Roma

Etapes de Roma

  • 753 BCE

    Fundació de Roma

    Fundació de Roma
    Roma va ser fundada en el 753 a. C. sorgint dels assentaments de diversos pobles de la zona com eren els llatins, els sabins i els etruscos. La fundació de roma té una llegenda de Ròmul i Remo.
  • Period: 753 BCE to 717 BCE

    Regnat de Ròmul, el primer monarca

    Ròmul va ser el primer rei i fundador de Roma, que va construir la ciutat en el Mont Palatino i va acceptar a tot tipus de gent i també esclaus i refugiats per a poblar-la.
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Monarquia

    La monarquia de Roma va durar uns 244 anys. La monarquia és una organització de l'Estat en la qual l'exercieix per una persona a títol de rei o reina.
  • 700 BCE

    Nou calendari Romà

    Els romans van inventar el calendari i el sistema de numeració, dues eines essencials per a l'èxit de la seva societat ja que s'utilitzava molt i era molt útil.
  • Period: 534 BCE to 509 BCE

    Regnat de Tarquini el superb, l'ultim monarca

    Tarquini el suberb va ser l'últim rei de Roma, regnant des de el 534 a.c fins el 509a.c. Va governar de forma depòtica i va expandir el poder de Roma a través de conquestes.
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    República

    La república és una forma de govern i organització de l'Estat, en què el poder és exercit per representants del poble.
  • 450 BCE

    Llei de les 12 taules

    Llei de les 12 taules
    Era un text legal que contenia normes per a la convivència que tenia que tenir tot el poble romà. Constitueix en el document legislatiu més antic del dret romà.
  • Period: 264 BCE to 146 BCE

    Les guerres púniques

    Les guerres púniques van ser tres guerres, la primera va ser la que més va durar amb vint-i-tres anys. Les guerres púniques es van enfrontar a la República romana i a tot l'Imperi de Cartago. Va ocorre quan Cartago i Roma eren les dues principals potències del Mediterrani.
  • Period: 60 BCE to 31 BCE

    Època del triumvirats

    Els triumvirats és una forma de govern regnat per tres persones i van formar aliançes polítiques conegudes com a triumvirats.
    Aquests tres líders tenien poders dictatorials. El nom va sorgir a l'antiga Romà al segle I a.C.
  • Period: 49 BCE to 45 BCE

    Guerres civils de Cèsar

    La guerra civil va ser Cèsar contra Pompeyo. Aquest conflicte va ser el final del primer triumvirat i l'inici de la fi de la República romana.
  • 44 BCE

    Assassinat de Juli Cèsar

    Assassinat de Juli Cèsar
    El 15 de març del 44 a.C va morir en Juli Cèsar. La seva mort va ser planejada per varies persones que s'oposaven a seguir la dictadura que tenia, llavors van decidir acabar amb la seva dictadura, així que el van assasinar.
  • 31 BCE

    Batalla d’Actium

    Batalla d’Actium
    La batalla de Actium, va ser una batalla entre les flotes d'Octavio i Marco Antonio, con la participació de Cleopatra, el 2 de setembre de l'any 31 a. C. Al final de tot Octavio va ser qui va guanyar la guerra.
  • 27 BCE

    Establiment de l’Imperi per August

    Establiment de l’Imperi per August
    L'establiment de l'Imperi per a August va ser l'any 27 a. C. amb el primer acord constitucional augustano. August era Octavio, el que va guanyar l'última guerra de la República Romana.
  • Period: 27 BCE to 476

    IMPERI

    L'imperi era governat per emperadors.
  • Period: 27 to 14 BCE

    Regnat d’Octavi August

    Octavi August va ser el primer emperador romà, qui va liderar la transformació de la República Romana en l'Imperi Romà. El seu regnat va durar des del 27 a. C. fins a la seva mort en el 14 d. C
  • 43

    Conquista de Britannia durant el regnat de Claudi

    Conquista de Britannia durant el regnat de Claudi
    La conquista romana de Britània va ser un esforç militar i polític per a projectar el poder romà a l'Atlàntic. Va durar un segle i mai és va arribar a completar-se.
  • 64

    Persecució del cristianisme i crema de Roma durant el regnat de Neró.

    Persecució del cristianisme i crema de Roma durant el regnat de Neró.
    Durant el regnat de Neró, després del Gran Incendi de Roma l'any 64, els cristians van ser perseguits perquè se'ls va acusar d'haver provocat l'incendi i van sofrir una brutal repressió.
  • 79

    Erupció del volcà Vesubi de Pompeia.

    Erupció del volcà Vesubi de Pompeia.
    La ciutat de Pompeia va ser destruïda per culpa del volcà que va entrar en erupció, es deia Vesubi. L'erupció va ser violenta i destructiva, i va causar la destrucció total de les ciutats de Pompeia i Herculano.
  • 80

    Inauguració del Colosseu

    Inauguració del Colosseu
    El Coliseu, conegut com l'Amfiteatre va ser inaugurat l'any 80 d. C. per l'emperador Tito amb 100 dies de jocs, incloent-hi combats de gladiadors i baralles d'animals.
  • 138

    Construcció de Mur d’Adrià a Britannia

    Construcció de Mur d’Adrià a Britannia
    El Mur d’Adrià, va ser una muralla defensiva construïda pels romans a l'illa de Britània. La construcció va començar l'any 122 d. C.
  • 235

    Inici de la crisi del segle III d.C

    Inici de la crisi del segle III d.C
    La Crisi del segle III, va començar l'any 235 d. C. amb l'assassinat de l'emperador Alexandre Severo va acabar l'any 284 d. C. gràcies a les victòries militars d'Aureliano i l'ascens.
  • 284

    Divisió de l’imperi en 4 parts

    Divisió de l’imperi en 4 parts
    La divisió de l'Imperi Romà en quatre parts es coneix com la tetrarquia. La Tetrarquia és un sistema de govern d'època romana que el poder era exercit per quatre autoritats imperials. Diocleciano va establir aquest sistema dividint l'imperi en dues regions principals: l'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi Romà d'Orient.
  • 380

    Conversió al cristianisme de l’imperi i establiment de la capital a Constantinoble (actual Istanbul)

    La conversió al cristianisme de l'Imperi Romà va començar sota l'emperador Constantí el Gran, primer emperador romà a convertir-se al cristianisme. Constantí també va traslladar la capital de l'Imperi Romà de Roma a Byzantium, (avui dia Istanbul). Aquesta decisió va marcar l'inici de la transició de l'Imperi Romà cap a l'Imperi Bizantí
  • 395

    Divisió de l’Imperi per Teodosi en dos: Imperi d’Occident i d’Orient

    Teosodi va dividir l'imperi en dues parts: l'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi Romà d'Orient. L'Imperi d'Occident va incloure la ciutat de Roma i va acabar caient al 476 dC, mentre que l'Imperi d'Orient va continuar existint fins a la caiguda de Constantinoble el 1453.
  • 476

    Caiguda de l’Imperi romà d’occident en mans dels bàrbars i Odoacre.

    Caiguda de l’Imperi romà d’occident en mans dels bàrbars i Odoacre.
    La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és un esdeveniment històric que es va produir gradualment durant el segle V d.C. La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476.
  • 1453

    Caiguda final de Constantinoble contra els turcs.

    Caiguda final de Constantinoble contra els turcs.
    La caiguda de Constantinoble va ocórrer el 29 de maig de 1453. Aquest esdeveniment va marcar la fi de l'Imperi Bizantí i és considerat un punt crucial en la història que va marcar la fi de l'Edat mitjana i el començament de l'Edat Moderna.