-
carles IV
Carles IV (1748-1819) va ser rei d'Espanya (1788-1808). El seu regnat va estar marcat per la influència de Godoy i la invasió napoleònica. Va abdicar el 1808 després del Motí d'Aranjuez i va viure exiliat a França. -
Josep I Bonaparte
Josep I Bonaparte va ser rei d’Espanya (1808-1813) imposat per Napoleó, rebutjat pels espanyols durant la Guerra del Francès, marcada per les guerrilles i el suport britànic. El seu govern, tot i intentar reformes il·lustrades, va ser vist com a il·legítim. El 1812, les Corts de Cadis van promulgar una constitució liberal clau per a la història d’Espanya, que defensava els drets, la sobirania nacional i la divisió de poders. -
Construcció de cadis
La Constitució de Cadis de 1812, coneguda com "La Pepa", va ser la primera carta magna espanyola, que establia una monarquia constitucional, sobirania nacional i drets liberals per intentar modernitzar el país en plena guerra contra Napoleó. -
Restauració
Restauració (1814-1820): Després de la Guerra del Francès, va abolir la Constitució de Cadis i va reinstaurar l’absolutisme, reprimint les reformes liberals. -
Trienni Liberal
Trienni Liberal (1820-1823): Obligat per un cop militar, va acceptar la Constitució de Cadis, governant sota pressió liberal fins que la Santa Aliança va restaurar l’absolutisme. -
Dècada Ominosa
Dècada Ominosa (1823-1833): Última etapa absolutista, caracteritzada per repressió, crisi econòmica i tensions polítiques que van preparar el camí al conflicte successori. -
Ferran Vll
Ferran VII (1784-1833) va ser rei d’Espanya, conegut com “el Desitjat” i “el Rei Feló”, la seva monarquia absolutista va marcar el pas de l’Espanya napoleònica a la contemporània. -
Primera maquina de vapor
La màquina de vapor, ideada al segle XVIII per Thomas Newcomen i millorada per James Watt, va transformar profundament la indústria, el transport i l’economia, impulsant la Revolució Industrial i deixant una empremta duradora en la societat. -
Period: to
Minoria d’edat
Durant la infantesa d’Isabel II, el regne va ser administrat per regents (Maria Cristina i després el general Espartero), amb tensions entre liberals moderats i progressistes i la Primera Guerra Carlina com a teló de fons. -
Period: to
l Gerra de Carlina
La Primera Guerra Carlina (1833-1840) va ser un conflicte civil a Espanya entre els partidaris de Carles Maria Isidre (carlins, defensors de l’absolutisme) i els d’Isabel II (isabelins o liberals), després de la mort de Ferran VII i la disputa pel tron. -
Period: to
Construcció de l'Estat libera
La construcció de l'Estat liberal a Espanya va començar amb la Constitució de 1812 i es va consolidar després de les guerres carlines (1833-1876) i la desamortització. Les reformes liberals van establir un sistema constitucional amb les constitucions de 1837 i 1845, tot i les tensions polítiques. El règim isabelí va caure en 1868, obrint pas a la consolidació de l'Estat liberal. -
Period: to
Isabel II
Isabel II (1830-1904) va ser reina d’Espanya des de 1833 fins a 1868, ascendint al tron amb només tres anys després de la mort de Ferran VII, enmig de conflictes dinàstics i polítics entre liberals i carlins. El seu regnat, marcat per inestabilitat i lluites internes, va acabar amb la Revolució de 1868, que la va obligar a exiliar-se. -
Desamortització de Mendizábal
La desamortització de Mendizábal (1836) va ser una reforma que va vendre terres eclesiàstiques per finançar la guerra carlina i modernitzar l'economia, afavorint la creació d'una nova classe propietària. Va debilitar l'Església, va concentrar terres en mans d'una minoria i va contribuir a la transformació social i econòmica d'Espanya, tot i generar conflictes socials. -
La Constitució de 1837
La Constitució de 1837 va establir una monarquia constitucional a Espanya, reconeixent drets fonamentals com la llibertat de premsa i la sobirania nacional. Va ser redactada per Corts liberals per aconseguir un equilibri entre liberals moderats i progressistes, tot i que va generar tensions polítiques. A més, va establir la separació de poders i va consolidar un sistema parlamentari, tot enmig d'un context de reformes liberals i conflictes interns -
Period: to
Dècada Moderada
Amb Isabel II al tron, el poder va ser dominat pels liberals moderats liderats per Narváez, caracteritzada per un govern centralitzat, estabilitat relativa i reformes conservadores. -
La Constitució de 1845
La Constitució de 1845 va establir una monarquia forta amb una sobirania limitada a favor de la corona, reduint els drets ciutadans i consolidant un sistema polític més autoritari. Va mantenir la separació de poders però va donar més control als liberals moderats sobre el parlament, limitant la representació popular mitjançant el sufragi censatari. Aquest text va reforçar el poder de la monarquia i va establir un règim més conservador, amb un major control sobre les institucions. -
La Segona Guerra Carlina
La Segona Guerra Carlina (1846-1849) va ser un conflicte bèl·lic entre els carlins, partidaris de Carles Maria Isidro com a rei, i els isabelins, que defensaven la monarquia d'Isabel II. Va ser una guerra curta que es va desencadenar a causa de les tensions dinàstiques i la situació política a Catalunya, on els carlins buscaven recuperar el tron per a Carles.El conflicte va acabar amb la derrota carlina, consolidant la victòria de la monarquia isabelina i afeblint el moviment carlista a Espanya -
El ferrocarril de Barcelona a Mataró
El ferrocarril de Barcelona a Mataró, inaugurat el 1848, va ser el primer d'Espanya i va impulsar la industrialització, millorant el transport i el comerç entre Barcelona i la seva rodalia. Va marcar el començament de la creació d'una xarxa ferroviària més àmplia al país. -
Period: to
Bienni
Una insurrecció va portar els progressistes al poder amb Espartero com a figura clau, implementant reformes més obertes però breus, marcades per conflictes interns. -
La desamortització de Madoz
La desamortització de Madoz (1855) va vendre terres comunals i eclesiàstiques per finançar l'Estat, afavorint la concentració de terres en mans de l'aristocràcia i la burgesia, mentre perjudicava els pagesos i debilitava l'Església. Aquesta reforma va contribuir a la modernització econòmica però va generar tensions socials i va accentuar les desigualtats a les zones rurals. -
Period: to
Crisi del sistema isabelí
Successives crisis polítiques, econòmiques i socials van erosionar la monarquia d’Isabel II, amb governs inestables i la pèrdua de suport popular, culminant en la Revolució de 1868 que va forçar la seva abdicació i exili. La falta de suport a la reina, la corrupció i els problemes econòmics van fer que els sectors progressistes i conservadors s'unissin per desestabilitzar el règim isabelí. -
Period: to
Govern Provisional (1868-1870)
El Govern Provisional (1868-1870) es va formar després de la Revolució de 1868 que va derrocar Isabel II. Va establir la Constitució de 1869 amb sobirania nacional i sufragi universal masculí, i va buscar un nou rei, resultant en l'elecció d'Amadeu de Savoia. Tot i les reformes, va afrontar greus tensions socials i polítiques. -
Constitució del 1869
La Constitució de 1869 va establir un sistema polític més liberal i democràtic, proclamant la sobirania nacional i el sufragi universal masculí. Va garantir drets fonamentals com la llibertat de premsa i la llibertat religiosa, i va crear una monarquia constitucional amb Amadeu de Savoia. Tot i ser una fita en la modernització política d'Espanya, la seva aplicació va ser curta i va estar marcada per tensions polítiques i la dificultat per consolidar el règim monàrquic. -
Period: to
La monarquia d’Amadeu de Savoia
La monarquia d’Amadeu de Savoia (1870-1873) va ser un intent de monarquia constitucional liberal a Espanya. Marcat per oposició política, conflictes com la Tercera Guerra Carlina i crisi econòmica, va acabar amb la seva abdicació el 1873 i la proclamació de la Primera República. -
lll Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina (1872-1876) va enfrontar els carlins, que defensaven Carles VII, amb els liberals. Centrada a Catalunya, el País Basc i Navarra, va acabar amb la derrota carlina, debilitant el moviment i consolidant la Restauració borbònica. Tot i això, va deixar una forta petjada en aquestes regions, especialment en el manteniment d’ideals tradicionalistes i forals. -
Period: to
La Primera República
La Primera República (1873-1874) va ser un període d'inestabilitat amb divisions entre republicans, conflictes com la Tercera Guerra Carlina i la rebel·lió cantonal. La seva debilitat va portar al cop d'estat del general Pavía el 1874, que va acabar amb la República i va iniciar la Restauració borbònica. -
Period: to
Alfons XII
Alfons XII va ser rei d'Espanya entre 1874 i 1885, després de la Restauració borbònica. Va estabilitzar políticament el país mitjançant la Constitució de 1876 i un sistema de torn alternatiu entre liberals i conservadors. El seu regnat va ser clau per la consolidació de la Restauració i la modernització parcial d'Espanya. Va morir prematurament el 1885. -
Period: to
Restauració Borbònica
La Restauració Borbònica (1874-1931) va començar amb Alfons XII al tron i un sistema de torn pacífic entre liberals i conservadors, amb un control polític de l'oligarquia i el caciquisme. Tot i la estabilitat política, va haver-hi descontentament social, la pèrdua de les colònies (1898) i tensions internes, com els moviments obrers i nacionalistes, que van contribuir a la crisi del sistema i a la proclamació de la República el 1931. -
Constitució de 1876
La Constitució de 1876 va establir un sistema polític estable durant la Restauració borbònica, amb la sobirania compartida entre el rei i les Corts. Va reconèixer drets com la llibertat religiosa i va permetre el sufragi censatari, amb alternança de governs liberals i conservadors. Tot i la seva estabilitat, va perpetuar el caciquisme i la manipulació electoral. -
Fundació del PSOE
El PSOE va ser fundat el 1879 per Pablo Iglesias amb l'objectiu de defensar els drets dels treballadors i promoure la igualtat social. Va sorgir en un context de gran desigualtat social i influït pel marxisme, convertint-se amb el temps en una de les principals forces polítiques d'esquerra a Espanya. El partit va jugar un paper important en la lluita per la millora de les condicions laborals i els drets socials al llarg del segle XX. -
Altos Hornos de Bilbao
Altos Hornos de Bilbao, fundada el 1882, va ser una empresa clau en la industrialització del País Basc, dedicada a la producció de ferro i acer. Va contribuir al desenvolupament de la indústria , especialment en sectors com el ferrocarril i la construcció. A més, va ser un dels principals motors econòmics de la regió durant gran part del segle XX. -
Period: to
Alfons XIII
Alfons XIII va ser rei d'Espanya des de 1886 fins a 1931. El seu regnat va estar marcat per la crisi del sistema de la Restauració, tensions socials, la Setmana Tràgica (1909) i la pèrdua de les colònies espanyoles el 1898. La seva monarquia va acabar amb la proclamació de la República el 1931, i va marxar a l'exili. -
Fundació de la UGT 1888
La UGT (Unió General de Treballadors) es va fundar el 1888 a Barcelona per Pablo Iglesias amb l'objectiu de defensar els drets laborals dels treballadors. Va jugar un paper important en la millora de les condicions laborals i la legislació social a Espanya, convertint-se en un dels principals sindicats del país i en una força destacada en la política laboral. -
La Guerra de Cuba i Filipines
La Guerra de Cuba i Filipines (1895-1898) va ser un conflicte en què Espanya va perdre el control sobre les seves colònies a Cuba i Filipines, amb el suport dels Estats Units als moviments independentistes. La derrota espanyola va culminar en el Tractat de París (1898), marcant el final de l'imperi colonial espanyol. -
Altos Hornos de Vizcaya
Altos Hornos de Vizcaya es va fundar el 1902 com una empresa clau en la indústria siderúrgica del País Basc. Va jugar un paper fonamental en el creixement econòmic de la regió, sent una de les majors productores d'acer i ferro d'Espanya. La companyia va ser crucial per la modernització de la indústria pesada a Espanya, especialment en la fabricació de materials per a la construcció de ferrocarrils, vaixells i altres infraestructures industrials. -
Fundació de la CNT
La CNT (Confederació Nacional del Treball) es va fundar el 1910 com un sindicat anarquista per defensar els drets laborals i promoure una societat sense estat ni propietat privada. Va defensar l'acció directa i la vaga general com a mitjans per aconseguir la transformació social. La CNT va tenir un paper destacat en els moviments obrers i en la Guerra Civil Espanyola, lluitant al costat de la República.