-
1r congrés de la Federació Regional Espanyola de l’AIT (Barcelona)
Fou el primer Congrés Obrer d'abast estatal i se celebrà al local del Teatre Circ Barcelonès.El manifest convida a participar a totes les Societats de treballadors, constituïdes o en projecte, adherides o no a l Associació Internacional de Treballadors, però que estiguessin d'acord amb els seus estatuts generals, a la celebració d'un congrés obrer estatal, que tindria lloc a Madrid el primer diumenge de maig. -
Arriba Paul Lafargue, gendre de Marx a Barcelona
Va ser un periodista, metge, teòric polític i revolucionari francès. Encara que al principi la seva activitat política es va orientar a partir de l'obra de Pierre-Joseph Proudhon, el contacte amb Karl Marx (de qui fou gendre en casar-se amb la seva segona filla, Laura Marx) fou determinant. -
Comença Restauració amb la FRE il·legalitzada i el moviment obrer dividit i les associacions obreres en la clandestinitat.
Fou el primer Congrés Obrer d'abast estatal i se celebrà al local del Teatre Circ Barcelonès. -
Congrés de la Internacional celebrat a la Haia
Es va celebrar a la ciutat neerlandesa de La Haia del 2 al 7 de setembre de 1872. Fou el cinquè congrés de l'Associació Internacional de Treballadors, o Primera Internacional, fet amb posterioritat als fets de la Comuna de París. Va ser dirigit per Karl Marx i F. Engels. -
2n Congrés de la FRE celebrat a Saragossa
El Congreso de Zaragoza fue el II Congreso de la Federación Regional Española de la Asociación Internacional de Trabajadores (FRE-AIT). Se celebró en Zaragoza (España) en septiembre de 1872, al final del reinado de Amadeo I. El Congreso, entre otros asuntos, se ocupó del conflicto surgido en la Federación madrileña entre los anarquistas, mayoritarios, y los socialistas marxistas, minoritarios. -
Fundació de : Nueva Federación Madrileña (marxista)
Va ser una secció de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) a Espanya fundada el juliol de 1872 pel grup de marxistes madrilenys expulsats de la Federació Regional Espanyola de l'AIT de majoria bakuninista. -
La Nueva Federación Madrileña es transforma en Agrupación Socialista Madrileña.
Fundat el 2 de maig de 1879 amb el nom d'Agrupació Socialista Madrilenya per Pablo Iglesias i altres socialistes internacionalistes a Madrid en temps de la I Internacional, va ser la primera secció socialista-marxista a Espanya i el nucli originari del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE ). -
Fundació del PSOE
El propòsit era representar els interessos de les noves classes treballadores nascudes de la revolució industrial. Es fundà clandestinament a la taverna Casa Labra de Madrid, el 2 de maig de 1879, al voltant d'un nucli d'intel·lectuals i obrers, encapçalats per Pablo Iglesias. -
Tolerància amb la pujada al poder del govern liberal de Sagasta.
El Pacte del Pardo fou un pacte signat a la mort d'Alfons XII el 24 de novembre de 1885 al Palau del Pardo entre Antonio Cánovas del Castillo, cap del Partit Liberal Conservador, i Práxedes Mateo Sagasta, cap del Partit Liberal Fusionista, els dos dirigents més importants de la restauració borbònica, pel qual acordaven turnar-se el poder pacíficament donant suport la regència de Maria Cristina, per tal de garantir l'estabilitat de la monarquia davant la pressió del carlisme i dels republicans. -
la FRE va canviar el seu nom per de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, l’anomenada FTRE.
Fou una organització sindical creada a Barcelona el setembre de 1881, constituïda sota l'empenta de les societats obreres de Barcelona, adoptant l'estructura que s'havia aprovat per a la Federació Regional Espanyola de l'AIT en el congrés de 1870. Els dirigents anacosindicalistes de Barcelona, afiliats a la FRE de l'AIT, emprengueren l'acció de constituir una nova organització per acabar amb la clandestinitat que feia anys patia la FRE i que la conduïa a una inactivitat total. -
Els anarquistes foren acusats d’estar darrere de la “Mano Negra” .
Va ser una presumpta organització anarquista secreta i violenta que va actuar a la regió espanyola d'Andalusia a principis de la dècada de 1880. -
Es comença a publicar El Socialista.
El Socialista és l'òrgan d'expressió oficial del Partit Socialista Obrer Espanyol des de la seva fundació, el 12 de març de 1886, apareixent amb periodicitat setmanal a Madrid. -
Llei d’Associacions polítiques
Foren els noms que van rebre diferents intents d'aperturisme durant el franquisme final i la transició espanyola abans de la convocatòria de les eleccions de 15 de juny de 1977. -
Fundació de la UGT
És una confederació sindical constituïda el 1888. -
La FTRE seria dissolta
Va ser una organització anarquista espanyola fundada al Congrés Obrer de Barcelona del 1881 per la iniciativa d'un grup d'anarcosindicalistes catalans -
El PSOE participa en la celebració del Primer de Maig.
El dia primer de maig és festa a gairebé tots els països del món. És el Dia Internacional dels Treballadors o Primer de Maig -
Bombes al Liceu de Barcelona.
L'episodi conegut popularment com la Bomba del Liceu va ser un atemptat produït amb bomba dins de la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l'any 1893. -
Atemptat contra Martínez Campos, Capità General de Catalunya.
Va tenir lloc a Barcelona el 24 de setembre de 1893 durant una parada militar presidida pel general Arsenio Martínez-Campos Antón, capità general de Catalunya. L'autor de l'atemptat, l'anarquista Paulí Pallàs i Latorre, va ser detingut en l'acte, fou condemnat a mort i executat dues setmanes més tard. Durant el judici va al·legar que volia venjar l'execució de quatre anarquistes a Jerez de la Frontera l'any anterior. -
Bomba contra la processió de Corpus a Barcelona.
L'atemptat del carrer dels Canvis Nous fou una massacre comesa a Barcelona el dia de Corpus Christi de 1896 contra una processó quan passava pel carrer. Cap a les nou del vespre un artefacte explosiu fou llançat des d'un terrat al pas de la comitiva. -
Processos de Montjuïc
El procés de Montjuïc fou el procés militar que seguí a l'atemptat del carrer dels Canvis Nous de Barcelona contra la processó del Corpus, el 7 de juny de 1896, i que causà 12 morts i uns 35 ferits. -
Assassinat del president del govern Cánovas deel Castillo.
va tenir lloc el 8 agost de 1897 en el balneari de santa Águeda (Guipúscoa) on el president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo passava uns dies de descans i va ser obra de l'anarquista italià Michele Angiolillo, qui fou detingut immediatament, jutjat i executat. Durant el consell de guerra Angiolillo va justificar l'assassinat com una venjança per les tortures del procés de Montjuïc. -
El PSOE aconsegueix un diputat a les Corts.
La principal missió de les Corts era l'elaboració i aprovació de lleis, sense perjudici de la sanció definitiva correspongués al cap d'estat d'Espanya.