-
EL MOVIMENT OBRER
Durant els primers anys del segle XX es reibrirà la FTRE, i actuarà a partir de vagues generals. A Catalunya es va fundar la solidaritat obrera que era una agrupació anarcosindicalista nascuda com a resposta dels proletaris a la creació de solidaritat catalana per part dels regionalistes. Es constitueix la CNT la seva ideologia és la independència del proletariat de la burgesia, l'apoliticisme del moviment obrer, la necessitat d'un únic estat i la voluntat d'enderrocar el capitalisme. -
Period: to
L'OPOSICIÓ POLÍTICA
L'oposició política i social van ser tres moviments durant aquest període. Eren el republicanisme, el moviment obrer i els nacionalismes. -
INICI DEL REGNAT
La seva coronació va ser quan Alfons XIII va complir setze anys. Va ser un rei molt intervencionista. Començà el regnat amb un govern liberal, seguit d'un govern conservador. La figura clau d'aquest partit va ser Antonio Maura. -
Period: to
PREDOMINI CONSERVADOR: 1er MANDAT
Intent de reforma del sistema polític: "revolució des de dalt" i un intent de crear una nova base social les "masses neutres" per desbancar els cacics i evitar revolucions populars. -
EL CATALANISME: L'INCIDENT DEL CU-CUT
Un grup de militars va assaltar la redacció del setmanari i va trencar la impremta i la redacció de la revista la Veu de Catalunya. Això va ser perquè els oficials es queixaven que els catalanistes fessin broma d'una altra derrota colonial, deien que defensaven l'honor de la pàtria. A Catalunya va haver protestes catalanistes i a Madrid el govern va suspendre les garanties constitucionals i va proposar la llei de jurisdiccions especials. Els diputats van abandonar les Corts. -
TRACTAT D'ALGESIRES
Es va signar el tracta d'algesires on a Espanya se li otorgava el territori del Rif amb l'obligació de pacificar-lo i controlar-lo. Aquesta presència espanyola va ser contestada per atacs rifenys organitzats per cabiles -
EL CATALANISME: EL CATALANISME D'ESQUERRES
Els grups que vas escindir de la Lliga regionalista creen el Centre Nacionalista Republicà. D'aquest partit surt el sindicat CADCI, tras la crisi de la Solidaritat Catalana les forces republicanes d'esquerres creen l'UFNR, tindrà molta influència política. L'èxit electoral van pactar amb els republucans per desbancar als catalanistes conservadors amb el Pacte de Sant Gervasi. Aquest pacte surt malament, provoca una gran desfeta i suposa la desaparició del partit polític. -
EL CATALANISME: LA SOLIDARITAT CATALANA
Després de la manifestació de la festa de l'homenatge es forma una coalició: la solidaritat catalana. El programa era la derogació de la llei de jurisdiccions especials i els òrgans d'autogovern per Catalunya. A les eleccions generals va tenir una èxit important, a pesar d'aixó entra en crisi. El primer element de discòrdia va ser el projecte de la llei de l'administració local. El segon quan la lliga es va oposar a un projecte de l'Ajuntament de Barcelona i la tercera la Setmana Tràgica. -
Period: to
PREDOMINI CONSERVADOR: 2n MANDAT
Va estar marcat per 3 objectius, revitalitzar l'economia amb la llei de foment de la indústria, normalitzar la vida política amb la reforma de la llei electoral i, així frenar la corrupció caciquil i modernitzar l'administració amb la creació de mancomunitats -
EL REPUBLICANISME
L'èxit del republicanisme va durar poc per divisions internes, la reacció del caciquisme i dels grans partits i una forta repressió. En aquest context apareix Alejandro Lerroux, va crear nuclis molt agressius i va crear les cases del poble. el lerrouxisme va tenir un paper molt important a Barcelona i Vicente Blasco Ibáñez va crera un moviment similar a València -
LA SETMANA TRÀGICA
Va ser una revolta protagonitzada per les classes populars a Barcelona principalment i com a conseqüència del reclutament de tropes per lluitar al nord d'Àfrica. Es va aixecar barricades, es van produir enfrontaments i es van cremar 67 centres religiosos. Es va declarar l'estat de guerra. Les conseqüències van ser una onada de protestes, s'inicia la campanya MAURA NO!, una davallada electoral i el suport de la lliga regionalista Antonio Maura. -
EL BARRANCO DEL LOBO
L'exèrcit espanyol va patir una derrota important al barranco del lobo. La població va reaccionar amb una mobilització contra la guerra perquè ho veien com una defensa dels interessos dels rics. Es va iniciar el sistema de quintes davant de l'embarcament de tropes al port de Barcelona cap al Marroc -
Period: to
PREDOMINI LIBERAL
Tras la dimissió d'Antonio Maura va formar gover Segismundo Moret, que dimitirà el febrer de 1910 i li succeirà José Canalejas, que tenia una tendència més reformista i demòcrata proper al republicanisme.
L'acció del govern va ser un nou impost sobre rendes urbanes, la llei de reclutament militar, l'aprovació de la llei de mancomunitats i l'aprovació de la llei del candado -
VAGA DE LA SETMANA TRÀGICA
Encara que la vaga estava prevista pel 26 de juliol, al final es va realitzar el 24 de juliol el mateix dia que es va constituir el comité revolucionari. Va iniciar la vaga amb el primer incendi d'un edifici religiós. -
MORT DE CANALEJAS
José Canalejas va ser assassinat a la Puerta del Sol per un jove anarquista, Manuel Pardiñas. La seva mort va fer entrar en crisi al govern i al partit. -
Period: to
COMTE DE ROMANONES
Després de la mort de Canalejas li va seguir el Comte de Romanones -
EL GOVERN DE DATO
Els tres elements que van marcar el seu govern van ser: La política de reformes socials amb la llei d'accidents del treball, el decret de mancomunitats que possibilita certa autonomia a Catalunya i l'esclat de la primera guerra mundial. -
Period: to
L'ESCLAT DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
El govern d'Eduardo Dato es va mantenir neutral perquè no tenia ideal internacional per posicionar-se, no tenia exèrcit eficient.Els beneficis empresarials van augmentar perquè els països veïns van demanar molts productes industrials i agraris a Espanya. -
ASSEMBLEA: 3ra REUNIÓ
Aquesta reunió es va portar a terme però sense èxit ja que no van participar les Juntes Militars perquè ja havien aconseguit el pacte amb el govern, i a l'estiu de 1917 es va celebrar una vaga general cosa que va provocar por en les forces burgeses davant el terror d'un esclat revolucionari. -
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ
Els factors interns van ser que el sistema polític no assumia una nova realitat social. Una manca d'estabilitat política en la direcció dels partits. I una tensió en l'exèrcit.
Els factors externs va ser l'impacte de la primera Guerra Mundial en un principi van ser positius perquè va afavorir a l'activitat econòmica però desprès va tenir efectes negatius perquè els beneficis no es van invertir en les indústries, els assalariats no es van beneficiar i hi havia escassetat en el mercat interior. -
LES JUNTES MILITARS
Benito Márquez va fer una protesta i va organitzar una Junta Militar de Defensa, aquestes eren associacions de militars de baixa graduació. Demanaven un augment salarial i reivindicaven l'antiguitat com a únic mèrit d'ascens. El Comte de Romanones va ordenar la dissolució i va arrestar al fundador. Les juntes es van mobilitzar, Alfons XIII va nomenar a Dato com a president. Dato va tancar les Corts i va acceptar l'existència de les Juntes i l'únic mèrit d'ascens l'antiguitat. -
Period: to
LA DESCOMPOSICIÓ DEL RÈGIM
Els esdeveniments del 1917 va ser el que van provocar la descomposició del règim. Va provocar inestabilitat política, la creixent activitat sindical i el desastre bèl·lic al nord del Marroc. -
Period: to
L'ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS
Un altre element de la crisi de la restauració de 1917. -
ASSEMBLEA: 1era REUNIÓ
Animats per la protesta dels militars alguns polítics van llançar la idea de modernitzar la política espanyola. Francesc Cambó va liderar la primera reunió a Barcelona dels diputats i senadors catalans. Demanaven una reforma política que tingui en compte una certa autonomia per Catalunya i la obertura de les Corts. -
ASSEMBLEA: 2na REUNIÓ
Francesc Cambó va fer una crida a tots els diputats espanyols per reunir-se a Barcelona. El govern va declarar il·legal la convocatòria. Es va produir l'Assembles amb una participació de 68 parlamentaris de partits opositors. Es va acordar obrir un procés constituent, crear un govern d'emergència i convocar una tercera sessió a Madrir durant el mes d'octubre. Aquest Assembles va ser dissolta per la guàrdia civil. -
LA VAGA GENERAL
Les causes van ser la situació dels treballadors amb condicions laborals no acceptables i salaris insuficients i la CNT havia crescut molt. Les conseqüències de la vaga van ser una forta repressió i declaració de l'Estat de Guerra. La greu situació social va provocar una creació d'un govern de concentració presidit per García Prieto. -
CONGRÉS DE SANTS
En el congrés de Sants s'escolleix al secretari general que serà Salvador Seguí i Rubinat. Va fer dos coses reestructura la CNT com a sindicat únic i defensa la negociació entre obrers i patrons. -
DESCOMPOSICIÓ: INESTABILITAT POLÍTICA
Van haver 13 canvis de govern totals i 30 parcials. Al març es fa un 2n govern de concentració presidit per Maura. La situació no va millorar, va fer que el Comte de Romanones es fes càrrec del govern, el problema va ser la campanya per l'autonomia de Catalunya. Com a conseqüència de l'agitació social i la forta crisi després de la 1era Guerra Mundial el rei nomenà a Maura. Durant aquest període els governs utilitzaven la suspensió de les garanties constitucionals i la clausura del Parlament. -
Period: to
DESCOMPOSICIÓ: CREIXENT ACTIVITAT SINDICAL
En acbar la 1era Guerra Mundial va disminuir la producció i el comerç mundial. A Espanya va haver un descens en la producció, un augment de l'atur i una reducció de beneficis empresarials. A Andalusia va tenir lloc unaàmplia mobilització de jornalers, el Trienni Bolxevic. A Catalunya la reforma de reivindicació van ser les vagues i destaca la de la Canadenca. -
Period: to
EL SINDICAT LLIURE
Els empresaris van crear aquest sindicat per enfrontar-se als anarquistes. Tenia el suport de les autoritats i la policia. El General Martínez Anido va protagonitzar una forta repressió contra els sindicalistes i una forta protecció dels pistolers, això es coneix com la època del pistolerisme. -
Period: to
LA VAGA DE LA CANADENCA
La vaga de la Canadenca va ser promoguda per la CNT. Va provocar l'aturada d'una bona part de la indústria catalana. La vaga va acabar amb un acord. L'empresa incomplirà el pacte i es reprendrà la vaga, això provoca tancament de les empreses i la forta repressió dels sindicats. -
DESASTRE D'ANNUAL
Va provocar un deteriorament en la situació política, un protagonisme militar i la demanda de responsabilitats per part de l'opinió pública.
La situació es va intentar solucionar formant un govern de concentració presidit per Maura, després va ser presidit pel liberal García Prieto. La demanda de responsabilitats es va materialitzar creant una comissió presidida per Picasso. Per últim el protagonisme militar el prendrà el General Primo de Rivera que donarà un cop d'estat a Barcelona. -
DESCOMPOSICIÓ: DESASTRE BÈL·LIC AL NORD DEL MARROC
Es farà una marxa per Alhucemas, aquest territori estava sota el control de Abd el-Krim. Les tropes espanyoles van ser massacrades a Annual. Les conseqüències van ser la mort de 10000 soldats i la reducció del terreny controlat.
