-
Period: 3000 BCE to 400
Món clàssic
L'art és considerat una habilitat de l'ésser humà i un sinònim de destresa. Segons Plató és la capacitat creadora de l'ésser humà que té com a objectius ensenyar, commoure i complaure. L'art s’utilitzava per representar déus, reis i herois, amb una forta influència de la mitologia.
L'artista no era considerat una figura destacada en la societat sinó un treballador qualificat.
L'art es difonia a través dels espais religiosos, espais públics i propietats privades. -
Period: 400 to 1400
Edat Mitjana
L'art és un vehicle d'ensenyament d'idees religioses i donava un valor a ensenyar i commoure però no a complaure.
L'artista era considerat un artesà que estava a disposició de l'Església. En molts casos era anònim i havien de seguir les normes establertes.
El gran mitjà de difusió eren els edificis religiosos -
Period: 1400 to
Renaixement
Es va recuperar l'art clàssic i l'art es va centrar en la representació del món natural i l'ésser humà.
L'artista ja no era només un treballador, sinó una figura amb estatus social, era considerat un geni creatiu.
Van aparèixer els mecenes que patrocinaven les obres d'art per decorar diferents espais. Gràcies a això i la invenció de la impremta va haver-hi una major difusió d'aquest art. -
Period: to
Barroc i Rococó
Al barroc l'art és un estil dramàtic i emocional, però en el rococó l'art és més lleuger i cortesà.
L'artista continuava guanyant popularitat, però anaven sota encàrrec i depenien dels mecenes.
L'art es trobava en palaus i espais religiosos i els gravats es van estendre per tota la població. -
Period: to
Il·lustració i Neoclassicisme
L'art torna a recuperar les arrels de l'art clàssic i es torna a fer servir com a mitjà d'educació.
L’artista es considera un intel·lectual i educador de la societat. Comença a aparèixer una tensió entre l'artista com a creador autònom i la dependència dels mecenes.
Sorgeixen les acadèmies d'art com a centres de formació i difusió. Les exposicions públiques comencen a donar visibilitat a les obres d'art, arribant a un públic més ampli. -
Period: to
Romanticisme i Realisme
El Romanticisme basa l'art en l’expressió emocional i la subjectivitat, mentre que el Realisme es preocupa per representar la vida quotidiana de manera objectiva.
L’artista es considera una persona amb una veu personal que pot desafiar les convencions socials. Es valora la seva creativitat i la rebel·lia.
Les exposicions esdevenen espais centrals per a la difusió. -
Period: to
Modernisme i Avantguardes
L’art es converteix en un camp d’experimentació i ruptura. Moviments com l’Impressionisme, Cubisme, Futurisme i Surrealisme exploren noves formes de veure el món.
L’artista és innovador i provocador i és una figura que sovint està al marge de la societat i les normes.
Les galeries d’art, els manifestos i les revistes avantguardistes comencen a jugar un paper crucial en la difusió de l'art. El mercat de l'art es va expandint amb l'ajuda de col·leccionistes i comerciants. -
Period: to
Art contemporani i digital
L’art es converteix més una idea que no pas un objecte i les barreres entre disciplines es difuminen. L’art digital i la tecnologia revolucionen els mitjans.
L’artista es concep com un creador d’idees.
Internet i les xarxes socials transformen la difusió de l’art, i això permet una distribució instantània. Les instal·lacions interactives i l'art digital creen noves formes d’interacció amb el públic.