-
GEORGE LOUIS LERLEC
Va declarar-se en contra del mètode de classificació de Réaumur i Linné.
Per a Buffon, les variacions entre espècies es devien a degeneracions.
Va escriure una obra de 44 volums anomenada Histoire Nauteuerelle, englobant gairebé tot el coneixement intelectual
També va suggerir que l'edat de la Terra havia se ser bastant més elevada que els 6 000 anys proclamats per l'Església. -
Carls Vonn Linné
Defensor de la immutabilitat de les espècies i contrari a la idea de l'evolució, ja que considerava que totes s'havien creat per separat a l'inici dels temps.
Va posar les bases de la taxonomia moderna.
Va desenvolupar un sistema de nomenclatura binomial
Va agrupar els gèneres en famílies, les famílies en classes, les classes en regnes. Així, va ser el primer científic que va utilitzar els símbols per a indicar, respectivament, mascle i femella. -
ERASMUS DARWIN
Avi patern de Charles Darwin.
Erasmus Darwin va argumentar que les espècies de plantes i animals podien modificar-se amb el temps, adaptant-se de forma intencionada al medi ambient. -
LAMARCK
Un dels primers en defensar la idea de l'evolució dels éssers vius, i proposar una teoria coherent basada en l'herència dels caràcters adquirits. Aquesta argumentació, actualment desacreditada, rep el nom de lamarckisme. L'any 1802 presenta les seves investigacions sobre l'organització dels cossos vius, una obra on s'utilitza per primera vegada el terme biologia, i, on admet obertament que l'home prové dels simis. -
MALTHUS THOMAS ROBERT
Conegut per les seves teories pessimistes. L'any 1798 publicà el principi segons el qual la població humana estava abocada a l'extinció. Les seves prediccions es basaven en la idea que la població creix en progressió geomètrica (això és, a un ritme d'1, 2, 4, 8, 16, etc.) mentre que els recursos alimentaris ho fan en progressió aritmètica (és a dir, a un ritme d'1, 2, 3, 4, 5,etc.). D'acord amb això, arribaria un moment en què la població no trobaria recursos suficients per a subsistir. -
GEORGE CUVIER
Primer gran promotor de l'anatomia comparada i la panteologia.
No creia en l'evolució orgànica -
ÉTIENNE GEOFFROY SAINT HILAIRE
Juntament amb Cuvier afirmen memòries de la història natural.
Estudia la teratologia, l'estudi d' anomalies en el desenvolupament embrionari. És en aquest període que estableix la definició d'homologia (existeix una correspondència entre els organs de totes les especies), el principi de les connexions (localitzar aquestes correspondències) i les connecta amb l'embriologia i l'anatomia comparada
Les seves idees+ són properes a las de Lamarck, i és per això que té confrontacions amb en Cuvier. -
ADAM SEDWICK
Un dels fundadors de la geologia moderna, fou professor de Charles Darwin de geologia i paleontologia. Tot i que no va acceptar mai les idees incloses a L'Origen de les espècies van mantenir una llarga correspondència, i una sòlida amistat. -
JOHN F. G. HERSCHEL
Va influir notablement en l'educació acadèmica del seu país. La seva introducció a la Cabinet Cyclopaedia, dedicada a la filosofia de la ciència, va servir d'inspiració a Darwin. -
ROBERT EDMOND GRANT
Va ser el primer catedràtic d'Anatomia Comparada a la University College of London.
Grant va esdevenir un expert en la biologia de les esponges i els llimacs marins.
Darwin contribuí a les investigacions de Grant. -
WILIAM WHEWELL
Conegut per la investigació que va fer en el camp de la història de la ciència: History of the Inductive Sciences (1837)
considera que el mètode científic es basa en la "confluència d'induccions".
Es va oposar, però, a l'actualisme de Charles Lyell en el camp de la Geologia, i defensà l'actuació de causes sobrenaturals en la història de la Terra per poder explicar els buits del registre fòssil. -
Sir CHARLES LYELL
La teoria de Lyell sobre la uniformitat es basa en diversos treballs del geòleg James Hutton. Aquesta teoria estableix que els processos naturals que canvien la Terra, en el present, són els mateixos que van actuar durant el passat.
Va introduir les primeres datacions estratigràfiques, així com la divisó de l'era terciària en tres períodes : eocè, miocè i pliocè. -
ROBERT CHAMBERS
Va ser ell l'autor anònim de Vestigis (Vestiges of the Natural History of Creation, 1844). L'obra defensava una visió evolucionista de la vida, en concordància amb en Jean-Baptiste Lamarck. Però Chambers s'allunyava formulant la seva pròpia teoria, tot negant que els mecanismes defensats per Lamarck fossin plaussibles. -
RICHARD OWEN
Owen proclamava la singularitat de l'èsser humà, tot basant-se en què el cervell humà tenia estructures que els primats no tenien. Darwin sostenia que a nivell estructural, els goril·les són els animals que més a prop estan dels éssers humans. En publicar L'Origen de les espècies Darwin va enviar una còpia dedicada a Owen. Owen, després d'haver llegit el llibre, va contestar de manera educada, dient que el llibre oferia la millor explicació que havia llegit mai sobre la formació de les espècies. -
SAMUEL WILBERFORCE
Va exercir una oposició molt agressiva a la teoria de l'evolució de Charles Darwin. Va criticar la teoria de Darwin basant-se en principis científics, raonant que no era demostrable empíricament. El 1860 va formar part en el famós debat sobre Evolució organitzada per la British Association a l' Oxford University Museum of Natural History. També hi participaren Richard Owen i Thomas Huxley. -
ASA GRAY
Es considera el botànic nord americà més important del s. XIX. Gray va proveir en Darwin d'informació útil pel desenvolupament de la seva teoria a L'Origen de les espècies. Tanmateix, va convèncer Darwin de què el disseny és inherent a totes les formes de vida. Va arribar a publicar l'influent llibre Darwiniana, on arguïa la conciliació entre la teoria de l'evolució de Darwin i els principis de l'Esglèsia Protestant més ortodoxa. -
JOSEPH DALTON
botànic britànic més important del s. XIX
Va mantenir una estreta amistat amb Darwin. -
JOHN RAY
Considerat com el pare de la història natural a la Gran Bretanya. Com Linné, cercava un sistema natural, una classificació d'organismes que pogués reflectir l'ordre diví de la creació; però a diferència de Linné, la seva classificació de les plantes no es basà en els òrgans reproductius de les flors. Ray classificava les plantes segons la seva morfologia. -
GREGOR MENDEL
La seva obra va ser tan brillant i adelantada a l'època que els científics van trigar més de 30 anys en poder-la entendre. A la seva obra Experiments with Plant Hybrids describia com els trets de la fisionomia eren heredats. Mendel va ser la primera persona que va seguir el rastre de les característiques dels éssers vius durant les seves respectives i successives generacions. -
ALFRED RUSSEL WALLACE
En investigar la distribució geogràfica dels animals va observar que existien diferències zoològiques fonamentals entre les espècies asiàtiques i les australianes. Com a resultat, va poder establir el concepte de línia divisoria de Wallace. Aquesta investigació va permetre en Wallace el·laborar de forma independent la seva pròpia teoria de l'evolució, que va comunicar a Charles Darwin el 1858. Les idees d'ambdòs van ser publicades de forma conjunta -
HENRY THOMAS HUXLEY
Biòleg britànic. El 1860 va participar en el famós debat entre detractors i defensors de la teoria de l'evolució de Darwin. La seva confrontació amb el bisbe d'Oxford, Samuel Wilberforce, va marcar un punt d'inflexió en l'acceptació de la teoria, i en la seva pròpia carrera. Huxley va acceptar lentament algunes de les idees de Darwin, com la del gradualisme, i no estava gaire decidit sobre la selecció natural. -
Period: to
INFLUENCIATS
-
AUGUST PHILIPP
Va posar nom a milers de noves espècies, va fer un arbre evolutiu que relacionava totes les formes de vida per llavors conegudes i va encunyar diversos termes de la biologia. Va promoure les obres d'en Charles Darwin a Alemanya i desenvolupar la controvèrsica teoria de la recapitulació que indica que els canvis d'un organisme en l'ontogènia és un resum del desenvolupament evolutiu de l'organisme: "l'ontogènia recapitula la filogènia". -
FLORENTINO AMEGHINO
Reuní una de les col·leccions de fòssils més importants de la seva època. Tanmateix, investigà la possible presència d'homes prehistòrics a les Pampes i postulà diverses teories polèmiques sobre l'origen dels humans a Amèrica del Sud. -
ODON DE BUEN
Catedràtic d'Història Natural des de 1889, impartia classes de geologia, mineralogia, botànca i zoologia. El 1895 va ser apartat momentàniament de la càtedra per "darwinista". Aquesta decisió política generà, a Barcelona, una sèrie de disturbis davant les portes de la Universitat que provocaren el tancament de la UB durant dos mesos.
