-
1r congrés de la Federació Regional Espanyola de l’AIT
El Congrés Obrer de Barcelona de 1870 es va desenvolupar al juny al Teatre Circ de Barcelona. Van estar representats tres corrents: la bakuninista «antipolítica, antiestatal, col·lectivista i només relativament favorable al desenvolupament de les societats obreres»; la sindicalista, «apolítica» i una altra «política», aquesta última favorable a continuar participant en el moviment republicanofederal; i la cooperativista, poc interessada en la declaració de vagues. -
Paul Lafargue, gendre de Marx.
Paul Lafargue va ser un periodista, metge, teòric polític i revolucionari franc-cubà. Tot i que al principi la seva activitat política es va orientar a partir de l'obra de Proudhon, el contacte amb Karl Marx va acabar sent determinant. La seva obra més coneguda és El dret a la mandra. -
Fundació de la Nueva Federación Madrileña (marxista).
La Nova Federació Madrilenya va ser una secció de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) a Espanya fundada el juliol de 1872 pel grup de marxistes madrilenys expulsats de la Federació Regional Espanyola de l'AIT de majoria bakuninista. Tot i que va tenir una curta vida, els seus membres encapçalats per Pablo Iglesias i Francisco Mora Méndez van ser els que vuit anys més tard van fundar el Partit Socialista Obrer Espanyol. -
2n Congrés de la FRE, Saragossa.
II Congrés de la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors a Saragossa. Es va celebrar a Saragossa el setembre de 1872, al final del regnat d'Amadeu I. Per evitar que fos suspès pel govern, com va acabar passant, els delegats es van reunir secretament uns dies abans de la data prevista. El Congrés, entre altres assumptes, es va ocupar del conflicte sorgit a la Federació madrilenya entre els anarquistes, majoritaris, i els socialistes marxistes. -
Congrés de la Internacional celebrat a la Haia al setembre de 1872.
El Congrés de l'Haia de 1872, o V Congrés de l'AIT, es va celebrar a la ciutat neerlandesa de l'Haia del 2 al 7 de setembre de 1872. , fet amb posterioritat als fets de la Comuna de París. Va ser dirigit per Karl Marx i F. Engels. Hi assistiren 69 delegats pertanyents a 1 organitzacions de treballadors d'onze països, els italians no hi participaren, la delegació d'Alemanya va ser la més nombrosa, Hi va haver una delegació espanyola. El congrés va suposar l'escissió dels bakuninistes. -
Restauració Borbònica
Il·legalització de tot el món obrer. Associacions obreres han de treballar clandestinament. -
Agrupación Socialista Madrileña.
Va ser el nom que va rebre desprès de la transformació La Nueva Federación Madrileña -
Fundació del PSOE
El Partit Socialista Obrer Espanyol es va fundar a Madrid el 2 de maig de 1879 pel tipògraf ferrolà Pablo Iglesias Posse, constituint un dels partits obrers més antics d'Europa, només superat pel Partit Socialdemòcrata d'Alemanya. -
Tolerància amb el govern liberal.
Acaben tolerant la existencia de la entitat amb la condició de no dependre de cap entitat exterior a Espanya i es tranforma el nom a Federació de Treballadors de la Regió Espanyola. -
FRE va canviar el seu nom per de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola
Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) fou una organització sindical creada a Barcelona el setembre de 1881, constituïda sota l'empenta de les societats obreres de Barcelona, adoptant l'estructura que s'havia aprovat per a la Federació Regional Espanyola de l'AIT en el congrés de 1870- -
Els anarquistes acusats de la “Mano Negra” .
La Mà Negra va ser una presumpta organització anarquista secreta i violenta que va actuar a la regió espanyola d'Andalusia a principis de la dècada de 1880, durant el regnat d'Alfons XII, ia la qual se li van atribuir assassinats i incendis de collites i edificis. -
Publlicació El Socialista.
El Socialista és l'eina dexpressió del Partit Socialista Obrer Espanyol des de la seva aparició, el 1886. El primer director d‟aquest mitjà de comunicació va ser Pablo Iglesias Posse, fundador també del PSOE. -
Llei d’Associacions polítiques.
Fins al 1887 les associacions eren secretes, no podien existir com a tal. Però amb l’aprovació de la llei d’Associacions el 30 de juny d’aquell any, es posà la primera pedra per avançar cap a la construcció del teixit associatiu tal i com el coneixem ara. Les persones van poder-se unir per defensar els seus interessos, drets, promocionar la cultura i la educació i enfortir els lligams per oposar-se als poders tradicionals. -
La FTRE seria dissolta al 1888.
Després de la dissolució de la Federació Regional Espanyola de l'AIT fundada al Congrés Obrer de Barcelona del 1870. Només va tenir set anys de vida ja que es va dissoldre el 1888. El seu fracàs, en què va ser clau l'episodi de La Mano Negra, va obrir una nova etapa a la història de l'anarquisme a Espanya dominada per la violència de la propaganda pel fet. -
Fundació de la UGT
La UGT va ser fundada per un grup de trenta-dos delegats, representants de quaranta-quatre societats d'oficis, el 12 d'agost del 1888 a Barcelona, durant un congrés obrer que va tenir lloc al Teatre de Jovellanos, coincidint amb la celebració de la Exposició Universal de Barcelona del 1888. -
PSOE participa en la celebració del Primer de Maig.
El Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional reunit a París en 1889 va decidir declarar el dia 1r de Maig com a jornada reivindicativa i d’homenatge als anomenats “màrtirs de Chicago”. La limitació de la jornada laboral sempre va ser un objectiu essencial en la lluita dels treballadors. I encara avui ho continua sent en gran part dels països del món. -
Atemptat contra Martínez Campos, Capità General de Catalunya.
L'atemptat contra el general Martínez Campos va tenir lloc a Barcelona (Espanya) el 24 de setembre de 1893 durant una desfilada militar presidida pel general Arsenio Martínez Campos, capità general de Catalunya. -
Bombes al Liceu de Barcelona.
L'episodi conegut popularment com la bomba del Liceu va ser un atemptat en què es van llançar dos artefactes explosius sobre el pati de butaques del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el 7 de novembre del 1893. Van morir vint persones. -
Bomba contra la processió de Corpus a Barcelona.
Va ser una acció terrorista ocorreguda a Barcelona el 7 de juny del 1896 contra la processó que se celebrava amb motiu del Corpus Christi. L'explosió va causar la mort de 12 persones (3 d'elles instantàniament) i va fer que moltes altres resultessin ferides. -
Processos de Montjuïc
-
Assassinat del president del govern Cánovas del Castillo.
L'assassinat de Cánovas del Castillo va tenir lloc el 8 agost de 1897 en el balneari de santa Águeda (Guipúscoa) on el president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo passava uns dies de descans i va ser obra de l'anarquista italià Michele Angiolillo, qui fou detingut immediatament, jutjat i executat. -
El PSOE aconsegueix un diputat a les Corts
Pablo Iglesias va aconseguir el primer escó per al PSOE a les Corts Generals.
