-
Period: to
Comença la Revolució Francesa
Per por de un contagi de les idees liberals. Espanya va unirse a la cualició internacional, va declarar la guerra a França i va envair el Rosselló. -
Period: to
Gerra Gran
La contaofensiva Francesa va significar la retirada del Roselló i la invasió d'una part de la Cerdanya i de l'Empodrà. -
Tractat de Fontainebleau
Tractat firmat per Napoleó i e primer ministre espanyol Godoy que va permetre el pas de les tropes franceses per la península fins a portugal aliada dels britànics -
Motí d'Aranjuez
La presència de tropes franceses en territori espanyol i les intrigues de Ferran, el fill de carles IV conra el seu pare van provocar el popular Motí d'Antunez. -
Period: to
LA GUERRA DEL FRANCÉS
L'aixecament del poble de Madrid comporta l'inici d'una guerra amb distintes fases.
1808: Va comportar la derrota de França contra Catalunya en la guerra de Catalunya.
1808-1812: Napoleó va ocupar tota Espanya i va intentar envair tota Rússia.
1812-1814: Mentres l'ocupació a Europa, l'exergit britànic va cap a França.
Napoleó va haver de reconeixer la seva derrota i, mitjançant el tractat de Valençay 1813. -
Period: to
ETAPES DEL PROCÉS D'INDEPENDÈNCIA
Primera fase: A Amèrica la Guerra del Francès es va formar juntes controlades. Van destacar les de Bogotà, Quito, caractas i Bueos Aires. El 1811 el paraguai pioner a proclamar la independència.
El retorn de Ferran VII va frenar el procès d'autogovern i va obligar les juntes a dissoldre's.
Segona fase: El 1816, d'Argentina, la insurrecció es va generalizar per tot el territori i va començar una guerra contra les tropes colonials.
L'any 1826 Espanya havia perdut totes les colònies. -
LES CORTS DE CADIS I LA CONDUCIÓ DEL 1812
Les Constitutció va ser aprovada 1812 establia la sobrinia nacional, la divisió de poders i el sufragi universal masculí i reconeixia àmplies llibertats individuals. -
Period: to
EL SEXENNI ABSOLUTISTA
Després de recuperar el tron va derogar la Constitució del 1812 i va anul·lar l'obra reformista de les Corts. El país tornava a la situació anterior a la Guerra del Francès.
La seva acció de govern de la repressió dels liberals, per força el rei a acatar la Constitució, van portar a terme diversos pronunciaments espoz y Mina el 1814, Porlier el 1815 i Torrijos el 1817, que van fracassar. -
Period: to 823
EL TRIENNI LIBERAL
El 1823 el pronunciament del coronel Rafael del Riego a cabezas de San Juan va trobar prou suports per triomfarel rei va haver d'acceptar la Constitució del 1812 per protegir es va organizar la Milícia Nacional, un cos de voluntaris liberals armats.
Frran VI va ser contrari a la nova situació i va demandar ajuda als monarques absoluts d'Europa per derrotar els liberals.
L'ayn 1823 la Santa Aliança va enviar els Cent Mil Fills de Sant lluís, un exèrcit va tornar a instaurar l'absolutisme. -
Period: to
LA DÈCADA OMINOSA
En l'ambit econòmic la Hisenda en bancarrota.
er superar la crisis, reforma fiscal privilegats paguessin impostos deensors l'absolutisme.
El naixament l'any 1830 d'isabel va provocar u conflicte dinàstic llei sàlica impedia a les dones negnar. Ferran VII va dictar la pragmàtica sanció que abolia aquesta prohibició i feia hereva la seva filla. S'hi van oposar i van reclamar el tron per a carles. -
EL SUPORT DELS ISABELINS
Quan Ferran VII va morir el 1833, els grups favorables a l'absolutisme es van degar a reconèixer Isabel, que només tenia tres anys, com a legítima successora a la Corona, i van apostar per Carles Maria Isidre.
Davant l'aixecament absolutista, la regent va buscar el suport anomenats isabelins o cristians per preservar el tron d'Isabel. Es va formar un govern liberal moderat que va emprendre reformes encaminades.
El nou govern liberal va tenir el suport d'alguns privilegats. -
Period: to
LES GUERRES CARLINES
La Primera Guerra Carlina 1833-1839 va començar al na part de l'interior el 1839 van ser derrotats per los tropes librals del general Espartero i la pau es va signar en el Conveni de Bergara.
La Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina 1846-1848 va ser resultat de nous aixecaments carlins a Catalunya motivats per la crisis econòmica.
La tercera Guerra Carlina 1872-1876 es va iniciar durant el Sexenni Revolucionari. -
Period: to
LA REGÈNCIA DE MARA CRISTINA
Mria Cristina va buscar el suport dels liberls moderats, que van empendre tímides reformes.
Tanmateix (insurrecció de La Granja 1836)
Una nova Consitució 1837 de caràcter progressistà va reconèiexer la sobirania nacional. -
Period: to
LA REGÊNCIA DEL GENERAL ESPARTERO
L'any 1837 els moderats van arribar al poder amb el suport de la regent i van intentar fer un gir conservador al govern liberal.
Maria Cristina i el nomenament, regent del progessita Baldonero Espartero. -
Period: to
LA DÈCADA MODERADA
Les noves Corts van procamar una Constitució moderada 1845, que restringia el bot, limitaba le lliberats i compartia la sobrania entre les Corts i la Corona.
Diverses mesures, el primer lloc, l'aministració estatal munisipal, van conservar els seus antics drets formals.
Es van sentralitzar l'Estat, un codi penal i un sistema d'instrucció pública nacional. Un Concorat amb la Santa Seu 1851 mantenir la llei la Guàrdia Civil 1844.
La derriva autoritàia del seus líders. -
Period: to
EL BIENNI PROGRESSISTA
L'ain 1854, revolta popular contra els moderats. Va ser el principiament de Vicálvaro 1854, va participar la Milícia Nacional es v formar juntes revolucionàries.
Isabel II va dnar el poder als progressistes, que va tornar a recórrer a Espartero. Les Corts van redactar una nova Constitució 1855.
· Desamortització de Madoz 1855.
· Una llei de ferrocarrils i un llei de mines per impulsar la xarxa ferroviària. -
Period: to
LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA
Un nova crisis, d'Espartero va impulsar la reina a confiar el govern a O'Donnell, la Unió Liberal, un nou partit de caràcter centrista.
Des del 1856 es van alternar en el poder, mentre que els progressistes en van quedar marginats.
En aquests anys es va impulsar una política exteriro colonialista, en les campanyes militars al Marroc i a una coliació per ntervenir a Mèxic.
L'oposició al règim moderat van néixer nous grups del sistema, com ara els demòcrates i els republicans. -
Period: to
LA REBOLUCIÓ I EL GOVERN PROVISIONAL
La revolució de 1968 ve ser impulsada per progresistes i democtrates, els cuals es van afeigir els unionistes, i dirigida per l'almirall Topete i els generals Prims i Serrano.
Arreu del pais es van formar guntes revolucionaries de suport al moviment revolucionari i les topes lleials a la reina varen ser vencudes a la batalla d'alcolea.
Es van convocar unes corts constituent que varen redactar una nova constitució de caracter democratic, que fou aprovada el 1869. -
Period: to
LA MONARQUIA D'AMADEU
l'opció escollida va ser Amadeu de Savoia, representant d'una monarquia liberal que havia contribuït a la unificació d'Itàlia.
El govern va posar en marxa noves mesures per a la recuperació econòmica i per a la democratització real del país.
No obstant això, va haver de fer front a una forta oposició: els moderats i part de l'Església es van mantenir lleials als Borbons; La qual cosa va començar una nova guerra.
Es va unir una insurrecció independentista a l'illa de Cuba 1869. -
LES BASES SOCIALS DEL CARLISME
Entre els privilegats, la noblesa rural i el clero tenien por d'haver de pagar impostos sobre les seves terres i de perdre part de les seves propietats. En el cas de l'Església, també recelava de la pèrdua de poder i influència social.
Entre en lo privilegats abundaven els pagesos, temorosos de perdre l'accés als béns comunals si el liberalisme els privatitzava. -
Period: to
LA PRIMERA REPÚBLICA
· Les divisions en el republicanisme entre unitaris i feredals i entre moderats i intransigents, que aspiraven a una revolució social més gran.
· La dificultat de fer frent a l'insurecció a Cuba i l'inici d'una nova guerra carlina el 1872
· Una insurecció cantonal a Cartagena el 1873, es va proclamar cantor independent.
· L'oposició dels monàrquics, que van conspirar per preparar la restauració de la monarquia en Alfons, el fill d'Isabel II.
El gener de 1874 un cop d'estat pel general Pavia. -
EL SISTEMA CANOVISTA
La restauració monàrquia va ser Antonio Cánovas del Castillo.
D'aquesta manera, el 1876 es va posar fi a la guerra carlina el 1878 la Pau de Zanjón va posar fi també a la insurrecció cubana.
Per garantir l'estabilitat de nou règim es va proclamar la Constitució del 1876.
Es tractava d'un text moderat, però flexible i consesuat, perquè deixava molt oberts els repertoris de drets i els formes com s'havia d'exercir el sufraig.
Per imperi els pronunciaments militars d'etapes anteriors. -
BIPARTIDISME I TORN PACÍFIC
El Partit Conservador, liderat per Cánovas, i el Partit Liberal, encapçalat per Sagasta. Defensaba de la monarquia, de la Constitució, de la propietat privada i d'un Estat centralizat i unitari.
En el poder mitjançant l'anomenat torn pacífic.
Exclosos del poder quedaven els partits marginats del sistema.
Després de la mort del rei l'any 1885. la firma del Pacte d'El Pardo va consolidar l'arternança en el poder durant la regència de la seva dona Maria Cristina 1885-1902.
Masculí 1890 -
EL SORGIMENT DELS NACIONALISMES
· A Catalunya, la llengua i la indentitat catalanes va donar pas a la creació de partits polítics que defensaven l'organizació federal de l'Estat o l'autonomia de Catalunya.
· Al país Basc, la Tercera Guerra Carlina va generar moviments de protesta que van convergir en la creació del Partit Nacionalista Basc 1894.
· A Galícia va sorgir el Rexurdimento, un moviment de caràcter més cultural i literari que no pas polític. -
LA CRISI DEL 1898
L'any 1895 va esclatar una nova insurrecció a Cuba de l'Administració espanyola de fer reformes polítiques a l'illa, i reduir el control econòmic des d'Espanya. El suport dels Estats Units.
El 188 els Estats Units va declarar la guerra a Espanya després de l'esfonsament del cuirassat Maine a l'Havana. Espanya va partir una ràpida derrota i firma del Tractat de París 1898.
El fracàs del 1898 Van néixer moviments regeneracionistes.