-
Period: to
Regnat de Carles lV
Rei espanyol que va haver de negociar amb Napoleó el futur d’Espanya. -
Tractat de fontainebleau
Va ser el que va permetre el pas de tropes franceses per Espanya per envair Portugal, aliada del britànics. -
Period: to
Guerra Peninsular
La Guerra d'Independència Espanyola, també coneguda com la Guerra Peninsular, va tenir lloc entre 1808 i 1814 en el context de les Guerres Napoleòniques. Aquest conflicte va enfrontar les forces espanyoles, juntament amb els seus aliats, com el Regne Unit i Portugal, contra l'exèrcit francès liderat per Napoleó Bonaparte, qui volia imposar al seu germà, José Bonaparte, com a rei d'Espanya. -
Guerra del Francès
Enfrontament entre les tropes franceses i el poble espanyol. -
Convocació de la Junta Suprema central
Van defensar les noves idees del liberalisme i van imposar les seves opinions al sector més absolutista -
Aprovació de la constitució
Nova representació de la nació espanyola basada en els principis bàsics del liberalisme polític, també es van aprovar unes lleis destinades a abolir l’Antic Règim. -
Tractat de Valençay
Va ser el tractar de va signar Napoleó després de reconèixer la seva derrota, per posar fi al conflicte. -
Period: to
Sexanni absolutista
Retorn de l’Antic Règim -
Period: to
Desencant de Ferran Vll
Arribada de Ferran Vll a Espanya. No obstant va haver-hi problemes entre els que volien que tornes com a rei legítim. -
Period: to
Pronunciaments
Van ser rebellions militars dels liberals que obligaven al rei a acatar la constitució, alguns d’ells van ser Espoz y Mina el 1814, Porlier el 1815, Lacy i torrijos el 1817. Tots van fracasar, van ser reprimits i els dirigents o col·laboradors, executats o empresonat. -
Trienni Liberal
Triomf del pronunciament protagonitzat pel coronel Riego a Las cabezas de San Juan ( Sevilla). Es va fer jurar al rei la Constitució de Cadis, recuperant així les llibertats perdudes. -
Cent Mil Fills de Sant Lluís
Es van concloure les diferències dels liberals es van concloure amb l’intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit de voluntaris francesos que, comandat pel duc d’Angulema, va reposar Ferran Vll com a rei absolut. -
Period: to
Dècada ominosa
Ferran Vll va recobrar els seus poders absoluts i la senda de l’Antic Règim, també els governs van haver de fer front a diversos problemes que van erosionar la monarquia ( Una greu crisi econòmica, guerra colonial i conflicte successori) -
Pragmàtica Sanció
Com el rei Ferran Vll no va tenir fills barons va optar per fer pública la “Pragmàtica Sanció“, que permetia que la seva nounada filla Isabel, pogués heretar la Corona enfront del seu aspirant legal, el germà del rei, Carles Maria Isidre. -
Regnat d’Isabel ll
Isabel filla de ferran Vll, després de la mort del seu pare va para a ser nomenada reina als tres anys, pero el govern va recaure en una regent, la seva mare, Maria Cristina, sera la successora durant la seva minoria. Aquell mateix any el seu oncle Carles, que aspirava a la successió, va respondre al nomenament amb una guerra -
Poder els progressistes 1836
Les protestes populars van dur Maria Cristina a entregar el govern als progressistes, que van posar fi a l'absolutisme i a l’Antic Règim amb algunes mesures com l'aprovació de la constitució de 1837. -
Moderats al govern
Els moderats van accedir al govern amb el suport de la regent i van intentar introduir un gir conservador a la revolució liberal. Aquest suport de la regent va suscitar un moviment progressista en contra seu i es va veure obligada a dimitir el 1840. -
Abraçada de Vergara
Després de set anys de lluita, van guanyar els isabelins. El general Espartero, va rubrica la pau amb l’Abraçada de Vergara, en que es va fondre amb el seu rival carlí Maroto. -
Period: to
Dècada moderada
Es va iniciar amb el govern del general Narváez, que va donar una orientación conservadora i centralista al sistema liberal espanyol. -
Nova constitució
La nova constitució, promovia un poder executiu compartit entre la reina i les Corts, estableix un sufragi més restrictiu i reduïa diversos drets i llibertats. -
Bienni Progressista
El poder de les camarilles moderades a la cort i el favoritisme de la reina va portar els progressistes a recórrer a un nou pronuciament militar, que va donar origen al Bienni Progressista. Les obres més duradores van ser una nova desamortització promulgada per Madoz i una llei de Ferrocarrils. -
Exili d’Isabel ll 1868
La unió de progressistes,unionistes,demòcrates i republicans es van unir contra la constant intromissió de la Corona a la vida política, el camarillisme de la Cort i el falsejament electoral, per impulsar una revolución que va obligar a Isabel ll a exiliar-se. -
Gloriosa Revolució setembre 1868
Va ser una insurrecció impulsada per progressistes i demòcrates i unionistes per enderrocar Isabel ll i democratitzar el sistema polític. La revolució va començar amb un pronunciament militar que van dur a terme l’almirall Topete i els generals Prim i Serrano. Arreu del país es van formar juntes revolucionàries en suport al moviment, aquestes juntes van vencer a les tropes lleials de la reina a la batalla d’Alcolea. La reina Isabel ll i l’hereu Alfonso van partir a l’exili -
Nova Constitució
Aquell mateix any es van convocar unes Corts que van redactar la nova Constitució de caràcter democratic. -
Period: to
Monarquia d’Amadeu de Savoia
Amadeu de Savoia va se un rei democratic que va comptar amb molts suports ( progressistes, unionistes, demòcrates i el govern). No obstant això, el poble no acceptava la seva estratègia i va haver de fer front a la forta oposició de moderats i part de l'Església, que es mantenia lleial als Borbons. -
Period: to
Guerra dels carlins
Va començar perquè els carlins van proclamar rei a Carles Vll -
Period: to
La primera republica
Les Corts van proclamar la Primera República per la pressió popular i la dels republicans en la persona d'Estanislau Figueras -
Cop d'estat
Un cop d'estat liderat pel general Pavía va dissoldre les Corts i va lluirar la presidència del govern al general Serrano, que va intentar estabilitzar una república conservadora i presidencialista -
Rei Alfons de Borbó
El pronunciament de Segunt, protagonitzat pel general Martínez Campos, va proclamar rei d'Espanya Alfons de Borbó, fill d'Isabella ll -
Period: to
Restauració monàrquica
L'ideòleg de la Restauració va se Antonio Cánovas del Castillo, un polític conservador que aspirava a una monarquia constitucional que garantís l'ordre social, sense pronunciaments militars ni revoltes populars. -
Constitució del 1876
El text proposava la monarquia constitucional, amb sobirania compartida entre les Corts i el rei, unes Corts bicamerals, amplis poders al monarca i desclarava l'estat confessional. I per acoseguir l'estabilitat política es va establir el torn pacífic, que es basava en l'alternança en el poder del dos partit dinàsics