El so gravat

EL FONÒGRAF

1877 BCE

Thomas Edison va inventar el fonògraf, un aparell que gravava i reproduïa sons. Funciona mitjançant una agulla que fa solcs en un cilindre de paper d'estany. Quan l'agulla passa sobre els solcs, genera vibracions que es amplifiquen a través d'una botzina, reproduint així el so original.

GRAMÒFON

1887

Emile Berliner va inventar el gramòfon, un aparell que reproduïa sons gravant-los en un disc de laca amb una agulla que feia solcs. Per escoltar-lo, l'agulla passava sobre els solcs, generant vibracions que es amplificaven a través d'una botzina. Els discos giraven a 78 RPM.

CINEMATÒGRAF

1895

Els germans Lumière van inventar el cinematògraf, un aparell que permetia filmar i projectar imatges en moviment

TOCADISCOS

1925

Es va substituir el gramòfon pel tocadiscos, que utilitzava un plat giratori, un braç fonocaptor i una càpsula que convertia l'energia mecànica en elèctrica, reproduint sons per altaveus. Els discos giraven a 33 RPM i tenien una capacitat de 20 a 25 minuts per costat.

CASSET

1963

L'empresa Philips va crear el casset, un aparell compacte amb una cinta magnètica que passava per dos rodets dins d'una carcassa. Els cassets eren gravats per ambdós costats i, un cop escoltada la música, calia rebobinar-los.

WALKMAN

1979

Els japonesos van inventar el Walkman, comercialitzat per Sony el 1979. Funcionava amb piles i permetia escoltar música amb auriculars en qualsevol lloc.

DISC COMPACTE (CD)

1982

Les empreses Philips i Sony van comercialitzar el CD el 1982. Era més pràctic, amb més capacitat (650 MB o 74 minuts de gravació), més durador i permetia gravar música, vídeos i fotos. El disc es llegia amb làser i la gravació era digital.