EL MOVIMENT OBRER DURANT LA 3RA RESTAURACIÓ

By Laiaa05
  • PRIMER CONGRÉS DE LA FEDERACIÓ REGIONAL ESPANYOLA DE L'AIT

    Va ser el primer congrés d'abast estatal i es va celebrar al local del teatre circ Barcelonès entre el 19 i 25 de Juny del 1870.
    Els internacionalistes madrileñs van llençar iniciativa al seu manifest el 19 de Febrer del 1870.
  • PAUL LAFARGUE

    Paul Lafargue va ser un periodista, metge, teòric politíc, i revolucionari Franco-Cubà, era el gendre de Marx i gràcies a que el seu pare era propietari de plantacions de Café a Cuba, va tenir l'oportunitat d'anar-hi i començar els seus estudis.
  • SEGON CONGRÈS DE LA FRE

    El congrès de Saragosa va ser el segon de la Federació espanyola de l'assosiació internecional de treballadors. Es va celebrar a Saragossa al Setembre del 1872.
    Per evitar que fos suspès pel govern, els delegats es van reunir uns dies avans de la data prevista.
  • FUNDACIÓ DE LA NOVA FEDERACIÓ MADRILEÑA (MARXISTA)

    La nova federación madrileña va ser una de ls secciones de l'assosiació internacional de treballadors a Espanya, que va ser fundada al Juliol del 1872 per Grup de Marxistes madrileñs que va acabar sent expulsar de la federació regional espanyola de AIT.
    Tot i que va durar poc temps, anava encapalat per Pablo Iglesias i Francisco Mora Méndez que eres cls que van lliderar el partit socialista Obrerías Espanyol.
  • CONGRÉS DE LA HAIA

    El congrés de la Haia va ser celebrat a la ciutat Neerlandesa de la Haia del 2 al 7 de Setembre del 1872. Va ser el cinquè congrés de l'assosiació internacional de treballadors. Va ser dirigir a Karl Marx i F. Engels.
    Hi van assistir 69 delegais que pertenyien a 1 organització de treballadors d'11 pisos ja que els Italians no hi van participar, per una altera banda la delegación d'Alemanya va ser más nombrosa.
  • FUNDACIÓ DEL PSOE

    El Partit Socialista es va fundar clandestinament a Madrid, el 2 de maig de 1879, al voltant d'un nucli d'intel·lectuals i obrers, fonamentalment tipògrafs, encapçalats per Pablo Iglesias.
    El PSOE va ser així un dels primers partits socialistes que es van fundar a Europa, com a expressió dels afanys i interessos de les noves classes treballadores nascudes de la revolució industrial.
    Des d'aleshores, ha orientat la seva tasca cap a l'assoliment dels grans ideals emancipatoris.
  • AGRUPACIÓ SOCIALISTA MADRILEÑA

    El partit socialista oberer espanyol de la comunitat de Madrid es la federación del partit socialista obrer espanyol de la comunitat de Madrid. Les entitats succesores eren la federación socialista madrileña i el partit socialista de Madrid-PSOE, que estima la celebració d'un congrés al Juliol del 2015, va donar lloc a l'actual denominación del partit socialista obrerías espanyol de la comumitat de Madrid.
  • FUNDACIÓ DE LA UGT

    La Unió General de Treballadors (UGT) és una organització sindical obrera espanyola. Fundada al Congrés Obrer de Barcelona de 1888, comparteix origen històric amb el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) evolucionant des del clàssic marxisme cap a una orientació socialdemòcrata. A les eleccions sindicals del 2011 es va confirmar com el segon sindicat més representatiu d'Espanya, per darrere de Comissions Obreres.
  • PSOE PARTICIPA EN LA CELEBRACIÓ DEL PRIMER DE MAIG

    El Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional reunit a París el 1889 va decidir declarar el dia 1 de Maig com a jornada reivindicativa i d'homenatge als anomenats “màrtirs de Chicago”.
    La limitació de la jornada laboral sempre va ser un objectiu essencial en la lluita dels treballadors. Als Estats Units, la vaga obrera pacífica que va declarar a Chicago el maig de 1886, que reivindicava aquesta limitació en el temps de treball, va acabar de forma sagnant.
  • ATTEMPTAT CONTRA MARTÍNEZ CAMPOS

    L'atemptat contra el general Martínez Campos va tenir lloc a Barcelona el 24 de setembre de 1893 durant una desfilada militar presidida pel general Arsenio Martínez Campos, capità general de Catalunya. El general només va ser ferit lleument però setze persones van resultar ferides de més gravetat, una de les quals va morir poc després. L'autor de l'atemptat, l'anarquista Paulino Pallás, va ser detingut a l'acte, sent condemnat a mort i executat dues setmanes més tard.
  • BOMBES AL CIELU DE BARCELONA

    L'episodi conegut popularment com la Bomba del Liceu va ser un atemptat produït amb bomba dins de la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l'any 1893.
    El Liceu, a finals del segle XIX es va convertir en l'aparador social d'una burgesia que hi veia un espai refinat i prestigiós. A la vegada, l'anarquisme, que s'havia apoderat dels moviments de revolta social de l'època, veien en el Liceu un dels símbols de l'oligarquia dominant.
  • PROCESSOS DE MONTJUÏC

    Els processos de Montjuïc són el nom del judici militar que va seguir l'atemptat terrorista contra la processó del Corpus al carrer barceloní de Canvis Nous el 7 de juny del 1896 i que va provocar 12 morts i uns 35 ferits. Entre els detinguts hi havia persones de reconegut prestigi com Anselmo Lorenzo, el periodista Juan Montseny Carret o l'advocat i escriptor Pere Corominas.
  • BOMBA CONTRA LA PROCESSIÓ DE CORPUS A BARCELONA

    L'atemptat de la Processó del Corpus va ser una acció terrorista que va passar a Barcelona el 7 de juny del 1896 contra la processó que se celebrava amb motiu del Corpus Christi. L'explosió va causar la mort de 12 persones (3 d'elles instantàniament) i va fer que moltes altres resultessin ferides.
    Tot i que van ser detingudes diverses persones que van confessar haver comès l'atemptat o haver-hi col·laborat, la veritat és que sempre hi ha hagut seriosos dubtes al voltant de l'autoria.
  • ASSASINAT DEL PRESIDENT DEL GOVERN CÁNOVAS DEL CASTILLO

    L'assassinat de Cánovas del Castillo va tenir lloc el 8 agost de 1897 en el balneari de santa Águeda (Guipúscoa) on el president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo passava uns dies de descans i va ser obra de l'anarquista italià Michele Angiolillo, qui fou detingut immediatament, jutjat i executat. Durant el consell de guerra Angiolillo va justificar l'assassinat com una venjança per les tortures del procés de Montjuïc.
  • EL PSOE ACONSGUEIX UN DIPUTAT A LES CORTS

    Es van escollir 404 diputats al 1909 i el PSOE es va presentar en solitari on va conseguir entrar.