-
Period: to
El rei d'Espanya, Carles IV
El rei d'Espanya, Carles IV per elo contagi de les idees de la Revolucion Francesa, es va unir a la coalició internacional que lluitava contra França. -
Period: to
La Convenció Francesa
La Convenció francesa va guanyar a les tropes espanyoles. -
La Guerra del Francès
Quan el poble de Madrid es va alçar contra les tropes franceses. -
El tracte de Fontainebleau
Manuel de Godoy, el primer ministre de Carles IV, va decidir per una aliança amb Napoleó per enfrontar-se a Anglaterra. Aquesta aliança va permetre el aps a tropes francesas per Espanya per envair Portugal. -
El Motí d'Aranjuez
El poble estava idignada pel fet que les topes napoleóniques s'haguessin establert de forma permanent. Per aixó es va produir el Motí d'Aranjuez, que reclamava la destitució de Godoy i de Carles IV. -
La junta Suprema Central
Va se unas juntas locals i provincial, va convocar una reunió de Corts a Cadis, el únic territori Espanyol que no va ser ocupat pels francesos. -
La nova cabra
Va redactar una Constitució, aprobada 1812, consistia en els principis bàsics del liberalisme polític: sobirania nacional, divisió de poder, sufragi universal masculí i àmplia declaració de drets. -
El desitjat
Ferran VII, anomenat el Desitjat, va Arribar a Espanya. -
Period: to
Els liberals contra Ferran Vll
Ferran va perseguir als liberals i molts van haver d'exiliar-se. Va organizar varies pronunciaments com Espoz y Mina el 1814, Porlier el 1815 , Lacy i Torrijos el 1817. Tots van fracasar. -
Period: to
Sexenni Absolutista
Ferran VII, va clasuar les Corts, va anul·la la Constitució i va ser un monarca absolut durant 6 anys. Va ser el retorn de l'Antic Regim, que va portar dues conseqüéncies:
-Una tornada al passat.
-Un fre al futur. -
Period: to
Els Pronunciaments
Espoz y Mina 1814, Porlier en 1815, Lacy y Torrijos en 1817. Van atacar al rei per acabar amb el Absolutisme pero van perdre, van ser reprimits i els dirigents o col·laboradors, executats o empresonats. -
Period: to
Trienni liberal
El coronel Riego va guanyas el pronunciament a Las Cabezas de San Juan (Sevilla). Es va obligar el rei a jurar la Constitució de cadis, i aixi es va recuperar el liberalisme.
Hi Havia dues forme per entendre el liberalisme: -Liberals moderats: busquen un equilibri entre la llibertat individual i la regulació estatal.
-Liberals exaltats: defensen de manera radical la llibertat individual i el mínim intervencionisme estatal. -
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís
El exercit dels Cent Mil Fills de Sant lluís voluntaris francesos, comandat per el duc d'Angulema, va reposar Ferran Vll com a rei absolut. -
Period: to
Una greu crisis econòmica ( Decada Ominosa)
La gurra contra França va deixar a Espanya en bamcarrota. Tenian que fer una reforma fiscal que obligues al privilegiats a pagra impostos, pero amb las defensas de l'absolutisme no es podia. -
Period: to
Decada ominosa
Farran Vll va recupera el seu poder absoluts i la senda de l'Antic Règim. Els governs van de haver de fer front a diversos problemas -
Period: to
La guerra colonial ( decada ominosa)
La burgesia criolla americana va ver a espanya com un fre per el comerç i imposava fortes càrregues fiscals, amb aíxo va impulsar el moviment independentistes. -
Period: to
Un conflicte successori ( decada ominosa)
El rei no va tindre fills baron, va tenir que compromersa la seva successió per la llei sàlica. -
Pragmàtica Sanció
Va permetre que la seva filla Isabel, pogues heretar la corona real amd un aspirant legal, el germa del rei, Carles Maria Isidre,
Va sorguir una fractura entre: -Els absolutistes o carlins: Són partidaris del germa del rei, també de les tredicions i la monarquia absoluta.
-Els liberals o isabelins: van veure la posibilitat a la filla del rei d'aconseguir una monarquia parlamentaria. -
Isabel
Isabel filla de Ferran Vll, de tres anys, va ser nomenada reiana, pero el govern va utilitzar una regent, la seva mere, Maria Cristina. -
Period: to
Maria Cristina
Es la esposa del resi Ferran Vll i mare de la susesora Isabel -
La Granja de 1836
Els protestants populars van forçar Maria Cristina a cedir el govern als progressistes, que van lluitar contra l'absolutisme i l'antic règim.