-
Ròmul va fundar la ciutat.
De l'antiguitat rebem dues explicacions tradicionals vers l'origen de Roma: Els grecs, amb Hellanicos de Metel·lí, atribuïen la seva fundació a un descendent d'Enees i dels Troians supervivents de la guerra de Troia. Els antics relats romans evocaven igualment un cert Latinus, rei de la tribu autòctona dels Llatins, i sogre d'Enees, com a fundador de la ciutat. Existeix el mite de Ròmul i Rem, criats per una lloba i que se'ls considera els fundadors de Roma. -
La primera etapa de la civilització romana és la monarquia. Etapa en què Roma va ser governada per sis reis: els tres primers foren llatins i els tres següents etruscos. La mitologia romana vincula l'origen de Roma i de la institució monàrquica a l'heroi troià Enees, que va navegar cap a la Mediterrània occidental fugint de la destrucció de la seva ciutat fins a arribar a Itàlia, on va fundar la ciutat de Lavínia.
-
la República es basa en 3 pilars:
-Ciutadans es reuneixen en comicis (assemblea) per votar les lleis i triar magistrats.
- Magistrats - escollits per exercir un càrrec. Els més importants eren els consols.
- El Senat - format per magistrats ancians i tenien una gran autoritat. -
La segona etapa va ser la República en què els cònsols i el senat eren les institucions més importants. Estava organitzada amb una oligarquia, minoria de famílies aristocràtiques descendents dels fundadors de Roma. Va ser una etapa d'expansió territorial en què l'exèrcit va agafar gran protagonisme.
-
Els Gracs van ser dos germans, Tiberi i Gai Semproni Grac fills de Tiberi Semproni Grac, cònsol l'any 177 aC i de Cornèlia Africana la Menor, la filla petita de Publi Corneli Escipió Africà Major. Van tenir un paper destacat en la història de les reformes de la República Romana al segle ii aC. Van intentar dur a terme una revisió del sistema social romà a través d'una reforma agrària. -
Un militar assumeix els màxims poders, aquest sistema acabarà conduïnt acap a un nou sistema de govern: portarà a l'Imperi. Va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana. Nascut en el si de la Gens Júlia, una família patrícia d'escassa fortuna, va estar emparentat amb alguns dels homes més influents de la seva època -
Inici d'una nova etapa centrada en concentrar tot el poder en una única figura. Altres grans emperadors foren: Trajà, Vespasià i Marc Aureli. -
-Poder militar: Títol d'Imperator i nomena els caps militars.
-P.Judicial: pot jutjar i revisar els processos.
-P.Religiós: Gran pontífex i organitza el culte imperial.
-P.Polític: Títol de Cònsol, proposa les lleis i anomena els governadors de províncies. -
La tercera i última etapa d'aquesta gran civilització va ser l'imperi. Davant de l'extens territori conquerit, calia un poder central fort. El primer emperador fou August que va governar durant una etapa que es coneix amb el nom de Pax Romana.
-
Escultura de marbre, còpia de l'original de bronze. Feta durant l'època imperial. Trobada en les excavacions fetes a Prima Porta.
Escultura exempta. Figura masculina dempeus en contrapposto. Descalça, però vestida amb paludamentum (capa) i cuirassa. Treball realista al rostre i la indumentària. Una certa idealització. Presència d’una figura infantil a la base (inexistent en la versió de bronze), que
estabilitza l’escultura. -
El 25 de desembre va néixer el Crist a Betlem de la Judea. A partir del segle IV els testimoniatges d'aquest dia com data del naixement del Crist són comuns en la tradició occidental, mentre que en l'oriental preval la data del 6 de gener. -
Amfiteatre fet de marbre, pedra i tova on hi ha lloc per 50.000 espectadors. Primer pis: d’odre dòric toscà amb columnes sense estries i té base. Té 80 arcades.
Segon pis: d’ordre jònic i es compon de base. El fust més esvelt i un capitell de volutes que li confereix un aire més delicat. Té 80 arcades.
Tercer pis: d’ordre corinti. És el més elaborat de tots tres i destaca pel capitell amb fulles d’acant. Té 80 arcades.
Servia per fer espectacles. -
Moment de pau i estabilitats que permet prosperitat en tot l'imperi. a les províncies es creen ciutats noves, la producció agrícola augmenta, el comerç viu un bon moment gràcies als intercanvis per via marítima i fluvial.
Roma es converteix en una gran ciutat de més d'un milió d'habitants, on es troben productes i mercaderies de tot l'Imperi. -
Es coneix com a edicte de Caracal·la o igualment Constitutio Antoniana la proclama imperial de l'any 212 promulgada per l'emperador Lucius Septimius Bassianus, Caracal·la, de la dinastia Severa. Aquest edicte va ser un dels documents amb més transcendència de la història de Roma i possiblement de l'antiguitat, ja que principalment estenia el dret de ciutadania romana a totes les persones lliures de l'imperi. -
Mosaic trobat a Llíria que representa els 12 treballs d'Hèrcules. Meitat inferior narració dels treballs, meitat superior decorada amb una combinació geomètrica amb triangles blancs i negres fet amb tècnica d'opus tessellatum. El conjunt està marcat per una senefa vegetal.