-
entre 5 i 10 milions
-
Caça, recol·lecció de fruits, pesca -
Eines de pedra (lítics), control del foc -
Es desenvolupa l'art rupreste i la cultura, rituals... -
10-15 milions d'habitants aproximadament
-
Caça, pesca, recol·lecció, domesticació d'animals -
Primeres formes d'art en petits objectes i figures, creences religioses més -
Desenvolupament d'eines més refinades, pesca i caça més eficients -
La població va augmentar notablement, arribant a uns 20-30 milions d'habitants
-
Cultes agrícoles, creences animistes, primeres formes de religió organitzada -
Çatalhöyük (Turquia), Jericó (Orient Mitjà) -
Assentaments permanents, primeres estructures socials complexes -
La població egípcia oscil·lava entre 1 i 2 milions d'habitants, i la població mundial durant aquest període era d'uns 30-50
-
La població mundial era d'aproximadament 30-40 milions, amb Babilònia que se situava entre 1 i 2 milions d'habitants.
-
Població de 5-10 milions d'habitants aproximadament
-
Tebes, Memphis, Alexandria -
Escriptura jeroglífica, literatura religiosa, art monumental -
Vall del riu Índus (actual Pakistan, Índia) -
Agricultura (cereals, cotó), comerç (teixits, or, lapislàtzuli) -
Al voltant dels 10 milions d'habitants, amb una població mundial que arribava a uns 50-70 milions
-
Harappa, Mohenjodaro -
Població de 8-10 milions d'habitants aproximadament
-
Anyang (dinastia Shang) -
Monarquies, sistemes colonials europeus -
Tikal, Palenque, Chichén Itzá -
Feudalisme a Europa -
Ur, Babilònia, Nínive -
2-3 milions d'habitants aproximadament
-
Teocràcia monàrquica (Faraó) -
Atenes, Esparta, Corint, Tebes -
Politeisme (panteó dels déus grecs, incloent Zeus, Atenea, Apol·lo) -
50 milions aproximadament i 100-200 milions.
mundialment -
Conquerida pels perses (539 aC). -
Sumeri, acadiana, babilònic -
Escriptura, bronze, teixits, construcció de murs -
Ciutats-estat independents, sistema democràtic a Atenes, oligarquia a Esparta -
Persepolis, Susa, Babilònia -
Irán, Mesopotàmia, Egipte, l'Índia, Àsia Menor -
Conquerit per Alexandre el Gran -
Unificació de la Xina sota la dinastia Qin -
la població podria haver arribat als 200 milions. La població mundial en aquest moment es calcula al voltant de 250-300 milions d'habitants.
-
Agricultura (arròs, blat, te), comerç (Seda, sal, metalls), construcció de canals -
Calendari maia, matemàtiques (conceptes de zero), arquitectura -
: Conquerit pels romans -
La població de l'Imperi Romà s'estima entre 50 i 70 milions, mentre que la població mundial rondava els 300-400 milions
-
Chang'an (actual Xi'an), Luoyang -
Roma, Constantinoble (actual Istanbul), Cartago -
Monarquia centralitzada, sistema feudal amb una burocràcia poderosa -
Mediterrani (Europa, Àfrica del Nord, Orient Mitjà) -
Imperi centralitzat amb un emperador absolut, sistema senatorial -
La població durant aquest període es va estimar en uns 50 milions, amb una població mundial al voltant de 400-500 milions.
-
Pataliputra (actual Patna), Ujjain -
Agricultura (arròs, blat, cotó), comerç (teixits, metall), artesania -
Invasions dels Huns i fragmentació política interna. -
La població mundial oscil·lava entre 300 i 400 milions.
-
La població de la regió del Sahel va oscil·lar entre 5 i 10 milions. La població mundial durant aquest període es va calcular en uns 500 milions.
-
Comerç (or, espècies, seda, llibres), agricultura, artesania -
Califats (Omeya, Abàsida), sistema de govern centralitzat amb el califa com a líder religiós i polític -
Bagdad, Còrdova, Damasc -
La població europea en aquest període es va estimar en uns 40-50 milions, amb una població mundial al voltant de 400-500 milions.
-
París, York, Dublín -
Comerç marítim, agricultura, botí de guerra, artesania -
Sahel, Nord d'Àfrica, l'Àfrica Occidental -
Conversió al cristianisme, integració en regnes europeus establerts. -
70-80 milions durant el període de les creuades, mentre que la població mundial oscil·lava al voltant de 500-600 milions.
Durada: 196 anys -
Europa, Orient Mitjà, Mediterrani -
Jerusalem, Constantinoble, Acre -
La població mundial en aquest moment es calcula al voltant de 400-500 milions, amb una disminució temporal en algunes regions a causa de les invasions.
-
Conquestes militars, comerç (Ruta de la Seda), producció de ramat -
Pèrdua de control a Terra Santa per part dels cristians, retorn de les terres conquerides. -
mperi mongol centralitzat sota Genguis Khan i els seus hereus -
La població europea va passar d'uns 80 milions abans de la pesta a uns 60 milions després, mentre que la població mundial es va reduir a uns 350-400 milions.
-
Karakorum, Samarcanda, Bagdad -
a població europea al segle XVII oscil·lava entre 80 i 100 milions, i la població mundial estava al voltant de 500-600 milions.
-
Fragmentació després de la mort de Kublai Khan, rebels i problemes interns. -
Els Inques podrien haver arribat als 12 milions, mentre que els Asteques tenen una població d'uns 5-6 milions.
-
Cusco (Inques), Tenochtitlán (Asteques) -
Ciutats de l'Europa medieval -
Monarquia teocràtica (Asteques), Imperi centralitzat (Inques) -
Pèrdua d'un terç de la població europea, col·lapse econòmic, millores en condicions de vida a la post-pesta. -
Decadència interna i les invasions espanyoles -
Timbuctú, Gao, Marràqueix -
Conquestes espanyoles, malalties importades (com la verola). -
Es calcula que més de 12 milions d'esclaus africans van ser traslladats a Amèrica durant aquest període. La població mundial va seguir creixent, arribant a uns 600-700 milions
-
Lisboa, Sevilla, Londres, Amèrica (noves colònies) -
A principis del segle XVIII, les colònies americanes tenien aproximadament 1.5 milions d'habitants, mentre que la població mundial oscil·lava entre 600 i 700 milions.
-
Colonització europea, explotació i transformació de les economies locals a través de l’imperialisme. -
Imperis colonials europeus, jerarquia social a les plantacions d'Amèrica -
Ciudad de México, Lima, Buenos Aires, Nova York, Filadèlfia -
Ciutats portuàries a Europa, Amèrica (com Liverpool, Lisboa, Charleston, etc.) -
Agricultura de cultius de plantació (sucre, tabac, cotó), comerç de recursos naturals i esclavitud -
La població mundial va créixer ràpidament, arribant a 1.2 mil milions a finals del segle XIX.
-
Navegació marítima, tècniques agrícoles europees i africanes -
Abolició de l'esclavitud en diversos països i canvis en les dinàmiques econòmiques i socials a les colònies. -
Invenció de màquines de vapor, tècniques de fabricació i transport (ferrocarril, vaixells de vapor) -
Col·lapsos de regnes i alteracions per invasions i canvis comercials i colonització europees. -
Monarquies constitucionals a Europa, republicanes a Amèrica del Nord -
Manchester, Londres, Birmingham, Nova York, Filadèlfia -
Un augment massiu de la població mundial, que va assolir 1.6 mil milions a principis del segle XX.
-
Un augment massiu de la població mundial, que va assolir 1.6 mil milions a principis del segle XX.
-
Tot i amb perdudes de 70 milions d'habitans La població mundial es va estimar en 2.3 mil milions a la fi de la Segona Guerra Mundial.
-
Berlín, Londres, París, Moscou, Nova York, Tokio -
Londres, París, Berlín, Nova York -
Democràcies, dictadures i totalitarismes -
Desenvolupament de noves armes, aviació, tancss, tecnologia nuclear -
Majoritàriament democràcia representativa i monarquies constitucionals -
Creixement econòmic associat a la industrialització i el comerç -
Avenços en la medicina com les vacunes, descobriment de germens patògens, millores en la higiene pública -
Londres, París, Berlín, Nova York
-
La població mundial ha arribat a uns 8 mil milions a principis del segle XXI.
-
Ciutats globals com Nova York, Londres, Tokyo, Pequín, Mumbai -
Economia globalitzada, tecnologies digitals, comerç electrònic -
Internet, smartphones, intel·ligència artificial, biotecnologia