aprendre mitjançant l'educació i l'estimulació, contribuint a canviar la visió sobre les persones amb discapacitat intel·lectual. -
1920-1960 - Evolució de la Comprensió de la Discapacitat
En aquests anys, hi va haver un creixement de les institucions especialitzades per a persones amb discapacitat. Tot i que molts d'aquests centres van començar a oferir una atenció millorada, també es va continuar amb la segregació i la institucionalització, cosa que limitava les oportunitats d'inclusió i autonomia de les persones amb discapacitat intel·lectual. -
1948 - Segona Meitat del Segle XX
El moviment per la defensa dels drets de les persones amb discapacitat va guanyar força després de la Segona Guerra Mundial, amb l'aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948). Es van establir lleis per protegir els drets de les persones amb discapacitat, i a mesura que les societats evolucionaven, la idea de la integració escolar i social es va fer més popular. -
Actualitat - Inclusió i Drets
A l'actualitat, la inclusió social és el principi central en el tractament de les persones amb discapacitat intel·lectual. La sensibilització pública i els avanços en l'educació han permès que les persones amb discapacitat intel·lectual tinguin més oportunitats per viure una vida plena i independent. La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides (2006) ha estat un punt d'inflexió clau per a la defensa dels drets humans d'aquest col·lectiu.