-
Sindicat d’inspiració marxista
A Barcelona el 1888 es va constituir un sindicat d’inspiració marxista UGT
Cap a meitat de segle va baixar el nombre d’afiliats a aquest sindicat a Catalunya i comença a augmentar a Madrid, zona minera d’Astúries i País Basc -
Apareixerà a la vida política un nou partit: UNIÓ REPUBLICANA
El republicanisme.Recorda que el Republicanisme havia tingut el esplendor durant el Sexenni Revolucionari. Posteriorment (1892) apareixerà a la vida política un nou partit: UNIÓ REPUBLICANA (Nicolás Salmerón) -
Atemptat contra el General Martínez Campos
-
Llançament de 2 bombes des del 5è pis del Liceu.
llançament de 2 bombes des del 5è pis del Liceu.
L’autor serà Santiago Salvador (moriran 25 persones i 35 ferides). -
Atemptat contra la processó del Corpus a Barcelona
atemptat contra la processó del Corpus a Barcelona (moriran 6 persones i 42 ferides) -
PROCÉS DE MONTJUÏC
Tot aquest clima provocarà una gran quantitat de detencions i gairebé es desarticula el moviment anarquista -
Assassinat ANTONIO CANOVAS DEL CASTILLO
El procés de Montjuïc va estar plens d’irregularitats
La conseqüència serà que a l’agost de 1897 serà assassinat
ANTONIO CANOVAS DEL CASTILLO per l’anarquista italià M.Angiolillo -
Descrèdit dels partits dinàstics
gran descrèdit dels partits dinàstics -
FTRE
Octubre de 1900 es reobrir la FTRE a Madrid. Ràpidament actuarà a partir de vagues generals. Important la de 1902 a Barcelona (augment de sou i reducció horària) -
Candidatura dels 4 presidents
Es va presentar la candidatura dels 4 presidents que guanyarà a Barcelona -
El republicanisme es va convertir en la principal força
A partir del 1902 el republicanisme es va convertir en la principal força a l’Ajuntament de Barcelona. -
Period: to
El regnat d'Alfons XII
-
Period: to
Predomini Conservador
1r. Mandat : -Intent de reforma del sistema polític:
“revolució des de dalt” - Intent de crear una nova base social “masses neutres” per desbancar els cacics i evitar revolucions populars -
Mort de Sagasta
Mort del líder liberal P.Mateo Sagasta -
Grup de militars va assaltar la redacció del setmanari
El 25 de novembre de 1905 un grup de militars va assaltar la redacció del setmanari i va trencar la impremta i també la redacció de la revista La Veu de Catalunya. -
Centre Nacionalista Republicà
Deriva de grups que es van escindir de la LLiga Regionalista Crearan el Centre Nacionalista Republicà -
Gran manifestació
A Barcelona, Francesc Cambó (líder de la LLiga Regionalista) va organitzar una festa homenatge als diputats (coneguda com a FESTA DE L’HOMENATGE) que culminarà en una gran manifestació -
SOLIDARITAT OBRERA
Agrupació anarcosindicalista nascuda
com a resposta del proletaris a la
creació de SOLIDARITAT CATALANA
per part dels regionalistes -
SOLIDARITAT CATALANA
Això farà que es formi una coalició de partits catalanistes per a les eleccions provincials de 1907. Aquesta coalició es dirà SOLIDARITAT CATALANA -
Period: to
Predomini Conservador
2n. Mandat, marcat per 3 objectius:
1.- Revitalitzar l’economia 2.- Normalitzar la vida política 3.- Modernitzar l’administració -
En el terreny social, el govern de Maura
Creació de l’Institut Nacional de Previsió -
LA SETMANA TRÀGICA
Revolta protagonitzada per les classes
populars el juliol de 1909 a Barcelona
principalment i com a conseqüència del
reclutament de tropes per lluitar al nord d’Àfrica -
Comité revolucionari de vaga
(format per republicans lerrouxistes, anarquistes i socialistes) -
SEGISMUNDO MORET
Tras la dimissió d’Antonio Maura el Rei va cridar al líder liberal
Primer va formar govern SEGISMUNDO MORET que dimitirà el febrer de 1910. -
UNIÓ FEDERAL NACIONALISTA REPUBLICANA(UFNR)
Tras la crisi de SOLIDARITAT CATALANA les forces republicanes d’esquerres funden el 1910 la
UNIÓ FEDERAL NACIONALISTA REPUBLICANA(UFNR) -
LA CANADENCA
Empresa constituida al Canadà el 1911 i que era la principal empresa elèctrica de Catalunya -
Period: to
La CNT serà prohibida i posteriorment legalitzada
-
Assassinat MANUEL PARDIÑAS.
El 12 de novembre de 1912 va ser assassinat a la Puerta del Sol per un jove anarquista……… MANUEL PARDIÑAS. -
Pacte de Sant Gervasi
’èxit electoral els va fer pensar en desbancar als catalanistes conservadors i així van pactar amb els republicans de Lerroux Pacte de Sant Gervasi. Aquest pacte sortirà malament i provocarà una gran desfeta a les eleccions de 1914. -
Period: to
Esclat de la 1ª Guerra Mundial
El 28 de juliol de 1914 va esclatar la 1ª G.M. -
UGT i CNT van arribar a l’acord de fer mobilitzacions
L’any 1916 UGT i CNT van arribar a l’acord de fer mobilitzacions conjuntes per protestar contra l’encariment de la vida.
El context ajudava Juntes Militars Assemblea de Parlamentaris -
Period: to
PISTOLERISME
Front aquest clima, la patronal va exigir mesures de força i el governador de Barcelona, General Martínez Anido va protagonitzar una forta repressió contra els sindicalistes i una forta protecció dels pistolers de la patronal -
La crisi de la restauració
La mort de Canalejas va fer entrar en crisi el govern i el partit
Els nous líders seran el Comte de Romanones i Santiago Alba -
La vaga general
(conflictivitat social) Conseqüències:
- Forta repressió i declaració de l’Estat de Guerra -
La Junta Militar de Defensa farà un manifest
la Junta Militar de Defensa farà un manifest on es culpa al govern dels mals de l’exèrcit i del pais. Demanava una reacció nacional forta -
La vaga general de 1917
Conseqüències:
- Forta repressió i declaració de l’Estat de Guerra
L’exèrcit es va aliar amb el govern Membres de l’Assemblea de parlamentaris va retirar el recolçament (por a una subversió social) -
Els esdeveniments de 1917
Assemblea de Parlamentaris
Juntes Militars
Vaga general -
GOVERN DE CONCENTRACIÓ
Tras la crisi de 1917 es va recórrer a la forma de GOVERN DE CONCENTRACIÓ
amb la participació de líders dinàstics i dels catalanistes de la Lliga i presidit pel liberal García Prieto. -
Period: to
LA DESCOMPOSICIÓ DEL RÈGIM
Radicalització i enfrontament social -
Reunió a Barcelona de diputats i senadors catalans.
Francesc Cambó (un dels líders de la LLiga Regionalista) va liderar una reunió a Barcelona el 5/7/1917 de diputats i senadors catalans. -
Es va produir l’Assemblea
-
Esclat de una vaga revolucionària
El 13 d’agost de 1917 esclatà una vaga revolucionària que arribarà al seu punt àlgid el 15 d’agost -
La vaga general serà sufocada
La greu situació social va provocar un canvi polític
CREACIÓ D’UN GOVERN DE CONCENTRACIÓ PRESIDIT PER GARCÍA PRIETO (on participaran membres com Francesc Cambó) -
CONGRÉS DE SANTS
El 1918 se celebrarà el CONGRÉS DE SANTS on s’escollirà com a secretari general a SALVADOR SEGUÍ I RUBINAT (El noi del sucre) -
Forta crisi ministerial
Al març de 1918 hi haurà una forta crisi ministerial i es farà un 2n. Govern de concentració ara presidit pel conservador Antonio Maura. -
Period: to
TRIENNI BOLXEVIC
El conflicte social va adquirir una envergadura considerable a: - Andalusia - Extremadura - Catalunya A Andalusia i Extremadura va tenir lloc una àmplia mobilització de jornalers -
Period: to
EL SINDICAT LLIURE
La fi del conflicte de la Canadenca no va ser la fi del conflicte social.
De 1919 a 1923 es va donar un fort enfrontament entre patronal i sindicats. Els empresaris van crear un sindicat propi per enfrontar-se als anarquistes: -
Les tropes espanyoles van ser massacrades
Les tropes espanyoles van ser massacrades a Annual (juliol de 1921).
Les conseqüències: - Mort de 10.000 soldat (amb el general Silvestre) - Reducció del terreny controlat a 5000 km2. Fins i tot Melilla va estar en perill.
Gràcies a les tropes de reforç (ara comandades pel General Sanjurjo) es va restablir el domini sobre la zona -
La llei de fugues
Front aquest clima, la patronal va exigir mesures de força i el governador de Barcelona, General Martínez Anido va protagonitzar una forta repressió contra els sindicalistes i una forta protecció dels pistolers de la patrona -
Cop d’Estat a Barcelon
Per últim el protagonisme militar el prendrà el general Primo de Rivera (capità general de Catalunya) que el 13 de setembre de 1923 donarà un cop d’Estat a Barcelona. El Rei, influit per la seva cort militar acceptà el cop d’Estat com a mitjà legítim de canvi polític.
