ELS AUSTRIES

  • Period: 1516 to 1556

    Carles l

    Va rebre dels seus avis un territori molt extens que incloïa possesions a Europa i a Amèrica. Emperador de la monarquia hispànica i emperado del sacre imperi romanogermànic
  • 1519

    La Revolta

    La Revolta
    L'estiu d'aquest any, a Valencià les autoritats abandonen la ciutat per por de la protesta i els agermanats prenen el control de la ciutat i formen una junta del govern.
  • Period: 1519 to 1523

    LES REVOLTES DE LES GERMANIES

    Van ser revoltes antisenyorials, provocades pels descontentaments del poble baix amb les autoritats i amb les classes privilegiades (noblesa). Es van estendre per zones extenses de la corona d'Aragó, especialment a les zones costaneres de València i de Mallorca. Potser va ser degut al fet que la població tenia dret, des de l'època de Ferran el Catòlic, a tenir armes per defensar-se dels atacs dels pirates barbarescos, cosa que els hauria permès enfrontar-se a les tropes senyorials.
  • 1520

    Revolta de les comunitats

    Revolta de les comunitats
    Va tenir lloc a Toledo, Segòvia, Àvila, Burgos, com a protesta dels Hidalgo, els artesans i els comerciants per la política econòmica i la manca de respecte a les lleis del regne. Dels anys 1520 fins 1521
  • 1521

    La revolta

    La revolta
    A Mallorca comença com una revolta pagesa. Però la detenció de ser menestrals a ciutat va originar el suport de la burgesia urbana, i va prendre el poder de la ciutat.
  • Apr 23, 1521

    Revoltes antisenyorials

    Revoltes antisenyorials
    El conflicte de les comunitats es va escampar, l'exèrcit comuner va ser derrotat per les tropes imperials a Villalar, els dirigents principals, Padilla, Bravo i Maldonado, van ser executats.
  • 1523

    La revolta(final)

    La revolta(final)
    Carles l va enviar el seu regent a negociar amb els agermanats de València, però les negociacions no van funcionar. 1521 Carles l es va aliar amb la noblesa valenciana i va derrotar els agermanats. Va passar el mateix a les Balears el 1523.
  • 1525

    Batalla de Pavia

    Batalla de Pavia
    Fransesc l, va ser un dels grans ribals de Carles, però va ser derrotat. Com a conseqüència, el Milanesat va quedar incorporat a l'himperi hispànic.
  • 1535

    Tunis

    Tunis
    Per impedir l'expansió per part dels turcs, Carles V va decidir ocupar Tunis, però no va donar l'abast i el problema es va continuar al segle següent.
  • 1555

    Pau d'Augsburg

    Pau d'Augsburg
    Els prínceps van fer costat al luteranisme. Malgrat els intents de negociació, hi va esclatar la guerra, finalment Carles l va signar la Pau d'Augsburg, que acceptava l'expansió del protestantisme
  • 1556

    Abdicació de Carles I

    Abdicació de Carles I
    Cales va abdicar en el seu fill Felip I, que va heretar tots els seus territoris a Europa i a Amèrica. Per mantenir i ampliar l'imperi va centralitzar el govern. Va crear noves institucions per als regnes hispànics i per a les Índies
  • 1557

    San-Quentin

    San-Quentin
    La guerra contra França va continuar, i es van derrotar als francesos definitivament .
  • 1561

    centralització del govern

    Es van crear noves institucions als regnes hispànics i per a les índies, aquest mateix any es va declarar Madrid com la capital.
  • 1568

    Insurreció de Las Alpujarras

    Insurreció de Las Alpujarras
    Es va prohibir utilitzar la llengua, els vestits i les costums propies per la persecció dels moriscos.
    Va ser sufocada al cap de tres anys de lluita i va comportar la dispersió d'uns 80000 moriscos cap a altres zones de la peninsula
  • 1571

    Lepant

    Lepant
    Es va organitzar una gran flota aliada que estava conformada pel papat, Venècia i Espanya, es van enfrontar contra els turcs i els van derrotar.
  • 1579

    Provincies unides

    Provincies unides
    En els paios baixos es va difondre el calvinisme i els ciutadans, es negaven a pagar impostos a la corona espanyola. Després de batalles entre els holandesos i els terços hispànics, una part del territori es va independitzar.
  • Armada invencible

    Armada invencible
    Els Anglesos que emparaven els protestants i atacaven la flota espanyola que comerciava amb Amèrica, es va enviar l'armada invencible, una gran flota que va ser destruïda per una tempesta davant la costa anglesa.
  • Antonio Pérez

    Antonio Pérez
    El rei va imposar la seva autoritat per damunt de les antigues lleis aragoneses, com a castic per haver donat protecció al pròfug Antonio Pérez. Antonio, secretari de Felip ll va ser acusat de conspiració i va fugir a Aragó on va demanar la protecció dels furs, Felip ll no va fer cas a les lleis aragoneses i va entrar amb el seu exèrcit a Saragossa.
  • Period: to

    Duc de Lerma

    El valido més important de Felip ll.
    Va influir en: el trasllat temporal de la cort a Valladolid, així com en l'expulsió dels moriscos.
  • Fallida financera

    Fallida financera
    La destinació principal de les relíquies d'Amèrica era el finançament dels exèrcits que es mantenien a Europa i el pagament de productes d'importació, sobretot els objectes de luxe que arribaven d'Europa.
    Quan algunes mines van començar a exhaurir-se, els reis no tenien prou diners per mantenir les seves despeses.
    La monarquia va haver de cercar finançament a l'estranger. La hisenda Reial va haver de declarar la bancarrota diverses vegades.
  • Dotze Anys

    Dotze Anys
    Felip III va aconseguir signar la treva dels Dotze Anys, que reconeixia de fer la independència d'Holanda, és a dir el nord dels Països Baixos.
  • Period: to

    La guerra dels trenta anys

    Va ser un conflicte religiós i una pugna per l'hegemonia europea. El regnat de Felip lV va coincidir amb l'esclat de la guerra. Aquesta guerra va enfrontar els prínceps alemanys protestants amb l'emperador catòlic d'Àustria i la monarquia hispànica.
  • Period: to

    Compte duc d'Olivares

    Primat de felip iv
    va preparar un extens programa de reformes orientades a enfrontar el poder reial, El seu caràcter autoritari i l'enriquiment personal li van comportar moltes crítiques
  • Unión de Armas

    Unión de Armas
    L'objectiu era aconseguir que, Castella, i els altres territoris (Portugal, Aragó, Catalunya i Nàpols) contribuïssin amb tropes i impostos a sufragar les despeses de l'imperi. Aquesta decisió va provocar un conflicte molt greu.
  • Pau de Westfàlia

    Pau de Westfàlia
    La guerra va acabar amb la derrota de les tropes imperials i espanyoles. Els tractats van reconèixer la independència del nord dels Països Baixos respecte d'Espanya i van fer evident la davallada de l'imperi dels Àustries a Europa.
  • Period: to

    Joan Josep d'Àustria

    Germà natural de Carles ll.
    Va aprofitar el prestigi militar per convertir-se en valido