Espanya al segle XIX

  • Period: to

    Carles IV

    Va començar a regnar una mica abans de l'esclat de la Revolució Francesa.
  • Period: to

    Josep Bonaparte rei d'Espanya

    Josep I va ser un polític, diplomàtic i advocat francès (entre d'altres), ​era el germà gran de Napoleó Bonaparte.
    Va ser també príncep i gran elector del Primer Imperi Francès , regnant Nàpols entre el 30 de març de 1806 i el 5 de juliol de 1808 amb el nom de Josep I i coronat com a​​r ei de Espanya entre el 6 de juliol de 1808 i l'11 de desembre de 1813 amb el nom de Josep Napoleó I
  • Carles IV

    Carles IV
    Carles IV era conegut com el "caçador".
    Degut a la seva falta de caràcter, el ministre Manuel Godoy era qui delegava el govern, es deia que aquest era amant de l'esposa del rei Carles IV, Maria Luisa de Palma.
    Tot i que la Revolució Francesa del 1789 va marcar el seu regnat, això ni li va impedir seguir amb les reformes il·lustrades.
  • Simón Bolívar

    Simón Bolívar
    Va ser un militar i polític veneçolà, fundador de les repúbliques de la Gran Colòmbia i Bolívia. Va ser una de les figures més destacades de l'emancipació hispanoamericana davant de l'Imperi espanyol.
    Va estudiar a Europa i va conèixer les idees de la il·lustració i liberalisme.
    Aquest pretenia crear una gran confederació d'estats iberoamericans.
  • José de San Marín

    José de San Marín
    Va ser un militar i polític rioplatense i un dels llibertadores de Argentina, Xile i Perú.
    A diferència de Bolvívar un cop assolits els objectius es va retirar decebut per les disputes contínues i les lluites militars entres els cabdills.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Pacte signat entre Espanya i França el 27 d’octubre de 1807 pel qual era establerta la partició de Portugal, únic aliat de la Gran Bretanya a Europa d'aquestes dues forces.
    El tractat estipulava que el nord de Portugal formaria el regne de la Lusitània Septentrional i seria per al rei d’Etrúria, net de Carles IV, que les províncies d’Alentejo i Algarve serien per al primer ministre espanyol, Manuel de Godoy, i que la resta romandria de moment sota l’administració francoespanyola.
  • Josep I Bonaparte

    Josep I Bonaparte
    Va ser assenyalat com a principal culpable de la situació de manera que el març de 1808 va esclatar una revolta: el motí d'Aranjuez.
  • La batalla del Bruc

    La batalla del Bruc
    Es tracta de dues accions militars.
    Els soldats francesos es dirigien a Manresa per tal de castigar a la població per haver cremat públicament al segellat francès.
    A l'acció real s'hi va afegir la llegenda del timbaler del Bruc.
  • Ferran VII

    Ferran VII
    Va ocupar personalment el tron ​​espanyol entre març i maig de 1808 i, després de l'expulsió del "rei intrús" Josep I Bonaparte i la seva tornada al país, novament des de maig de 1814 fins a la seva mort, excepte un interval que va tindre el 1823 en el qual va ser destituït per el Consell de Regència.
    Ferran era fill i successor de Carles IV i Maria Lluïsa de Parma, deposats pels seus partidaris al motí d'Aranjuez.
  • Period: to

    La guerra del francès

    Va iniciar-se el 1807 en França i Espanya al declarar-li la guerra a Portugal, tradicional aliat del Regne Unit. També va tenir un important component de guerra civil a nivell nacional entre afrancesats i patriotes. El conflicte es va desenvolupar en plena crisi de l'Antic Règim i sobre canvis socials i polítics d'alguns dels ideals nascuts de la Il·lustració i la Revolució francesa, paradoxalment difosos per els afrancesats.
  • Period: to

    Ferran VII

    Ferran VII va decretar la tornada a l'absolutisme amb el suport de part de l'exèrcit i d'un grup de 69 diputats de les Corts de Cadis. Aquests van expressar el seu suport al Rei amb la signatura del Manifest dels Perses.
  • El plantejament del conflicte

    L'esclat de la Revolució Francesa va provocar que Espanya trenqués les fronteres amb França per a evitar que les idees s'estenguessin pel seu seu territori.
  • El motí d'Aranjuez

    El motí d'Aranjuez
    Va ser un aixecament popular el qual va tindre lloc el 18 de març de 1808 a Aranjuez, Madrid. Aquest succés va tindre com a conseqüències la destitució de Godoy i l'abdicació del rei Carles IV al seu fill Ferran VII.
  • L'alçament del 2 de maig de 1808 a Madrid

    L'alçament del 2 de maig de 1808 a Madrid
    Sense cap lideratge la població de Madrid es va alçar contra les tropes franceses lluitant amb armes improvisades.
    Aquesta revolta va tindre unes repercussions molt dures.
  • Les batalles durant la guerra del francès

    -La batalla de Bailèn (1808) va representar una severa derrota per a Napoleó i va suposar el confinament de les persones de l'illa de Cabrera.
    -La batalla de Vitòria(1813), les tropes aïllades per Wellington van vèncer a l'exèrcit francès. Es va considerar com a la retirada definitiva de la península.
  • La constitució de 1812 "La Pepa"

    La constitució de 1812  "La Pepa"
    Va ser una constitució aprovada per a les Corts de Cadis amb la finalitat de dotar.
    Va ser una de les constitucions més lliberals i avançades de la història d'Espanya.
    Aquesta reconeixia la sobirania nacional, la igualtat entre els ciutadans, el dret a l'educació i la separació de poders.

    A partir d'allà Espanya va ser una monarquia constitucional, cosa la qual va canviar durant el regnat de Ferran VII, qui va tornar a l'absolutisme.
  • La independència iberoamericana

    La independència iberoamericana
    La Independència va comportar l'alliberament de les "càrregues fiscal i comercial" que suportaven les colònies. La "càrrega fiscal" consistia en els tributs sobre la població indígena els excedents dels quals enviava l'administració colonial a Espanya (les remeses d'Índies).
  • Antonio José de Sucre

    Antonio José de Sucre
    Va ser un polític, mariscal i militar veneçolà, pròcer de l'emancipació hispanoamericana i principal heroi de la República d'Equador.
    En la batalla d'Ayacucho Sucre va vèncer l'exèrcit espanyol i va aconseguir la independència de Bolívar.
  • Isabel II

    Isabel II
    Isabel II, anomenada "la dels Tristes Destinacions" o "la Reina Castiza" , va ser reina d'Espanya entre 1833 i 1868, gràcies a la derogació del Reglament de successió de 1713 per mitjà de la Pragmàtica Sanció de 1830.
  • Els carlins

    Els carlins
    Després de la mort de Ferran VII a Espanya va esclatar un conflicte dinàstic entre els partidaris de Carles (germà del rei), que agitaven les forces més reaccionàries del país i els partidaris d'Isabel, filla de Ferran VII, en qui els lliberals volien del seu país un més modern.
    Aquesta divisió va provocar una guerra civil (1833-1840) on van guanyar els Isabelins.
    Entre el 1872 i 1876 va tenir lloca la segona guerra Carlina.
  • Period: to

    Isabel II

    Durant el seu regnat es van anar configurant una sèrie de coses, la xarxa radial de carreteres, es van construir canals de regadiu i algunes regions (entre d'altres).
  • Alfonso XII

    Alfonso XII
    Alfons XII d'Espanya, anomenat el Pacificador, va ser rei d'Espanya entre 1874 i 1885. Fill de la reina Isabel II i, presumptament, del rei consort Francesc d'Assís de Borbó, l'inici del seu regnat va posar terme a la Primera República i va donar pas al període conegut com a Restauració
  • Els setges

    Els setges
    Algunes ciutats es van oposar a l'entrada de l'exèrcit francès i els hi van negar l'entrada, els van sotmetre a setges llargs i cruents.
    Hi destaca la mítica figura d'Agustina d'Aragó.
    Girona també va ser víctima de diversos setges.
  • El Sexenni Democràtic

    El Sexenni Democràtic
    El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari va ser el període de la història contemporània d'Espanya transcorregut des del triomf de la Revolució de setembre de 1868 fins al pronunciament de desembre de 1874, que va suposar l'inici de l'etapa coneguda com a Restauració borbònica.
    En el Sexenni es va intentar crear un règim liberal democràtic estable, però les divisions entre els partits polítics (amb projectes diferents), a part d'altres factors, van fer fracassar l'intent.
  • Causes del moviment d'emancipació

    -La distribució de les idees de la il·lustració, acceptada per als Criolls, tenien origen europeu i constituïen el nucli dirigent de les colònies.
    -Les demandes del Criolls.
    La llibertat de comerç i d'obertura del mercat americà va tenir lloc al llarg del segle XVIII amb resultats enriquidors, van ser les faltes de mesures el motiu pel qual els Criolls van reivindicar a la metròpolis.
    -El mimetisme dels Estats Units, que va ajudar a desenvolupar consciències al centre .
    -La guerra del Francès.
  • Period: to

    Alfonso XII

    Va començar a regnar el 1 de desembre de 1874, quan Canovas va fer signar a Alfons el manifest de Sandhurst, pel qual es declarava partidari de la monarquia parlamentària. El 29 d'aquest mateix mes, des de Sagunt, el general Martínez Campos va proclamar Alfons XII com a nou Rei d'Espanya.
  • Les guerrilles

    Les guerrilles
    Petits grups armats, aprofitant-se del coneixement del terreny tendien emboscades a els soldats francesos.
    Els guerrillers provenien de classes populars, també hi havien membres de l'Esglèsia.
    Aquesta revolta està considerada com a una guerra de desgast amb l'objectiu de desmoralitzar a l'enemic.