-
1r congrés de la Federació Regional Espanyola de l’AIT (FRE)
Va ser el primer Congrés Obrer d'abast estatal, els internacionalistes van llençar aquesta iniciativa el 19 de febrer de 1870. -
Arriba a Espanya Paul Lafargue, gendre de Marx.
Després del revolucionari de la Comuna de Paris, Paul Lafargue va haver d'emigrar a Espanya. Es va quedar a Madrid, on va contactar amb alguns membres locals de la Internacional. -
Fundació de la Nueva Federación Madrileña (marxista)
Aquest segon es va celebrar a Sarragosa. Van aasistir 47 delegats, els quals representaven 31 federacions locals i 25 mil afiliats. Allà escollirien un nou conseller. -
Comença la Restauració
Es va produïr amb la FRE il·legalitzada i el moviment obrer dividit i les associacions obreres en la clandestinitat. -
2n Congrés de la FRE celebrat a Saragossa
Va ser una secció de l'Associació Internacional de Treballadors la qual es va fundar al juny del 1872 per un grup de marxistes. -
Congrés de la Internacional celebrat a la Haia
Va ser el cinquè congrés de l'Associació Internacional de Treballadors i va estar dirigit per Karl Marx i F. Engels. Hi van assistir 69 delegats Aquest congrés va suposar l'escissió dels bakuninistes. -
Fundació del PSOE
El Partit Socialista es va fundar a Madrid, el 2 de maig de 1879, en un nucli ple d'intel·lectuals i obrers,tots encapçalats per Pablo Iglesias. El primer programa del nou partit polític va ser aprovat en una assemblea de 40 persones, el 20 de juliol del mateix any. -
Nueva Federación Madrileña - Agrupación Socialista Madrileña.
Va ser José Mesa qui va transmetre al grup la idea de Marx i d'Engels que fundessin un partit socialista. Tot i que al principi hi va haver reticències per considerar-lo precipitat, fonamentalment per part de Francisco Mora, el grup madrileny va constituir el Partit Socialista Obrer. -
FRE va canviar el seu nom per de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, l’anomenada FTRE.
La Nueva Federación Madrileña es transforma en Agrupación Socialista Madrileña. -
Pujada al poder del govern liberal de Sagasta
Les eleccions generals espanyoles de 1881 van ser convocades el 21 d'agost de 1881. Van ser 392 diputats.
Va guanyar per majoria el Partit Liberal-Fusionista, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta. -
Anarquistes acusats d’estar darrere de la “Mano Negra”
"La mano negra" va ser un grup que va matar als terratinents. Quan van detenir als acusats dels assassinats, les autoritats van acusar a la secció andalusa de la FTRE d’estar darrera dels assassinats i de “La Mano Negra”, que promocionaven la revolució immediata i l’ús de la dinamita. -
Es comença a publicar El Socialista
El Socialista va néixer com a òrgan dexpressió del Partit Socialista Obrer Espanyol. Va sorgir davant la necessitat manifesta de comptar amb un òrgan que servís com a mitjà de difusió de les idees socialistes i com a vincle entre els seus seguidors. -
La FTRE es dissol
La FTRE només va tenir 7 anys de vida ja que es va dissoldre a l'any 18888. En aquest succés va ser clau l'episodi de "La Mano Negra" i es va obrir una nova etapa en la història de l'anarquisme dominada per la violència. -
Fundació de la UGT
La UGT (Unió General de Treballadors) va ser fundada per un grup de 32 delegats, els quals representaven 44 societats d'oficis a Barcelona durant un congrés obrer (Teatro de Jovellanos). -
PSOE participa en la celebració del Primer de Maig
El PSOE es va sumar a la celebració de l'1 de Maig per protegir així els treballadors. -
Atemptat contra Martínez Campos (Capità General de Catalunya)
L'atemptat contra el general Martínez Campos va tenir lloc a Barcelona el 24 de setembre de 1893 durant una parada militar presidida pel general Arsenio Martínez-Campos Antón, capità general de Catalunya.
Durant el judici va dir que volia venjar l'execució de quatre anarquistes a Jerez de la Frontera l'any anterior. L'intent d'assassinatr-lo va ser el primer atemptat anarquista de certa importància de l'onada que es va produir a Espanya en la dècada dels noranta -
Bombes al Liceu de Barcelona.
Va ser un atemptat produït amb bomba dins de la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l'any 1893.
El Liceu, a finals del segle xix es convertí en l'aparador social d'una burgesia que hi veia un espai refinat i prestigiós. A la vegada, l'anarquisme, que s'havia apoderat dels moviments de revolta social de l'època, veié en el Liceu un dels símbols de l'oligarquia dominant. Aquesta identificació afectà tràgicament la vida del teatre: el 7 de novembre de 1893 -
Processos de Montjuïc
Va ser el procés militar que va causar unes 12 morts i 35 ferits. La repressió va afectar principalment a l'anarquisme obrerista català. Es van detenir a 400 persones, les quals es van reclosar al castell de Montjuïc. -
Bomba contra la processió de Corpus a Barcelona
L'atemptat de la Processó del Corpus va ser una acció terrorista a Barcelona contra la processó que se celebrava amb motiu del Corpus Christi. L'explosió va causar la mort de 12 persones i va fer que moltes altres resultessin ferides. -
Assassinat del president del govern Cánovas del Castillo
Aquest assassinat va tenir lloc al balneari de santa Águeda (Guipúscoa) on el president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo passava uns dies de descans. Va ser causat per l'anarquista italià Michele Angiolillo, el qual va ser detingut immediatament, jutjat i executat. Durant el consell, ell va justificar que el va fer com a venjança per les tortures del procés de Montjuïc. -
PSOE aconsegueix un diputat a les Corts
Pablo Iglesias, el 1910 va ser el primer diputat elegit per el grup socialista d'Espanya.