-
Mendizábal, va ser un polític que va impulsar la desamortització de terres de l’Església. Figura destacada durant el regnat d’Isabel II. -
Espartero va ser un general liberal, que va tenir un paper important durant el regnat d’Isabel II.
Volia fer reformes → treu terres de l'església i les posa a la venda, aquesta reforma no soluciona els problemes i beneficien a la burgesia. -
Nascut al 1748, Carles IV, va ser rei d’Espanya entre els anys 1788 i 1808, hi havia monarquia absoluta, on el rei tenia tot el poder. Carles IV tenia un ministre d’interiors, Godoy.
Carles IV també es va enfrontar amb el seu fill Ferran VII, que volia la corona. Napoleó va intervenir en aquest conflicte i va fer que tant Carles com Ferran renunciessin a la corona. -
Durant la Guerra del Francès, les Corts es van reunir a Cadis, per redactar una constitució. Aquesta constitució, també coneguda com “la Pepa”, era molt avançada per l’època.
Però quan Ferran VII va tornar al poder el 1814, va anul·lar la constitució i va restaurar l’absolutisme. -
Aquest tractat va ser un acord entre Espanya i França perquè Napoleó pogués passar per territori espanyol per envair Portugal. Napoleó va trair Espanya, va ocupar el país i va posar el seu germà, Josep Bonaparte, com a rei. Això va provocar una revolta i va començar la Guerra del Francès. -
Es va iniciar quan Napoleó va ocupar Espanya i va posar el seu germà Josep Bonaparte com a rei, el país es va revoltar. Es va formar un moviment de resistència, desencadenant de guerres. Finalment Napoleó va ser derrotat i Ferran VII va recuperar la corona. -
Josep Bonaparte va ser el germà de Napoleó Bonaparte. Va tenir lloc quan Napoleó va fer d'àrbitre en la disputa entre Carles IV i Ferran VII. Napoleó no va donar la corona ni al pare, ni al fill. Va proclamar rei al seu germà, Josep Bonaparte. Va intentar governar amb reformes modernes, i és quan el poble es revolta i s’inicia la Guerra del Francès. Després de la derrota Josep Bonaparte va perdre la corona, i Ferran VII el va recuperar el poder. -
Espanya durant la revolució Francesa a Cadis, es reuneixen dirigents espanyols (aristòcrates, alta burgesia, clergat…) i fan la constitució, també anomenada “la pepa”, que no era legal. La Constitució de Cadis, era un text molt avançat per a l’època. Limitava el poder del rei, donava més drets al poble i establia la separació de poders. Tot i que va durar poc, va ser un gran pas cap a una Espanya més moderna i democràtica. -
Després de la Guerra del Francès, Ferran VII va tornar al tron. Tot i que havia promès més llibertats, no ho va complir i va restaurar l’absolutisme, que era el que ell defensava. I per no complir amb el que havia promès a patir revoltes.
Abans de morir, Ferran VII va aprovar la Pragmàtica Sanció (1833). -
Va ser una llei aprovada per Ferran VII, que eliminava la Llei Sàlica, impedia que les dones poguessin ser reines. Aquesta llei va permetre que Isabel II fos reina, però va crear molts conflictes, ja que hi havia altres candidats a rei. Va ser la principal font, que va provocar les guerres carlines. -
Aquestes guerres van ser un conflicte entre els carlins (Carles Maria Isidre) i els isabelins (Isabel II). Els partidaris de Carles Maria Isidre, defensaven una monarquia absolutista, mentres que els partidaris d’Isabel II, volien una monarquia parlamentària.
Després de tres guerres carlines, els isabelins van guanyar. -
Va pujar al tron quan encara era una nena, i va haver de fer front davant de molts conflictes, com les guerres carlines. Isabel II va regnar durant el període de transformació cap al liberalisme. -
La Desamortització de Mendizàbal va vendre les terres de l’Església per aconseguir diners per a l’Estat i reduir el seu poder. Les terres es van vendre a grans propietaris, però els camperols no en van poder comprar, cosa que va augmentar les desigualtats socials. Tot i ser una reforma important, no va solucionar els problemes del camp. -
Va ser un greu problema econòmic, polític i social que va marcar el regnat d’Isabel II. Econòmicament, va evidenciar l’endarreriment d’Espanya, poca indústria i el col·lapse en el sector ferroviari, provocant aturs. Políticament, hi havia una gran corrupció, amb el nomenament dels càrrecs, que generava conflictes. Socialment, les desigualtats entre classes s'evidenciaven encara més. Tot això va provocar un gran malestar que va desembocar en la Revolució de 1868, posant fi al regnat d’Isabel II. -
Va ser un monarca Italià, nou rei de la dinastia. Volia aplicar les reformes necessàries per solucionar el problema, però no ho va poder solucionar pel poc suport de la societat. Finalment abandona el tro l’any 1873. Poc després de la seva renúncia, es va proclamar la Primera República Espanyola. -
La Primera República va ser un intent breu i caòtic de govern republicà, marcat per conflictes polítics, socials i guerres. Els partits republicans estaven molt dividits entre federalistes. La seva falta d’estabilitat i per les divisions entre partits, la Primera República va acabar l'any 1874 amb el cop d’estat de Pavía i la restauració de la monarquia. -
“bi” dos, “partidisme” partits. El Bipartidisme era un sistema polític on només es podien presentar dos partits polítics: els conservadors i els liberals. Aquest sistema polític es coneixia com el torn pacífic i es manipulaven eleccions per garantir l’estabilitat política. Això va evitar conflictes, però també va impedir una democràcia real i va generar descontent social. -
Els conservadors estaven liderats per Cánovas, eren de dretes. Eren partidaris de mantenir-ho tot en ordre, defensar els privilegis de les classes altes, el poder de l’Església i una monarquia forta, volien reformes limitades per evitar canvis radicals.
Per altra banda els liberals, liderats per Segasta, eren d’esquerra. Defensaven més drets i llibertats per totes les persones, el vot per a més ciutadans i menys poder per l’Església, volien reformes socials i polítiques. -
Alfons XII, fill d’Isabel II va ser rei d’Espanya entre els anys 1874 i 1885. Va ser proclamat rei gràcies al suport dels conservadors liderats per Cánovas. Durant el seu regnat es va establir una monarquia parlamentaria estable després dels anys de crisi i guerres carlines. Un fet important a destacar és que va fer la constitució del 1876. -
Va ser creada durant la Restauració dels Borbons, amb Alfons XII com a rei. El poder era compartit entre el rei i el Parlament. Era una constitució moderada que combinava elements liberals i conservadors. -
El sistema polític a Espanya estava marcat pel caciquisme i les tupinades. Les tupinades eren trampes electorals, com manipular el cens electoral o falsejar els resultats per garantir que guanyés el partit desitjat. El caciquisme era el poder que tenien els cacics, persones influents que controlaven el vot de la gent perquè donaven feina als camperols, però si no votaven com ells manaven, podien deixar-los sense feina o aïllar-los socialment. Això impedia unes eleccions lliures. -
Cuba era una colònia d’Espanya, un territori molt important dominat pels espanyols. Era el primer productor mundial de sucre, a part d’altres plantacions. Tenia mà d’obra esclava, i hi havia un monopoli comercial espanyol, on només ells mateixos podien comerciar amb aquests productes. Finalment els cubans es revelen, juntament amb els Estats Units que per implicar-s'hi agafen l'excusa del vaixell de “Maine”. La guerra acaba amb el tractat de París i la independència de Cuba.